dijous, 29 d’agost de 2013

11 DE SETEMBRE: INDEPENDÈNCIA!


Queden menys de quinze dies per a l’11 de setembre. Quinze dies per a la Via Catalana cap a la independència.

Se n’ha parlat molt durant aquests darrers dies sobre canvis de nom, sobre lemes, sobre inclusions i exclusions. N’han parlat gent de bona fe i també gent malintencionada. El discurs, malgrat ser força estèril, es repeteix un dia i un altre als mitjans de comunicació.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització creada -copio literalment dels nostres Estatuts- per “promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic”. I, més endavant, continua dient que una de les finalitats de l’ANC és la de “facilitar, potenciar i acollir tota classe d’iniciatives democràtiques encaminades a l’assoliment dels objectius esmentats …”

I una d’aquestes iniciatives és la Via Catalana cap a la Independència... cap a la INDEPENDÈNCIA.... i punt!

Ara bé, dit això, tothom hi té cabuda en la nostra Via Catalana.

Com s’explica això, direu? No és una incongruència?

Som un país plural, un país divers, amb reivindicacions també diverses i totes, absolutament totes, tenen la gran oportunitat de trobar vies de solució en un Estat català independent.

El passat i el present ja el coneixem, l’hem viscut i l’hem patit. Sabem perfectament, ho sap tothom, que cap de les reivindicacions plurals i diverses dels nostres col·lectius poden trobar cap mena de solució dins de l’Estat espanyol. El nou Estat, l’Estat català representa el futur, l’esperança i la gran oportunitat per intentar trobar solucions que puguin resoldre tots els problemes actuals que tenim com a societat.

El nostre independentisme és inclusiu. És un projecte obert a tothom, que no va contra res ni contra ningú. És un projecte de futur. La independència és només un instrument que ens ha de permetre disposar de la millor eina que actualment existeix per gestionar les col·lectivitats humanes: l’Estat. La independència i el nou Estat esdevindran les nostres eines que ens han de permetre autogestionar-nos i, consegüentment, aconseguir construir un Estat millor, un Estat amb més aprofundiment democràtic, un Estat amb més justícia social... Un Estat, sobretot, de futur... Un Estat en què puguin viure millor els nostres fills i els nostres néts. Un Estat per a tothom.

Potser hi ha algú que no desitgi un futur més democràtic i amb més justícia social? Potser hi ha algú que no vulgui per als seus fills un futur millor?

Per això, la cadena humana de l’11 de setembre serà la visualització, interna i externa, de la decisió, coratge i capacitat amb què  enfrontem l’etapa decisiva. Serà la oportunitat per presentar al món la nostra Via catalana cap a la independència, una manera de fer i d’actuar de la qual la cadena humana només és un dels elements que conformen un conjunt d’accions.

Una manera de fer i d’actuar... La nostra manera: pacífica, lliure, democràtica, disciplinada i organitzada; però també decidida, forta, convençuda i valenta. Una manera de fer que ens conduirà a l’Estat propi.

L’11 de setembre de 2013 farem un nou pas endavant.

I aquest nou pas el farem com hem fet els anteriors, com hem fet sempre: amb il·lusió, amb força, amb coratge, amb convenciment i amb optimisme.

Fem Via!

Cap comentari:

Publica un comentari