dilluns, 28 de març del 2011

L'ALTA POLÍTICA AL CARRER (Salvador Cardús)

Ens permetem reproduir-vos aquest article de Salvador Cardús que es va publicar ahir al diari ARA:

L'alta política, al carrer

SALVADOR CARDÚS

La convocatòria d'una consulta cívica sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009 va ser una idea veritablement genial. El context polític d'amenaça per la previsible sentència del Constitucional, un govern nacional feble i incapaç de reaccionar amb dignitat a l'afront, una ciutadania cuita de tantes provocacions i, cal dir-ho, la reacció matussera dels aparells de l'Estat i dels quatre representants de l'ultraespanyolisme agònic van determinar-ne l'oportunitat i l'èxit. Tot el país va girar els ulls cap a Arenys i fins i tot els que havien pensat que fer l'orni era la posició més astuta van haver de plegar-se a l'evidència del resultat: més d'un 40 per cent de vilatans van anar a votar per donar més d'un 96 per cent de vots favorables a la independència.

Però si l'aposta d'Arenys havia desbordat les mateixes intencions dels organitzadors -cal fer un reconeixement al seu alcalde, Carles Móra, i molt especialment a les CUP i al seu regidor Josep Manel Ximenis-, la continuïtat de la idea -que confesso que d'entrada em va semblar massa arriscada- ha acabat reblant el clau del propòsit de l'invent. La culminació a Barcelona i a 19 municipis més el 10 d'abril d'aquest llarg procés haurà suposat l'organització de més de 550 referèndums a municipis de tota mena, amb desenes de milers de voluntaris mobilitzats i més de 600.000 participants, xifra a la qual haurem de sumar els resultats d'aquest dia. Pràcticament, s'haurà aconseguit implicar un 20 per cent del cens consultat, inclosos joves des dels 16 anys i estrangers empadronats. S'agafi per on s'agafi, la dimensió de l'esdeveniment no és comparable a cap altre mobilització per cap altra causa en el context occidental en què està situada Catalunya. Esclar que el 10-J de l'any passat va convocar més gent al carrer. Però per la magnitud de les energies gastades -en milers d'actes públics i en desenes de milers d'hores invertides en la difusió de la proposta- i pel pòsit organitzatiu que n'ha quedat, el moviment de les consultes és insuperable. No és estrany que el fenomen hagi cridat l'atenció de la premsa de tot el món i seria d'esperar que fins i tot el món acadèmic -sovint, i en tantes coses, cec al seu entorn més immediat- s'adonés que una tal mobilització social i política mereixeria una molt bona investigació.

Un procés llarg i complex com aquest, naturalment, ha tingut alts i baixos. L'excessiva dispersió en el temps i l'espai li ha restat força. Sovint, els poders fàctics, constitutivament porucs, s'hi han girat d'esquena menystenint la importància que objectivament tenia. Ara mateix, a Barcelona, comprovem com des de l'arquebisbat fins al govern municipal hi posen pegues, demostrant l'un i l'altre fins a quin punt no han entès, encara, la dimensió cívica d'aquest procés històric i com quedarà escrit per sempre la seva covarda resposta quan el país els necessitava. També s'ha de dir que el mateix èxit a vegades ha convocat oportunismes que han creat tensions importants en l'organització. Sí, tot el que es vulgui. Però la principal conseqüència ha estat posar la independència al centre del debat polític nacional. Tal com ERC havia aconseguit que l'independentisme perdés qualsevol connotació antidemocràtica, el "desacomplexament de l'independentisme" -per fer servir l'expressió que Joan B. Culla va encunyar a finals dels anys vuitanta, llavors aplicat al nacionalisme català-, o la seva sortida de l'armari, com es diu ara, s'ha aconseguit al marge, si no en contra, de tota expectativa política. I, encara ara, cap partit polític no ha estat capaç d'apropiar-se del capital simbòlic acumulat per les consultes.

Sovint he dit que el moviment de les consultes es podia situar dins del que fa anys se n'havia dit l' agit-prop . Aquest terme, inventat per un revolucionari rus a finals del segle XIX, Georgi Plejánov, servia per designar accions de propaganda, generalment vehiculades a través de l'expressió artística, i lligades a la tradició comunista. Probablement aquest lligam ideològic ha fet caure en desús el terme. Però en un sentit ample, com a mecanisme de provocació per influir en l'opinió pública a través d'un llenguatge i una gestualitat d'alta emocionalitat, crec que s'ajusta com anell al dit a aquests falsos referèndums. Les consultes han fet desvetllar del son de la resignació a què ens condemnaven els límits estrets de la política institucional i hem pogut imaginar que altres camins són possibles. Possibles i, de fet, necessaris i urgents.

Que un barri com la Barceloneta hagi fet un vot anticipat del 20 per cent o que Gràcia ja hagi estat capaç d'arribar a un 33,57 per cent del cens, és l'expressió diàfana que el debat polític ha sortit dels murs del Parlament i que les qüestions importants ara es discuteixen al carrer. Aquest era i és el desafiament: no pas que l'independentisme entrés al Parlament, que d'altra banda ja hi era, sinó que la política en majúscula omplís el carrer. El 10 d'abril hi tornarem.

Publicat el 27/03/2011 al diari ARA

diumenge, 27 de març del 2011

ESPLUGUES DECIDEIX AMB NOU BARRIS: 11,7% DE VOT ANTICIPAT

Dissabte 26 de març; 14.15h. El grup de voluntaris i voluntàries d'Esplugues decideix ens trobem a la Pl. Santa Magdalena per tal de marxar cap a Nou Barris a col·laborar en la recollida de vot anticipat que durant tot el dia s'està fent en aquella zona de Barcelona. Formem part del prop d'un cenetenar de voluntaris i voluntàries que ens hi hesplacem des de fora de Barcelona.

El resultat final de la jornada no sempre és el que més importa. No obstant això, cal destacar les dades del 26M a Nou Barris. Al llarg del dia, es van recollir 14.118 vots que representen un 11,27% del cens total de ciutadans amb dret a vot del districte.

Al vespre, prop de les 9, tornàvem a Esplugues. Una mica cansats... però satisfets per la feina feta.

Encantats d’haver conegut gent com la Maria i el Josep, incansables voluntaris que porten mesos treballant a Nou Barris. Contents d’haver pogut compartir amb ells aquesta jornada a peu de carrer, amb contacte constant amb la gent de Ciutat Meridiana.

I amb un convenciment... només el treball col•lectiu des de la base –amb la complicitat dels polítics que s’hi apuntin- serà el que ens conduirà a l’assoliment d’un Estat propi.

La propera cita el 10 d’abril a Barcelona. Si vols continuar treballant per al país amb Esplugues decideix, ja ho saps, apunta’t per fer de voluntari/voluntària el proper diumenge 10 d’abril.

Et quedaràs a casa?

Podeu llegir també la crònica al Bloc CALdesplugues

dijous, 24 de març del 2011

NO VOTIS.... BARCELONA DECIDEIX


No us perdeu aquest excel·lent vídeo que convida a votar en la consulta de Barcelona decideix del diumenge 10 d'abril. Un gran vídeo amb una impressionant força didàctica i alliçonadora.

Un "no votis" repetit moltes vegades que en realitat és un "vine i vota, vota el que vulguis". És amb què Barcelona Decideix crida a participar en la consulta popular sobre la independència el 10 d'abril. Serà la culminació d'un referèndum fet poble a poble des del 13 de setembre de 2009, el dia en què tot va començar a Arenys de Munt. 

Inspirat en el cèlebre 'Don't vote' de la campanya de Barack Obama, el vídeo presenta personatges del món de la cultura que ironitzen sobre els tòpics esgrimits contra la consulta i defensen el valor democràtic de la convocatòria. Óscar Dalmau, Roger Coma, Sílvia Bel, Bibiana Ballbè, Joel Joan, Màrius Serra... Tots diuen un "no votis" que és un "vine i vota".

26 DE MARÇ: ESPLUGUES DECIDEIX AMB NOU BARRIS

Nou Barris acollirà aquest cap de setmana un desplegament de voluntaris de Barcelona Decideix per muntar més de 60 taules de vot anticipat, amb presència als 13 barris del districte. Quinze dies abans del 10-A, la jornada final del referèndum, representants polítics i personalitats votaran a l’urna de la plaça Major de Nou Barris, davant el Consell de Districte.

Així, el regidor de CDC i escriptor, Antoni Vives; el capellà i treballador social Pare Manel; el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch i el president de la Federació de Barcelona, Oriol Amorós dipositaran el seu vot al llarg del matí de dissabte. Aquest és el tercer barri on se celebren jornades de vot anticipat, després de Barceloneta i Gràcia que van assolir una participació del 20,2% i 33,57% respectivament.

Esplugues decideix hi serà present, de les 3 a les 8 del vespre, a les parades situades a la plaça Roja i al carrer Costa Bona, 55.

dilluns, 14 de març del 2011

RECORDANT RAMON BARNILS

Avui fa 10 anys de la mort de Ramon Barnils. Un gran periodista tremendament molest al poder. Un home d'un gran esperit crític i una insubornable passió per uns Països Catalans lliures. Malgrat haver treballat per als més importants rotatius catalans, va ser a la ràdio on va desenvolupar la feina potser més coneguda pel públic. "La Mercantil radiofònica" (Quim Monsó, Jordi Vendrell i Ramon Barnils) i el seu exitós programa "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico". L'orquestra i Postres de música van ser les seves tertúlies d'actualitat política els dies feiners, a l'hora del cafe`.

En el seu record i com un petit homenatge, ens plau reproduir un article seu, extret de l'hemeroteca Ramon Barnils, del més de gener de 1993. El titulava "Una, espanyola i prou"

"La millor idea-força de la campanya socialista: el nacionalisme espanyol pur i dur."

Aquesta, i no d'altra, és l'afirmació d'una columnista espanyola a La Vanguardia, i resident a Madrid.

Nosaltres sabem que no és veritat, això, perquè sabem que aquesta idea força no és la millor d'aquesta propera campanya electoral ni la del Partit Socialista espanyol, sinó la de sempre i de totes les campanyes electorals democràtiques o no -"arriba España", "España, lo único importante"- i de tots els partits i movimientos senzillament o complicadament espanyols.

És tan la de sempre que l'únic nacionalisme que surt a la Constitució espanyola, que es veu que és un exemple de democràcia segons diuen ells, és l'espanyol.

El que fa gràcia no és l'afirmació, doncs, sinó alguns dels farcits que l'acompanyen. Segons l'estrènua columnista, qui ha donat aquesta idea als socials-espanyols -la de sempre i de tots ells, per a nosaltres- han estat els de Ciu i els del Pnb, que en vistes que podrien fer falta al Psoe, li han posat condicions nacionalistes. Llavors va González, diu, i aprofitant la impopularitat a Espanya de qualsevol nacionalisme que no sigui el seu, i la popularitat única, del xovinisme propi a Espanya, ha començat ja a cridar "espanyols, veniu a salvar-la". I amb això aconseguir, per al Psoe, el màxim de vots.

Espanyols, per suposat. Per a nosaltres, res de nou. Afegim a la memòria que en allò del Prd de Roca, tots i cadascun dels leaders espanyols van atacar Roca amb la millor idea-força possible: en Roca és català. Amb èxit: la bicoca que per a Espanya hauria resultat com a home-partit frontissa, la inauguració d'una Espanya clarificada (però esclarissada, tenien raó els anti-catalans) va ser rebutjada durament i pura per Espanya per venir de qui venia, d'un català. Centenars de milions de pessetes -¡de pecetes!- invertits, zero diputats: la carn de diputat més cara que mai hagi menystingut Espanya.

En canvi ara, diu ella, afegint al nacionalisme espanyol -"per a nacionalistes, els espanyols"- la treva dins el Psoe i l'economia, González "pot guanyar, efectivament, la majoria absoluta".

Per a nosaltres vell, habitual i secular: rutinari. Però ella se sent tan superior amb la constatació que acaba de fer del supernacionalisme dels seus, que se li escapa això: primer, dir que "és faltada de qualsevol sensibilitat nacionalista", per després relliscar estrepitosament així: afirma que, com que els nacionalistes són més, "a les urnes, guanyem".

O sigui: ells. Guanyen "ells", els nacionalistes espanyols. I no pas ella, espanyola. Com si quan a Espanya guanyen els nacionalistes espanyols -i això serà sempre, mentre duri aquesta Constitució- i hi perden tots els altres nacionalismes, no hi guanyessin igualment tots els espanyols. I sobretot els espanyols no-nacionalistes: tenen qui els faci la feina bruta.

Qualsevol en pot presumir, de no nacionalista, si tens Constitució, i a sobre democràtica, que impedeix que guanyi qui no sigui nacionalista de la teva nació. Que t'assegura que puguis continuar exportant a Catalunya en espanyol, sense pagar-hi impostos, i al damunt cobrant i cobrant-ne. Pitjor que els espanyols purs i durs. Es beneficien de l'imperiós xovinisme espanyol, i s'enfurismen si els ho dius. És el xovinisme que s'ignora.

divendres, 11 de març del 2011

EL FUTUR ES DIU AUTODETERMINACIÓ

Quatre coses sobre el debat organitzat per Esplugues decideix sota el títol El futur és l’autodeterminació que va tenir lloc el dijous 10 de març a l’Avenç.

En primer lloc, crec que caldria destacar la més que bona afluència de públic. Tots sabem les persones que acostumen a aplegar-se en qualsevol acte polític. Penso que el de dijous sobrepassa, de llarg, la mitjana habitual d’assistència.

En segon lloc, la mesa amb els ponents. Molt interessant veure debatre representants de partits o moviments independentistes com SI, RCat, ERC, la CUP amb forces com ICV i CiU, sempre molt més tímides alhora de tractar temes com el de l’autodeterminació.

Tercer, el públic. Va “resistir” fins al final i va participar de manera activa en el darrer tram, preguntant i qüestionant determinades paraules o actituds dels grups representats a la mesa.

Crec que les posicions van quedar força clares:

SI. Cal pressionar dins del Parlament per aconseguir una declaració unilateral d’independència. També per deixar en evidència les greus mancances de l’Estat autonòmic.

RCat. La independència és l’únic camí i aquest s’aconseguirà amb la unitat.

CUP. Independència sí.... però no significa garantia de res. Cal pensar en el dia després de la independència i cal que les classes populars hi arribin en una posició de força. Es fa indispensable, doncs, aquest treball des de la base. Enfortir els moviments populars i la societat civil.

ICV. Es mouen més en l’àmbit de l’autodeterminació, sempre una mica ambigu. Coincideixen amb la CUP pel que fa al treball sectorial des de la base.

ERC. Independència, evidentment, però cal unir les forces de la societat civil amb les polítiques. Aposten també pel treball des de la base i pel reforçament de la societat civil.

CiU. Es mou entre dues aigües. Creu que el poble català encara no està preparat per assumir un referèndum d’autodeterminació.

De les intervencions fetes pel públic assistent, voldria comentar la d'una noia que va manifestar el sentiment de decepció que experimentava en veure que no hi havia propostes clares.

Penso que les propostes sí que hi són. El que no existeix és una eina miraculosa que ens assenyali el camí més adequat per arribar a la independència. Un camí que, d’altra banda, es preveu llarg i tortuós. No serà fàcil assolir un Estat independent, encara que alguns han pensat i manifestat que ja el teníem a la cantonada.

El camí és complicat i l’única forma d’arribar-hi penso que és el treball des de la base de tota la societat civil i els partits i grups politics que ho desitgin. Un treball que haurà de ser unitari en alguns aspectes i, per tant, caldrà establir uns mínims necessaris perquè ningú es pugui autoexcloure.
Això és el que s’intentarà el proper 30 d’abril amb la Conferència nacional per a l’Estat propi. S’ha intentat ja altres vegades i, malauradament, mai s’ha pogut assolir una línia de treball unitari en què totes les forces independentistes s’hi sentissin representades.

Serem capaços i capaces d’aconseguir-ho ara?

dimarts, 8 de març del 2011

DEBAT: EL FUTUR ES DIU AUTODETERMINACIÓ

Esplugues decideix us convida a participar en l'acte que tindrà lloc el proper dijous 10 de març, a les 20.30h, a la sala Joan Brillas del Centre Cultural l'Avenç, C. Àngel Guimerà, 27 d'Esplugues de Llobregat.


El futur es diu autodeterminació

amb la participació de
Jordi Anguera SI
Jordi Figueras ERC
Lídia Ibáñez ICV
Roger Pons CiU
Joan Puigròs RCat
David Soriano CUP

Presentarà i moderarà l'acte:
Roger Recasens Esplugues decideix

Participeu amb Esplugues decideix
en el futur del país!

dimecres, 2 de març del 2011

LA INDEPENDÈNCIA ÉS POSSIBLE!

Us fem arribar un enllaç que enviarà, en el vostre nom i de manera automàtica, sense que us costi gens, una carta per correu electrònic als 135 diputats del Parlament de Catalunya perquè votin a favor de la Proposició de Llei de Declaració d'Independència de Catalunya:


Ompliu el formulari i feu pressió, perquè el màxim nombre de diputats votin a favor de la Llei de Declaració d’Independència!