11 DE SETEMBRE: INDEPENDÈNCIA!

Queden menys de quinze dies per a l’11 de setembre. Quinze dies per a la Via Catalana cap a la independència.

Se n’ha parlat molt durant aquests darrers dies sobre canvis de nom, sobre lemes, sobre inclusions i exclusions. N’han parlat gent de bona fe i també gent malintencionada. El discurs, malgrat ser força estèril, es repeteix un dia i un altre als mitjans de comunicació.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització creada -copio literalment dels nostres Estatuts- per “promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic”. I, més endavant, continua dient que una de les finalitats de l’ANC és la de “facilitar, potenciar i acollir tota classe d’iniciatives democràtiques encaminades a l’assoliment dels objectius esmentats …”

I una d’aquestes iniciatives és la Via Catalana cap a la Independència... cap a la INDEPENDÈNCIA.... i punt!

Ara bé, dit això, tothom hi té cabuda en la nostra Via Catalana.

Com s’explica això, direu? No és una incongruència?

Som un país plural, un país divers, amb reivindicacions també diverses i totes, absolutament totes, tenen la gran oportunitat de trobar vies de solució en un Estat català independent.

El passat i el present ja el coneixem, l’hem viscut i l’hem patit. Sabem perfectament, ho sap tothom, que cap de les reivindicacions plurals i diverses dels nostres col·lectius poden trobar cap mena de solució dins de l’Estat espanyol. El nou Estat, l’Estat català representa el futur, l’esperança i la gran oportunitat per intentar trobar solucions que puguin resoldre tots els problemes actuals que tenim com a societat.

El nostre independentisme és inclusiu. És un projecte obert a tothom, que no va contra res ni contra ningú. És un projecte de futur. La independència és només un instrument que ens ha de permetre disposar de la millor eina que actualment existeix per gestionar les col·lectivitats humanes: l’Estat. La independència i el nou Estat esdevindran les nostres eines que ens han de permetre autogestionar-nos i, consegüentment, aconseguir construir un Estat millor, un Estat amb més aprofundiment democràtic, un Estat amb més justícia social... Un Estat, sobretot, de futur... Un Estat en què puguin viure millor els nostres fills i els nostres néts. Un Estat per a tothom.

Potser hi ha algú que no desitgi un futur més democràtic i amb més justícia social? Potser hi ha algú que no vulgui per als seus fills un futur millor?

Per això, la cadena humana de l’11 de setembre serà la visualització, interna i externa, de la decisió, coratge i capacitat amb què  enfrontem l’etapa decisiva. Serà la oportunitat per presentar al món la nostra Via catalana cap a la independència, una manera de fer i d’actuar de la qual la cadena humana només és un dels elements que conformen un conjunt d’accions.

Una manera de fer i d’actuar... La nostra manera: pacífica, lliure, democràtica, disciplinada i organitzada; però també decidida, forta, convençuda i valenta. Una manera de fer que ens conduirà a l’Estat propi.

L’11 de setembre de 2013 farem un nou pas endavant.

I aquest nou pas el farem com hem fet els anteriors, com hem fet sempre: amb il·lusió, amb força, amb coratge, amb convenciment i amb optimisme.

Fem Via!

L'ANC I ELS PAÏSOS CATALANS

Fa unes poques setmanes, els membres de ple dret de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vam exercir el nostre dret a vot sobre les esmenes presentades als actuals Estatuts i Reglament de Règim Intern de l’ANC. Una de les esmenes demanava que l’ANC de Mallorca s’integrés, com una Assemblea Territorial més, en l’estructura organitzativa de l’ANC. L’esmena va ser rebutjada.

El fet que no prosperés aquesta esmena va desencadenar un cert moviment mediàtic que es va iniciar amb un article a dbalears.cat sota el títol: “L’ANC rebutja l’entrada de la branca de Mallorca” i que va continuar en alguns espais de la xarxa o en diaris com Vilaweb.

L’article de dbalears.cat contenia informacions totalment tergiversades o directament manipulades. Un fragment d’exemple: “Els motius per entendre aquest rebuig es troben en factors com la divisió interna de l'ANC entre militants amb filiació política, en què destaca la lluita pel poder entre els propers a CiU i ERC (i a la CUP, encara que en molta menor mesura).”

Més endavant el bo d’en Carod-Rovira s’afegia al debat amb un article titulat “La nació d’alguns independentistes” en què, després d’una bona lliçó històrica, es fa –al meu entendre- un gran embolic entre la “gimnàsia i la magnesia” i confon estratègies amb idees, curt amb llarg termini i demostra un cert desconeixement del que és realment l’ANC, de la qual deu rebre i tenir informacions esbiaixades. Més o menys el que també els va passar als amics de dbalears.cat. Per a uns, l’ANC és una olla de grills marcada per determinades tendències polítiques i, per al bon amic Carod, està integrada per una colla de “principatins” que ignoren quina és la nació.

L’article d’en Carod finalitzava així: “... no hi arribarem mai (a la nació lliure) si quan algú diu: “jo som mallorquí, català de Mallorca, i des de Mallorca vull treballar per la independència nacional, com a branca territorial de l’ANC”, li retirem la mà i li tanquem la porta a la cara, això sí, en català, la llengua nostra...”

Desconeixement total de la realitat... Com també la desconeixen aquells que apel·len a la Declaració Fundacional i al Full de Ruta, documents que, segons diuen, han estat traïts després del “rebuig” de Mallorca. De ben segur ni tan sols se’ls han llegit i, si ho han fet, ha estat en diagonal, sense entendre ni un borrall del que s’hi diu.

Segons la Declaració Fundacional, tots els ciutadans de qualsevol país de la nació catalana poden ser membres de l'ANC, i així ha estat fins ara i així continuarà sent. Fins a l’Assemblea General d’enguany, la Declaració i els Estatus només deien que “[...] Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

Des del primer moment, doncs, ja vam preveure diferents fórmules per a la participació a l'ANC dels compatriotes del País Valencià i les Illes i també vàrem preveure la necessitat de donar suport al naixement de moviments semblants en els territoris de la nació no integrats inicialment a l'ANC, fins a establir-hi estructures organitzatives comunes i igualitàries.

I aquestes mesures les hem tirat endavant des de l’actual Secretariat Nacional, que va aprovar d’incloure en els nous Estatuts la constitució d'un Consell federal per establir relacions estables amb els primers nuclis sorgits, en aquest cas a Mallorca. I ho hem fet en consonància amb el que es preveia en el nostre "ordenament intern".

L’ANC ha de tenir una vida molt breu, si més no per aconseguir la independència de Catalunya. Creiem que el fet d’incloure moviments o associacions de la resta de la nació en l’estructura organitzativa de l’ANC seria més perjudicial que beneficiós, tant per al Principat estricte com per a la resta de Països Catalans.

El que realment és necessari és la creació de moviments semblants a l’ANC en els altres països que componen la nostra nació. Moviments que hauran de respondre a les dinàmiques pròpies, que es puguin organitzar lliurement, evitant així uns reglaments i una manera de fer i d’actuar que ha estat pensada únicament per al Principat.

Malauradament, no tothom des del País Valencià, des de les Illes veuria bé pertànyer a un moviment que ha nascut i s’ha estructurat al Principat. No es tracta només d’aplegar els convençuts, aquells que no tenen dubte de quina és la nació. Cal anar molt més enllà, cal encara molta pedagogia per incorporar als que tenen dubtes, als que no ho tenen gaire clar.

Crec sincerament que hem actuat de la manera més racional i més adequada. El Consell Federal serà un bon organisme, on ens podrem trobar la gent dels nostres diferents països per parlar, per debatre i per anar confegint l’estratègia més adient per avançar en el camí de la independència i de la reunificació nacional.

ESTAT PROPI... PER QUÈ I PER A QUÈ?

En el meu darrer article comentava els cinc pilars sobre els quals hauria de treballar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant els propers mesos.

El quart d’aquests cinc pilars o objectius consistia en omplir de contingut termes com Nou Estat o Un Estat per a tothom. Són conceptes que sonen molt bé, però que són només això: conceptes, excessivament abstractes i que cal desenvolupar perquè puguin ser assumits pel màxim nombre de conciutadans.

Dèiem que la gent de l’ANC volem la independència, volem un Estat propi per a Catalunya, per construir una societat millor, més justa, més solidària i més democràtica. Un Estat per a tothom.

Què vol dir aquest “Estat per a tothom”?

Un Estat inclusiu, on hi cap tothom, se senti espanyol, italià, argentí, marroquí... Tothom pot ser, si així ho vol, ciutadà de l’Estat català. Un Estat que no anirà contra res ni contra ningú, sinó únicament a favor de les persones, a favor de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Un Estat que serà, com sempre ha sigut la societat catalana, respectuós amb els drets lingüístics dels seus ciutadans. Totes les llengües seran objecte de respecte i, sobretot, la llengua castellana, primera llengua de molts dels mostres conciutadans i que, per tant, haurà de tenir un estatus diferents al de les altres llengües amb què convivim diàriament.

Un Estat on tothom podrà sentir-se com vulgui (només faltaria!) El món dels sentiments és un món molt individual i particular, un món íntim que ha de ser intocable i que sobretot ha de ser respectat al màxim. Tothom, doncs, podrà mantenir els vincles i les relacions afectives i familiars que desitgi.. i torno a remarcar... Només faltaria! Qualsevol altre plantejament seria una autèntica barbaritat i un atemptat als drets més elementals de la persona.

Un nou Estat... Un Estat per a tothom significa més justícia social. Caldrà preservar i augmentar els serveis bàsics de l’Estat del benestar; serveis que han de ser universals i de qualitat: ensenyament, sanitat, serveix socials, pensions...

Més encara... El nou Estat, l’Estat per a tothom ha de disposar de bons serveis públics. Una administració de justícia ben dotada, que sigui ràpida i que sigui justa. Una reestructuració de la Universitat, que esdevingui més lliure i més moderna. Reestructurar també tota la xarxa de transports a Catalunya; ferrocarril, carreteres, etc.

Un nou Estat significa regeneració democràtica. Haurà de tenir més participació de la ciutadania, ja sigui mitjançant referèndums o mitjançant les noves tecnologies (que ho permeten!). Caldrà sens dubte una nova llei de partits i una nova llei electoral. Caldrà més transparència i més mesures contra la corrupció de tot tipus.

Un Estat per a tothom vol dir que serà un Estat que reduirà l’atur, no de manera miraculosa, sinó com a resultat d’una política que potenciï l’economia productiva i creï llocs de treball. I això ho podrà fer perquè hi haurà una economia més social, més equitativa, més sostenible, suportada per un sistema financer que no serà tan exageradament especulatiu.

Tot això i molt més és el que volem expressar quan parlem de Nou Estat i d’un Estat per a tothom. Perquè tots hi sortirem guanyant, tant els que hi creiem de ple com els que tenen dubtes o fins i tot s’hi oposen. Quan l’Estat català sigui una realitat, tots, absolutament tots, haurem de continuar convivint com hem fet fins ara i per aquest motiu necessitem preservar, més enllà de les idees i els objectius, la cohesió social que ens ha permès arribar fins aquí.

Al cap i a la fi, un Estat per a tothom significa, per damunt de tot, un Estat que pugui garantir un millor futur per a nosaltres, però sobretot per als nostres fills i per als fills dels nostres fills.

I aquest Estat no és cap utopia. No ho és perquè només depèn de nosaltres; un nosaltres molt ampli i extens, un nosaltres fet de molts jos i tus i ells i elles.

Però, perquè aquest Estat pugui ser una realitat, cal l’esforç i el compromís de moltíssima gent. Res ens serà donat, deia el poeta. I així és i així serà. Tenim, n’estic segur, una gran dosi d’il·lusió col·lectiva com mai l’havíem tinguda, però, només si som capaços d’estar a l’alçada del moment històric, només si tenim capacitat de resistència i força per avançar, podrem finalment construir aquest nou Estat, aquest Estat per a tothom.

QUE RES ENS DISTREGUI!

10 de març de 2012... El Palau Sant Jordi acollia l’assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana. Enguany, doncs, l’organització compleix el seu primer any de vida.

Quan em pregunten “Què és l’ANC?” Tinc una resposta clara: “L’ANC és il·lusió, força, convenciment i optimisme.”

Il·lusió... La mateixa que els 13 de setembre de 2009 tenien les quatre persones que van engegar el procés. La mateixa il·lusió que teníem a principis de 2010 les 200 persones que vam constituir el Moviment per la Independència, embrió de l’actual ANC. És la mateixa il·lusió que podeu veure si aneu als centenars d’actes que organitzen les Assemblees Territorials arreu del país.

Força... Som forts... Prop de 30.000 persones vinculades d’una o altra manera a l’Assemblea; 404 Assemblees Territorials; 672 Assemblees sectorials.

Convenciment... La il·lusió i la força ens porten al convenciment que... ara sí! Després de prop de 300 anys som més a punt que mai recuperar de nou les nostres llibertats nacionals, individuals i col·lectives.

Optimisme... És el quart concepte, resultat de la suma dels tres anteriors. L’Assemblea desprèn optimisme pels quatre costats. Perquè aquest és i ha de continuar sent el nostre missatge. Malgrat les dificultats, malgrat les pressions, malgrat els atacs, l’ANC desprèn optimisme, perquè té il·lusió, força i convenciment en el projecte d’un Estat propi i independent per a Catalunya.

Un any de vida... Queda molt a fer i tenim poc temps. El proper 16 de març tindrà lloc a Girona la segona Assemblea General Ordinària de l’ANC. Iniciarem una nova etapa que, n’estem segurs, ha de ser la definitiva.

Què ha de fer l’ANC a partir d’ara?

Cinc grans punts. Cinc grans objectius. Cinc grans reptes.

Primer. Continuar l’extensió territorial de l’ANC. Hem d’arribar als 947 municipis de Catalunya. Som forts, però encara n’hem de ser més. Més forts per resistir tot el que ens caurà al damunt i del qual, ara, estem tenint un aperitiu. Més forts per seguir pressionant el nostre govern, els nostres polítics per tal que no es desviïn ni un centímetre del camí cap a la independència. Més forts encara per sortir al carrer si és necessari, per contraatacar, pacíficament com sempre hem fet, si la situació ho requereix.

Segon. Consolidar una majoria social inqüestionable favorable a la independència. Cal convèncer els no convençuts i fer-los veure que l’únic camí viable perquè els nostres fills, els nostres néts, puguin disposar ‘un futur amb garanties és el d’esdevenir un Estat independent. Hem de parlar-hi, escoltar i de nou tornar a parlar-hi...

Tercer. Suport internacional. No en traurem absolutament res de disposar d’una majoria social favorable a la independència si no disposem d’un clar suport internacional. L’ha de cercar el govern i nosaltres l’hem d’empènyer a fer-ho. I també, com a ANC, hem de cercar aquest suport en l’àmbit que ens pertoca, el de la societat civil.

Quart. Per què volem la independència?: Perquè volem construir una societat millor, més justa, més solidària, més democràtica i la nostra eina per aconseguir-la és disposar d’un Estat propi, un Estat per a tothom.

Això només són paraules que hem d’aconseguir omplir de continguts reals. Hem d’explicar com volem que sigui el nou Estat; hem de saber comunicar quines haurien de ser les línies mestres organitzatives i estructurals de la Catalunya Estat.

Cinquè. Alliberar-nos individualment de dubtes, temors i desconfiances. No és l’hora ni el moment de les ideologies. És el moment de la unitat d’acció en pro d’un sol objectiu. Aprenguem a treballar amb el company i la companya que no pensa com nosaltres. Confiem els uns en els altres i treballem junts per la independència.

Ens espera un any molt dur. Ho intentaran tot: desprestigiar-nos, ofegar-nos econòmicament, atemorir-nos i, sobretot, sobretot, intentaran dividir-nos.

Que res ens distregui del nostre únic objectiu!

MOISÈS BROGGI: BON VIATGE PER ALS GUERRERS...

Moisès Broggi. 1908-2012

Bon viatge per als guerrers!

 

'Catalunya i Espanya són un dels problemes que li queden per resoldre a Europa. Catalunya està subordinada a Espanya, no hi ha una relació d'igualtat en les seves relacions. Al llarg de la història s'han viscut circumstàncies molt diverses, però gairebé mai no ha estat possible l'enteniment entre els dos pobles. Hi ha el fet que es tracta de personalitats diferents, però també unes relacions econòmiques sempre desfavorables per a Catalunya. La solució és la separacio amistosa, com en el seu moment van fer Suècia i Noruega o Anglaterra amb les colònies. Una separació que permeti continuar col·laborant econòmicament i culturalment, però des d'una posició d'igualtat i no de domini d'una part sobre l'altra.

(Moisès Broggi, Reflexions d'un vell centenari. 2011)

CARTA ALS REIS DEL POBLE DE CATALUNYA

VULL UNA RESPOSTA: L'ESPORT I EL BARÇA

"Vull una resposta" és un programa que s'emet setmanalment per ETV Llobregat i la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat (XTDIP). Direcció, producció i presentació de Jaume Marfany.

Programa núm. 7, emès el 18 de desembre de 2012. L'esport i el Barça en una Catalunya independent

 

Convidats:

 

Jordi González. Barcelonistes per la independència. ANC

Josep Maria Santasusana. Esportistes per la independència. ANC