diumenge, 30 de setembre del 2012

DEMANEM EL CESSAMENT DE VIDAL-QUADRAS!


Formulari per demanar el cessament de Vidal-Quadras al president del Parlament Europeu
 
Fins a les 12:00 hores del diumenge ja s’han enviat més de 32.000 escrits al president del Parlament Europeu des d’aquest formulari!!!
 
Si encara no ho has fet... a què esperes?
 

ALEJO... UN TÍTOL NOBILIARI GUANYAT A POLS (Albert Feliu)


Hi ha una cosa que als catalans ens distingeix de la resta de la geografia peninsular. Nosaltres som respectuosos amb la diversitat. Practiquem una cosa tan corrent i tan natural en les especies animals i vegetals del nostre món que es diu "Viu i deixa viure".
 
Ens agrada negociar, parlamentar i arribar a acords, cosa que venim fent des de temps immemorial, som demòcrates, acceptem el que vol la majoria i quan ja hi ha acord ens posem a treballar i treballem molt. Perquè hi ha una cosa que ens guia i sempre ens ha guiat en el nostre comportament, "el seny".
 
Els estrangers que hi fan estada i que fins i tot s'hi queden a treballar i a viure s'hi senten còmodes amb el nostre tarannà, amb el nostre respecte per la diversitat, viuen en pau amb nosaltres i n'hi ha que adopten les nostres costums i la nostra parla, perquè se senten orgullosos de viure entre nosaltres.
 
No ens agraden pas, ni a cap nació de la terra li agraden, els greuges contra la seva nació, el maltracte, el menyspreu, l'incompliment de pactes, les befes, els insults, l'espoli continuat i una llarga llista d'etcèteres que farien esgarrifar a les persones menys sensibles i que no obstant hem patit en les nostres carns pacientment i en la confiança que un dia arribaria això que tant respectem "el seny".
 
Malgrat tot això "el seny" no arriba i sols escoltem de nou les amenaces, el menyspreu, les mentides, l'abús de poder i un llista llarga d'etcèteres ofensius que farien mal a l'oïda de les persones menys sensibles.


Els nostres amics els espanyols, i no parlo de la gent que van a peu que son miserablement enganyats, parlo dels que gaudeixen del poder, d'aquests espanyols que figuren a la cúspide, en el vèrtex immaculat. Els que surten als mitjans de comunicació mentin descaradament, ja que hi estan tan acostumats que ni se n'adonen de les incongruències que diuen. Perquè els hi és igual si falten a la veritat, i si la gent pateix, el que veritablement els importa és el poder.
 
Aquesta classe superior, aquesta casta, aquests éssers suprems i inviolables encara viuen en el passat, en aquell temps de grans senyors, de comtes, de marquesos, de grans d'Espanya, de reis, de vassalls de servidors de la gleba, d'esclaus, del dret de cuixa i de fer el que volien amb la pagesia, cremant els camps, matant a deu i a la seva mare, perseguint i forçant les noies joves dels pobles arreu. I tot amb total impunitat, perquè la gent i les terres i tot era seu i amb el que era seu feien el que volien ni més ni menys. Per això encara avui en dia es concedeixen entre ells, títols nobiliaris que si marques d'aquí que si comte d'allà i una llarga sèrie de títols que fan riure i tot.
 
Amb aquesta classe de gent qualsevol negociació és per tant infructuosa, no s'hi pot perdre el temps, perquè és un problema de mentalitat.
 
I per acabar d'adobar tot l'enrenou hi ha gent del nostre país que es presta a seguir el seu joc. I no us penseu que son gent poc intel·ligent, curta de gambals o bé que no saben el que es fan. No, no son gent assenyada, amb títols universitaris, amb diplomes honorífics, amb fortunes immenses amagades qui sap a on, amb càrrecs públics fins i tot en el parlament europeu on figuren dient que son demòcrates i parlen de les qüestions mundials amb el somrís d'una carota que els tapa la traïdoria.
 
Aquest és el cas d'un tal "Alejo" fill del nostre país i que parla en el parlament demòcrata i europeu amb una boca oberta de la que surt un tuf insuportable, dient que els del centre, aquells grans éssers intocables dotats d'una aureola de magnificència, ens han d'enviar la cavalleria pesada amb els guerrers folrats amb les armadures i amb les llances ben afilades per esclafar el nostre país.
 
Això ja és el súmmum de tots els extrems, però no cal que us estranyeu de res hi ha gent així, fins i tot en les millors famílies, i en el nostre país malauradament hi ha gent d'aquesta mena, disposats a tot pel premi encara que sigui passar per damunt de la desgracia i la sang de la seva pròpia gent (viure per veure). Aquest ésser és una persona "non grata" aquest és el títol nobiliari que li han de posar els senyors suprems i immaculats del centre i que de ben segur li posaran quan ja no es recordin dels seus serveis.
 
És com aquell gos que borda esperonat per l'amo que li grata l'esquena, que li fa moixaines al cap i que li dóna després les deixalles de la festa, però que no deixa de ser un gos i que quan l'amo n'està far l'envia a la gossera.
 
No patiu pas per aquesta classe de gent, hi ha una cosa que ens recolza, la raó. La raó sortirà a la llum arreu del món i finalment arribarem a la llibertat, perquè uns quants no poden enganyar indefinidament d'una manera continuada i impúdica a la majoria, tard o d'hora els arriba el Sant Martí.
 
Albert Feliu

diumenge, 23 de setembre del 2012

UN GRAN ACTE DE PODER O... LA HISTÒRIA D'UN PLE MUNICIPAL (Albert Feliu)


El passat 19 de setembre, en el ple municipal celebrat a l'Ajuntament d'Esplugues, es va rebutjar la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) redactada per l'Assemblea Nacional Catalana d'Esplugues i presentada pels grups municipals de CiU, ICV i ERC.
 
La moció va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC i del PP.
 
Albert Feliu, membre de l'ANC, va assistir al ple i n'ha fet aquesta crònica.
 
Un gran acte del poder
 
Ahir vaig assistir a un ple de l'ajuntament d'Esplugues, mai hi havia estat. Un gran acte de poder d'un poble insignificant prop la capital dins de la geografia de la nostra pàtria estimada. Era una sala ampla molt alta de colors enfosquits, amb bigues de decoració i un parell de cavalls, els quals semblava que aguantaven tot l'edifici per la seva enorme grandària. Allí estàvem un aplec de ciutadans contemplant aquell espectacle grotesc seguts en unes bancades on la fusta se't clavava a l'esquena fent el turment encara més insuportable.
 
Em trobava com en una catedral on la gent queden astorats per la immensitat de l'edificació, on muts i en silenci deambulen per aquell espai inacabable fosc i farcit de déus, de deesses i de multitud de simbologia màgica de l'infern i dels suplicis on les pors atàviques afloren en la ment de la ciutadania per la magnificència que els envolta.
 
Dos quadres desmesurats penjats d'una paret lateral de l'entarimat del front guardaven darrere de vidres uns papirs de l'anomenada constitució espanyola. Sí, aquella constitució en la qual es canvien els articles a gust de la dreta i de l'esquera de l'estat punyent quan aquest van contra la nostra nació, no tenen cap problema en modificar-los si són profitosos per les seves trifurques i poden enviar l'estatut de Catalunya a dida.
 
Em vaig quedar catatònic de la prepotència en què parlen el partit que governa, semblava talment una burla a la ciutadania veure com les rialles afloraven a les joves acompanyants de l'alcaldessa. Era com si assistís a una reunió de "capos" de la màfia, on la família que mana s'ho passa bé i es fa el que ells volen. Pràcticament no hi havia encreuament de mirades entre els regidors al poder i l'oposició, el menyspreu es feia evident amb les llambregades que els honorables es dignaven a fer als seus contraris i a la sala com preguntant-se:
 
Què voleu desgraciats?
 
Era sorprenent com la cúpula del poder ostentava els seus càrrecs de servidors públics dalt d'una tarima encerclada d'una barana i gairebé amagats darrera d'una taula enorme i recarregada. A dreta i esquerra d'aquella cúspide hi havia un reguitzell de cadires on seien els regidors dels partits de l'oposició, premuts uns contra els altres, amb el cap cot i derrotats abans de començar intentant fer pinya esclafats per poder que emanava del cimal. Algun d'aquells éssers sobreposant-se al temor que inspirava la mirada acusadora del poder intentava dir alguna cosa, intentava fer-se veure amb una retòrica recarregada que rebotava per la sala i per les oïdes clausurades dels mandataris que badallaven.
 
Així no anem bé, cal escoltar la gent i cal fer concessions, fer el que es vol perquè tens majoria no porta més que a un forat sense sortida, a un cul de sac on els odis i les revenges podem arribar a formar part dels objectius de la població. Cal negociar amb el dèbil, cal escoltar i ser comprensiu perquè.
 
Què és el poder si no és per defensar al dèbil, al desvalgut per protegir-lo de la llopada d'especuladors que estan a l'aguait al darrera de l'arbreda del bosc per tirar-se al damunt de l'indefens quan l'ocasió li dóna la clau?
 
Ja sabem que el partit de l'alcaldia és federalista, encara que saben prou bé que el federalisme en aquest estat no existeix, perquè en el cap i en la mentalitat de les grans famílies al poder de l'Espanya profunda això és una utopia menyspreable. Ells sols tenen al cap perpetuar-se en el poder i en el control dels latifundis heretats d'una època llunyana i d'esclavitud.
 
I jo em pregunto:
 
Que amaguen darrera d'aquest comportament?
 
Potser segueixen ordres dels éssers suprems que figuren en el centre, en la ciutat artificial. A l'espera de què les condicions els siguin propicies per tirar-se a sobre i desbudellar la nostra nació un altre cop.
 
Potser esperen així ser recompensat per l'acte de traïdoria contra la seva pròpia gent, cosa molt practicada en el passat i que va suposar la davallada gairebé fins a l'extinció de la nostra pàtria.
 
Cal que hi pensem amb tot això, per no tornar a caure en el balç.

ENTREVISTA CARME FORCADELL (Darrer programa de la Marxa cap a la independència)


 
Darrer programa de la sèrie La Marxa cap a la independència. Entrevista amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.
 
També podreu veure un resum de la concentració i marxa de l'11 de setembre.

divendres, 21 de setembre del 2012

RESISTÈNCIA, VALENTIA, CORATGE I... OPTIMISME! (i 2)


I després de l’11, què?

L’ANC continuarà mantenint la corda tibada. Això vol dir que el nostre únic objectiu continua i continuarà sent el d’obtenir la independència de Catalunya.

Disposem d’un Full de Ruta des de fa temps i, de moment, fins que els esdeveniments no ens el facin modificar, continuarem aplicant-lo.

Què ens mana ara el Full de Ruta? Com a primer punt, i potser el més important de tots, aconseguir una majoria social favorable a la independència.

La feina acaba tot just de començar. No podem emborratxar-nos d’èxit, pensant que amb la gran demostració de força i unitat de l’11 de setembre ja ho tenim tot fet. No podem pensar que la feina ja està feta... perquè no ho està. Hem tingut un èxit extraordinari; ara cal, però, saber gestionar adequadament aquest èxit.

Al Baix Llobregat hem fet una gran feina... una feina increïble... però ens en queda molta per fer encara. És sobretot aquí, a la ciutat de Barcelona i el seu cinturó metropolità, amb prop de 5 milions d’habitants –el 70% de la població del país- on ens estem jugant l’assoliment de la majoria social; on ens estem jugant guanyar o perdre un referèndum d’autodeterminació.



Quan arribi el moment, digueu-li referèndum o eleccions plebiscitàries, no podem de cap de les maneres perdre. Se’ns obriria un abisme que seria gairebé impossible de remuntar. Hem de guanyar i per fer-ho necessitem la majoria social favorable. Una majoria que cal que la treballem nosaltres, la gent de la ciutat de Barcelona, la gent de la primera i segona corona de la ciutat.

Hem de convèncer amb arguments –i no patiu, en tenim un munt!- que l’’Estat propi és bo per a Catalunya, que és l’única solució per a la nostra supervivència cultural, política i econòmica... Que és l’única manera que puguem mantenir els drets socials adquirits a través d’anys de lluita i sacrifici...

L’Estat propi és bo per a tothom que visqui en aquest país, se senti català, espanyol o equatorià... Tothom en sortirà beneficiat. Els ho hem d’explicar... Els hem de convèncer... Només així obtindrem la majoria social indispensable per aconseguir la independència.

El nostre projecte és un projecte per a tothom. És un projecte en positiu, l’ANC no és anti res. L’ANC no va en contra de ningú. L’ANC treballa per sumar i no per restar.

Valentia, coratge, resistència i... optimisme

Els propers temps seran sens dubte durs. Ens atacaran de totes bandes i faran servir tots les armes que tinguin al seu abast. Sembraran el dubte, el desconcert; atiaran la por; fomentaran la divisió entre nosaltres; ens difamaran... I penseu que això també ho faran compatriotes nostres; ho faran també en català...

Hem de ser valents. Hem de tenir una gran capacitat de resistència. Hem de resistir com sigui l’ofensiva que se’ns llançarà al damunt. I ho podem fer si ens mantenim units com ho vam fer l’11 de setembre. Només així aconseguirem el nostre objectiu. I ho farem amb optimisme. S’ha acabat el “català emprenyat”. Nosaltres som ja el català de la il·lusió, el català de l’optimisme, el català de la voluntat esperançadora d’un futur millor per a tothom.

L’11 de setembre tots plegats vam fer història. Demostrem a Europa i al món sencer que continuarem fins al final de la mateixa manera que ho vam fer l’11: de manera unitària, democràtica, multitudinària i pacífica.

dimecres, 19 de setembre del 2012

RESISTÈNCIA, VALENTIA, CORATGE I... OPTIMISME! (1)




El passat 11 de setembre prop d’un 30% de la població total de Catalunya va marxar sobre Barcelona darrere d’una pancarta unitària: Catalunya nou Estat d’Europa” i un sol crit va omplir els carrers de la ciutat:independència!
L’11 de setembre de 2012, entre les 7 i les 8 del vespre, vaig fer i vaig rebre més abraçades que en 63 anys de vida. En aquest espai de 60 minuts em vaig abraçar –ens vam abraçar- amb tothom: companys i companyes del Secretariat Nacional de l’ANC; voluntariat, periodistes, tècnics de so, persones anònimes...
Moltes abraçades... Cadascuna d’elles carregades de sensacions, carregades de sentiments. Em permetreu que en remarqui tres, les que considero que acumulen més càrrega emocional i simbòlica.


Primera: l’abraçada amb la meva dona. Aquesta va ser una mica més tard de les vuit. Acaba va de sortir de la recepció del Parlament i, com tantes vegades hem fet, em vaig fondre amb la meva dona en una llarga i emocionant abraçada. Era. També, l’abraçada simbòlica a la gran quantitat de gent anònima que, pot passar el que sigui, però sempre és allí quan la necessites. Aquesta gent anònima que, com la meva dona, tant han fet i fan pel país; que tant van fer per l’èxit de la marxa de l’11 de setembre.
Segona: L’abraçada amb en Carles Castellanos i la Blanca Serra, independentistes de sempre, de pedra picada. Per a mi, l’abraçada del record, l’abraçada que mira enrere, l’abraçada que d’homenatge a tants i tantes patriotes que des del 1646 han treballat, han lluitat per una Catalunya independent. L’abraçada que et fa venir noms i rostres a la memòria; persones amb qui has compartit de més a prop o de més lluny el mateix objectiu.
Tercera: L’abraçada amb en Jordi i l’Andreu, la gent més jove de l’ANC. El Jordi, Secretari de l’ANC amb 18 anys; l’Andreu, responsable de Relacions Internacionals, amb 20 anys. Dos xicots increïbles en tots sentits. L’abraçada del futur, de la gent que prendrà el relleu i que portarà aquest país endavant.

divendres, 14 de setembre del 2012

AGRAÏMENT DE L'ANC A TOT EL POBLE CATALÀ


 L’ANC agraeix als catalans la seva resposta ferma i exemplar
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol agrair al poble català la seva històrica resposta davant el crucial moment que està vivint el país. Aquest 11 de setembre ha marcat ja un punt de no retorn en el procés d’emancipació català al convertir-se en la major mobilització de la història del país sota el lema inequívocament independentista ‘Catalunya nou Estat d’Europa’.
L’Assemblea vol remarcar de nou el caràcter històric i massiu de la Marxa del dia 11. Que el 25% de la població de Catalunya hagi omplert Barcelona amb un clam nítid; el d’assolir la independència per ser un nou Estat, sense que es produeixi cap incident, és una mostra inequívoca de la maduresa dels catalans. Una prova clara que la societat catalana està preparada per fer el pas.
Encarem un procés que requerirà l’empenta i la feina de tot el país. Seguim endavant, no ens aturarem fins a assolir la independència!

dissabte, 1 de setembre del 2012

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT! (Vídeo 11-09-2012)



L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat a aquest migdia el vídeo promocional de la marxa independentista que ha convocat el proper 11 de setembre a Barcelona. L'acte ha tingut lloc al Teatre Principal i ha comptat amb la presència del Lluís Danés, que ha realitzat el vídeo amb el seu equip tècnic de manera desinteressada; i amb algunes de les persones que hi apareixen, com la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Arenys ha estat el lloc escollit per a la presentació pels orígens familiars del poeta Salvador Espriu, de qui es recita una part de la seva obra 'La pell de brau'.