CONCERT CAP A LA INDEPENDÈNCIA

DE L'AUTONOMISME AL PARLAMENT SOBIRANISTA

ANC: VALORACIÓ 25N

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que el sobiranisme i l’independentisme han sortit clarament reforçats de la contesa electoral del 25 de novembre. L’elevada participació del 69’56%, demostra que la política sí que interessa quan pot canviar les coses; acaba amb el diferencial de participació que es produïa entre les eleccions al Congrés espanyol i al Parlament català; i permet fer una anàlisi acurada de la voluntat dels catalans pel que fa al futur nacional de Catalunya.

1. La primera dada que mostra l’èxit de l’independentisme és que el Parlament de Catalunya ha passat de comptar amb 14 diputats de partits que portaven al programa la voluntat d’assolir un estat propi (10 d’ERC+4 de SI) a un total de 74 (50 de CiU, que ha inclòs al programa aquesta voluntat +21 d’ERC +3 de la CUP). És a dir, que en dos anys hi ha 60 diputats més que representen formacions que aposten perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

La diferència en vots, en aquest cas, és d’1.459.366, ja que mentre el 2010 la suma de sufragis dels partits per la independència va ser de 322.094 (ERC i SI), en les eleccions del 25 de novembre la xifra de vots ha arribat a 1.781.460 (CiU+ERC+CUP+SI).

2. Pel que fa a partits favorables al dret a l’autodeterminació dels catalans i que van assumir els dos primers punts proposats per l’ANC (CiU, ERC, CUP, ICV i SI), han augmentat la representació al Parlament amb un diputat (de 86 a 87). El nombre absolut de vots a favor que els catalans i catalanes puguem votar en un referèndum és de 2.140.317, és a dir, 384.569 més que el 2010.

El país ha fet un pas de gegant; un canvi de paradigma: ha passat de comptar amb un Parlament autonomista a un Parlament sobiranista i majoritàriament independentista. A la vegada, les eleccions del 25N deixen un Parlament més transversal i més plural; i amb una elevada participació que el dota encara de més legitimitat i fortalesa.

Malgrat tot, l’ANC seguirà treballant intensament per aconseguir ampliar la majoria social ja existent de partidaris a la independència.

En darrer lloc, l’ANC insta als partits que facin efectiu el darrer punt que l’Assemblea va demanar-los que assumissin: “Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”

En l’actual marc autonòmic els catalans i catalanes no tenim les eines, ni els recursos adequats per resoldre, ni tant sols per pal·liar, les conseqüències de la crisi, i només disposant d’un Estat independent podrem fer-hi front. Per això, cal que tots els partits que s’han compromès a fer la consulta deixin de banda els seus legítims interessos partidistes i es posin ràpidament a treballar perquè el poble de Catalunya pugui decidir el més aviat possible si vol constituir-se en Estat, única eina que permetrà afrontar realment i efectiva la greu crisi que pateixen els catalans i les catalanes.

SEGON ASSALT: 87 A 48

La boxa és un esport que està dividit en episodis, anomenats assalts. Els campionats més importants consten de 12 assalts i el combat es pot guanyar per K.O. o bé als punts.

Ahir, el combat per la llibertat de Catalunya va disputar el seu segon assalt. En el primer, la victòria va ser aclaparadora i l’independentisme va omplir els carrers de Barcelona l’11 de setembre. Ahir, en aquest segon assalt, de nou l’independentisme continua guanyant i sumant punts. Les forces polítiques partidàries de convocar el poble de Catalunya a un referèndum per l’autodeterminació, gairebé les mateixes que el 26 de setembre van aprovar al Parlament una declaració en aquest sentit, aquests partits o coalicions han sumat un total de 87 escons enfront dels 48 d’aquells partits que continuen mantenint l’opció unionista amb l’Estat espanyol.

El referèndum per la independència compta amb el suport de 2.140.317 vots. En l’anterior legislatura els vots obtinguts per les mateixes forces va ser de 1.755.748. És a dir, avui, 26 de novembre de 2012, el Parlament representa 384.569 vots més favorables a la consulta.

Més xifres... més estadístiques... El Parlament resultant d’aquestes eleccions compta amb el 58,51% de vots que demanen una consulta al poble de Catalunya perquè sigui aquest, i únicament aquest, el que decideixi quin ha de ser el seu futur.

Algú es preguntarà si aquestes eleccions eren necessàries. Rotudnament, sí. Calia plebiscitar el clam al carrer de l’11 de setembre. El plebiscit ha tingut lloc i el poble ha respost; i ho ha fet de manera contundent amb una participació de gairebé el 70%. Un percentatge altíssim per unes eleccions dites “autonòmiques” i celebrades en una època de crisi que afecta milers de catalans i catalanes.

Alguns parlaran de fracàs perquè centren la seva mirada en els resultats electorals de la coalició governant, CiU, i en la figura del president Artur Mas. Aquest ha estat i continua sent la perspectiva errònia amb què s’ha mesurat el clam independentista. Una visió equivocada -en determinats sectors diria que una equivocació premeditadament volguda- sobre quin ha de ser el procés –llarg i dur- que ens ha de conduir a fer de Catalunya un nou Estat d’Europa.

El president Mas ha intentat esdevenir l’únic líder i l’únic conductor d’aquest procés. Un intent polític comprensible i legítim, però erroni. El projecte independentista no se’l pot atribuir ningú en exclusiva. És un projecte de país en què estem involucrats gent molt diferent, persones a títol individual i també entitats, associacions, moviments, partits totalment diversos i entre els quals, en determinats casos i aspectes, només tenim un punt d’unió, un nexe comú, un objectiu general a assolir: l’Estat independent.

Aquest intent de CiU de liderar el projecte els ha anat molt bé als nostres enemics. Han intentat centrar tots els seus atacs en la figura del president i han basat i basaran la seva anàlisi exclusivament en els resultats obtinguts d’Artutr Mas. Intentaran obviar el que és evident: 87 diputats; 2.140.317 vots favorables al referèndum d’autodeterminació. Els seus periodistes podran anar omplint les pàgines dels seus mitjans i els seus contertulians farciran de mentides a mitges o de mentides totals els seus programes de ràdio i de televisió. Les matemàtiques no entenen, però, de contubernis polítics ni tampoc de males praxis professionals... 87 diputats i 2.140.317 vots són la nostra gran força, la força de la raó, la força de la democràcia.

I res ens serà donat... El camí no serà fàcil i caldrà una gran dosi de coratge, valentia, resistència... sí, és cert... però acompanyada de la gran força de la il·lusió i de la confiança en què som en el camí que ens ha de dur fins a la llibertat.

Il·lusió, esperança, convenciment... També, però, realisme, tocar de peus a terra. Hi ha 746.122 catalans i catalanes que volen continuar com estem, que volen continuar sent espanyols. Si m’ho permeteu, deixo de banda conscientment els 523.333 vots obtinguts pel PSC, perquè crec que una bona part són encara recuperables per al nostre projecte.

Aquests conciutadans representen prop d’un 21% dels votants que aquest diumenge han anat a les urnes. I el nostre missatge ha de continuar sent el mateix: la nostra proposta de nou Estat d’Europa és per a tothom; també per a aquest mig milió que potser sempre se sentiran espanyols, que segurament representaran el NO en el referèndum. Tant se val; el nostre projecte és inclusiu, és un projecte en positiu, és també un projecte per a ells, un projecte per a tothom.

En la boxa, els assalts estan separats per un període curt de temps. Som a punt, doncs, d’iniciar el tercer assalt del nostre combat. Respirem ben fodo; recuperem forces; escoltem els crits d’ànim dels que ens veuen guanyadors; busquem les mirades còmplices; pensem en la victòria final... l’adversari ens espera...

Independència és llibertat. Catalunya nou Estat!

Democràcia, Justícia, Llibertat. Catalunya nou Estat!

VULL UNA RESPOSTA. LA UNIÓ EUROPEA

"Vull una resposta" és un programa que s'emet setmanalment per ETV Llobregat i la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat (XTDIP). Direcció, producció i presentació de Jaume Marfany.

Programa núm. 2, emès el 13 de novembre de 2012. Pregunta: Una Catalunya independent continuaria a la Unió Europea?

Convidats:
Ricard Gené. advocat

25N: UN VOT CONTRA LA POR

A falta d’una setmana per les eleccions, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer públic el seu rebuig al to i el contingut de les declaracions d’alguns polítics espanyols i mitjans de comunicació en contra de la dignitat i el dret a decidir dels catalans i les catalanes.

 

L’ANC reclama als partits que no utilitzin el discurs de la por i les amenaces per desqualificar l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya, que només depèn de la voluntat dels catalans i les catalanes. Amb mentides, tergiversacions i manipulacions no aconseguiran mai que el poble de Catalunya faci marxa enrere. En aquest sentit, l’ANC demana a polítics i ciutadans que no caiguin en provocacions per a poder acabar la campanya en serenitat.

 

El proper 25 de novembre, tothom ha d’anar a votar, cap vot independentista ha de quedar a casa. Cal traslladar el clam de l’11 de setembre per omplir el Parlament de diputats disposats a treballar perquè Catalunya sigui el proper estat independent d’Europa.

VULL UNA RESPOSTA. LES PENSIONS

"Vull una resposta" és un programa que s'emet setmanalment per ETV Llobregat i la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat (XTDIP). Direcció, producció i presentació de Jaume Marfany.

 

Programa núm. 1, emès el 6 de novembre de 2012.

Pregunta: En una Catalunya independent, cobrarem les pensions?

 

Convidats:
Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat
Feliu Morgada, jubilat

25N: JUSTÍCIA, DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT. CATALUNYA NOU ESTAT!

25N: A QUI PUC VOTAR?

Ho hem dit per activa i per passiva: som davant de les eleccions més transcendentals que ha viscut aquest país en els darrers 30 anys. Som a punt d’escollir un nou Parlament de Catalunya per a una legislatura en què, sens dubte, caldrà debatre el futur de la nostra nació.

El nou Parlament haurà d’emprendre el camí de la recuperació de la nostra independència política i som nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, els que hem de legitimar amb el nostre vot tot el procés posterior. El proper diumenge, el 25N, tothom ha d’anar a votar, cap independentista s’hi pot abstenir.

Arribats a aquest punt, el ciutadà es pregunta: “A qui puc votar?”

L’Assemblea Nacional Catalana va presentar tres punts a tots els partits perquè els incloguessin en el seu programa electoral. Els partits que van atendre el nostre comunicat van ser: CiU, CUP, ERC, ICV-EUIA i SI. La resta, ni tan sols ens van respondre.

De tots aquests partits, vam rebre’n algun tipus de resposta. Després de la publicació oficial dels respectius programes electorals, hem constatat amb satisfacció que la resposta al nostre requeriment públic del passat 24 d’octubre ha estat, en termes generals, favorable a la consecució de l’Estat propi.

És cert que no tothom ha recollit els punts amb la mateixa “intensitat”. Es configura, però, un ampli ventall ideològic entre els partits i coalicions que, pel que fa a l’Estat propi independent, s’han manifestat en diverses formulacions que oscil·len des de l’expressió d’un procés d’autodeterminació gradual cap a aquest objectiu (referèndum, consulta...) fins al compromís explícit a favor de la proclamació de la independència en la pròxima legislatura.

L’objectiu de l’ANC continua sent el de sumar, sumar i sumar. Per tant, creiem que cal valorar de manera positiva que en aquestes eleccions hi hagi aquesta diversitat d’opcions polítiques que, amb diferents matisos i accents, defensin el dret d’autodeterminació i es comprometin a fer un referèndum o una consulta. Aquesta majoria de formacions polítiques reconeixen explícitament que l’única sobirania rau en el poble de Catalunya.

Voldríem anar més enllà? Evidentment!

Voldríem una declaració més clara i inequívoca, per part d’alguns d’aquests partits, que volen construir un estat sobirà dins d’Europa? És clar que sí!

Tot i així, entenem que tots els partits o coalicions que han recollit l’esperit del nostre manifest i que han manifestat el seu compromís de treballar per a l’alliberament nacional seran útils per a l’objectiu únic i comú: Catalunya un nou Estat d’Europa.

A partir del dia 25, serà de vital importància que tots els diputats i diputades que hagin estat elegits amb el mandat de convocar un referèndum per a la propera legislatura comencin a treballar en positiu i de manera conjunta, al màxim consensuada possible, perquè serà a partir d’aquest treball conjunt que en podrem garantir l’èxit del procés.

I cal recordar que no seran només els nostre vots els que donaran legitimitat al procés. Existeix un mandat clar del Parlament de Catalunya que, el 26 de setembre passat, va aprovar una resolució en què constatava la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i instava el govern a fer una consulta dins la propera legislatura. La resolució va obtenir els vots favorables de CiU, ERC, ICV, SI i els diputats Ernest Maragall i Joan Laporta.

L’ANC no dóna suport a cap partit o coalició en concret. Això sí, cap vot independentista es pot quedar a casa el dia 25. El ventall és ampli i des de l’ANC instem a votar aquelles formacions que s’han manifestat, en major o menor intensitat, per avançar en el procés d’alliberament nacional.

Independència és llibertat. Catalunya nou Estat!

Democràcia, Justícia, Llibertat. Catalunya nou Estat!

25N: UN VOT PER LA LLIBERTAT ( i 2)

· Els que se sentin espanyols perdran els seus drets.

Ser i sentir-se espanyol no és incompatible amb voler la sobirania política per Catalunya. Es pot ser espanyol al Brasil, al Japó o a Catalunya. El projecte de tenir un Estat propi és per a tothom que visqui a Catalunya, independentment dels seus orígens i el seu sentiment identitari. Defensem un independentisme plural i integrador que no vol homogeneïtzar les persones, que no vol prohibir cap llengua, que no vol imposar cap passaport a ningú, que no vol fer fora ningú.

· Els ciutadans de llengua castellana perdran els seus drets lingüístics.

Sí, l'Estat català respectarà els teus drets lingüístics. Volem una Catalunya independent i democràtica. Per tant, l’Estat serà respectuós amb els drets individuals de tots els seus ciutadans, inclosos els lingüístics. El català és i ha de seguir essent la llengua pròpia i comuna del país, a excepció de la Vall d’Aran on ho és l’occità, però a nivell personal cadascú podrà parlar en la llengua que vulgui. A Catalunya es continuarà parlant castellà, àrab, amazic, anglès, francès...

· No podreu continuar sent espanyols. Perdre la nacionalitat espanyola.

En el marc d’un país europeu occidental, dins la Unió Europea o no, és absolutament normal viure a qualsevol país d’Europa sense importar la nacionalitat que tinguis, i això seguirà essent així en un estat català sobirà. Tots els escenaris són possibles: mantenir la nacionalitat espanyola o fins i tot optar a la doble nacionalitat. Defensem que cap ciutadà/na de Catalunya serà discriminat per raó del passaport que esculli tenir.

· Hi haurà una greu confrontació i es trencarà la convivència i la cohesió social

El procés d’independència no ha d’obrir cap conflicte social en la societat catalana. El nostre independentisme és integrador, transversal, democràtic, pacífic. Vol, per damunt de tot, preservar l’alt grau de convivència i de cohesió social que hem aconseguit a Catalunya i que és mèrit de tots plegats. El procés d’independència i la creació d’un Estat propi ha de ser sobretot respectuós; ha de ser un procés que garanteix els drets de tots els ciutadans/nes de Catalunya.

Per damunt de dubtes i pors cal mantenir la unitat d’acció, aconseguida aquest 11 de setembre, entre les nostres institucions i la societat civil. Ningú no pot ja rebaixar els nostres objectius ni tampoc alentir-ne el procés.

25N: UN VOT PER LA LLIBERTAT! (1)

Si marxeu, us convertireu en un dels països més pobres del món

(Jordi III del Regne Unit als insurrectes nord-americans)

 

Aquesta frase històrica, i amb molt poca visió de futur, ens recorda, fil per randa en el seu esperit, algunes de més modernes:

 

· La independencia de Cataluña arruinaría a los propios catalanes. El PIB de la comunidad autónoma caería como mínimo 50.000 millones de euros. Una Cataluña independiente tardaría al menos diez años en lograr integrarse en el Euro. (La Gaceta, octubre 2012).

 

· De la región más rica de España a la nación más pobre de Europa: La independencia llevaría a Cataluña al nivel de pobreza de Chipre (Alerta digital, octubre 2012).

 

L’estratègia de la por és una constant que, des de sempre, han fet servir els estats davant qualsevol procés d’independència. La força d’un país que vol assolir el seu propi Estat independent es basa principalment en la unitat. En el cas català, pretenen trencar la unitat d’acció que de moment hem aconseguit entre la societat civil i les nostres institucions.

 

Veiem algun dels dards enverinats que llencen contra nosaltres per intentar que l’estratègia de la por ens faci dubtar, ens motivi la desconfiança en el futur i acabi portant-nos al trencament de la nostra unitat d’acció:

 

· Catalunya no és econòmicament viable.

Si Noruega, Dinamarca o Eslovènia ho són, per què no ho hauria de ser Catalunya? Dels deu països més rics del món, nou són països petits. Per altra banda, cal tenir en compte l’espoli que, des de fa segles, pateix Catalunya. Prenent com a base les dades del 2009, aquest any, des de gener fins a finals d’octubre ens han espoliat uns 13.700.000.000 d’euros. L’únic necessari perquè un país sigui econòmicament viable, és que faci les coses ben fetes i, això, només dependria de nosaltres.

· No podreu continuar cobrant la pensió.

És clar, que continuarem cobrant les pensions! En tot cas, això no depèn de si Catalunya és independent o no, sinó de l'equilibri entre el nombre de pensionistes que viuen a Catalunya i el nombre de persones que, a Catalunya, cotitzen a la Seguretat Social. A Espanya, les pensions que cobren cada mes els jubilats surten dels diners que paguen, cada mes, els que treballen. Els diners per pagar les pensions dels jubilats de Catalunya no es treuen d'una caixa de reserva, sinó dels diners que paguen els catalans en actiu. En el període que va de 1995 al 2010, a Catalunya, el saldo acumulat de la Seguretat Social (ingressos – despeses) va ser positiu (+24.774 M€), mentre que en el mateix període, a Espanya (sense Catalunya), el saldo va ser deficitari (-86.332 M€).Tot i que, a partir del 2009, degut a la crisi econòmica, tant a Catalunya com a Espanya, el saldo ha estat negatiu, el dèficit entre les cotitzacions i les prestacions ha estat molt menor a Catalunya que a Espanya.

L'ANC DAVANT LES ELECCIONS DEL 25N

QUE CAP VOT INDEPENDENTISTA ES QUEDI A CASA

VOTEM PARTITS QUE ES POSICIONIN CLARAMENT PER L’ESTAT PROPI

 

Estem a les portes d’escollir un nou Parlament de Catalunya i hi ha raons molt importants per a pensar que en aquest nou Parlament es debatrà el futur de la nació catalana; haurem de decidir entre dos models antagònics de país: continuar essent una autonomia subordinada a les ordres d’un Estat Espanyol centralitzador, que retalla les llibertats democràtiques i escanya econòmicament totes les possibilitats de progressar dels catalans, o emprendre el camí de la recuperació de la nostra independència política, de la llibertat, la dignitat, la democràcia de base i la justícia social, apostant per fer de Catalunya un nou estat d’Europa.

 

El nostre vot legitimarà tot el procés posterior. Això és el que haurem de tenir ben present quan estiguem davant de l’urna de votació. El 25N tothom ha d’anar a votar, cap independentista es pot abstenir. No es pot distreure cap vot, tots han de servir per reforçar les opcions de la llibertat i l’Estat propi. En aquestes eleccions el vot útil passa per les opcions amb visió de futur, per les opcions que es comprometen a avançar cap a l’Estat propi.

 

 

PER QUÈ NECESSITEM ESDEVENIR UN NOU ESTAT DEL MÓN

Per dignitat nacional

Hem de defensar la nostra llibertat, avançant en el nostre procés d’independència. Hem de dir prou a la submissió i al maltractament continuats en els àmbits econòmic, social, cultural i lingüístic. Hem de dir prou a les campanyes insidioses que, des dels mitjans de comunicació i els mitjans institucionals i polítics, estan escampant l’odi i la mentida contra Catalunya, i ho hem de dir de manera ferma, clara, tranquil·la i pacífica.

Per radicalitat democràtica

Catalans i catalanes tenim tot el dret a exercir democràticament el dret d’autodeterminació. A l’Europa del segle XXI ningú pot oposar-se a la regeneració democràtica, ni a la nostra participació en la construcció del nostre Estat.

 

Per justícia social

La crisi econòmica, política i social que vivim està mostrant la cara més amarga de la nostra societat, retallant drets i prestacions socials, abocant milers de famílies a la precarietat, a l’exclusió i a la pobresa. Necessitem un nou Estat que ens permeti millorar el nostre benestar i ens garanteixi un país més just, més pròsper i més sostenible.

 

Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:

 

1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.

 

2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.

 

3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.

 

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT,

CATALUNYA NOU ESTAT

25 DE NOVEMBRE: UNITAT D'ACCIÓ!

11 de setembre de 2012. Dos milions de persones, el 28% de la població total del país, marxen sobre la ciutat de Barcelona, ​​capital de Catalunya, responent a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una manifestació massiva, unitària, democràtica i pacífica que va ocupar els carrers de Barcelona amb una sola consigna: "Catalunya, nou Estat d'Europa" un clam unànime a favor de la independència.

La manifestació va ser el detonant que tots esperàvem i el president de la Generalitat, Sr Artur Mas, ha convocat eleccions anticipades per al proper 25 de novembre. Les seves paraules van ressonar de manera contundent proclamant la seva intenció de celebrar un referèndum d'autodeterminació durant la pròxima legislatura, tot afegint-hi: "tant si l'estat espanyol ho permet com si no".

L'ANC ha aconseguit la seva primera gran victòria, una victòria que és la suma de les diverses batalles que, amb el suport incondicional de la majoria del poble català, ha hagut de lliurar, durament, però amb èxit. L'ANC ha aconseguit en pocs mesos situar la independència de Catalunya al centre del debat polític, ha concentrat un 28% de la població catalana en l'exigència d'un nou estat independent per al país, ha emplaçat els polítics, al govern català i el mateix president de la Generalitat perquè liderin el camí cap a la independència.

Hem d’entendre els properes eleccions com a plebiscitàries. Del resultat en dependrà la futura composició del Parlament que ha de ser clarament favorable a iniciar el procés d’independència de Catalunya. El Govern que en sortirà escollit haurà de comandar el procés i això no serà una tasca fàcil. Davant seu tindrà bàsicament dos camins:

En primer lloc, el Parlament pot proclamar de manera unilateral la independència de Catalunya. En aquest cas el referèndum seria una acció posterior que serviria perquè el poble català ratifiqués la decisió del seu Parlament.

L’altre camí, no exempt de fortes dificultats, seria el de convocar abans de res el referèndum d’autodeterminació. Aquí toparíem amb la negativa per part de l’Estat espanyol. Una negativa fonamentada en les lleis actuals; això vol dir que el Govern català hauria de trencar la legalitat espanyola si volgués convocar el poble a referèndum.

Una tercera via seria la de recórrer a la Unió Europea. Demanar-ne l’empara per poder celebrar aquest referèndum sota control de la comunitat internacional.

Sigui quin sigui el camí decidit pels polítics, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de continuar la feina basada en uns objectius estratègics clars i ben definits:

1. Consolidar la majoria social favorable a la independència, elaborant el discurs necessari per aplegar als que encara no estan convençuts. Am és, caldrà donar prioritat a aquelles zones del país on, per la seva composició socioeconòmica-cultural haurem d’abocar-hi més esforços.
2. Elaborar un punt programàtic referit molt clarament al procés d’independència, que haurem de proposar a tots els partits perquè el recullin ens els seus programes electorals.
3. Encomanar a les Assemblees Sectorials de l’ANC la dinamització del debat sobre les estructures bàsiques del futur nou Estat català.
4. Obtenir el màxim suport internacional possible.
5. Preveure i estructurar les accions de mobilització i conscienciació que puguin ser necessàries.

Hem avançat molt. Encara, però, ens falta un llarg camí per recórrer. Sobretot, estem molt lluny encara de tenir el suport internacional que necessitem. La unitat interna i l’àmplia majoria social favorable ens han de permetre anar construint les complicitats externes que ens han de portar al reconeixement internacional quan declarem la nostra independència.

Sabem que, històricament, tenim dos grans adversaris interns: d’una banda, la relaxació que sovint experimentem després d’aconseguir alguna gesta important i, d’altra banda, la desunió i l’enfrontament.

Cal que sapiguem ,mantenir-nos en aquesta línia de tensió col·lectiva. Cal no abaixar la guàrdia en cap moment. No ens podem permetre cap mena de relaxació ni individual ni col·lectiva.

Cal mantenir la unitat d’acció, aconseguida aquest 11 de setembre, entre les nostres institucions i la societat civil. Ningú pot ja rebaixar els nostres objectius ni tampoc alentir-ne el procés.