dissabte, 31 de desembre del 2011

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1)



El 30 d’abril passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, la Conferència Nacional per l’Estat propi va engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constituirà el proper 10 de març de 2012.

L’ANC serà el que nosaltres decidim en aquest acte de constitució. I quan dic nosaltres, vull dir tots els que ja hi estem participant i els que participarem durant els propers mesos en aquest procés constituent que vam engegar amb aquella Conferència Nacional. Serà el que nosaltres decidim, però els seus fonaments estratègics varen quedar ja fixats en la Conferència i queden recollits en la Declaració Fundacional que podeu trobar, conjuntament amb els altres documents, en el web de l’ANC. 

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària.

divendres, 30 de desembre del 2011

RAONS DE PES. ESTRUCTURES D'ESTAT


Aquest és el vídeo del programa núm. 10 de la sèrie Raons de pes. En els anteriors programes, hem pogut constatar com ens veiem afectats per la dependència política que Catalunya té respecte d’Espanya i com, aquesta dependència, incideix negativament en el nostre desenvolupament econòmic, social, lingüístic i cultural.

El Parlament català i el govern de la Generalitat , com a estructures d’Estat, resulten afectats, encara més si cal, per aquesta dependència política. Les actuacions del nostre Parlament i del nostre govern, les lleis, els reglaments, les politiques que volen aplicar es troben sempre subordinades a les decisions estatals.

En aquest programa núm. 10 vam poder conversar amb el nostre convidat, Miquel Sellarés, sobre les Estructures d’Estat, quins són els inconvenients actuals i quins serien els avantatges de què podríem disposar amb un Estat propi.

dimecres, 28 de desembre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 100 DIES D'ESPLUGUES DECIDEIX

.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març, beu, entre altres, de les fonts de les consultes per la independència que van tenir lloc entre el 2009 i el 2011. Moltes de les plataformes que van sorigir en aquells anys han estat l'embrió de les assemblees locals de l'ANC.

És bo recordar, doncs, aquells mesos d'intensa activitat que va desplegar Esplugues decideix, avui convertida ja en Esplugues per la independència, assemblea local de l'ANC.

dimarts, 27 de desembre del 2011

I TU, JA HAS DONAT LA CARA?


La Coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana ha engegat una nova iniciativa independentista: el web Dóna la cara per la independència!'.
 
Aquesta nova iniciativa proposa d'assolir un milió d'adhesions de ciutadans que cedeixen una fotografia seva perquè es col·loqui sobre el mapa.
 
Perquè la fotografia? Donar la cara comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú.. De moment, amb poques setmanes de funcionament, la iniciativa ja ha rebut prop d'un miler d'adhesions.
 

dilluns, 26 de desembre del 2011

BANNER ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El 10 de març de 2012 està, com aquell qui diu, al tombar de la propera cantonada... l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)és, doncs, ben a prop de ser una realitat.

Aquest és un dels banners de promoció de l'ANC:


diumenge, 25 de desembre del 2011

BON NADAL I.... INDEPENDÈNCIA!


Esplugues per la independència, Assemblea Nacional Catalana us desitja 

Bon Nadal i...
 que l'any 2012 ens acosti una mica més a la independència.

dijous, 22 de desembre del 2011

LA MORT D'UN PATRIOTA AL NORD (Víctor Alexandre)

Article de Víctor Alexandre sobre en Josep de Calassanç Serra, "El Cala"

M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb motiu de la cloenda del Correllengua. Em va semblar una mica més afeblit, però no m'imaginava que les expectatives fossin tan fosques. Vital com era, malgrat aquella veu esquerdada que no li feia justícia, no acostumava a comentar el seu estat i encara menys a lamentar-se'n. Allò que ocupava el gros dels seus pensaments era el país, i ha mort dedicant-li totes les seves energies a través del Casal Jaume I de Perpinyà, del qual n'era president, o com a impulsor de Ràdio Arrels i d'Aire Nou de Bao. De fet, el renaixement de la consciència nacional i lingüística de la Catalunya del Nord, on residia des de feia més de trenta anys, és fruit del seu esforç al costat de persones que han aconseguit superar la frontera hispanofrancesa que agredeix el nostre poble. Per això vull retre-li un petit tribut d'admiració reproduint alguns dels seus textos.

"Siguem conscients que les tàctiques poden esdevenir elements de dilució d'una autèntica estratègia d'autocentrament polític en el propi país. El català no hi té res a fer en institucions polítiques que no ens pertanyen [Congrés i Senat espanyols] i que volen destruir la nostra identitat nacional, si no és el del reconeixement com el de qualsevol altra llengua estrangera."

"Ara [l'any 2007] a algunes escoles catalanes de La Bressola, i pagat per la Generalitat de Catalunya, s'estan col·locant rètols amb la inscripció 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat'. Si bé aquests conceptes per ells mateixos no tenen res de negatiu, agrupats en aquest ordre defineixen els "valors" d'una República francesa que fa més de tres-cents anys que fa tots els possibles per liquidar els catalans del nord, els 'valors' d'una república que en la seva Constitució nega absolutament qualsevol dret a la Catalunya Nord."

"De vegades veure els diaris de Catalunya Sud fa riure. L'editorial col·lectiu [26/11/2009] de defensa d'un Estatut més mort que viu, m'ha fet la impressió d'aquell qui reivindica una verdura podrida quan té a l'abast la fresca del dia. La dignitat fa temps que l'hem perduda (perdó, que l'han perduda!). [...] La maniobra montillista de les editorials de la 'dignitat', fa pudor de pànic davant les consultes independentistes del dia 13 de desembre. Maniobra de la qual els espanyols se'n foten com de l'any 40, maniobra d'us intern per al Principat d'uns polítics que ja no saben com justificar la seva total impotència, maniobra que prepara la inevitable dosi de vaselina que hauran d'utilitzar perquè la sentència constitucionalista passi millor. I després pantalons amunt, que no ha estat res."

La mort de Josep Serra, a l'edat de 60 anys, en una operació a cor obert a Montpeller, es fa molt difícil de pair per a tots els qui el teníem per amic i admiràvem la seva tasca en una de les parts més necessitades del país. Si Catalunya és avui una nació molt a prop de la seva independència és gràcies a la fermesa d'homes i dones com ell. Proposo que l'any vinent, una de les quatre columnes del Correllengua, dedicades a recordar persones compromeses amb els Països Catalans, li reti homenatge adoptant el seu nom. Moltes gràcies per les bones estones compartides, estimat Cala.

Moltes gràcies per la teva lluita, bon amic.

dimarts, 20 de desembre del 2011

"EL CALA" : L'INDEPENDENTISME ESTÀ DE DOL

La mort del Cala ha despertat un munt de reaccions en el món de l'independentisme. L'Aleix Renyé, periodista, escriptor i gran amic del Cala, li ha adreçat un darrer escrit titulat "En Cala, combatent, patriota i amic". Un extens escrit que acaba amb aquesta frase:

En un país digne, algú com en Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala, mereixeria honors i reconeixements nacionals.

Potser, el nostre país no es -encara- tan digne com desitjaríem, perquè la mort del Cala ha passat desapaercebuda per als grans mitjans de comunicació i, no cal ni dir-ho, per a tots els estaments oficials. Els mateixos que, per exemple, es desfeien en elogis i homenatges després de la mort d'un vell franquista com en Samaranch.

Els independentistes, siguem del color que siguem, sí que hem recordat el Cala: la persona, el combatent, el patriota, el germà, l'amic, el company...

Llibertat.cat fa un recull de les principals veus que ahir van recordar en Josep de Calassanç Serra, el Cala.

Cala: continuarem la lluita!

diumenge, 18 de desembre del 2011

"CALA"...FINS SEMPRE!


 Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)

El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà

Josep de Calassanç Serra, Cala, Fins sempre!

Faré de la paraula un dard enverinat,
del poema una perbocació
al rostre sense rostre
dels poderosos

dimecres, 14 de desembre del 2011

UN PAS MÉS: ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Avui 14 de desembre, és un nou dia històric.

Avui, a Vic, capital de la comarca d'Osona, s'ha constituït l'Associació de Municipis per la Independència. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, ha estat escollit president de l'entitat, que ja té 155 municipis adherits i un consell comarcal. Els batlles que formen l'associació representen més d'un milió tres-cents mil ciutadans d'arreu del Principat.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

A l'acte hi han assistit representants d'entitats sobiranistes com Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Fundació Catalunya Estat o Catalunya Acció, i també dels partits polítics ERC, Solidaritat Catalana i Reagrupament Independentista.

Aquest és el llistat de municipis que, de moment, s'han adherit a l'Associació:

Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Fulleda, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Masquefa, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Pedret i Marzà, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Tous, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tiana, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

dimarts, 13 de desembre del 2011

RAONS DE PES: L'AUTODETERMINACIÓ


El programa núm. 9 de Raons de pes va estar dedicat al dret d'autodeterminació. Els nostres convidats van ser:

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comitè Executiu d’una xarxa de despatxos d’advocats de dret internacional. 

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del Secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Albert Bertrana. Va cursar estudis d’enginyeria de radiocomunicacions a Barcelona. El 1965 va marxar a París per motius polítics on va fer els estudis d’Economia Política i de Prospectiva Econòmica i Social.

El 1989 va ser fundador i Secretari General del Comitè Olímpic de Catalunya, COC, junt amb les primeres federacions esportives catalanes cofundadores; en representació de l’ADOC, i va organitzar la campanya per promoure la participació del COC als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Des del 1992 es documenta i té contactes internacionals en relació la sobirania i el dret a l’autodeterminació del pobles i les possibilitats reals de secessió per a la creació d’un Estat propi de la Nació catalana.

Del 1992 al 1995 va ser vicepresident de les escoles catalanes La Bressola a la Catalunya Nord. 

L’any 1998 va ser elegit President de la Convenció per la Independència Nacional i va impulsar la creació dels Comitès Nació Catalana, amb la finalitat social oficialment registrada d’organitzar la consulta d’autodeterminació del Poble català i l’adopció d’una Constitució catalana.

Des del 2001 és President fundador de l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, impulsada pels Comitès Nació Catalana per exercir el dret a l’autodeterminació.  

Fruit d’aquesta conferència, l’agost de 2010 publica l’article “Els fets de juliol i l’estratègia”, amb què s’inicia la promoció del Pacte Nacional per a l’Autodeterminació per a partits polítics d’obediència catalana i entitats de la societat civil.

dilluns, 12 de desembre del 2011

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ES PRESENTA ALS MITJANS


Avui 12 de desembre, al Museu d'Història de la ciutat a la plaça del Rei, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent ha fet una conferència de premsa per anunciar la constitució de l'ANC el proper 10 de març de 2012.

Jaume Marfany del Consell Permanent s'ha encarregat d'introduir l'acte i de presentar el Consell Permanent de l'ANC: "El Consell Permanent, format per 110 persones, moltes d'elles reconegudes per la seva trajectòria política o professional, va rebre el mandat de la Conferència Nacional per l'Estat propi de ser-ne el màxim representant fins a la constitució de l'ANC. El deure principal que tenim les persones que componem aquest Consell Permanent és el de vetllar pel compliment de la Declaració i del Full de Ruta aprovats en la Conferència Nacional.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment patidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària."

La responsable de l'àrea territorial de l'ANC, Roser Loire, ha dit que el repte de l'ANC és arribar al 10 de març havent creat 241 assemblees territorials, sent present d'aquesta manera en tots els municipis de més de 3.000 habitants i que un de cada mil habitants quedi vinculat directament a l'organització. Actualment, ja són 93 les assemblees en ple funcionament i prop d'un centenar que es troben en fase final de constitució.

"La gran empenta del moviment tindrà lloc a l'estiu de l'any vinent. Serà entre la revetlla de Sant Joan i l'Onze de Setembre, quan es durà a terme la gran acció de l'ANC. Serà una marxa popular fragmentada en 'deu columnes', que vol recórrer tot el territori i que culminaran, totes juntes, en una marxa unitària que es farà a Barcelona en per la Diada. Una concentració que els promotors volen que sigui 'la més important de la història', i que superi la del 10-J."

El batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), s'ha declarat partidari de la col·laboració entre l'Assemblea i l'Associació de Municipis per la Independència, que ell mateix promou. 'Estem d'acord que hem de treballar plegats perquè la filosofia és ben bé la mateixa', ha dit Vila d'Abadal. 'Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que lo bo i positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures', ha afegit.

Podeu veure el vídeo de la conferència de premsa que ha fet Vilaweb TV.

125 MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Mostra Municipis per la Independència en un mapa més gran

divendres, 9 de desembre del 2011

DEBAT SOBRE LA UNITAT D'ACCIÓ DE L'INDEPENDENTISME



El 15 de desembre, a les 20h, els companys de Sant Boi per la independència (ANC) han organitzat un més que interessant debat, no únicament pel tema, sinó també pels ponents que hi debatran.
 
No se'l perdeu!

dimecres, 7 de desembre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. BUTLLETÍ INFORMATIU NÚM. 3


Ja podeu veure el butlletí núm. 3 de l'Assemblea Nacional Catalana amb tota la informació sobre: Full de Ruta, Assemblees territorials i sectorials, Municipis per la independència, Catalunya Nord per la independència...
 
Ara toca l'Estat propi!

dilluns, 5 de desembre del 2011

RAONS DE PES. MITJANS DE COMUNICACIÓ


El divendres 25 de novembre es va emetre el programa núm. 8 de Raons de pes dedicat als mitjans de comunicació.

Els convidats van ser els periodistes i escriptors: Patrícia Gabancho, Soledat Balaguer i Xavier Borràs.

ÈXIT A ESPLUGUES DE CATALUNYA ÜBER ALLES

Gran èxit de l'acte celebrat ahir a Esplugues de Llobregat amb la projecció de la pel·lícula Catalunya über alles i el debat posterior.

Més de 200 persones omplien ahir la Sala de projecció del Centre Cultural l'Avenç. La pel·lícula va agradar molt a tots els assitents, tal como es va poder comprovar en el debat posterior.

La xerrada-debat va comptar amb els ponents Ramon Térmens, director, guionista i productor de Catalunya über alles, M'Hamed Abdelouahed, de l'Associació Amazan i en Jaume Marfany, de la CAL d'Esplugues. Durant més d'una hora es va establir un diàleg profitós i intens entre el públic assistent i els ponents, sobretot amb en Ricard Térmens, que va respondre a tots els qüestions que se li van plantejar.