10 de març de 2012... El Palau Sant Jordi acollia l’assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana. Enguany, doncs, l’organització compleix el seu primer any de vida.
Quan em pregunten “Què és l’ANC?”
Tinc una resposta clara: “L’ANC és il·lusió, força, convenciment i
optimisme.”
Il·lusió... La mateixa que els 13 de setembre de 2009 tenien
les quatre persones que van engegar el procés. La mateixa il·lusió que teníem a
principis de 2010 les 200 persones que vam constituir el Moviment per la
Independència, embrió de l’actual ANC. És la mateixa il·lusió que podeu veure si
aneu als centenars d’actes que organitzen les Assemblees Territorials arreu del
país.
Força... Som forts... Prop de
30.000 persones vinculades d’una o altra
manera a l’Assemblea; 404 Assemblees Territorials; 672 Assemblees sectorials.
Convenciment... La il·lusió i la
força ens porten al convenciment que... ara sí! Després de prop de 300 anys som
més a punt que mai recuperar de nou les nostres llibertats nacionals,
individuals i col·lectives.
Optimisme... És el quart concepte,
resultat de la suma dels tres anteriors. L’Assemblea desprèn optimisme pels
quatre costats. Perquè aquest és i ha de continuar sent el nostre missatge.
Malgrat les dificultats, malgrat les pressions, malgrat els atacs, l’ANC desprèn
optimisme, perquè té il·lusió, força i convenciment en el projecte d’un Estat
propi i independent per a Catalunya.
Un any de vida... Queda molt a fer i
tenim poc temps. El proper 16 de març tindrà lloc a Girona la segona Assemblea
General Ordinària de l’ANC. Iniciarem una nova etapa que, n’estem segurs, ha de
ser la definitiva.
Què ha de fer l’ANC a partir d’ara?
Cinc grans punts. Cinc grans
objectius. Cinc grans reptes.
Primer. Continuar l’extensió
territorial de l’ANC. Hem d’arribar als 947 municipis de Catalunya. Som forts,
però encara n’hem de ser més. Més forts per resistir tot el que ens caurà al
damunt i del qual, ara, estem tenint un aperitiu. Més forts per seguir
pressionant el nostre govern, els nostres polítics per tal que no es desviïn ni
un centímetre del camí cap a la independència. Més forts encara per sortir al
carrer si és necessari, per
contraatacar, pacíficament com sempre hem fet, si la situació ho requereix.
Segon. Consolidar una majoria social
inqüestionable favorable a la independència. Cal convèncer els no convençuts i
fer-los veure que l’únic camí viable perquè els nostres fills, els nostres néts,
puguin disposar ‘un futur amb garanties és el d’esdevenir un Estat independent.
Hem de parlar-hi, escoltar i de nou tornar a parlar-hi...
Tercer. Suport internacional. No en
traurem absolutament res de disposar d’una majoria social favorable a la
independència si no disposem d’un clar suport internacional. L’ha de cercar el
govern i nosaltres l’hem d’empènyer a fer-ho. I també, com a ANC, hem de cercar
aquest suport en l’àmbit que ens pertoca, el de la societat
civil.
Quart. Per què volem la
independència?: Perquè volem construir una societat millor, més justa, més
solidària, més democràtica i la nostra eina per aconseguir-la és disposar d’un
Estat propi, un Estat per a tothom.
Això només són paraules que hem
d’aconseguir omplir de continguts reals. Hem d’explicar com volem que sigui el
nou Estat; hem de saber comunicar quines haurien de ser les línies mestres
organitzatives i estructurals de la Catalunya Estat.
Cinquè. Alliberar-nos individualment
de dubtes, temors i desconfiances. No és l’hora ni el moment de les ideologies.
És el moment de la unitat d’acció en pro d’un sol objectiu. Aprenguem a
treballar amb el company i la companya que no pensa com nosaltres. Confiem els
uns en els altres i treballem junts per la independència.
Ens espera un any molt dur. Ho
intentaran tot: desprestigiar-nos, ofegar-nos econòmicament, atemorir-nos i,
sobretot, sobretot, intentaran dividir-nos.
Que res ens distregui del nostre únic
objectiu!
