dilluns, 26 de novembre del 2012

SEGON ASSALT: 87 A 48


La boxa és un esport que està dividit en episodis, anomenats assalts. Els campionats més importants consten de 12 assalts i el combat es pot guanyar per K.O. o bé als punts.
Ahir, el combat per la llibertat de Catalunya va disputar el seu segon assalt. En el primer, la victòria va ser aclaparadora i l’independentisme va omplir els carrers de Barcelona l’11 de setembre. Ahir, en aquest segon assalt, de nou l’independentisme continua guanyant i sumant punts. Les forces polítiques partidàries de convocar el poble de Catalunya a un referèndum per l’autodeterminació, gairebé les mateixes que el 26 de setembre van aprovar al Parlament una declaració en aquest sentit, aquests partits o coalicions han sumat un total de 87 escons enfront dels 48 d’aquells partits que continuen mantenint l’opció unionista amb l’Estat espanyol.
El referèndum per la independència compta amb el suport de 2.140.317 vots. En l’anterior legislatura els vots obtinguts per les mateixes forces va ser de 1.755.748. És a dir, avui, 26 de novembre de 2012, el Parlament representa 384.569 vots més favorables a la consulta.
Més xifres... més estadístiques... El Parlament resultant d’aquestes eleccions compta amb el 58,51% de vots que demanen una consulta al poble de Catalunya perquè sigui aquest, i únicament aquest, el que decideixi quin ha de ser el seu futur.
Algú es preguntarà si aquestes eleccions eren necessàries. Rotudnament, sí. Calia plebiscitar el clam al carrer de l’11 de setembre. El plebiscit ha tingut lloc i el poble ha respost; i ho ha fet de manera contundent amb una participació de gairebé el 70%. Un percentatge altíssim per unes eleccions dites “autonòmiques” i celebrades en una època de crisi que afecta milers de catalans i catalanes.
Alguns parlaran de fracàs perquè centren la seva mirada en els resultats electorals de la coalició governant, CiU, i en la figura del president Artur Mas. Aquest ha estat i continua sent la perspectiva errònia amb què s’ha mesurat el clam independentista. Una visió equivocada -en determinats sectors diria que una equivocació premeditadament volguda- sobre quin ha de ser el procés –llarg i dur- que ens ha de conduir a fer de Catalunya un nou Estat d’Europa.
El president Mas ha intentat esdevenir l’únic líder i l’únic conductor d’aquest procés. Un intent polític comprensible i legítim, però erroni. El projecte independentista no se’l pot atribuir ningú en exclusiva. És un projecte de país en què estem involucrats gent molt diferent, persones a títol individual i també entitats, associacions, moviments, partits totalment diversos i entre els quals, en determinats casos i aspectes, només tenim un punt d’unió, un nexe comú, un objectiu general a assolir: l’Estat independent.
Aquest intent de CiU de liderar el projecte els ha anat molt bé als nostres enemics. Han intentat centrar tots els seus atacs en la figura del president i han basat i basaran la seva anàlisi exclusivament en els resultats obtinguts d’Artutr Mas. Intentaran obviar el que és evident: 87 diputats; 2.140.317 vots favorables al referèndum d’autodeterminació. Els seus periodistes podran anar omplint les pàgines dels seus mitjans i els seus contertulians farciran de mentides a mitges o de mentides totals els seus programes de ràdio i de televisió. Les matemàtiques no entenen, però, de contubernis polítics ni tampoc de males praxis professionals... 87 diputats i 2.140.317 vots són la nostra gran força, la força de la raó, la força de la democràcia.
I res ens serà donat... El camí no serà fàcil i caldrà una gran dosi de coratge, valentia, resistència... sí, és cert... però acompanyada de la gran força de la il·lusió i de la confiança en què som en el camí que ens ha de dur fins a la llibertat.
Il·lusió, esperança, convenciment... També, però, realisme, tocar de peus a terra. Hi ha 746.122 catalans i catalanes que volen continuar com estem, que volen continuar sent espanyols. Si m’ho permeteu, deixo de banda conscientment els 523.333 vots obtinguts pel PSC, perquè crec que una bona part són encara recuperables per al nostre projecte.
Aquests conciutadans representen prop d’un 21% dels votants que aquest diumenge han anat a les urnes. I el nostre missatge ha de continuar sent el mateix: la nostra proposta de nou Estat d’Europa és per a tothom; també per a aquest mig milió que potser sempre se sentiran espanyols, que segurament representaran el NO en el referèndum. Tant se val; el nostre projecte és inclusiu, és un projecte en positiu, és també un projecte per a ells, un projecte per a tothom.
En la boxa, els assalts estan separats per un període curt de temps. Som a punt, doncs, d’iniciar el tercer assalt del nostre combat. Respirem ben fodo; recuperem forces; escoltem els crits d’ànim dels que ens veuen guanyadors; busquem les mirades còmplices; pensem en la victòria final... l’adversari ens espera...
Independència és llibertat. Catalunya nou Estat!
Democràcia, Justícia, Llibertat. Catalunya nou Estat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada