LA INDEPENDÈNCIA I EL 28 DE NOVEMBRE (1)

(Publicat al bloc CALdesplugues)

28 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya.

Esquerra… Solidaritat… Reagrupament… La decisió de la CUP de no participar en aquestes eleccions... fan que el possible votant independentista tingui al cap un autèntic galimaties:

¿Cal fer el “vot útil” i reforçar l’opció independentista que sembla més ben col•locada a la graella de sortida, la que ja té experiència de govern?

¿Cal oblidar-se d’utilitats pràctiques que massa vegades no condueixen a res positiu i decantar-se, malgrat enquestes i baròmetres, per les opcions més innovadores i rupturistes; potser les que generen noves il•lusions?

¿Cal passar d’aquestes opcions parlamentàries, que tampoc no ens conduiran a la independència perquè l’Estat espanyol ho té tot “muy bien atado”, i dedicar el nostre temps i treball a enfortir el moviment independentista de base?

Tot aquest garbuix de pensaments bullen, d’una o altra manera, dins del cervell de molta de la gent independentista d’aquest país. D’una banda, a la gent del carrer, se’ns fa difícil entendre que no s’hagi pogut arribar a una candidatura unitària que tingués com a punt comú d’unió la independència de Catalunya. D’altra, assistim, una mica perplexos, a una mena d’enfrontament entre independentistes en el qual sembla predominar, una vegada més, els personalismes, els interessos particulars o de partit i els egos individuals o de grup que tant ens han perjudicat al llarg de la història.

Tot això podria comportar un panorama d’una certa confusió en l’electorat que –m’atreveixo a dir- podria optar o bé per l’abstenció o bé per un suposat “vot útil catalanista” que passaria per votar CiU. Els arguments d’aquests independentistes de bona fe van des del “ara no és el moment” o el “cal anar pas a pas” fins al desig de manifestar una mena de rebuig a l’independentisme parlamentari d’ERC i el seu suport al tripartit.