diumenge, 30 d’octubre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 7 DE NOVEMBRE

El proper dia 7 de novembre farà 40 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya i, per commemorar-ho i recordar que alguns dels seus punts programàtics encara no s'han assolit.

L'Assemblea Nacional Catalana organitza un acte, el mateix dia 7, a les 8 del vespre, a la mateixa Església de Sant Agustí, a la Plaça de Sant Agustí de Barcelona, on es va fer aquell primer acte fundacional. L'església, pot acollir una aforament d'unes mil persones.

Programa de l'acte:

Conferència sobre el paper de l'Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre "La gran conspiració", probablement el relat més fidel del que va ser i representar l'Assemblea de Catalunya.

Taula rodona amb la participació d'algunes de les persones que foren protagonistes en l'Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès, Blanca Serra,...)

Lectura del Manifest d'adhesió a l'acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l'aprofundiment democràtic i l'exercici de l'autodeterminació.

Cant dels Segadors

dijous, 27 d’octubre del 2011

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-3)

Algunes xifres

Catalunya és la tercera comunitat en pagar més impostos (per darrere de Madrid i les Balears) i, en canvi, la desena en transferències de l’Estat.

L’any 2006, Catalunya rebia uns 2.143 euros per habitant i any, mentre que els bascos en rebien 5.833 i els navarresos 4.794.

Els alumnes catalans representen un 17% del total de l’alumnat de l’Estat espanyol, tanmateix, només reben un 8% del total de beques que s’atorguen.

A la província de Madrid, s’ha construït en els darrers anys més de 600 quilòmetres d’autovia, mentre que a la província de Barcelona la construcció per part de l’Estat només ha arribat a 20 quilòmetres.

Les dades de l’aportació catalana al Fons de reserva espanyol segueixen el mateix camí: Catalunya aporta uns 13 mil milions d’euros, mentre que la resta d’Espanya només uns 4.500 milions.

Pel que fa a infraestructures, amb dades de l’any 2000, el sector públic ha deixat d’invertir a Catalunya una mitjana anual de 1.084 milions d’euros. La inversió per persona de l’Estat a Catalunya (any 2000) ha estat de 109 euros, molt lluny de la mitjana espanyola que va ser de 162 euros i, encara més, de la inversió a la Comunitat de Madrid, que va ser de 176 euros.

Tots els economistes hi estan d’acord: sense infraestructures productives no hi ha creixement econòmic. Crec que va ser en Ramon Tremosa que va dir: “Un país només és lliure si pot decidir i gestionar les infraestructures que necessita. Qui regateja les infraestructures que els catalans necessiten per prosperar sap molt bé el que es fa: sense elles l’economia catalana decaurà i, per tant, la llengua, la cultura i la nació catalanes entraran en decadència. A tot arreu hi ha una clara relació entre cicle econòmic i cicle nacional.”
 
La Catalunya estat
No cal rumiar gaire per entendre quina seria la situació econòmica d’una Catalunya que disposés d’un estat propi i que, per tant, pogués gestionar lliurament la seva capacitat de generar riquesa. Per citar alguna dada, el pressupost de la Generalitat podria incrementar-se en un 60% tot passant dels 39.136 milions d’euros de l’any passat a uns 58.985 milions. Aquest increment fruit de l’eliminació de l’actual espoli fiscal de 22.000 milions d’euros podria millorar sens dubte la situació social actual amb la creació d’un nou pla d’infraestructures que ens permetessin mantenir el mercat espanyol i augmentar el comerç internacional; potenciar la petita i mitjana empresa; millorar el sistema de pensions alhora que es podria racionalitzar el sistema fiscal i reduir els impostos excessius; crear una política industrial pròpia amb la conseqüent reestructuració industrial i comercial; potenciar la logística dels ports i aeroports catalans; reestructurar el sistema educatiu i millorar encara més la sanitat pública.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

RAONS DE PES: SOSTENIBILITAT I INDEPENDÈNCIA (El vídeo)


Aquest és el vídeo del tercer programa de Raons de pes.
Cada vegada més, la societat catalana es mostra sensibilitzada i alhora preocupada per tot el que fa referència al medi ambient, als recursos naturals... preocupada pel sistema de vida actual que sembla conduir-nos a una lenta i progressiva destrucció dels recursos naturals del planeta.
En el programa anterior vam poder conversar sobre economia en un sentit molt general. Avui, en aquest tercer programa, volem parlar de nou sobre Economia, lligada, però, a la sostenibilitat.
Si Catalunya disposés d’un Estat propi, seria possible canviar el model energètic actual? Podríem elaborar polítiques de sostenibilitat que ajudessin a millorar tot el que es relaciona amb el medi ambient?
Durant mitja hora vam poder conversar sobre els avantatges que en economia sostenible representaria per a Catalunya disposar d’un Estat propi amb els nostres convidats:
Santiago Vilanova. Llicenciat en Ciències de la Informació. Entre altres, és membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana.
Cofundador del MEC (Moviment Ecologista Català) i del partit Alternativa Verda. Actualment és director de l'empresa Gea-Consultors Ambientals i president de l'Associació "Una Sola Terra".
Ha publicat diversos llibres. Ha estat Premi d'assaig "Xarxa" 1978 amb "El combat ecologista a Catalunya" i el 1990 amb L'onada ecològica". Col·labora habitualment en el Punt diari-Avui.
És membre de l’ANC actualment en fase constituent.
Josep Puig. És enginyer industrial, especialitat en tècniques energètiques. Diplomat en Enginyeria Biomèdica i en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental. Doctorat en enginyeria industrial. Des de l’any 1974 treballa com enginyer tant a l'empresa privada com a la universitat.
Fundador, l’any 1992 d’Ecoserveis, una associació professional dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi ambient. Ecoserveis ha sigut guardonada amb el Premi Solar Europeu 2004 en la seva categoria d’Arquitectura Solar. Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears.
Ha publicat diversos llibres Ha publicat articles a diverses revistes científiques i tècniques i de divulgació general sobre temàtiques energètiques, ecològiques i tecnològiques.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-2)

La dependència política que pateix Catalunya i els Països Catalans d’Espanya es tradueix en una important dependència econòmica que acaba sent un espoli fiscal en tota regla. Aquest espoli comporta un dèficit fiscal de gran magnitud acompanyat d’un altre dèficit molt importat com és el d’infraestructures i, tot plegat repercuteix, d’una banda, en una disminució molt important del benestar material de la societat catalana i, d’una altra, que està estretament lligada,  en una pèrdua de competitivitat en el mercat internacional de les nostres empreses.
Per mesurar el benestar material d’una societat, sovint, la principal macromagnitud que es fa servir és el Producte Interior Brut (PIB). La posició que ocupa Catalunya en el marc europeu de referència i quina podria ser en un futur Estat independent és una de les múltiples raons de pes econòmiques que ens impulsen vers l’Estat propi. Efectivament, en dades de 2008, la Catalunya autonòmica actual ocupa el 8è. lloc  (Espanya el 12è) en aquesta mena de rànquing mesurat pel PIB. La Catalunya independent, ocuparia un 4t lloc.
Centrem-nos, però, en el conegut dèficit fiscal, és a dir, la diferència entre la despesa pública efectuada al territori i els impostos que s’hi ha generat. Ambn dades també de 2008, L’espoli fiscal era equivalent a un 10,2%, és a dir, a uns 3.000 euros per habitant i any que, en total, representen un total de 22.000 milions  d’euros l’any.
Un dèficit fiscal que ha comportat un empobriment progressiu de Catalunya. Només cal fer un cop d’ull als dèficits tolerats en altres països de caire federal. Veuríem com a Alemanya el dèficit fiscal màxim permès és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia.
Aquest dèficit fiscal ve donat per la quota de “solidaritat interregional” que es va instaurar en el moment de lla creació de l’Estat de les autonomies. En aquells moments de conegut “cafè para todos”, les comunitats deficitàries eren quatre (curiosament, tres d’elles dels Països Catalans: Catalunya, País Valencia i les Illes) les altres onze “cobraven”. Han passat més de 30 anys i la relació continua sent la mateixa. Una “solidaritat” eterna que fa que determiades comunitats s’instal·lin en la política de subvencions i de subsidis i es puguin permetre viure per sobre, molt per sobre, de la riquesa real que produeixen, encara que sigui a costa de l’empobriment progressiu de les comunitats “riques” que, per poder subsistir es veuen obligades a aplicar retallades socials mai desitjades. 
El dèficit fiscal produeix un creixement espectacular de les diferències de renda entre els ciutadans de Catalunya. El dèficit fiscal perjudica de manera més directa a les classes mitjanes i baixes. Hem de pensar que les denominades classes altes poden anar a l’escola privada, es poden pagar una mútua mèdica, poden fer servir sense més problemes les autopistes de peatge, etc. En canvi, i això ho estem patint ara mateix, els serveis públics catalans es troben cada vegada més en una situació d’autèntic col·lapse.

dijous, 20 d’octubre del 2011

IDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-1)

Ja fa temps que al nostre país s’ha obert un important debat sobre la possibilitat o no d’una Catalunya independent. Sobre la viabilitat o no, d’una Catalunya que pugui disposar d’un Estat propi.
Diversos són els motius que han propiciat aquest debat, sobretot, la desconfiança sobre el procés autonòmic, que molts ja donen per acabat després del fracàs del procés de revisió estatutària engegat pel Parlament català l’any 2005. Un procés que ha acabat representant un dels períodes més tristos i decebedors de la història recent d’aquest país.
És possible i viable avui dia, al segle XXI, una Catalunya independent?
Existeixen prou raons i arguments de pes perquè els catalans reivindiquem un Estat propi per al nostre país?
Sens dubte, són moltes les raons purament objectives que ens impulsen cap a l’Estat propi. Hi ha raons de tota mena: des dels fonaments de fet i de dret fins a les raons purament econòmiques i de benestar, tot passant per altres com les de la llengua i cultura, els mitjans de comunicació, la justícia i dret o les relacions internacionals.
Enquests articles m'agradaria comentar-vos algu de es raons de pes ematèria econòmica.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A SANT ANDREU. CICLE DE CONFERÈNCIES

Cliqueu damunt per veure'l més gran

L'Assemblea territorial de Sant Andreu, membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent, organitza un cicle de conferèncias sota el títol Catalunya Estat d'Europa.  

El dimarts, 25 d'octubre, a les 19.15h, a l'Auditori Can Fabra, C. del Segre 24-32 de Barcelona, tindrà lloc la primera d'aquestes conferència que durà per títol:

Raons econòmiques per a l'Estat propi

dilluns, 17 d’octubre del 2011

RAONS DE PES: ECONOMIA, BENESTAR I INDEPENDÈNCIA (Vídeo)


 
Aquest és el vídeo del segon programa de la sèrie Raons de pes.
 
El programa va girar a l'entorn d'Economia, benestar i independència. Vam poder conversar amb l'Òscar Mascarilla i l'Albert Codinas.
 
L'Òscar Mascarilla és llicenciat i doctorat en Economia per la Universitat de Barcelona. Professor titular de la UB en l'area d'Economia aplicada. És investigador del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials. Ha publicat diversos llibres i col·labora en revistes d'Economia. És membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.
 
L'Albert Codinas és llicenciat en Història contemporània per la Universitat de Barcelona. Administrador d'un grup d'empreses dins de l'àmbit de la sociocultura. President del Patronat Institut de recerca de la Nova Història. President de l'executiva de la ació Catalunya Estat. Membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

RAONS DE PES; ELS DRETS NACIONALS (VÍDEO)



Aquest és el primer programa de Raons de pes en què, com ja sabeu, vam poder conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals de Catalunya.

Els convidats van ser la Carme Forcadell i en Josep Ferrer.

Esperem que us agradi i, sobretot, feu-lo córrer!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

RAONS DE PES: HORARIS


Tal com ja hem comentat en anteriors entrades, Raons de pes és una sèrie d'onze programes que estan basats en les 175 raons per l'Estat propi.

Raons de pes s'emet per ETV Llobregat i per la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat.

Els horaris del programa a ETV Llobregat són els següents:

Raons de pes en directe: Cada divendres, a les 23h

En redifusió: Cada diumenge a les 17.30h

Proper programa sobre Economia, benestar i independència. El divendres dia 14 d'octubre, a les 23h. En redifusió, diumenge 16 d'octubre a les 17.30h.
 
No us els podeu perdre!

diumenge, 9 d’octubre del 2011

DEPENDÈNCIA POLÍTICA = ESPOLI FISCAL

Vagi per endavant l’escassa simpatia que sento pel Sr. Duran i Lleida. No és el perfil de polític que m’entusiasma, malgrat reconèixer la seva experiència, habilitat i intel·ligència.

Fet aquest preàmbul, haig de reconèixer que per fi algú de la nostra classe política “oficial” (per dir-ho d’alguna manera) s’ha atrevit a dir una part de la veritat, l’escabrosa veritat que s’amaga darrera la dependència política que pateix Catalunya de l’Estat espanyol. Una dependència que és igual a espoli fiscal, dèficit d’infraestructures, més impostos, pèrdua de competitivitat internacional o pèrdua de poder adquisitiu de les nostres classes mitjanes i populars.

Finalment, Duran i Lleida va trencar amb aquesta mena de correcció política, de discurs “políticament correcte” i es va atrevir a esmentar l’intocable, el recontraconsagrat Plan de Empleo Rural (PER), aquest subsidi etern i exclusiu que el govern de Felipe González va atorgar als temporers andalusos i extremenys. Un subsidi que segur que coneixen molt bé els nostres compatriotes nascuts o que tenen arrels familiars en aquelles contrades i que, a l’estiu, després de passar penúries en la seva localitat catalana, es desplacen a  passar uns dies al seu poble i veuen la injustícia de la situació i la viuen en primera persona.

El PER és només una de tantes situacions injustes que ens toca patir a causa de la nostra dependència política de l'Estat espanyol. N'hi ha d'altres com la situació esperpèntica que representa haver de tancar quiròfans a Catalunya quan en altres territoris de l'Estat segueixen vivint d'una economia que té la seva principal font d'espoliació als Països Catalans.  

divendres, 7 d’octubre del 2011

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES


Avui divendres, 7 d'octubre, s'emet per ETV Llobregat el primer programa de la sèrie Raons de pes.

Raons de pes està format per onze programes que s'emetran cada divendres, per ETV Llobregat, a les 11h. El programa també l'emetran les cadenes associades a la Xarxa de Televisions Digitals Independentes de Proximitat.

En el programa d'avui, podrem conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals i la voluntat política de Catalunya per reivindicar un Estat propi.
Els convidats son:

Carme Forcadell, llicenciada en Filosofia i Ciències de la Comunicació per la Universitat de Barcelona i Màster en Filologia catalana per la mateixa universitat. Ha treballat com a funcionària del departament d'Educació des del 1985. Des del 2004 és assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat diversos llibres i material didàctic. També h col·laborat en diversos mitjans de comunicació. És vicepresidenta de la PDD i membre del Secretariat provisional de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.

Josep Ferrer i Ferrer, filòleg. Entre altres, cofundador del PSAN, de Nacionalistes d'Esquerra i de la Crida. Autor del llibre L'alliberament nacional i de classe. Membre del Consell Permanent de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.