dilluns, 28 de juny del 2010

"INDISOLUBLE UNIDAD DE ESPAÑA"

"Indisoluble unidad de España"

Aquesta és la frase que apareix fins a vuit vegades en el que queda del text de l'Estatut de Catalunya, després del seu llarg periple pel Tribunal Constitucional.

Aquesta, però, no és la nostra batalla...

El camí de la indpendència ja l'han obert els més de 500 municipis i el més de mig milió de vots favorables que Catalunya esdevingui un Estat de dret dins de la Unió europea.

L'autonomisme és mort. El federalisme no ha existit mai.

La independència és l'únic camí possible i real.

dijous, 24 de juny del 2010

12 DE SETEMBRE. ARENYS DE MUNT


Ja podeu anar reservant un dia a les agendes: 12 de setembre, Arenys de Munt. Esplugues decideix serà present al 1r. Aplec per la Independència.

1r APLEC PER LA INDEPENDÈNCIA

El proper 12 de setembre a Arenys de Munt, celebrarem el 1r. Aplec per la Independència.
És molt important que hi estigueu representats i que ens ho pugueu fer saber prèviament; us agrairíem que ens ho comuniquéssiu al més aviat possible.

En quant a la inauguració del monument per la independència, veiem que ha de ser el monument de tots els catalans, però sens dubte, molt especialment el de les Comissions i Coordinadores de les consultes realitzades a quasi tot Catalunya.

És per això que creiem que el cost total del monument seria bo que fos sufragat per tots els voluntaris i voluntàries que han fet possible que a Catalunya desperti aquest moviment per la independència.

L’aportació voluntària seria d’un mínim d’1 €, acompanyat del nom del qui fa l’aportació.

El nom de tothom que faci qualsevol aportació serà dipositat dins d’una caixa d’acer al peu del monument per a la posteritat el dia 12 de setembre, quan se’n faci la inauguració, com a símbol de la unitat del poble català en la construcció del nostre futur en llibertat.

Els Comptes per fer les aportacions :

BANC DE SABADELL 00815357300001026508

LA CAIXA ( servicaixa ) 21000194320200291400

Per això, us demanem que feu extensiu aquest comunicat a totes les persones de la vostra població.

Així mateix aprofitem perquè, si al vostre poble o ciutat teniu entitats o associacions populars que estiguessin interessades a realçar i participar en aquesta trobada, es posin en contacte amb nosaltres per elaborar un programa més intens, a aplecindependencia@gmail.com

 
Comissió Organitzadora de l’aplec per la independència 

dimecres, 23 de juny del 2010

OBJECTIU ACOMPLERT


El diumenge 20 de juny, a les 22h, Esplugues decideix havia assolit l’objectiu que s’havia plantejat: celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya a Esplugues de Llobregat, municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Esplugues decideix valora positivament la feina feta, que resumirem en quatre punts molt clars:

Primer. La transversalitat d’un projecte obert a tothom. Qui no hi ha participat és perquè s’ha auotexclòs.

Segon. Hem generat debat. Ens hem fet visibles i, amb nosaltres, s’ha fet també visible el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. Mai en tota la història d’Esplugues s’havia parlat tant com durant aquests mesos sobre el tema del sobiranisme i la independència.

Tercer. Hem situat el debat sobre la independència en el centre de la normalitat. El que sempre hauria d’haver tingut.

Quart. El fet mateix d’haver celebrat la consulta. Desenganyeu-vos, hi ha pobles que no la fan perquè simplement no es veuen capaços de tirar-la endavant. Nosaltres, amb l’ajut de molta gent, ho hem fet possible.
I els resultats?

2.695 persones s’han acostat a les urnes aquest diumenge. En percentatge representen un 6,72% dels que tenien dret a fer-ho. 2.341 d’aquests vots han estat favorables a la independència. En percentatge, un 87,03% de les persones que han votat s’han mostrat favorables que Catalunya esdevingui un estat dins de la Unió Europea.

És un mal resultat?

Ja sabem que les xifres, els percentatges, sempre es poden visionar de diferents maneres. En tenim exemples molt clars en les declaracions que fan els diferents partits polítics després de qualsevol elecció. Jo faré el mateix, visionaré les xifres des de la meva perspectiva, però no us donaré cap opinió, sinó que deixaré que sigueu vosaltres mateixos els que hi reflexioneu i acabeu construint la vostra pròpia opinió que, al cap i a la fi, és l’única que val i compta realment.

Eleccions municipals 2007. Resultats del percentatge de vot obtingut per cada partit polític, prenent com a base per al càlcul el total del cens que tenia dret a vot:

PSC         23,57%
PP             7,76%
ICV           6,51%
CiU           5,25%
ERC           3,70%
Ciudadanos  2,20%
Plataforma per Catalunya   0,78%

El percentatge de vot favorable a la independència obtingut en la jornada del 20J ha estat del 6,62%.

No tenim dades econòmiques del que li va costar a cada partit polític la campanya per a les eleccions municipals del 2007. Tampoc sabem el que va invertir la Generalitat, l’Estat espanyol o l’Ajuntament d’Esplugues. Sí, però, que tenim una dada de referència econòmica en el cost d’una consulta com ha estat la de la Diagonal de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona va invertir 3,17 milions d’euros per fomentar la participació en la seva consulta. Esplugues decideix ha invertit, aproximadament, uns 6.000 euros per tirar endavant la consulta popular sobre la independència de Catalunya.

I ara... què?

Continuar... Esplugues decideix, les consultes, nos són res més que l’inici d’un llarg camí que ens ha de conduir, no ho dubteu, a un referèndum vinculant organitzat per la Generalitat de Catalunya.

El repte continua perquè cal continuar en aquesta tasca de conscienciar la gent que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per avançar vers una societat més lliure i més justa.

Esplugues decideix, ja des del 21 de juny, continua treballant pel dret a decidir, pel dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Us convidem a acompanyar-nos en aquest il•lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.

dimarts, 22 de juny del 2010

A CATALUNYA NO... AL SUD-TIROL SÍ...

Esplugues ha estat la gran absent a les notícies i als informatius de la jornada del 20J. El fet de tenir al costat mateix poblacions com Sant Boi o Cornellà, afegit al fet que Sant Feliu és la capital de comarca i, a més, era el centre de recollida de dades de les consultes del 20J, ha provocat el "missing" d'Esplugues als mitjans de comunicació catalans.

Per fer una mica de contrapés en aquesta balança, Esplugues sí que ha aparegut a la regió del Sud-Tirol, territori de llengua i cultura austríaca que pertany a l'Estat italià.  El SÜD-TIROLER FREIHEIT. Freies ündnis für Tirol (en català: SUD Tirol LLIBERTAT. Aliança Lliure de Tirol) ha publicat un article i un petit reportatge fotogràgic sobre les consultes i l'experiència viscuda pels observadors internacionals que van ser amb nosaltres el dissabte i diumenge passats.

Més o menys, i disculpeu la traducció, diu així:

Des de les 9 del matí hi ha una nova votació a 44 municipis catalans sobre si Catalunya ha de ser un estat separat i independent dins de la Comunitat Europea o no. Més de 500.000 ciutadans, en particular en les zones dels voltants de Barcelona, aquest cop tenen l'oportunitat d'expressar el seu desig d'independència.


El moviment de Tirol del Sud LLIBERTAT seguirà la votació amb una delegació. Aquests inclouen el diputat Dr Eva Klotz, el conseller de l'EPT Meran i membre de la Junta Reinhild Campidells i els consells de diversos dels moviments del Sud del Tirol Llibertat Ahrntal.


La delegació de la Llibertat de Moviment del Tirol del Sud ja és a Catalunya des d'ahir i va participar en diversos esdeveniments previs a la votació. Avui la delegació seguirà supervisant les eleccions en diversos municipis.

Des d'octubre de 2009 han votat a Catalunya 457 dels 948 municipis del país. Catalunya té una població de 7,3 milions d'habitants, dels quals, 2,4 milions tenen dret a vot. Al voltant de 50.000 voluntaris han treballat fins ara per aconseguir que les consultes siguin un èxit. ! 

 Els resultats globals realitzats fins ara: més del 80% dels votants es van pronunciar a favor de la independència de Catalunya, i el moviment independentista s'està convertint en cercles!

Tot i que el vot no té caràcter legal, però no obstant això, mostra una clara tendència cap a la independència!

dilluns, 21 de juny del 2010

2341 VOTS PER LA INDEPENDÈNCIA (I JO EN SÓC UN) per Dídac López

Com sempre, en Dídac López és el primer a escriure en el seu bloc sobre la jornada del 20 de juny a Esplugues. Impecable article sobre Esplugues decideix i els resultats finals de la consulta:

Quan, el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt celebrava, després de setmanes de campanya i de patiments, de mesos de preparació i d’anys de feina, aviat sortien veus a uns quants pobles que proposaven de repetir l’experiència. En el ple de dimecres dia 16, la primera moció a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, presentada per Jordi Figueras (ERC) era tombada d’entrada. Lluny d’Esplugues en aquell moment, tenia un sentiment ambivalent: d’una banda volia votar i de l’altra...

En poques setmanes ja s’havia configurat el que és, a hores d’ara, el referèndum popular sobre la independència de la nació catalana. És alhora un referèndum nacional, però també una suma de consultes municipals, més o menys coordinades a nivell subcomarcal, comarcal o nacional. Qui vol participar-hi, doncs, no té prou amb votar-hi. Si més no, ha d’esperar que “algú” al seu municipi organitzi la consulta. No calia tindre gaire coneixement per saber la feina que li esperava a aquest “algú”.

El nucli d’Esplugues Decideix es configura en el tombant d’any. Ja s’han realitzat les consultes del 13 de desembre. No hi manquen els interrogants. El nivell de participació d’Arenys de Munt (40%) ha estat replicat a Osona, però és inferior en moltes altres comarques. D’altra banda, aquesta participació no depèn directament de factors sociològics (percentatges d’adscripció lingüística o nacional, desenvolupament de la cultura democràtica, etc.) sinó que també depenen d’una bona organització. Però la bona organització requereix també disposar d’una bona base social de promotors, organitzadors i voluntaris, de manera que tornem de nou als factors sociològics.

La primera reunió “oficial” d’Esplugues Decideix se celebra el 9 de febrer del 2010. El dia 28 de febrer, Molins de Rei celebra la consulta i esdevé un referent per a tots els municipis de la subcomarca. El 6 de març del 2010, se celebra la primera assemblea de voluntaris d’Esplugues Decideix. La sala principal del Casal Robert Brillas s’omplia més que no pas esperàvem, però menys del que hauria estat necessari... La data del 20 de juny es fixa d’acord amb la idea tàcita que seria impossible esperar més temps, i que tampoc ja no era possible adoptar la del 25 d’abril. Comença la feina de cercar el suport de les entitats, d’establir les primeres parades informatives, etc. El 25 d’abril, Sant Just Desvern fa la seva consulta. I el 8 de maig, Esplugues Decideix arrenca la campanya del vot anticipat a Can Vidalet...

I els resultats?

Els resultats en vots no es poden deslligar dels resultats en nombre de voluntaris, de fedataris de vot anticipat, d’entitats adherides, de suport institucional, etc. La recaptació de finançament per a la consulta és un altre aspecte crucial. Però tots aquests factors ens mostren la realitat de cada municipi i de cada barri. I només des del coneixement de la realitat, hom pot aspirar a canviar-la. Creuada la línia del 8 de maig, i en recollir el primer vot a Can Vidalet (un “sí para ser independientes de Madrid”), ningú no podia aturar la consulta. Si es podia fer-la, calia fer-la.

I s’ha fet.

El vot de 5 persones (0,01% del cens) ha estat declarat nul. Un dels vots anul·lats contenia un escrit patriòtic, impossible de condensar en un simple “sí”. Uns altres tres incloïen comentaris fets a bolígraf que feien contradictori el sentit del vot. El cinquè vot incloïen dues paperetes: una del SÍ i una altra del NO.

El vot de 48 persones (0,12% del cens) ha estat en BLANC. En les parades de vot anticipat, hi havia que ens declarava aquest vot, i el justificava bé per una indecisió entre el SÍ o el NO, o bé perquè no hi era d’acord ni amb l’un ni amb l’altre. Santi Campo, en el debat de Can Clota, havia dit que s’hauria estimat més que el referèndum donés diverses opcions més enllà “d’independència sí, independència no”. En les parades de vot anticipat, també ens trobàvem persones que declaraven que no sabien si amb la independència ens trobaríem (econòmicament) millor o pitjor. I, com deia Titot en el debat de tancament, el cert és que aquestes coses no se saben fins que no es proven.

El vot de 301 persones (0,75% del cens) ha estat pel NO a un estat català independent. En les parades de vot anticipat, hi havia qui, favorable a posar fi al dèficit fiscal, deia que, malgrat tot, ell o ella no era per la independència. D’altres votaven NO com un signe d’identitat i d’identificació cultural i nacional amb Espanya. Uns altres consideraven que amb el seu NO protestaven contra tanta xerrameca sobre la independència. En resum, persones que disposen d’arguments sobre les seves conviccions i que no tenen cap recança per manifestar-les (públicament o a través d’un vot secret). L’unionisme català disposa en aquesta gent el seu patrimoni més valuós. Val a dir, naturalment, que hi havia algun vot pel NO, igualment valuós, que no es feia en clau espanyola, sinó en refús per alguns aspectes de la qüestió referendada (“estat”, “integrat a la Unió Europea”, etc.).

El vot de 2341 persones (5,84% del cens) ha estat pel SÍ a un estat català independent. Respecte als anteriors contingents, aquest és el més divers. Parla en castellà o en català, amb uns arguments pro-independència o uns altres, però comparteix un sentiment de ciutadania i d’adscripció territorial. Vota per independència des del sentiment, i també des de la racionalitat. Tampoc no cal menysprear la porció de vot-protesta que suposa el SÍ.

Són unes 37.388 persones (93,27%) les que no han participat en la consulta. Una bossa de població és totalment inabastable, per la poca vida que fa en el seu barri. D’altres hauran vist la propaganda, però no l’han assimilada. De totes formes, la majoria d’aquesta abstenció és una abstenció informada que, senzillament, no hi ha volgut votar. Molts d’ells consideren la pregunta irrellevant. Declaraven, en les parades de vot anticipat, o davant els col·legis del dia 20, que no participaven perquè hi ha altres coses més importants que la independència. En particular, citaven la qüestió del treball (i de l’atur). La presentació que fa l’independentisme transversal, ara tant en boga, enforteix aquesta idea. Hi haurà qui s’ha abstingut perquè, com hem dit abans, no es considera capaç de distingir quina de les dues opcions seria millor (materialment) per a ell mateix, per a la seva família i per a la societat en general. Val a dir que un bon gruix d’aquesta abstenció no vol saber res que faci flaire d’independència (o de catalanitat) i que ni tan sols s’ha volgut apropar per votar NO. Però que ningú no s’equivoqui, perquè el sentiment d’indiferència o de passivitat ha dominat molt més que el d’hostilitat (cap incident més d’alguna enganxada verbal en setmanes i setmanes de campanya, relativament pocs cartells vandalitzats, etc.). Hi ha persones que s’han abstingut explícitament perquè “no els interessa la política” o perquè “no volen saber res d’una campanya que té el suport de partits polítics”. D’altres persones s’han abstingut perquè la consulta no és vinculant o perquè no és oficial, o perquè calia donar el DNI (o un altre número d’identificació). Finalment, hi ha qui s’ha abstingut perquè ni la consulta no serveix de res, ni tampoc no serviria de res la independència.

En resum, els números del 20 de juny, i les impressions de més d’un mes de pre-campanya i campanya, ens donen un retrat d’aquest tros d’una suposada Catalunya (Països Catalans) que és Esplugues de Llobregat. La participació en la consulta ha estat del 6,63%. És a dir, ha estat la participació més baixa fins ara realitzada. Però que tothom tingui clar que la participació a l’Hospitalet de Llobregat, a hores d’ara, encara és més baixa: un 0,00%. Les persones de l’Hospitalet de Llobregat, particularment de Pubilla Cases i de Can Serra, que volen participar en el referèndum nacional, mereixen el nostre suport per dur la consulta a l’Hospitalet de Llobregat. Hi ha diverses formes de fer-ho. I la via de la iniciativa popular “Volem Votar” pot ésser una eina. Més enllà d’això, per minoritari que encara sigui en els nostres barris, hi ha un teixit per l’autodeterminació que, després del 20 de juny, ha après molt i té ganes d’aplicar-s’hi.

2.695 AGRAÏMENTS


Esplugues decideix ha assolit el seu objectiu: Celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Resultats finals de la consulta:

Vots escrutats: 2.695
Participació: 6,72%

SÍ 2.341 vots (87,03%)
NO 301 vots (11,19%)
Vots en blanc 48 (1,78%)
Vots nuls 5 (0,19%)

2.695  agräïments per a  tots aquells que ho heu fet possible

dissabte, 19 de juny del 2010

20 DE JUNY: TU DECIDEIXES...

Tu dissenyes el teu destí. Tu n'ets l'autor.
Tu ets qui escriu la història.
Tens la ploma a la mà, i el resultat serà el que escullis.
(Lisa Nichols)

Esplugues decideix, 20 de juny

VOTA!

divendres, 18 de juny del 2010

ARCAS, XIMENIS, TITOT... EL DEBAT (Dídac López)

Reproduïm l'article de Dídac López al bloc Disponibilitat permanent:

Crec que el públic assistent al que ha estat el debat d'avui a l'Avenç ha sortit satisfet de veure contrastats diversos punts de mira al voltant de la independència i del federalisme. Miquel Moreno ha sabut moderar activament el debat per dur-lo per un seguit de qüestions. És l'independentisme un fenomen reactiu davant el nacionalisme espanyol? Seria viable econòmicament un estat català independent? Com s'hauria d'encardinar Catalunya (independent o no) en el seu entorn geogràfic més immediat? És cert que una intervenció posterior del públic ha considerat que hom donava un èmfasi exagerat a la qüestió econòmica, i no tant als aspectes de sentiment nacional. Potser si Moreno ha triat aquesta perspectiva en elaborar les seves qüestions és perquè el sentiment es dóna per fet. Al capdavall, quan hom parla d'un país com una unitat, entesa des de dins i entesa cap en fora, ja es fa una tria d'entrada.

Ivan Arcas parteix d'un país (el Principat de Catalunya) i enuncia un projecte que no passa necessàriament (o, fins i tot, defuig) per la constitució d'un estat independent. Al contrari, Arcas ofereix una perspectiva federalista d'àmbit europeu, amb especial referència amb les relacions de Catalunya amb l'eix econòmic de Marsella-Lió, que assegura una connexió amb els grans centres europeus. Arcas, però, no és un europeïsta que no sigui conscient del fet que Europa sencera perd pistonada en el context mundial. Arcas també ha dedicat un temps de les seves intervencions a rebatre alguns tòpics sovintejats sobre el caràcter espanyol.

Josep Manel Ximenis ens parla d'un projecte d'independència a curt termini. Confia, fins i tot, que l'actual iniciativa popular "Volem Votar" pot conduir, a través d'un referèndum oficial convocat pel Parlament de Catalunya, a la independència. En el marc de relacions territorials, Ximenis té clara la pertinença del Principat als Països Catalans i, més enllà, del marc català defensa l'enfortiment dels lligams tradicionals amb Occitània, i amb altres pobles de la Mediterrània Occidental.

Titot ha parlat dels motius que el dugueren a fer-se independentista: motius sentimentals, motius culturals i lingüístics, motius democràtics, etc. Quant al debat sobre la viabilitat econòmica d'un estat català, Titot considera que no té ara sentit voler respondre a la qüestió de si s'hi viurà millor o pitjor en aquesta nació catalana independent. Titot ha remarcat el fet que els qui semblen tindre més clara la irreversibilitat de la independència són, justament, els governants espanyols. Així, ha assenyalat el fet que la majoria d'inversions en infrastructures que es fan ara a casa nostra, són justament aquelles que aportarien utilitat a Espanya fins i tot després de la independència catalana (connexions ferroviàries, línies d'alta tensió, etc.).

Moltes més coses s'han dit en el debat, i en les intervencions posteriors del públic. Però hi ha hagut interès per saber quina és la situació actual del moviment per l'autodeterminació a Molins de Rei, a Arenys de Munt i a Berga. A Arenys de Munt, la consulta sobre la independència es va fer el 13 de setembre del 2009, i Ximenis ha recordat la llarga trajectòria prèvia del moviment arenyenc per l'autodeterminació. Ximenis considera que les plataformes organitzadores de la consulta han de bastir assemblees populars, si bé és conscient de les dificultats per assolir-lo (dificultats de mobilització, manca de voluntat per part dels partits polítics, etc.).

A Berga, la consulta sobre la independència es va fer el 13 de desembre del 2009. Titot ha recordat la trajectòria prèvia de mobilitzacions com el Correllengua, com les grans manifestacions del 18 de febrer del 2006 o de l'1 de desembre del 2007, i les consultes actuals, tot assenyalant que allò que importa és la continuïtat i l'afiançament d'aquesta força. A Molins de Rei, la consulta sobre la independència es va fer el 28 de febrer del 2010. Arcas ha esmentat el fet que la dinàmica de Molins partia ja d'abans i que ara hi ha una clara voluntat de no deixar que s'apagui la flama.

Demà dissabte, 19 de juny, serà la festa final de campanya del 20J, a la Rambla del Carme, en ple cor de la Plana. Una oportunitat per prendre forces de cara al diumenge.

20J: OBSERVADORS INTERNACIONALS A ESPLUGUES

Com molt bé ja sabeu, les consultes populars sobre la independència de Catalunya han despertat un gran interès a Europa. Una prova d'això és el desplaçament d'observadors internacionals que es desplacen al nostre país cada vegada que hi ha una consulta.

El diumenge 20 de juny, Esplugues comptarà amb la presència de tres d'aquests observadors:

La Sra. Eva Klotz, diputada al Parlament regional de Südtirol (en italià, AltoAdige, regió autònoma del nord d'Itàlia).

Els Srs. Martin HofferBernhard Zimmerhoffer, regidors de l'Ajuntament d'Ahrntal, Tirol del Sud.

EL 20J, VOT PER A INVIDENTS

El 20 de juny, Esplugues decideix posarà a l'abast dels invidents una manera més fàcil i segura de votar.

Les persones invidents que desitgin anar a votar el diumenge 20 de juny a la quarta onada de consultes independentistes ho podran fer d'una manera més fàcil. L'Associació Catalana per a la Integració del Cec repartirà als col·legis electorals un kit de votació accessible.

El kit consta d'un sobre gran on a dins s'hi troben tres sobres. Dos d'ells són les opcions del "sí" i el "no" escrites amb idioma Braille. Un cop la persona escull l'opció, treu la papereta del sobre i la introdueix en el sobre més petit, la mida del qual és la mateixa que la de la resta de sobres. Aquest serà el que s'introduirà a l'urna. Un cop l'invident ha votat es pot quedar la resta de sobres que es troben a dins del kit per mantenir el secret del vot.

Aquest sistema està regulat legalment i es va començar a utilitzar l'any 2008, a les darreres eleccions generals. Posteriorment, les eleccions autonòmiques i alguns municipis de la darrera onada de consultes del passat abril també van introduir aquest sistema de vot.

dimecres, 16 de juny del 2010

NEBRERA, NO. ARCAS, SÍ

Quan només falten dos dies per al debat sobre la independència que tindrà lloc a l'Avenç, el divendres18 de juny, a les 20.30h, la Montserrat Nebrera ens ha comunicat que no podrà assistir-hi per problemes d'agenda.

Cal deixar ben clar que teníem aparaulada la seva participació en el debat des de feia algunes setmanes i que tot just fa set dies la mateixa Nebrera ens havia confirmat la seva assistència. Ignorem els motius del sobtat canvi d'opinió.

El debat, però, es manté igualment. L'alcalde de Molins de Rei, Sr. Ivan Arcas, ha acceptat de participar-hi com  a ponent.

Així, el divnedres debatran sobre la independència:

Josep Manel Ximenis.  Regidor d'Arensy de Munt. Un dels principals impulsors de la ocnsulta del 13 de setembre.

Francesc Ribera "Titot". Músic i cantant. Impulsor de la plataforma Berga decideix i col·laborador actiu en les consultes.

Ivan Arcas. Alcalde de Molins de Rei per ICV.

diumenge, 13 de juny del 2010

INDEPENDÈNCIA...SÍ O NO? EL VÍDEO

Aquest és el vídeo del programa La clau de la nostra història que va emetre ETV Llobregat el passat dia 27 de maig.

Santi Campo (ICV), Roger Recasens(Esplugues decideix), Jaume Mañosas(Conseller nacional de CDC) i Roger Cònsul(Sant Just decideix) van debatre sobre el tema Independència...sí o no?


dijous, 10 de juny del 2010

REIG, TITOT, MANENT, MARIMON I CASELLAS: QUIN GRUP D'HAVANERES!

Missatge d'en Reig, Titot, Manent, Marimon i Casellas:

Esplugues també decideix…, i és clar que sí!!! 
I nosaltres hem decidit muntar un grup d'havaneres per a l'ocasió!!

La cosa serà el proper dissabte, dia 19 de juny (vigilia de les votacions) a la Rambla del Carme d'Esplugues de Llobregat.

El pla?

1 Primer, dinar (paella popular). Tiquet 15€ (per col·laborar en les despeses de la campanya... que són moltes!)

2 En havent dinat, concert d'havaneres a càrrec de Joan Reig, Francesc Marimon, Francesc Ribera "Titot", Ramon Manent i Marcel Casellas.

3 I per acabar de païr, els discursos trascendentals propis de l'esdevinement i, encara, més música.

Cadascú que voti al seu poble, és clar, però a les paelles, concerts i dicursos dels pobles veïns hi anem tots!
I…, si el concert és d'havaneres, podeu venir amb la tieta i tot.

Apa, ja ho sabeu!

dimecres, 9 de juny del 2010

DIVENDRES 11: VIABILITAT DE LA CATALUNYA ESTAT

Divendres 11 de juny, a les 20.30h,
al Casal de Cultura Robert Brillas (C. Àngel Guimerà, 38 d'Esplugues de Llobregat)

Viabilitat econòmica de la Catalunya Estat
per representants del Cercle Català de Negocis

Programa:

20,15 Recepció

20,30 Benvinguda.
Sr. Jaume Marfany, d’Esplugues decideix

20,35 Presentació.
Sr. Antoni Bertran, Responsable de Presentacions del CCN

20,40 Dèficit Fiscal i Limitacions pel Desenvolupament Català
Sr. Albert Codinas, Responsable de Relacions Institucionals el CCN

21,10 Avantatges d’un Estat Propi i Full de Ruta
Sr. Àlex Sànchez, Responsable de Noves Tecnologies del CCN

21,40 Torn de Paraules
Sr. Antoni Bertran, Responsable de Presentacions del CCN

22,00 Copa de Cava

dilluns, 7 de juny del 2010

"CATALUÑA-ESPANYA" MATERIAL DE DEBAT PER A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA (Dídac López)


Un nou article en el bloc d'en Dídac López:

L’Avenç ha acollit avui una projecció de «Cataluña-Espanya», documentari d’Isona Passola que presenta un recull d’opinions del món acadèmic al voltant de les relacions entre Catalunya i Espanya. La projecció i el debat posterior s’emmarquen en la campanya del referèndum sobre la independència, que el 20 de juny arriba a Esplugues de Llobregat.

Davant del referèndum, hi ha la possibilitat d’emetre un vot afirmatiu, un vot negatiu o un vot en blanc. «Cataluña-Espanya» es va fer en un moment on no es contemplava aquest referèndum més que com una possibilitat llunyana. Certament, ara, tampoc no és que el referèndum tingui més validesa que la de registrar el suport qualitatiu i quantitatiu al dret d’autodeterminació. Però, en tot cas, el documentari mostra un seguit d’opinions que van més enllà de les tres possibilitats esmentades. En primer lloc, el documentari dóna veu no únicament al subjecte d’autodeterminació (Catalunya) sinó també als «altres».

Passola, però, defuig de les estridències que tan sovint es fan passar per «debats». Les successives intervencions es fan amb convicció i sentiment, amb arguments racionals i amb falàcies lògiques, amb honestedat o no, però sempre des d’un mínims de civilitat. Passola, però, es queixa de no haver trobat per al seu documentari unes intervencions que justifiquessin un sí raonat a la inclusió de Catalunya en l’estat espanyol. Les intervencions que més s’hi apropen, la de l’Institut Catalunya Futur (proper a la FAES i al PP), són també banyades d’una inèrcia argumental. Val a dir que Passola també reconeix que les millors argumentacions en pro de la independència no les fan els «independentistes clàssics» sinó, tot sovint, persones que provenen dels rengles espanyolistes (o iberistes).

Sorprèn, doncs, la riquesa d’arguments que empren algunes persones que s’apropen a les parades de vot anticipat: identitat (catalana o espanyola), arguments econòmics (que emprenen, com a punt de partida, tal o tal unitat territorial), polítics, etc. Aquesta riquesa contrasta, de vegades, amb l’immobilisme argumental de no pocs dels entrevistats per Passola.

Sigui com sigui, «Cataluña-Espanya» és un recull excel·lent de diverses posicions qualitatives al voltant d’aquest debat «nacionalitari», tal com es presenta en la realitat contemporània. Passola en fa un bon resum quan assenyala que la majoria dels que intervenen, siguin d’un parer o d’un altre, reconeixen que la voluntat majoritària dels habitats d’un territori és la que decideix, en darrer terme, la seva adscripció estatal. Hi ha excepcions, és clar, com qui demana una majoria qualificada del 80% per la «independència», o qui afirma que ningú no decideix a quin estat pertany. La mixtificació de la fórmula «estat», doncs, encara pesa. Sala-Martí, en un dels talls (pres d’un programa televisiu), expressa el seu estupor pel fet que, en un món on totes les decisions polítiques es consideren que s’haurien de basar idealment en la democràcia majoritària, siguin precisament les fronteres estatals les excloses d’aquesta lògica.

divendres, 4 de juny del 2010

DIUMENGE 6 DE JUNY,A LES 19H: CATALUÑA-ESPANYA

RECORDA...

CATALUÑA-ESPANYA

Diumenge 6 de juny, a les 19h a l'Avenç (C. Àngel Guimerà, 27)
Passi del documental i tertúlia posterior amb la directora Issola Passola

dimecres, 2 de juny del 2010

DEBAT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA A L'AA. VV. DE CAN CLOTA (Dídac López)

Dídac López, en el seu bloc, ha fet un mot bon resum del debat Independència...sí o no? que va tenir lloc a l'AA. VV. de Can Clota-Can Cervera el passat dimarts 1 de juny.



Si el passat divendres era al Centre Molí-Cadí de Can Vidalet on es debatia el rol dels ‘nous catalans’ en l’exercici del dret d’autodeterminació nacional, ahir a l’Associació de Veïns de Can Clota-Can Cervera es contrastaven dues posicions. D’una banda, la de Santi Campo, professor d’institut, que qüestiona la via de la independència. I de l’altra, la de Carme Porta, alt càrrec de l’administració autonòmica, que la propugna.
 
Més enllà del debat de ‘pros i contres’, l’acte també va servir per presentar a Can Clota la consulta sobre la independència de la nació catalana, organitzada al nostre municipi per Esplugues Decideix. Roger Recasens, que va presentar el debat, remarcà que, més enllà de la qüestió concreta consulta, la iniciativa és una forma de participació i organització ciutadana, i una forma de democràcia directa.

Pel que fa al debat, Campo i Porta parteixen d’una posició comuna: l’assumpció del dret d’autodeterminació de Catalunya. I això els porta a rebutjar conjuntament els elements de ‘nacionalisme espanyol’ que neguen aquest dret. Tant Campo com Porta, en les seves intervencions, han partit de la realitat present, tot defugint apriorismes. No es tracta, doncs, de contrastar en la teoria una Catalunya independent amb una Espanya (con)federal. Només de passada, Campo ha recordat que, a casa nostra, conviuen diferents adscripcions nacionals. I, també només de passada, Campo ha demanat a Porta com definia Espanya (implícitament, si com a sinònim dels països peninsular de llengua castellana o bé com a definició comuna de tota la Península Ibèrica). Similarment, Porta només en un parell d’ocasions ha parlat d’identitat.

D’aquesta manera, el debat ha girat al voltant de les ‘raons de la independència’. A grans trets, Porta ha assenyalat la manca de respecte de l’estat espanyol envers la voluntat del poble català, l’espoliació fiscal, els problemes de projecció internacional del poble català, i tot el que se’n deriva socialment i econòmica. Campo ha matisat, en menor o major grau, tots aquests aspectes. Així doncs, Campo alerta contra la concepció d’Espanya com un bloc identificat amb el nacionalisme o centralisme espanyol extrem. I davant de l’espoliació fiscal, que Campo troba també injustificable, recorda el fet que el desenvolupament industrial de Catalunya es va fer damunt del mercat espanyol. Porta ha admès, en part, aquesta idea, però l’ha contestat molt bé en assenyalar que la independència de Catalunya seria també beneficiosa per a Espanya en el sentit que l’obligaria a dinamitzar-se.
 
Però la major part del debat s’ha contrastat entre els dos objectius a llarg termini: la ‘independència’ i el ‘federalisme’. Si Campo qüestiona la viabilitat de la independència (per context internacional, per feblesa en el suport popular intern, etc.), Porta qüestiona la del federalisme. Així, Porta recorda que, històricament, les propostes federals espanyoles han sorgit a Catalunya i, mancades de suport a Espanya, han acabat amb fracàs.
 
Campo ha assenyalat que, si la majoria del poble català volgués la independència, per ell no hi hauria cap problema. Campo ha esmentat les dades demoscòpiques que parlen d’un 37% d’independentistes al Principat, i les ha contrastades amb el percentatge superior al 80% que defensa un major autogovern. Així doncs, dedueix Campo, és preferible avançar en aquelles propostes que apleguin major consens i no pas en les que generen divisió (l’independentisme). Campo ha assenyalat les conquestes fetes en les darreres dècades en la via autonomista, coronades en l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, i expressades en àmbits molt diversos (com ara, l’ensenyament). Per tant, Campo no creu que la via autonomista sigui esgotada. No obstant, Campo reconeix les mancances de l’estat autonòmic i, particularment, del fet que les autonomies s’entenguin com quelcom ‘atorgat’: un estat federat, en canvi, partiria de la sobirania dels diferents pobles d’Espanya.
 
Porta alerta contra les trampes d’alguns arguments sobre la ‘divisió’ que genera l’independentisme. Així, es plany que ella hagi d’explicar el seu independentisme, i s’accepti tàcticament i sense explicacions el nacionalisme espanyol com quelcom natural. Pel que fa a la viabilitat de l’independentisme, Porta assenyala que en les darreres dècades hi ha hagut un creixement de l’independentisme i que res no impedeix que, en un futur proper, sigui ja l’opció majoritària. Pel que fa a la via federalista, Porta la contempla com una possible part del camí cap a la independència.
 
El debat s’ha tancat amb diverses intervencions, centrades sobre la viabilitat de l’independentisme català. També s’ha parlat de la qüestió del coneixement històric, i s’ha contrastat la historiografia espanyola clàssica amb una visió més oberta i menys ideologitzada que mostra amb quines violències s’ha aixecat l’estat espanyol damunt Catalunya. Finalment, els assistents que han volgut han tingut l’oportunitat de votar anticipadament en la consulta, SÍ, NO o en BLANC. Perquè, en darrer terme, han coindicit Campo i Porta, tot dependrà de la voluntat majoritària del poble català.

CATALUÑA-ESPANYA AMB LA DIRECTORA ISSONA PASSOLA

Diumenge 6 de juny, a les 19h. al Centre Cultural l'Avenç
(C. Àngel Guimerà, 27, Esplugues de Llobregat)