10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1)

El 30 d’abril passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, la Conferència Nacional per l’Estat propi va engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constituirà el proper 10 de març de 2012.

L’ANC serà el que nosaltres decidim en aquest acte de constitució. I quan dic nosaltres, vull dir tots els que ja hi estem participant i els que participarem durant els propers mesos en aquest procés constituent que vam engegar amb aquella Conferència Nacional. Serà el que nosaltres decidim, però els seus fonaments estratègics varen quedar ja fixats en la Conferència i queden recollits en la Declaració Fundacional que podeu trobar, conjuntament amb els altres documents, en el web de l’ANC. 

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària.

RAONS DE PES. ESTRUCTURES D'ESTAT

Aquest és el vídeo del programa núm. 10 de la sèrie Raons de pes. En els anteriors programes, hem pogut constatar com ens veiem afectats per la dependència política que Catalunya té respecte d’Espanya i com, aquesta dependència, incideix negativament en el nostre desenvolupament econòmic, social, lingüístic i cultural.

El Parlament català i el govern de la Generalitat , com a estructures d’Estat, resulten afectats, encara més si cal, per aquesta dependència política. Les actuacions del nostre Parlament i del nostre govern, les lleis, els reglaments, les politiques que volen aplicar es troben sempre subordinades a les decisions estatals.

En aquest programa núm. 10 vam poder conversar amb el nostre convidat, Miquel Sellarés, sobre les Estructures d’Estat, quins són els inconvenients actuals i quins serien els avantatges de què podríem disposar amb un Estat propi.

CATALUNYA-TUNÍSIA: ENS CAL UN ESTAT!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 100 DIES D'ESPLUGUES DECIDEIX

.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març, beu, entre altres, de les fonts de les consultes per la independència que van tenir lloc entre el 2009 i el 2011. Moltes de les plataformes que van sorigir en aquells anys han estat l'embrió de les assemblees locals de l'ANC.

És bo recordar, doncs, aquells mesos d'intensa activitat que va desplegar Esplugues decideix, avui convertida ja en Esplugues per la independència, assemblea local de l'ANC.

I TU, JA HAS DONAT LA CARA?

La Coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana ha engegat una nova iniciativa independentista: el web Dóna la cara per la independència!'.

 

Aquesta nova iniciativa proposa d'assolir un milió d'adhesions de ciutadans que cedeixen una fotografia seva perquè es col·loqui sobre el mapa.

 

Perquè la fotografia? Donar la cara comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú.. De moment, amb poques setmanes de funcionament, la iniciativa ja ha rebut prop d'un miler d'adhesions.

 

I tu, ja has donat la cara?

BANNER ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El 10 de març de 2012 està, com aquell qui diu, al tombar de la propera cantonada... l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)és, doncs, ben a prop de ser una realitat.

Aquest és un dels banners de promoció de l'ANC:

BON NADAL I.... INDEPENDÈNCIA!

Esplugues per la independència, Assemblea Nacional Catalana us desitja 

Bon Nadal i...

 que l'any 2012 ens acosti una mica més a la independència.

LA MORT D'UN PATRIOTA AL NORD (Víctor Alexandre)

Article de Víctor Alexandre sobre en Josep de Calassanç Serra, "El Cala"

M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb motiu de la cloenda del Correllengua. Em va semblar una mica més afeblit, però no m'imaginava que les expectatives fossin tan fosques. Vital com era, malgrat aquella veu esquerdada que no li feia justícia, no acostumava a comentar el seu estat i encara menys a lamentar-se'n. Allò que ocupava el gros dels seus pensaments era el país, i ha mort dedicant-li totes les seves energies a través del Casal Jaume I de Perpinyà, del qual n'era president, o com a impulsor de Ràdio Arrels i d'Aire Nou de Bao. De fet, el renaixement de la consciència nacional i lingüística de la Catalunya del Nord, on residia des de feia més de trenta anys, és fruit del seu esforç al costat de persones que han aconseguit superar la frontera hispanofrancesa que agredeix el nostre poble. Per això vull retre-li un petit tribut d'admiració reproduint alguns dels seus textos.

"Siguem conscients que les tàctiques poden esdevenir elements de dilució d'una autèntica estratègia d'autocentrament polític en el propi país. El català no hi té res a fer en institucions polítiques que no ens pertanyen [Congrés i Senat espanyols] i que volen destruir la nostra identitat nacional, si no és el del reconeixement com el de qualsevol altra llengua estrangera."

"Ara [l'any 2007] a algunes escoles catalanes de La Bressola, i pagat per la Generalitat de Catalunya, s'estan col·locant rètols amb la inscripció 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat'. Si bé aquests conceptes per ells mateixos no tenen res de negatiu, agrupats en aquest ordre defineixen els "valors" d'una República francesa que fa més de tres-cents anys que fa tots els possibles per liquidar els catalans del nord, els 'valors' d'una república que en la seva Constitució nega absolutament qualsevol dret a la Catalunya Nord."

"De vegades veure els diaris de Catalunya Sud fa riure. L'editorial col·lectiu [26/11/2009] de defensa d'un Estatut més mort que viu, m'ha fet la impressió d'aquell qui reivindica una verdura podrida quan té a l'abast la fresca del dia. La dignitat fa temps que l'hem perduda (perdó, que l'han perduda!). [...] La maniobra montillista de les editorials de la 'dignitat', fa pudor de pànic davant les consultes independentistes del dia 13 de desembre. Maniobra de la qual els espanyols se'n foten com de l'any 40, maniobra d'us intern per al Principat d'uns polítics que ja no saben com justificar la seva total impotència, maniobra que prepara la inevitable dosi de vaselina que hauran d'utilitzar perquè la sentència constitucionalista passi millor. I després pantalons amunt, que no ha estat res."

La mort de Josep Serra, a l'edat de 60 anys, en una operació a cor obert a Montpeller, es fa molt difícil de pair per a tots els qui el teníem per amic i admiràvem la seva tasca en una de les parts més necessitades del país. Si Catalunya és avui una nació molt a prop de la seva independència és gràcies a la fermesa d'homes i dones com ell. Proposo que l'any vinent, una de les quatre columnes del Correllengua, dedicades a recordar persones compromeses amb els Països Catalans, li reti homenatge adoptant el seu nom. Moltes gràcies per les bones estones compartides, estimat Cala.

Moltes gràcies per la teva lluita, bon amic.

"EL CALA" : L'INDEPENDENTISME ESTÀ DE DOL

La mort del Cala ha despertat un munt de reaccions en el món de l'independentisme. L'Aleix Renyé, periodista, escriptor i gran amic del Cala, li ha adreçat un darrer escrit titulat "En Cala, combatent, patriota i amic". Un extens escrit que acaba amb aquesta frase:

En un país digne, algú com en Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala, mereixeria honors i reconeixements nacionals.

Potser, el nostre país no es -encara- tan digne com desitjaríem, perquè la mort del Cala ha passat desapaercebuda per als grans mitjans de comunicació i, no cal ni dir-ho, per a tots els estaments oficials. Els mateixos que, per exemple, es desfeien en elogis i homenatges després de la mort d'un vell franquista com en Samaranch.

Els independentistes, siguem del color que siguem, sí que hem recordat el Cala: la persona, el combatent, el patriota, el germà, l'amic, el company...

Llibertat.cat fa un recull de les principals veus que ahir van recordar en Josep de Calassanç Serra, el Cala.

Cala: continuarem la lluita!

"CALA"...FINS SEMPRE!

 Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)

El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà

Josep de Calassanç Serra, Cala, Fins sempre!

Faré de la paraula un dard enverinat,

del poema una perbocació

al rostre sense rostre

dels poderosos

UN PAS MÉS: ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Avui 14 de desembre, és un nou dia històric.

Avui, a Vic, capital de la comarca d'Osona, s'ha constituït l'Associació de Municipis per la Independència. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, ha estat escollit president de l'entitat, que ja té 155 municipis adherits i un consell comarcal. Els batlles que formen l'associació representen més d'un milió tres-cents mil ciutadans d'arreu del Principat.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

A l'acte hi han assistit representants d'entitats sobiranistes com Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Fundació Catalunya Estat o Catalunya Acció, i també dels partits polítics ERC, Solidaritat Catalana i Reagrupament Independentista.

Aquest és el llistat de municipis que, de moment, s'han adherit a l'Associació:

Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Fulleda, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Masquefa, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Pedret i Marzà, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Tous, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tiana, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

RAONS DE PES: L'AUTODETERMINACIÓ

El programa núm. 9 de Raons de pes va estar dedicat al dret d'autodeterminació. Els nostres convidats van ser:

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comitè Executiu d’una xarxa de despatxos d’advocats de dret internacional. 

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del Secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Albert Bertrana. Va cursar estudis d’enginyeria de radiocomunicacions a Barcelona. El 1965 va marxar a París per motius polítics on va fer els estudis d’Economia Política i de Prospectiva Econòmica i Social.

El 1989 va ser fundador i Secretari General del Comitè Olímpic de Catalunya, COC, junt amb les primeres federacions esportives catalanes cofundadores; en representació de l’ADOC, i va organitzar la campanya per promoure la participació del COC als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Des del 1992 es documenta i té contactes internacionals en relació la sobirania i el dret a l’autodeterminació del pobles i les possibilitats reals de secessió per a la creació d’un Estat propi de la Nació catalana.

Del 1992 al 1995 va ser vicepresident de les escoles catalanes La Bressola a la Catalunya Nord. 

L’any 1998 va ser elegit President de la Convenció per la Independència Nacional i va impulsar la creació dels Comitès Nació Catalana, amb la finalitat social oficialment registrada d’organitzar la consulta d’autodeterminació del Poble català i l’adopció d’una Constitució catalana.

Des del 2001 és President fundador de l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, impulsada pels Comitès Nació Catalana per exercir el dret a l’autodeterminació.  

Fruit d’aquesta conferència, l’agost de 2010 publica l’article “Els fets de juliol i l’estratègia”, amb què s’inicia la promoció del Pacte Nacional per a l’Autodeterminació per a partits polítics d’obediència catalana i entitats de la societat civil.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ES PRESENTA ALS MITJANS

Avui 12 de desembre, al Museu d'Història de la ciutat a la plaça del Rei, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent ha fet una conferència de premsa per anunciar la constitució de l'ANC el proper 10 de març de 2012.

Jaume Marfany del Consell Permanent s'ha encarregat d'introduir l'acte i de presentar el Consell Permanent de l'ANC: "El Consell Permanent, format per 110 persones, moltes d'elles reconegudes per la seva trajectòria política o professional, va rebre el mandat de la Conferència Nacional per l'Estat propi de ser-ne el màxim representant fins a la constitució de l'ANC. El deure principal que tenim les persones que componem aquest Consell Permanent és el de vetllar pel compliment de la Declaració i del Full de Ruta aprovats en la Conferència Nacional.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment patidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària."

La responsable de l'àrea territorial de l'ANC, Roser Loire, ha dit que el repte de l'ANC és arribar al 10 de març havent creat 241 assemblees territorials, sent present d'aquesta manera en tots els municipis de més de 3.000 habitants i que un de cada mil habitants quedi vinculat directament a l'organització. Actualment, ja són 93 les assemblees en ple funcionament i prop d'un centenar que es troben en fase final de constitució.

"La gran empenta del moviment tindrà lloc a l'estiu de l'any vinent. Serà entre la revetlla de Sant Joan i l'Onze de Setembre, quan es durà a terme la gran acció de l'ANC. Serà una marxa popular fragmentada en 'deu columnes', que vol recórrer tot el territori i que culminaran, totes juntes, en una marxa unitària que es farà a Barcelona en per la Diada. Una concentració que els promotors volen que sigui 'la més important de la història', i que superi la del 10-J."

El batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), s'ha declarat partidari de la col·laboració entre l'Assemblea i l'Associació de Municipis per la Independència, que ell mateix promou. 'Estem d'acord que hem de treballar plegats perquè la filosofia és ben bé la mateixa', ha dit Vila d'Abadal. 'Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que lo bo i positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures', ha afegit.

Podeu veure el vídeo de la conferència de premsa que ha fet Vilaweb TV.

125 MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Mostra Municipis per la Independència en un mapa més gran

DEBAT SOBRE LA UNITAT D'ACCIÓ DE L'INDEPENDENTISME

El 15 de desembre, a les 20h, els companys de Sant Boi per la independència (ANC) han organitzat un més que interessant debat, no únicament pel tema, sinó també pels ponents que hi debatran.

 

No se'l perdeu!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. BUTLLETÍ INFORMATIU NÚM. 3

Ja podeu veure el butlletí núm. 3 de l'Assemblea Nacional Catalana amb tota la informació sobre: Full de Ruta, Assemblees territorials i sectorials, Municipis per la independència, Catalunya Nord per la independència...

 

Ara toca l'Estat propi!

RAONS DE PES. MITJANS DE COMUNICACIÓ

El divendres 25 de novembre es va emetre el programa núm. 8 de Raons de pes dedicat als mitjans de comunicació.

Els convidats van ser els periodistes i escriptors: Patrícia Gabancho, Soledat Balaguer i Xavier Borràs.

ÈXIT A ESPLUGUES DE CATALUNYA ÜBER ALLES

Gran èxit de l'acte celebrat ahir a Esplugues de Llobregat amb la projecció de la pel·lícula Catalunya über alles i el debat posterior.

Més de 200 persones omplien ahir la Sala de projecció del Centre Cultural l'Avenç. La pel·lícula va agradar molt a tots els assitents, tal como es va poder comprovar en el debat posterior.

La xerrada-debat va comptar amb els ponents Ramon Térmens, director, guionista i productor de Catalunya über alles, M'Hamed Abdelouahed, de l'Associació Amazan i en Jaume Marfany, de la CAL d'Esplugues. Durant més d'una hora es va establir un diàleg profitós i intens entre el públic assistent i els ponents, sobretot amb en Ricard Térmens, que va respondre a tots els qüestions que se li van plantejar.

MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Dos anys i un dia després de la celebració de les consultes sobiranistes a Osona, la seva capital, Vic, tornarà a ser el centre de l'independentisme, però aquest cop institucional.

 

El proper 14 de desembre és la data escollida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, per celebrar la primera assemblea, la constituent, de l'Associació Catalana de Municipis per la independència. Així, Vic acollirà representants del més de centenar de municipis que ja s'han adherit per plenari a l'Associació.

 

La voluntat de l'associació és fer créixer el front independentista municipal fins uns tres-cents municipis i posar les bases d'una futura consulta oficial sobre la independència coordinada entre els consistoris.

 

Actualment ja hi ha més del 10% dels municipis catalans adherits, entre ells, diverses capitals de comarca com ara Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll o Banyoles. En el full de ruta es contempla arribar fins els 300 municipis fer arribar la proposta al plenari de l'Ajuntament de Barcelona. (Font:Nació digital).

 

Veieu el mapa amb tots els muncipis per la independència

RAONS DE PES. SINDICATS I INDEPENDÈNCIA (el vídeo)

Programa núm. 7 de Raons de pes en què vam poder conversar sobre els sindicats i la independència.

El nostre convidat va ser Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical i responsable de la negociació col·lectiva de la Intersindical-CSC.

Membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA EXISTEIX! ENVIEM CORREUS A LA REVISTA TIME!

La dependència política que patim de l'Estat espanyol determina que Catalunya estigui associada a la "marca Espanya". No tenim ni la prjecció exterior adequada ni elements per dur-la a terme. L'Estat espanyol foment una projecció negativa del nostre país i intenta exportar l'anticatalanisme a l'exterior amb el suport de determninats mitjans estrangers que, lògicament, tenen els seus corresponsals amb seu a Madrid.

Patim d'un certa invisibilitat exterior que fa que siguem uns desconmeguts per a la majoria de l'opinió internacional.

En aquest sentit, la revista TIME no ens ha situat entre les 10 principals nacions aspirants a aconseguir un Estat propi. Hem quedat darrere de països com Euskadi i Escòcia, però també d'altres com Ossètia del Sud (Geòrgia), el Sàhara o la Padania (Itàlia)....

La pregunta és... Ens coneixen als Estats Units? Saben de la història passada i present dels Paísos Catalans? Coneixen les aspiracions de futur del poble català? Crec que la resposta és més que òbvia...

Des dels Estats Units, Alexis Vizcaíno llença una proposta: enviar correus electrònics a la revista TIME per intentar trencar amb aquesta invisibilitat internacional que tant ens perjudica. 

Participem-hi! És molt senzill!

Cliqueu aquí

CATALUNYA ÜBER ALLES! ESPLUGUES CONTRA LA INTOLERÀNCIA

Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els perjudicis.

Catalunya über alles! alerta del triomf de la intolerància

Catalunya über alles! retrata el costat fosc de la societat catalana

Catalunya über alles! tres històries universals d’intolerància explicades a través de la Catalunya rural

Diumenge 4 de desembre, a les 19.30h,  
a la Sala del Centre Cultural l'Avenç,
C. d'Àngel Guimerà 27-29 d'Esplugues de Llobregat.

CATALUNYA ÜBER ALLES! 4/12/2011

 

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tot tipus de feixisme!

RAONS DE PES. JUSTÍCIA I DRET (el vídeo)

Aquest és el vídeo del programa núm. 6 de Raons de pes, dedicat a Justícia i Dret.

El nostre convidat va ser en Ricard Gené, Doctor en Dret per la UB. Enginyer de telecomunicacions. Postgrau en Dret de les noves tecnologies a YALE. Responsable de premsa del Col·legi penal Internacional adscrita a la Cort Penal Internacional de la Haya. Col·laborador del Berkman's Center de la Universitat de Harvard.

Membre del secretariat provisional de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA ÜBER ALLES! CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA. CONTRA TOT TIPUS DE RACISME

Diumenge dia 4 de desembre, a les 19.30h, a la Sala del Centre Cultural l'Avenç, es projectarà la pel·lícula de Ramon Térmens: Catalunya über Alles! Tot seguit, hi haurà una xerrada-debat amb el director de la pel·lícula, Ramon Térmens.

El preu simbòlic de l'entrada serà de 2 euros que aniran destinats íntegrament al finançar els costos de la pel·lícula.

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tota mena de feixisme!

Organitza: Col·lectiu la Guitza, Centre Cultural l'Avenç, Cine club Imatge/74 i CAL d'Esplugues

Primera llista d'entitats adherides:

Grup de percussió Atabalats

L’Endoll Grup de teatre

Grup excursionista Gelade

Associació Pastorets d'Esplugues

Espluga Viva

Tradicions i Costums (TIC)

Grup d'Estudis d’Esplugues

Esbart Vila d’Esplugues

Esplugues per la independència. ANC

Colla de Bastoners

Associació de Dones del Gall

Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues (AMPEL)

Penya Barcelonista l’Avenç

Centre Excursionista d’Esplugues

Colla de Castellers d’Esplugues “Els cargolins”

Grup de Dones Actives d'Esplugues

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA ( i 4)

S’ha dit per activa i per passiva que Catalunya, els Països Catalans, som un país d’acollida. Així és, efectivament. Sempre ha estat fàcil per al nouvingut ser considerat un català més, perquè Catalunya és un país format a través de generacions d’autòctons i de nouvinguts en què la incorporació a la comunitat nacional està fixada de manera preferent en la llengua i en la igualtat de drets i deures, no tant en elements culturals i menys encara en elements ètnics, perquè en el cas català no existeixen ni han existit mai.

 

Som un país format a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració al llarg dels darrers segles, i amb una consciència sòlida del valor de la pròpia llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que per aquest fet pot aportar arreu del món coneixements importants en la defensa de la pròpia identitat, i en la gestió de la diversitat.

 

La societat catalana és ja una societat multilingüe i multicultural. Ho serà potser més en un futur. Cal, per damunt de tot, que també sigui una societat cohesionada i això només ho aconseguirem si es vertebra a l’entorn de la llengua i la cultura catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (3)

Tant pel que fa a la llengua com a la cultura, si Catalunya tingués Estat propi podria disposar dels mecanismes habituals de què disposen totes les nacions independents per tal de normalitzar els usos lingüístics arreu del país, sobretot pel que fa als àmbits que depenen directament de l’Estat. Podria dur a terme polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetrien que el català esdevingués la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.

 

En un Estat propi, es restabliria el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social. Resulta del tot evident que caldrà seguir potenciant la llengua castellana, no només perquè és una llengua que arrossega darrere un gran món cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No podem oblidar, però, que Catalunya és una societat multilingüe i multicultural, això vol dir que, a més del castellà, caldrà potenciar qualsevol altra llengua dels ciutadans de Catalunya, com a forma de respecte als drets individuals i, evidentment, pel que significa en aspecte de riquesa i coneixements lingüístics el que bona part de la població pugui dominar aquestes altres llengües. Això significaria, d’una banda, la creació d’estructures de foment de la llengua i cultura del país i, de l’altra, el coneixement i també aprofitament de la diversitat cultural i lingüística present a Catalunya.

 

No cal dir que un Estat propi faria possible l’existència d’un ensenyament amb uns continguts clarament nacionals que permetessin fomentar el coneixement de la nostra geografia, història i cultura. El sistema educatiu català ha de ser un sistema autocentrat, és a dir, que fomenti el coneixement i la valoració de la història i del present de la societat i nació catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (2)

La dependència política que patim és, per damunt de tot, la causa principal de la situació social de la llengua catalana que, en la immensa majoria d’àmbits d’ús, ocupa una posició de subordinació respecte al castellà. Només cal que reflexioneu una mica sobre quina és la llengua d’ús principal en àmbits lligats al món de la indústria i el comerç, al món de l’empresa en general i, encara més, al món del lleure (sobretot a l’audiovisual) o al món jurídic. 

 

La dependència política ens ha imposat la ideologia del bilingüisme. Fixeu-vos que escrivim “ideologia”, perquè en absolut podem estar en contra del coneixement de dues o més llengües, sinó en contra d’una ideologia que intenta disfressar el caràcter d’imposició que encara avui dia manté el castellà als Països Catalans. Aquesta “ideologia” és la que ajuda a mantenir un monolingüisme castellà en molta de la població d’origen espanyol o sud-americà. La ideologia del bilingüisme és la que provoca, encara avui, que els únics bilingües siguem els catalanoparlants.

 

Aquesta dependència política, que implica subordinació lingüística, representa també una dificultat més per a la consolidació d’un estàndard del català. La divisió dels Països Catalans en diferents comunitats ha fet inviable la creació d’un àmbit català de comunicació, imprescindible per a l’elaboració d’un registre estàndard d’ús. Tot plegat fa que la llengua catalana se’n ressenti i acabi apareixent el dubte sobre la funcionalitat i versalitat de la pròpia llengua. 

 

Els problemes de la llengua són els problemes de la cultura. La ideologia del bilingüisme fa que l’univers conceptual també sigui diferent. És a dir, els punts de referència de la societat catalana no són els propis, sinó que s’introdueixen constantment marcs de referència que ens són aliens.

 

En el marc educatiu, els continguts ens vénen donats per l’Estat espanyol. Això impedeix la transmissió adequada de la realitat nacional catalana, tant pel que fa a l’àmbit nacional complet (Països Catalans) com també pel que fa referència a l’evolució històrica.

 

Resumint, en tots els àmbits, ja sigui el polític, l’econòmic, el d’infraestructures, el de la comunicació, el jurídic, també pel que fa al lingüístic, el cultural i l’educatiu, el sistema de transmissió de continguts i valors es fa de manera trossejada, en territoris aïllats i, sempre, convertit en un subsistema de la cultura dominant de l’estat: la castellana.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS, UN INDEPENDENTISTA CATALÀ

Ahir va morir Enric Garriga Trullols, patriota català que va dedicar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya i pel reconeixement de la nació occitana. Era president de l?institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanement Occitano-Català (CAOC).

Era enginyer químic de professió, però va treballar tota la vida de múltiples maneres per la independència de Catalunya, ja sigui col·laborant amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb un´únic objectiu: conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (1)

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers a patir-la van ser doncs, els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus del 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius. El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (Butlletí informatiu)

El Passat 30 d'abril, al Palau de Congressos de Barcelona, va néixer un procés per constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a final d'any, un organisme que aplegui el conjunt de l'independentisme i que defineixi un full de ruta cap a l'estat propi.

El passat dia 24 de setembre, a la capital del país en reunió extraordinària i conjunta del Secretariat ampliat i del Consell Permanent, aquest darrer va aprovar, a proposta del primer, l'ajornament de la celebració de l'Assemblea Constituent de l'ANC fins al dia 10 de març de 2012, en base a assegurar la consecució amb èxit dels objectius que la Conferència Nacional encomanà.

La feina d'extensió de la xarxa de l'ANC continua, però, a bon rtime; ´paral·lelament, se celebren actes arreu del país.

Podeu tenir tota la informació mitjançant el butlletí de l'ANC

"WHAT CATALANS WANT" UN LLIBRE PER EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN

El passat mes de juliol, al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans es va presentar el llibre What Catalans Want. Més de 300 persones van assistir a l’acte en què, entre altres personalitats, va intervenir l’expresident de la Generalitat el Molt Honorable Jordi Pujol.

Aquest llibre és el fruit de dos anys de treball del seu autor Antoni Strubell. Dos anys entrevistant 35 personatges catalans i residents a Catalunya. El llibre ha comptat amb el treball del fotògraf Lluís Brunet i també de Liz Castro, que n’ha fet la realització i l’edició.

Un llibre per explicar Catalunya al món.

A CAL parlar de llengua vam poder conversar amb el seu autor Antoni Strubell sobre el llbire i sobvre altres qüestions de política nacional.

Antoni Strubell i Trueta va néixer a Oxford (Anglaterra). Estudià llengües modernes a la Universitat d’Osford i des del 1981 fins al 2010 va residir al Euskadi on va fer classes de filologia anglesa a la Unviersitat de Deusto.

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, tant catalans com anglesos. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser escollit diputat per la formació Solidaritat Catalana per la Independència.

CATALUNYA ÜBER ALLES! A ESPLUGUES

Ben aviat a Esplugues!

Estigueu atents a les nostres informacions

RAONS DE PES: LLENGUA I CULTURA (El vídeo)

Aquest és el programa núm. 5 de Raons de pes. En aquesta ocasió hem pogut conversar sobre les raons de pes per a l'Estat propi des de l'àmbit de la llengua i la cultura.

Els nostres convidats han estat:

Blanca Serra llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Entre altres, ha estat militant del FNC, del PSAN i de l’IPC i de l’MDT. Ha estat membre activa del Sindicat de mestres i del Secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. Pertany a al Consell Permanent de l’ANC actualment en fase constituent.

Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA i del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans. De trajectòria política similar a la de Blanca Serra, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT. Pertany a al CP de l’ANC actualment en fase constituent.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: FOTOGRAFIES ACTE 7 DE NOVEMBRE

L'acte que va convocar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat dilluns 7 de novembre en homenatge a l'Assemblea de Catalunya, va ser tot un èxit amb l'església de Sant Agustí plena a vessar.

Les més de 1.000 persones que van poder asistir a l'acte van comprovar que en cap cas es tractava d'una simple mirada al passat, sinó que, al contrari, l'ANC recollia el testimoni de l'antiga Assemblea de Catalunya per continuar la lluita fins a la consecució de l'Estat propi per al nostre país.

Podeu veure un ampli reportatge fotogràfic de la memorable jornada del 7 de novembre, clicant aquí.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ARA TOCA L'ESTAT PROPI

Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.

Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.

L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.

Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.

Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'. 

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?

El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".

Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors.