L'INDEPENDENTISME A LES MUNICIPALS (Jordi Figueres.2)

Continuació de l'article d'en Jordi Figueras:

Sabeu (ho potser hauríeu de saber) que ja vaig posar-me a disposició de la gent de la Guitza per mantenir-los informats de qualsevol tema d’àmbit municipal per si tenien intenció de plantejar una candidatura, com a mínim que no es trobessin tant perduts com ens varem trobar els 7 militants d’ERC l’any 91, dissortadament no hi ha hagut cap contacte. I aquest és per a mi el principal problema del independentisme a Esplugues, la manca d’interès dels independentistes per la política local, per com estan les escoles, de com s’està espanyolitzant el jovent, de com la política cultural no té objectiu nacional, ni tant sols local, de com les politiques sobre immigració actual busquen reproduir el marc associatiu que es mante amb l’anterior immigració dels anys 70,s, la manca de resposta per com s’està transformant Esplugues, urbanísticament i socialment, en definitiva crec que ha estat ERC l’única organització que ha actuat políticament a Esplugues en aquests àmbits dins de l’òptica independentista però sense oblidar els problemes quotidians que genera una població com Esplugues.

L’any 2003 (crec recordar) ERC va treure uns resultats electorals de prop de 2400 votants, quasi tants vots com CiU, la consulta sobre la independència va treure uns resultats similars, això podria fer-nos arribar a la conclusió que des d’ERC no em treballat prou com per ampliar el marge de persones independentistes, si la memòria no em falla recordo que l’any 91 ERC va rebre uns 300 vots a les municipals i uns 900 a les nacionals, 4 anys més tard uns 700 per Esplugues i 1300 per les nacionals, l’any 99 prop de 1000 a Esplugues i més de 2000 al Parlament, en tot aquest temps, des de 1991 al 2011 puc afirmar que s’ha duplicat la presència d’independentistes als plens de l’ajuntament, antigament nomes hi anava jo, des de fa 7 anys normalment hi anem dues persones. Per cert, cal reconèixer la feina de les persones d’ERC que participen en els consells de participació ciutadana on, per cert, ningú més exerceix el paper d’independentista. La lluita significa compromís, però el compromís requereix seriositat en el plantejament i constància. Personalment considero que cal establir els ponts de diàleg necessaris per garantir una minoria independentista a Esplugues però que toqui de peus a terra, el PSC mai s’acostarà als independentistes per formar govern, s’acostarà a CiU que ho espera en candeletes o al PP que ho somnien des de fa anys, el treball independentista ha d’anar en una altre direcció, precisament en plantejar un model de ciutat plenament català enfront al model espanyol que ens estan encolomant dia a dia.