dimarts, 22 de novembre de 2011

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (3)


Tant pel que fa a la llengua com a la cultura, si Catalunya tingués Estat propi podria disposar dels mecanismes habituals de què disposen totes les nacions independents per tal de normalitzar els usos lingüístics arreu del país, sobretot pel que fa als àmbits que depenen directament de l’Estat. Podria dur a terme polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetrien que el català esdevingués la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.
 
En un Estat propi, es restabliria el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social. Resulta del tot evident que caldrà seguir potenciant la llengua castellana, no només perquè és una llengua que arrossega darrere un gran món cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No podem oblidar, però, que Catalunya és una societat multilingüe i multicultural, això vol dir que, a més del castellà, caldrà potenciar qualsevol altra llengua dels ciutadans de Catalunya, com a forma de respecte als drets individuals i, evidentment, pel que significa en aspecte de riquesa i coneixements lingüístics el que bona part de la població pugui dominar aquestes altres llengües. Això significaria, d’una banda, la creació d’estructures de foment de la llengua i cultura del país i, de l’altra, el coneixement i també aprofitament de la diversitat cultural i lingüística present a Catalunya.
 
No cal dir que un Estat propi faria possible l’existència d’un ensenyament amb uns continguts clarament nacionals que permetessin fomentar el coneixement de la nostra geografia, història i cultura. El sistema educatiu català ha de ser un sistema autocentrat, és a dir, que fomenti el coneixement i la valoració de la història i del present de la societat i nació catalanes.

Cap comentari:

Publica un comentari