ESPLGUES DECIDEIX DEFENSARÀ UNA PROPOSTA CIUTADANA PER L'AUTODETERMINACIÓ

Esplugues Decideix es constituí el passat mes de febrer del 2010 com una plataforma ciutadana en pro de l'exercici del dret d'autodeterminació nacional. Amb aquesta intenció, el passat 20 de juny del 2010, impulsà la celebració d'una consulta popular sobre la independència. Lluny de donar per acabada la seva activitat, Esplugues Decideix ha continuat aquesta tasca.

En aquest sentit, demà es presentarà al Ple de l'Ajuntament una proposta ciutadana en pro del dret d'autodeterminació. El punt de partida és respondre al nou status quo constitucional assenyalat per la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya. El text és fruit del consens entre les diverses sensibilitats de l'espectre autodeterminista. La defensa de la proposta anirà a càrrec d'Albert Comellas, en representació d'Esplugues decideix.

Aquest n'es el contingut:

Proposta Ciutadana sobre la resposta als efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre l’autogovern:

DECLARACIÓ Davant de la sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya pronunciada pel Tribunal Constitucional d’Espanya, el seu ús en l’aplicació de sentències del Tribunal Suprem que qüestionen el model lingüístic impulsat per la Generalitat de Catalunya, i davant del clima de retallada de l’autogovern efectiu de la Generalitat, l'Ajuntament d’Esplugues, reunit avui en ple, com a garant dels anhels dels ciutadans d'aquest poble als quals representa, fa públiques les consideracions i acorda les resolucions següents.

1.- La sentència del Tribunal Constitucional retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Som davant d’una sentència de 200 pàgines originals més 800 pàgines afegides ara que reflecteix una lectura tendenciosa de la Constitució Espanyola de 1978.

2.- Cal recordar que l’autogovern de Catalunya i llurs institucions, Parlament, Generalitat, Síndic de Greuges, el dret Civil... són anteriors a qualsevol ordenament jurídic espanyol vigent avui en dia i que no emanen de la darrer Constitució espanyola de 1978. Ans al contrari: la darrera transició organitzada per l’última dictadura militar espanyola cap a un model de democràcia, amb l’aspiració d’esdevenir amb el temps homologable a llurs veïnes europees, va ser forçada per les aspiracions de llibertat de la Nació catalana, entre d’altres pobles i col·lectius.

3.- Ens sentim moralment exclosos del procediment emprat perquè ha estat considerat inapropiat per experts juristes constitucionalistes, i va convertir el TC en una cambra legislativa quan ja hi ha el Congrés i Senat espanyols; Ens sentim moralment exclosos dels equilibris de poder a cop de inhabilitacions i desqualificacions entre els propis magistrats perquè danyen l’ imatge que volem donar de Catalunya a tot el món com a País amb estabilitat institucional i jurídica; Ens sentim moralment exclosos de les filtracions perquè provoquen inseguretat jurídica i perplexitat a la ciutadania; I en definitiva ens sentim moralment exclosos del resultat de 1000 pàgines perquè retalla i re-interpreta els pactes anteriors assolits i ratificats d’acord amb les aspiracions del poble de Catalunya que reclama i reclamarà sempre avançar cap a noves fites de llibertat nacional, de nou homologable a les democràcies veïnes europees, i que havien estat sancionades pel cap de l’estat espanyol d’acord amb el resultat del referèndum sobre l’estatut expressat pel Poble de Catalunya.

4.- Finalment, cridem els veïns d’Esplugues i els ciutadans de tota la Nació catalana a participar sempre de la vida política i dels actes públics, especialment en contra d'aquesta sentència i la manera en que s’ha arribat, com a manera de mostrar el nostre compromís amb els valors de llibertat i solidaritat que hem heretat i volem seguir conreant en una trajectòria que té ja 1000 anys i que mantenim vius gràcies a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català.

Demanem doncs el posicionament favorable i el recolzament de l’ajuntament d’Esplugues a aquesta crida per la participació a la vida política i cívica del nostre País.

L'ENDEMÀ DE LES CONSULTES: CONSTRUÏM LA INDEPENDÈNCIA

Els fets i la història avança frenèticament. Han passat moltes coses en aquest país durant aquest període de poc més d’un any i mig. L’estiu de 2009, ningú, absolutament ningú, no hauria pogut predir tot el que ha estat succeint en aquests 17 mesos.

Barcelona ha tancat un cicle que es va iniciar en una petita població de la comarca del Maresme. Molts de nosaltres, hem pogut ser protagonistes d’una etapa històrica sense precedents que marcarà amb tota seguretat el futur d’aquest país.

Potser és el moment de fer un reconeixement a la gent que ho va començar tot a Arenys de Munt. Entitats i persones que han restat en un cert anonimat com el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, en Pep Jordana, en Jordi Bilbeny, en Josep Manuel Ximenis... i tants d’altres, que van aconseguir situar Arenys de Munt en el mapa de la història com a bressol de les Consultes Sobiranistes

Les Consultes han fet possible una mobilització sense precedents en la història de Catalunya. Milers i milers de voluntaris i voluntàries han portat el dret a decidir a gairebé 600 municipis i prop d’un milió de ciutadans i ciutadanes han pogut participar en les votacions sobre el futur polític de Catalunya.

L’experiència viscuda amb les consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

El segon, ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

Les consultes, amb el seu desenvolupament al llarg d’aquest any i mig, han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

El proper 30 d’abril, donarem un nou pas en aquesta unitat de base, en la creació d’aquesta estructura que ens ha de facilitar el camí per a l’assoliment d’un Estat propi.

Des d’aquí, us convidem a participar en la Conferència Nacional per a l’Estat Propi. Us convidem a continuar sent protagonistes d’aquest il•lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.

Construïm la independència!

Participeu en el futur del país!

Inscriviu-vos a la Conferència Nacional a :

http://www.assemblea.cat/

COL·LEGIS ELECTORALS 10A

Per tenitr tota la informació cliqueu aquí

10A. ESPLUGUES DECIDEIX AMB LA CAPITAL DE CATALUNYA

Aquest diumenge tindrà lloc la que serà la darrera onada de Consultes sobre la Independència. Amb Barcelona i altres ciutats culminarà un dels fets més transcendentals que hem tingut el privilegi de viure en aquest país i que va començar en aquell petit poblet del Maresme, ja fa gairebé dos anys.

L’experiència viscuda amb les Consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

La segona, importantíssima... Les consultes ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

Les Consultes han fet possible la mobilització del país. Més de 600.000 persones han participat ja en les diverses consultes. Per poc que pugi la participació demà, podrem assolir la xifra d’un milió de ciutadans d’aquest país que han exercit el seu dret a decidir.

La gent d’Esplugues decideix (amb companys de Sant Just) serem diumenge a Nou Barris, un districte de Barcelona que aplega prop d’un 18% d’immigració i fins a 42 nacionalitats diferents.

Diumenge, però, no és el final de res. Únicamernt acabarem de fixar una baula més d'aquesta cadena que ens ha de dur a la llibertat. Tampoc, com alguns han dit, serà el moment que prenguin el relleu els partits i els polítics. La unitat dels partits polítics a l’entorn de l’objectiu d’independència es preveu difícil i, ara per ara, sembla inviable. En canvi, les consultes han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

La gent d'Esplugues decideix serem protagonistes actius d'aquests moments històrics que ens han tocat de viure.

EL VOT ANTICIPAT DE BARCELONA JA SUPERA EL DE LA CONSULTA DE LA DIAGONAL

El recompte de divendres passat xifrava la participació anticipada en un 11%, però l'exitosa campanya de recollida d'aquest cap de setmana, motivada pels vots per la independència de Jordi Pujol i Artur Mas, hauria elevat la participació fins a superar els resultats registrats per la consulta de la Diagonal. Aquestes dades confirmen que la recollida de vot anticipat barcelonina, que va començar ara fa 5 mesos al barri de la Barceloneta, ha estat un èxit rotund. A les urnes al carrer a tots els barris cal sumar-hi les maratons de recollida de vot a Gràcia (33% de participació) i Nou Barris (11%), així com les meses electorals instal·lades al Camp Nou, o el vot recollit aquest cap de setmana a les mesquites del Raval.

Segons aquestes primeres dades, Barcelona Decideix hauria recollit 170.000 sufragis aquests darrers mesos, el que suposen un 12% dels cens d'empadronats catalans i estrangers majors de 16 anys que viuen a la capital catalana. Cal recordar que la polèmica consulta sobre la Diagonal, on els barcelonins van tombar les propostes de reforma de l'Avinguda promogudes per l'alcalde Hereu, va aconseguir mobilitzar 171.161 ciutadans, amb una inversió institucional de més de 3 milions d'euros, una xifra que contrasta amb l'austeritat que ha caracteritzat la promoció del 10A.

Les xifres del vot anticipat, ja prou bones tenint en compte les dificultats d'afrontar la consulta a Barcelona, podrien veure's incrementades substancialment pels vots que s'emetin al llarg d'aquesta darrera setmana de vot anticipat a més de les paperetes que es recullin durant la jornada del 10A. A mesura que s'acosta la data de la consulta també incrementa l'interès dels barcelonins per dipositar el seu vot, una bona mostra en són els més de 160 vots que s'han recollit només aquest dilluns a la tarda a la seu d'Òmnium Cultural.

També resulta indicatiu recordar els suports obtinguts per les diverses formacions polítiques barcelonines en les municipals de 2007: L'actual candidat del PSC a l'alcaldia, Jordi Hereu, va aconseguir arribar a l'alcaldia amb el vot de 182.000 barcelonins.

L'experiència de les darreres onades de consultes sobre la independència assenyala que una bona recollida de vot anticipat pot ser indicativa d'una xifra considerable de votants el mateix dia de les votacions. El responsable d'Osona Decideix i actual diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha recordat a directe!cat que l'anàlisi dels resultats anteriors recollia casos on una bona recollida de vot en els dies previs es traduïa en un increment d'entre un 50 i un 100% de vots el dia de la consulta, fet que podria pronosticar un bon resultat a la consulta sobre la independència de la capital del país.

(Font:Directe.cat)

L'ALTA POLÍTICA AL CARRER (Salvador Cardús)

Ens permetem reproduir-vos aquest article de Salvador Cardús que es va publicar ahir al diari ARA:

L'alta política, al carrer

SALVADOR CARDÚS

La convocatòria d'una consulta cívica sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt del 13 de setembre del 2009 va ser una idea veritablement genial. El context polític d'amenaça per la previsible sentència del Constitucional, un govern nacional feble i incapaç de reaccionar amb dignitat a l'afront, una ciutadania cuita de tantes provocacions i, cal dir-ho, la reacció matussera dels aparells de l'Estat i dels quatre representants de l'ultraespanyolisme agònic van determinar-ne l'oportunitat i l'èxit. Tot el país va girar els ulls cap a Arenys i fins i tot els que havien pensat que fer l'orni era la posició més astuta van haver de plegar-se a l'evidència del resultat: més d'un 40 per cent de vilatans van anar a votar per donar més d'un 96 per cent de vots favorables a la independència.

Però si l'aposta d'Arenys havia desbordat les mateixes intencions dels organitzadors -cal fer un reconeixement al seu alcalde, Carles Móra, i molt especialment a les CUP i al seu regidor Josep Manel Ximenis-, la continuïtat de la idea -que confesso que d'entrada em va semblar massa arriscada- ha acabat reblant el clau del propòsit de l'invent. La culminació a Barcelona i a 19 municipis més el 10 d'abril d'aquest llarg procés haurà suposat l'organització de més de 550 referèndums a municipis de tota mena, amb desenes de milers de voluntaris mobilitzats i més de 600.000 participants, xifra a la qual haurem de sumar els resultats d'aquest dia. Pràcticament, s'haurà aconseguit implicar un 20 per cent del cens consultat, inclosos joves des dels 16 anys i estrangers empadronats. S'agafi per on s'agafi, la dimensió de l'esdeveniment no és comparable a cap altre mobilització per cap altra causa en el context occidental en què està situada Catalunya. Esclar que el 10-J de l'any passat va convocar més gent al carrer. Però per la magnitud de les energies gastades -en milers d'actes públics i en desenes de milers d'hores invertides en la difusió de la proposta- i pel pòsit organitzatiu que n'ha quedat, el moviment de les consultes és insuperable. No és estrany que el fenomen hagi cridat l'atenció de la premsa de tot el món i seria d'esperar que fins i tot el món acadèmic -sovint, i en tantes coses, cec al seu entorn més immediat- s'adonés que una tal mobilització social i política mereixeria una molt bona investigació.

Un procés llarg i complex com aquest, naturalment, ha tingut alts i baixos. L'excessiva dispersió en el temps i l'espai li ha restat força. Sovint, els poders fàctics, constitutivament porucs, s'hi han girat d'esquena menystenint la importància que objectivament tenia. Ara mateix, a Barcelona, comprovem com des de l'arquebisbat fins al govern municipal hi posen pegues, demostrant l'un i l'altre fins a quin punt no han entès, encara, la dimensió cívica d'aquest procés històric i com quedarà escrit per sempre la seva covarda resposta quan el país els necessitava. També s'ha de dir que el mateix èxit a vegades ha convocat oportunismes que han creat tensions importants en l'organització. Sí, tot el que es vulgui. Però la principal conseqüència ha estat posar la independència al centre del debat polític nacional. Tal com ERC havia aconseguit que l'independentisme perdés qualsevol connotació antidemocràtica, el "desacomplexament de l'independentisme" -per fer servir l'expressió que Joan B. Culla va encunyar a finals dels anys vuitanta, llavors aplicat al nacionalisme català-, o la seva sortida de l'armari, com es diu ara, s'ha aconseguit al marge, si no en contra, de tota expectativa política. I, encara ara, cap partit polític no ha estat capaç d'apropiar-se del capital simbòlic acumulat per les consultes.

Sovint he dit que el moviment de les consultes es podia situar dins del que fa anys se n'havia dit l' agit-prop . Aquest terme, inventat per un revolucionari rus a finals del segle XIX, Georgi Plejánov, servia per designar accions de propaganda, generalment vehiculades a través de l'expressió artística, i lligades a la tradició comunista. Probablement aquest lligam ideològic ha fet caure en desús el terme. Però en un sentit ample, com a mecanisme de provocació per influir en l'opinió pública a través d'un llenguatge i una gestualitat d'alta emocionalitat, crec que s'ajusta com anell al dit a aquests falsos referèndums. Les consultes han fet desvetllar del son de la resignació a què ens condemnaven els límits estrets de la política institucional i hem pogut imaginar que altres camins són possibles. Possibles i, de fet, necessaris i urgents.

Que un barri com la Barceloneta hagi fet un vot anticipat del 20 per cent o que Gràcia ja hagi estat capaç d'arribar a un 33,57 per cent del cens, és l'expressió diàfana que el debat polític ha sortit dels murs del Parlament i que les qüestions importants ara es discuteixen al carrer. Aquest era i és el desafiament: no pas que l'independentisme entrés al Parlament, que d'altra banda ja hi era, sinó que la política en majúscula omplís el carrer. El 10 d'abril hi tornarem.

Publicat el 27/03/2011 al diari ARA

ESPLUGUES DECIDEIX AMB NOU BARRIS: 11,7% DE VOT ANTICIPAT

Dissabte 26 de març; 14.15h. El grup de voluntaris i voluntàries d'Esplugues decideix ens trobem a la Pl. Santa Magdalena per tal de marxar cap a Nou Barris a col·laborar en la recollida de vot anticipat que durant tot el dia s'està fent en aquella zona de Barcelona. Formem part del prop d'un cenetenar de voluntaris i voluntàries que ens hi hesplacem des de fora de Barcelona.

El resultat final de la jornada no sempre és el que més importa. No obstant això, cal destacar les dades del 26M a Nou Barris. Al llarg del dia, es van recollir 14.118 vots que representen un 11,27% del cens total de ciutadans amb dret a vot del districte.

Al vespre, prop de les 9, tornàvem a Esplugues. Una mica cansats... però satisfets per la feina feta.

Encantats d’haver conegut gent com la Maria i el Josep, incansables voluntaris que porten mesos treballant a Nou Barris. Contents d’haver pogut compartir amb ells aquesta jornada a peu de carrer, amb contacte constant amb la gent de Ciutat Meridiana.

I amb un convenciment... només el treball col•lectiu des de la base –amb la complicitat dels polítics que s’hi apuntin- serà el que ens conduirà a l’assoliment d’un Estat propi.

La propera cita el 10 d’abril a Barcelona. Si vols continuar treballant per al país amb Esplugues decideix, ja ho saps, apunta’t per fer de voluntari/voluntària el proper diumenge 10 d’abril.

Et quedaràs a casa?

Podeu llegir també la crònica al Bloc CALdesplugues