La boxa és un esport que està dividit
en episodis, anomenats assalts. Els campionats més importants consten de 12
assalts i el combat es pot guanyar per K.O. o bé als punts.
Ahir, el combat per la llibertat de
Catalunya va disputar el seu segon assalt. En el primer, la victòria va ser
aclaparadora i l’independentisme va omplir els carrers de Barcelona l’11 de
setembre. Ahir, en aquest segon assalt, de nou l’independentisme continua
guanyant i sumant punts. Les forces polítiques partidàries de convocar el poble
de Catalunya a un referèndum per l’autodeterminació, gairebé les mateixes que el
26 de setembre van aprovar al Parlament una declaració en aquest sentit, aquests
partits o coalicions han sumat un total de 87 escons enfront dels 48 d’aquells
partits que continuen mantenint l’opció unionista amb l’Estat espanyol.
El referèndum per la independència
compta amb el suport de 2.140.317 vots. En l’anterior legislatura els vots
obtinguts per les mateixes forces va ser de 1.755.748. És a dir, avui, 26 de
novembre de 2012, el Parlament representa 384.569 vots més favorables a la
consulta.
Més xifres... més estadístiques... El
Parlament resultant d’aquestes eleccions compta amb el 58,51% de vots que
demanen una consulta al poble de Catalunya perquè sigui aquest, i únicament
aquest, el que decideixi quin ha de ser el seu futur.
Algú es preguntarà si aquestes
eleccions eren necessàries. Rotudnament, sí. Calia plebiscitar el clam al carrer
de l’11 de setembre. El plebiscit ha tingut lloc i el poble ha respost; i ho ha fet de manera contundent amb una
participació de gairebé el 70%. Un percentatge altíssim per unes eleccions dites
“autonòmiques” i celebrades en una època de crisi que afecta milers de catalans
i catalanes.
Alguns parlaran de fracàs perquè
centren la seva mirada en els resultats electorals de la coalició governant,
CiU, i en la figura del president Artur Mas. Aquest ha estat i continua sent la
perspectiva errònia amb què s’ha mesurat el clam independentista. Una visió
equivocada -en determinats sectors diria que una equivocació premeditadament
volguda- sobre quin ha de ser el procés –llarg i dur- que ens ha de conduir a
fer de Catalunya un nou Estat d’Europa.
El president Mas ha intentat esdevenir
l’únic líder i l’únic conductor d’aquest procés. Un intent polític comprensible
i legítim, però erroni. El projecte independentista no se’l pot atribuir ningú
en exclusiva. És un projecte de país en què estem involucrats gent molt
diferent, persones a títol individual i també entitats, associacions, moviments,
partits totalment diversos i entre els quals, en determinats casos i aspectes,
només tenim un punt d’unió, un nexe comú, un objectiu general a assolir: l’Estat
independent.
Aquest intent de CiU de liderar el
projecte els ha anat molt bé als nostres enemics. Han intentat centrar tots els
seus atacs en la figura del president i han basat i basaran la seva anàlisi
exclusivament en els resultats obtinguts d’Artutr Mas. Intentaran obviar el que
és evident: 87 diputats; 2.140.317 vots favorables al referèndum
d’autodeterminació. Els seus periodistes podran anar omplint les pàgines dels
seus mitjans i els seus contertulians farciran de mentides a mitges o de
mentides totals els seus programes de ràdio i de televisió. Les matemàtiques no
entenen, però, de contubernis polítics ni tampoc de males praxis
professionals... 87 diputats i 2.140.317 vots són la nostra gran força, la força
de la raó, la força de la democràcia.
I res ens serà donat...
El camí no serà fàcil i
caldrà una gran dosi de coratge, valentia, resistència... sí, és cert... però
acompanyada de la gran força de la il·lusió i de la confiança en què som en el
camí que ens ha de dur fins a la llibertat.
Il·lusió, esperança, convenciment...
També, però, realisme, tocar de peus a terra. Hi ha 746.122 catalans i catalanes
que volen continuar com estem, que volen continuar sent espanyols. Si m’ho
permeteu, deixo de banda conscientment els 523.333 vots obtinguts pel PSC,
perquè crec que una bona part són encara recuperables per al nostre
projecte.
Aquests conciutadans representen prop
d’un 21% dels votants que aquest diumenge han anat a les urnes. I el nostre
missatge ha de continuar sent el mateix: la nostra proposta de nou Estat
d’Europa és per a tothom; també per a aquest mig milió que potser sempre se
sentiran espanyols, que segurament representaran el NO en el referèndum. Tant se
val; el nostre projecte és inclusiu, és un projecte en positiu, és també un
projecte per a ells, un projecte per a tothom.
En la boxa, els assalts estan separats
per un període curt de temps. Som a punt, doncs, d’iniciar el tercer assalt del
nostre combat. Respirem ben fodo; recuperem forces; escoltem els crits d’ànim
dels que ens veuen guanyadors; busquem les mirades còmplices; pensem en la
victòria final... l’adversari ens espera...
Independència és llibertat. Catalunya
nou Estat!
Democràcia, Justícia,
Llibertat. Catalunya nou Estat!