dimecres, 30 de novembre del 2011

MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA


Dos anys i un dia després de la celebració de les consultes sobiranistes a Osona, la seva capital, Vic, tornarà a ser el centre de l'independentisme, però aquest cop institucional.
 
El proper 14 de desembre és la data escollida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, per celebrar la primera assemblea, la constituent, de l'Associació Catalana de Municipis per la independència. Així, Vic acollirà representants del més de centenar de municipis que ja s'han adherit per plenari a l'Associació.
 
La voluntat de l'associació és fer créixer el front independentista municipal fins uns tres-cents municipis i posar les bases d'una futura consulta oficial sobre la independència coordinada entre els consistoris.
 
Actualment ja hi ha més del 10% dels municipis catalans adherits, entre ells, diverses capitals de comarca com ara Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll o Banyoles. En el full de ruta es contempla arribar fins els 300 municipis fer arribar la proposta al plenari de l'Ajuntament de Barcelona. (Font:Nació digital).
 
Veieu el mapa amb tots els muncipis per la independència

dilluns, 28 de novembre del 2011

RAONS DE PES. SINDICATS I INDEPENDÈNCIA (el vídeo)


Programa núm. 7 de Raons de pes en què vam poder conversar sobre els sindicats i la independència.

El nostre convidat va ser Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical i responsable de la negociació col·lectiva de la Intersindical-CSC.

Membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA EXISTEIX! ENVIEM CORREUS A LA REVISTA TIME!


La dependència política que patim de l'Estat espanyol determina que Catalunya estigui associada a la "marca Espanya". No tenim ni la prjecció exterior adequada ni elements per dur-la a terme. L'Estat espanyol foment una projecció negativa del nostre país i intenta exportar l'anticatalanisme a l'exterior amb el suport de determninats mitjans estrangers que, lògicament, tenen els seus corresponsals amb seu a Madrid.

Patim d'un certa invisibilitat exterior que fa que siguem uns desconmeguts per a la majoria de l'opinió internacional.

En aquest sentit, la revista TIME no ens ha situat entre les 10 principals nacions aspirants a aconseguir un Estat propi. Hem quedat darrere de països com Euskadi i Escòcia, però també d'altres com Ossètia del Sud (Geòrgia), el Sàhara o la Padania (Itàlia)....

La pregunta és... Ens coneixen als Estats Units? Saben de la història passada i present dels Paísos Catalans? Coneixen les aspiracions de futur del poble català? Crec que la resposta és més que òbvia...

Des dels Estats Units, Alexis Vizcaíno llença una proposta: enviar correus electrònics a la revista TIME per intentar trencar amb aquesta invisibilitat internacional que tant ens perjudica. 

Participem-hi! És molt senzill!
Cliqueu aquí

CATALUNYA ÜBER ALLES! ESPLUGUES CONTRA LA INTOLERÀNCIA


Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els perjudicis.

Catalunya über alles! alerta del triomf de la intolerància

Catalunya über alles! retrata el costat fosc de la societat catalana

Catalunya über alles! tres històries universals d’intolerància explicades a través de la Catalunya rural
Diumenge 4 de desembre, a les 19.30h,  
a la Sala del Centre Cultural l'Avenç,
C. d'Àngel Guimerà 27-29 d'Esplugues de Llobregat.

divendres, 25 de novembre del 2011

dijous, 24 de novembre del 2011

RAONS DE PES. JUSTÍCIA I DRET (el vídeo)


Aquest és el vídeo del programa núm. 6 de Raons de pes, dedicat a Justícia i Dret.

El nostre convidat va ser en Ricard Gené, Doctor en Dret per la UB. Enginyer de telecomunicacions. Postgrau en Dret de les noves tecnologies a YALE. Responsable de premsa del Col·legi penal Internacional adscrita a la Cort Penal Internacional de la Haya. Col·laborador del Berkman's Center de la Universitat de Harvard.

Membre del secretariat provisional de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA ÜBER ALLES! CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA. CONTRA TOT TIPUS DE RACISME


Diumenge dia 4 de desembre, a les 19.30h, a la Sala del Centre Cultural l'Avenç, es projectarà la pel·lícula de Ramon Térmens: Catalunya über Alles! Tot seguit, hi haurà una xerrada-debat amb el director de la pel·lícula, Ramon Térmens.
El preu simbòlic de l'entrada serà de 2 euros que aniran destinats íntegrament al finançar els costos de la pel·lícula.

Contra el racisme i la xenofòbia!
Contra tota mena de feixisme!

Organitza: Col·lectiu la Guitza, Centre Cultural l'Avenç, Cine club Imatge/74 i CAL d'Esplugues

Primera llista d'entitats adherides:
Grup de percussió Atabalats
L’Endoll Grup de teatre
Grup excursionista Gelade
Associació Pastorets d'Esplugues
Espluga Viva
Tradicions i Costums (TIC)
Grup d'Estudis d’Esplugues
Esbart Vila d’Esplugues
Esplugues per la independència. ANC
Colla de Bastoners
Associació de Dones del Gall
Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues (AMPEL)
Penya Barcelonista l’Avenç
Centre Excursionista d’Esplugues
Colla de Castellers d’Esplugues “Els cargolins”
Grup de Dones Actives d'Esplugues

dimecres, 23 de novembre del 2011

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA ( i 4)


S’ha dit per activa i per passiva que Catalunya, els Països Catalans, som un país d’acollida. Així és, efectivament. Sempre ha estat fàcil per al nouvingut ser considerat un català més, perquè Catalunya és un país format a través de generacions d’autòctons i de nouvinguts en què la incorporació a la comunitat nacional està fixada de manera preferent en la llengua i en la igualtat de drets i deures, no tant en elements culturals i menys encara en elements ètnics, perquè en el cas català no existeixen ni han existit mai.
 
Som un país format a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració al llarg dels darrers segles, i amb una consciència sòlida del valor de la pròpia llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que per aquest fet pot aportar arreu del món coneixements importants en la defensa de la pròpia identitat, i en la gestió de la diversitat.
 
La societat catalana és ja una societat multilingüe i multicultural. Ho serà potser més en un futur. Cal, per damunt de tot, que també sigui una societat cohesionada i això només ho aconseguirem si es vertebra a l’entorn de la llengua i la cultura catalanes.

dimarts, 22 de novembre del 2011

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (3)


Tant pel que fa a la llengua com a la cultura, si Catalunya tingués Estat propi podria disposar dels mecanismes habituals de què disposen totes les nacions independents per tal de normalitzar els usos lingüístics arreu del país, sobretot pel que fa als àmbits que depenen directament de l’Estat. Podria dur a terme polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetrien que el català esdevingués la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.
 
En un Estat propi, es restabliria el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social. Resulta del tot evident que caldrà seguir potenciant la llengua castellana, no només perquè és una llengua que arrossega darrere un gran món cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No podem oblidar, però, que Catalunya és una societat multilingüe i multicultural, això vol dir que, a més del castellà, caldrà potenciar qualsevol altra llengua dels ciutadans de Catalunya, com a forma de respecte als drets individuals i, evidentment, pel que significa en aspecte de riquesa i coneixements lingüístics el que bona part de la població pugui dominar aquestes altres llengües. Això significaria, d’una banda, la creació d’estructures de foment de la llengua i cultura del país i, de l’altra, el coneixement i també aprofitament de la diversitat cultural i lingüística present a Catalunya.
 
No cal dir que un Estat propi faria possible l’existència d’un ensenyament amb uns continguts clarament nacionals que permetessin fomentar el coneixement de la nostra geografia, història i cultura. El sistema educatiu català ha de ser un sistema autocentrat, és a dir, que fomenti el coneixement i la valoració de la història i del present de la societat i nació catalanes.

dilluns, 21 de novembre del 2011

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (2)


La dependència política que patim és, per damunt de tot, la causa principal de la situació social de la llengua catalana que, en la immensa majoria d’àmbits d’ús, ocupa una posició de subordinació respecte al castellà. Només cal que reflexioneu una mica sobre quina és la llengua d’ús principal en àmbits lligats al món de la indústria i el comerç, al món de l’empresa en general i, encara més, al món del lleure (sobretot a l’audiovisual) o al món jurídic. 
 
La dependència política ens ha imposat la ideologia del bilingüisme. Fixeu-vos que escrivim “ideologia”, perquè en absolut podem estar en contra del coneixement de dues o més llengües, sinó en contra d’una ideologia que intenta disfressar el caràcter d’imposició que encara avui dia manté el castellà als Països Catalans. Aquesta “ideologia” és la que ajuda a mantenir un monolingüisme castellà en molta de la població d’origen espanyol o sud-americà. La ideologia del bilingüisme és la que provoca, encara avui, que els únics bilingües siguem els catalanoparlants.
 
Aquesta dependència política, que implica subordinació lingüística, representa també una dificultat més per a la consolidació d’un estàndard del català. La divisió dels Països Catalans en diferents comunitats ha fet inviable la creació d’un àmbit català de comunicació, imprescindible per a l’elaboració d’un registre estàndard d’ús. Tot plegat fa que la llengua catalana se’n ressenti i acabi apareixent el dubte sobre la funcionalitat i versalitat de la pròpia llengua. 
 
Els problemes de la llengua són els problemes de la cultura. La ideologia del bilingüisme fa que l’univers conceptual també sigui diferent. És a dir, els punts de referència de la societat catalana no són els propis, sinó que s’introdueixen constantment marcs de referència que ens són aliens.
 
En el marc educatiu, els continguts ens vénen donats per l’Estat espanyol. Això impedeix la transmissió adequada de la realitat nacional catalana, tant pel que fa a l’àmbit nacional complet (Països Catalans) com també pel que fa referència a l’evolució històrica.
 
Resumint, en tots els àmbits, ja sigui el polític, l’econòmic, el d’infraestructures, el de la comunicació, el jurídic, també pel que fa al lingüístic, el cultural i l’educatiu, el sistema de transmissió de continguts i valors es fa de manera trossejada, en territoris aïllats i, sempre, convertit en un subsistema de la cultura dominant de l’estat: la castellana.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS, UN INDEPENDENTISTA CATALÀ

Enric Garriga Trullols

Ahir va morir Enric Garriga Trullols, patriota català que va dedicar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya i pel reconeixement de la nació occitana. Era president de l?institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanement Occitano-Català (CAOC).

Era enginyer químic de professió, però va treballar tota la vida de múltiples maneres per la independència de Catalunya, ja sigui col·laborant amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb un´únic objectiu: conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

diumenge, 20 de novembre del 2011

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (1)


La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers a patir-la van ser doncs, els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus del 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius. El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles

dissabte, 19 de novembre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (Butlletí informatiu)


El Passat 30 d'abril, al Palau de Congressos de Barcelona, va néixer un procés per constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a final d'any, un organisme que aplegui el conjunt de l'independentisme i que defineixi un full de ruta cap a l'estat propi.

El passat dia 24 de setembre, a la capital del país en reunió extraordinària i conjunta del Secretariat ampliat i del Consell Permanent, aquest darrer va aprovar, a proposta del primer, l'ajornament de la celebració de l'Assemblea Constituent de l'ANC fins al dia 10 de març de 2012, en base a assegurar la consecució amb èxit dels objectius que la Conferència Nacional encomanà.

La feina d'extensió de la xarxa de l'ANC continua, però, a bon rtime; ´paral·lelament, se celebren actes arreu del país.

Podeu tenir tota la informació mitjançant el butlletí de l'ANC

dimarts, 15 de novembre del 2011

"WHAT CATALANS WANT" UN LLIBRE PER EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN


El passat mes de juliol, al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans es va presentar el llibre What Catalans Want. Més de 300 persones van assistir a l’acte en què, entre altres personalitats, va intervenir l’expresident de la Generalitat el Molt Honorable Jordi Pujol.
Aquest llibre és el fruit de dos anys de treball del seu autor Antoni Strubell. Dos anys entrevistant 35 personatges catalans i residents a Catalunya. El llibre ha comptat amb el treball del fotògraf Lluís Brunet i també de Liz Castro, que n’ha fet la realització i l’edició.
Un llibre per explicar Catalunya al món.
A CAL parlar de llengua vam poder conversar amb el seu autor Antoni Strubell sobre el llbire i sobvre altres qüestions de política nacional.
Antoni Strubell i Trueta va néixer a Oxford (Anglaterra). Estudià llengües modernes a la Universitat d’Osford i des del 1981 fins al 2010 va residir al Euskadi on va fer classes de filologia anglesa a la Unviersitat de Deusto.
Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, tant catalans com anglesos. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser escollit diputat per la formació Solidaritat Catalana per la Independència.

dilluns, 14 de novembre del 2011

diumenge, 13 de novembre del 2011

RAONS DE PES: LLENGUA I CULTURA (El vídeo)


Aquest és el programa núm. 5 de Raons de pes. En aquesta ocasió hem pogut conversar sobre les raons de pes per a l'Estat propi des de l'àmbit de la llengua i la cultura.
Els nostres convidats han estat:
Blanca Serra llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Entre altres, ha estat militant del FNC, del PSAN i de l’IPC i de l’MDT. Ha estat membre activa del Sindicat de mestres i del Secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. Pertany a al Consell Permanent de l’ANC actualment en fase constituent.
Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA i del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans. De trajectòria política similar a la de Blanca Serra, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT. Pertany a al CP de l’ANC actualment en fase constituent.

dijous, 10 de novembre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: FOTOGRAFIES ACTE 7 DE NOVEMBRE


L'acte que va convocar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat dilluns 7 de novembre en homenatge a l'Assemblea de Catalunya, va ser tot un èxit amb l'església de Sant Agustí plena a vessar.

Les més de 1.000 persones que van poder asistir a l'acte van comprovar que en cap cas es tractava d'una simple mirada al passat, sinó que, al contrari, l'ANC recollia el testimoni de l'antiga Assemblea de Catalunya per continuar la lluita fins a la consecució de l'Estat propi per al nostre país.

Podeu veure un ampli reportatge fotogràfic de la memorable jornada del 7 de novembre, clicant aquí.

dimarts, 8 de novembre del 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ARA TOCA L'ESTAT PROPI

Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.

Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.
L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.
Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.
Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'. 

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?
El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".

Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors.

dimarts, 1 de novembre del 2011

RAONS DE PES: RELACIONS INTERNACIONALS I INDEPENDÈNCIA (El vídeo)


Aquest és el vídeo del programa núm. 4 de Raons de pes on vam poder conversar amb en Miquel Strubell i Ricard Gené sobre Realcions internacionals i independència.

Miquel Strubell. Sociolingüista. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d’Oxford. Actualment és professor dels nous estudis de Llengües i Cultures a la UOC. Va ser president de l’associació política Catalunya 2003 i membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. 

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comité Executiu de LawExchange International, una xarxa mundial de despatxos d’advocats.

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent