dijous, 29 de juliol del 2010

QUÈ HA CANVIAT DES DEL 13S A CATALUNYA?


Dissabte 31 de juliol, a les 19.30h a la Sala Municipal d’Arenys de Munt

QUÈ HA CANVIAT DES DEL 13S A CATALUNYA ?

El passat 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt es va fer la primera consulta per la Independència de Catalunya. A partir d’aleshores les consultes es van anar extenent per molts pobles i ciutats de Catalunya assolint la xifra de més de mig milió de vots.

La comissió de la consulta d’Arenys de Munt organitzem aquest acte polític per analitzar que ha succeït a Catalunya des d’aleshores fins ara i les passes que hem de seguir de cara al futur.

Intervindran:

Patricia Gabancho, Joan Laporta, Salvador Cardús, Oriol Junqueras, Josep Maria Terricabras, Àngel Colom, Jaume Sobrequés, Pep Riera, Vicent Sanchis, Francesc Ribera “Titot”, Ramon Carner, Èric Bertran,
Vicent Partal, Alfons López Tena, Elisenda Paluzié, Jordi Fàbrega, Enric Canela, Pere Aragonès, Diego Arcos, Santiago Espot, Toni Strubell, Xavier Safont-Tria, Josep Manel Ximenis, Uriel Bertran, Assumpta Montellà, Carles Móra.

També es presentarà el Primer Aplec per la Independència que es farà el proper 12 de Setembre a Arenys de Munt i on s’inaugurarà el Monument a la Independència. Un monument que vol ser el punt d’acollida de tots els independentistes com símbol de la lluita per les llibertats del nostre país. Aquest monument es vol finançar per aportació popular.

Com arribarhi: http://ves.cat/ahVt

Comissió organitzadora de l’Aplec per la Independència, aplecindependencia@gmail.com

dimarts, 27 de juliol del 2010

PRINCIPAT..? (Dídac López)

Trobo desafortunada la referència al "Principat de Catalunya". Algú dirà que els referèndums, fins ara, s'han fet a municipis del "Principat de Catalunya". I algú dirà que potser la majoria dels participants defensen el Principat com a comunitat política diferenciada dels Països Catalans. No obstant, s'esperaria de la Coordinadora Nacional una mica més de neutralitat en les seves manifestacions. Precisament, haver indicat ara l'àmbit nacional complet, li hauria ajudat a treure's la llufa de laportista.

Això de la "territorialitat" és una cosa més complexa que "Principat", "País Valencià", "Illes Balears", etc. No cal moure's de la comarca del Baix Llobregat per veure realitats i "ritmes" ben diferents. Un adhesió massa rígida a les fronteres actuals del Principat per comptes de plantejar una adaptació de les reivindicacions nacionals a nivell comarcal i subcomarcal pot jugar-nos una mala passada. Tal com van ara les coses, l'àrea metropolitana de Barcelona és un llast feixuc per bona part de les àrees "més centrals"

dilluns, 26 de juliol del 2010

COMUNICAT DE PREMSA DE LA COORDINADORA NACIONAL DE LES CONSULTES


Els integrants de la comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:

- Les consultes han estat, i són encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.

- El Moviment de les Consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i té clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.

El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del món.

Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.

- Les Comissions Locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si són independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.

La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del món associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.

- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.

Per tot això, volem manifestar que:

- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les Consultes en aquest sentit.

- Ningú està autoritzat a fer ús de les comissions organitzadores locals de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les Consultes.

És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les Consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'autoproclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.

CANDIATURA ÚNICA? (Dídac López)

Centrar-se en una "candidatura única", com a tal, pot ser contraproduent. I, d'altra banda, una candidatura com aquesta s'ha de basar en un procediment escrupolosament democràtic de confecció de llistes. Això exigeix un ample moviment de base, capaç de lligar estretament amb un mandat imperatiu els representants i els representats. No és una qüestió de pura mecànica electoral (d'eleccions primàries), encara que hom podria parlar molt d'aquesta sola qüestió. És una qüestió de confegir una llista on, de ben segur, haurien de confluir interessos socials diversos (i, àdhuc, contraposats) i posicionaments polítics diferents (socialdemòcrates, cristianodemòcrates, liberaldemòcrates, nacionaldemòcrates, etc.). Tanta "transversalitat" pot comportar un buidatge de contingut on no se sentin reflectits ni uns ni els altres. L'honestedat d'assumir cadascú els seus posicionaments i no fer bandera d'una impossible "transversalitat" personal seria un bon punt d'arrencada.

dimarts, 20 de juliol del 2010

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

www.solidaritatcatalana.cat


CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch , Alfons López Tena,  Uriel Bertran i Arrué

UNA MOT BONA FOTOGRAFIA

Una molt bona fotografia de la manifestació del 10 de juliol.

dilluns, 19 de juliol del 2010

PUIGCERDÀ I MOLLET DE PERALADA... SÍ A LA INDEPENDÈNCIA


Continuen les consultes sobre la independència després de l'èxit de les darreres onades, on més de la meitat dels municipis catalans van decantar-se pel 'sí' a l'Estat propi.

En les votacions d'aquest diumenge 18 de juliol, s'han cridat a votar els 7.400 puigcerdanesos majors de 16 anys, en una votació que Puigcerdà Decideix ha fet coincidir amb la festa major de la capital de la Cerdanya per tal d'aconseguir una major participació. En total ha votat a favor de l'Estat propi el 90% dels més de mil votants, de manera que la participació a Puigcerdà ha estat del 13,48%.

També ha votat la independència el poble de Mollet de Peralada, a l'Alt Empordà, amb un 54% de participació i 78% de vots per l'Estat propi.

Passat l’estiu es celebrarà una consulta a Alfarràs (Segrià), l’11 de setembre a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), el 26 de setembre a Tarragona (Tarragonès), i Rubí (Vallès Occidental), el 12 d'octubre l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i el 17 d’octubre Gavà (Baix Llobregat). Aquestes tres ciutats reuneixen més de 250.000 ciutadans.


Font: Directe.cat

dissabte, 17 de juliol del 2010

DUES POSICIONS (Dídac López)

Cada vegada és més clar que hi ha una frontera nítida entre dues posicions:

a) Els que defensen la supremacia de l'ordenament constitucional espanyol per damunt del dret d'autodeterminació del poble.

b) Els que defensen que el dret d'autodeterminació nacional, com a part de la sobirania popular, té preferència per damunt d'aquells ordenaments jurídics que no el reconeguin.

El proper més de gener del 2011, es farà un referèndum al Sudan del Sud, on els ciutadans sud-sudanesos decidiran si el Sudan del Sud resta com a part integrant d'un Sudan Federal, o si el Sudan del Sud es converteixen un estat independent, membre de la Unió Africana i de les Nacions Unides.

Si el govern de Khartoum boicotegés aquest referèndum, no hi ha dubte que tota la premsa internacional carregaria contra el govern de Khartoum.

De moment, el govern de Barcelona em mereix menys respecte que el govern de Khartoum.

dijous, 15 de juliol del 2010

ILP: NO ES POT ENGANYAR TOTHOM PER SEMPRE



Com tots ja coneixem, la Mesa del Parlament va refusar, per unanimitat, la proposta d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la Nació catalana.

A banda del fet sorprenent que els partits, tots, es posin d'acord en alguna cosa i que aquesta sigui, precisament, impedir que tiri endavant una consulta popular sobre la independència, ahir, el president del Parlament, Ernest Benach, escrivia al seu bloc per donar "explicacions" del perquè d'aquesta "unanimitat" de la Mesa a l'hora d'impedir que la ILP continués endavant.

Immediatament ha tingut la resposta d'Alfons López-Tena, jurista de prestigi, i que reproduïm tot seguit. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions:

Credibilitat i enganys. Rèplica a Ernest Benach

En un gest insòlit i lloable, Ernest Benach ha explicat les raons del seu vot en contra a la Mesa del Parlament, junt als representants de tots els altres partits, a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la Nació catalana. És lloable perquè per ací els polítics no acostumen explicar les raons de les seves decisions, llàstima que el sr. Benach, de raons, poques, i de desqualificacions als promotors, moltes. No m’arrossegaré per la mateixa ignominiosa estultícia de criticar el dit que assenyala la lluna, vejam els fets, i les raons del sr. Benach:

Primer fet: el Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat la competència de la Generalitat sobre referèndums, malgrat no estar recorreguda, i el Govern espanyol ha requerit la Generalitat d’incompetència. Té sis mesos per recórrer la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum aprovada pel Parlament, abans o després de les eleccions ho farà, a la seva conveniència, i llavors el TC suspendrà la llei i l’anul.larà. Via morta. Nosaltres, com a Comissió Promotora del Referèndum, no enganyarem el poble mobilitzant-lo per recollir centenars de milers de signatures en un procés que el Govern espanyol i el TC al seu servei estroncaran quan els hi plagui. Si el partit del sr. Benach vol fer-ho com a tàctica electoral, que ho faci i en respongui.


Segon fet: el TC accepta la plena competència de la Generalitat sobre consultes populars no referendàries. Via viva. És per això que vam presentar la ILP votada en contra pel sr. Benach, seguint el model de la convocada i organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la Diagonal, aprovada pel partit del sr. Benach, que es va celebrar sense permís del Govern espanyol sense que ningú la recorregués ni anul·lés.

Tercer fet: Segons la llei, la Mesa del Parlament només pot denegar una ILP per incompliment de requisits, el més important “Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.” No caben valoracions polítiques ni de conveniència, votar en contra per aquests motius és prevaricar. Per aquesta raó tots els representants dels partits admeteren a la Mesa ILP per prohibir les curses de braus, i per establir doble xarxa escolar en català i en espanyol, quan com és notori no tots estan d’acord en aquestes mesures.

Quart fet: Entén la Mesa per unanimitat, és a dir ERC, CiU, IC, PSC i PP, sr. Benach inclòs, que la Generalitat no té competència, front al TC espanyol que ha dit que sí que en té.

Passem a les raons del sr. Benach:
Primera raó: “Motius diversos”. No sóc endeví, si els explica els llegiré i acceptaré, o replicaré.

Segona raó: “si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei.” Afegeixo jo que la llei prohibeix ILP sobre matèria tributària (article 1). Què té a veure això amb la que ha votat en contra el sr. Benach? Se m’escapa.

Tercera raó: “I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons.” Oblida el sr. Benach que no es tracta de cap referèndum, que l’advocat de l’Estat, a les ordres del Ministre de Justícia espanyol, pot impugnar però no suspendre res, això només ho poden fer els Jutges, i que la temença d’un recurs no és causa legal per votar en contra a la Mesa (recorden allò de prevaricar?). Si qui mana a la Mesa és l’advocat de l’Estat, la solució és senzilla, suprimim-la i que prengui les decisions l’advocat de l’Estat. Ens estalviaríem set sous.

Quarta raó: “la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura.” Això no és cert, no s’ha presentat cap sobre consulta popular no referendària. Com que el sr. Benach la confon amb un referèndum (vegi’s punt anterior), pensa que sí. No és cert, i ben clar ho ha dit el TC, la diferència entre una i altra cosa, i que la Generalitat no té competències sobre referèndums i sí sobre consultes populars no referendàries. No és el mateix el bou que la bèstia grossa.

Cinquena raó: “Acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentencia del TC.” La realitat és la que és, vegi’s el primer fet. La llei de consultes l’ha mort el TC i l’enterrarà el Govern espanyol quan li plagui. Recordin els amables lectors que la prevaricació plana, només pot refusar la Mesa una ILP per les causes legals establertes, i aquesta no ho és.

Sisena raó: És la que ha donat la Mesa amb el vot del sr. Benach, que se n’oblida o l’amaga: manca de competència de la Generalitat. No cal el TC espanyol per anul.lar competències, ja ho fan els partits catalans, inclòs el del sr. Benach. És una forma de no acatar la sentència, ser encara més retallador que el TC.

Per últim, crec que hi manca la veritable raó de la unanimitat de tots els partits a la Mesa, inclòs el del sr. Benach i el meu: és la resposta unitària a la manifestació, som una nació però nosaltres no decidim res, decideixen ells, els partits, en el marge que Espanya els hi permet. Nosaltres, el poble, estem per votar cada quatre anys les seves llistes tancades i bloquejades, i manifestar-nos al carrer si ens ve de gust. Volen els partits el monopoli de les decisions i de l’agenda política, és una reivindicació gremial, corporativa i autoritària. No volen la democràcia, sinó la partitocràcia, i encara s’estranyen de no tenir credibilitat. Els càrrecs, sr. Benach, no donen credibilitat, la dóna el poble, i mai no la dóna si se l’enganya i se n’adona. No es pot enganyar tothom per sempre.

ELS PARTITS CONTRA LA ILP (Dídac López)

Cadascú se sap la seva. Ara bé, el que hom li demanava a la Mesa es que deixés a la Comissió Promotora de recollir les signatures necessàries. No ho han fet. Per tercera vegada han inadmès a tràmit una proposta similar. I, fins i tot, han revocat la decisió d'admetre a tràmit la IP "Volem votar" (amb el vot contrari de Benach, tot cal dir-ho).

No és una qüestió de ser partits independentistes o no-independentistes. És una qüestió de ser partits democràtics o no ser-ho. No volen ni fer campanya pel NO, i això demostra ben a les clares que tampoc no són lleials al "projecte plural i comú" que deia l'altra dia la vicepresidenta. Perquè els "projectes plurals i comuns" es basen en la "lliure associació" i no pas en el "ordeno-y-mando".

S'ha dit que cada partit té dret a votar com vulgui. I és cert. El problema és que aquests partits ens diuen que no donaran suport a la independència fins que no hi hagi una majoria social favorable. Perfecte. Però impedeixen els mecanismes que farien visible (o no) aquesta majoria social.

Ens diuen, llavors, que per això tenim les eleccions. En conseqüència, els partits de la Mesa del Parlament ens acaben de comunicar que si volem expressar una majoria social per la independència caldrà aconseguir una majoria social que no els voti.

dimecres, 14 de juliol del 2010

TOTS ELS PARTITS VOTEN EN CONTRA DE LA ILP PER LA CONSULTA POPULAR

Aquest és el comunicat emès pels impulsors de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar una cosulta popular sobre la independència. Els partits polítics, fent cas omís al poble, continuen enrocats en les seves particulars estratègies i, pel que sembla, tenen un pànic terrible a les votacions populars.
Avui és un dia molt trist. La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.

Amb aquesta decisió presa per unanimitat, la Mesa del Parlament ha tombat aquest Pla B que havíem presentat, després de conèixer la sentència del TC contra l’Estatut i contra la Llei de Consultes populars per via de Referèndum, amb l’objectiu de salvar el bloqueig que s’havia perpetrat per part del TC contra l’anterior IP presentada per un referèndum d’independència. Aquesta IP també ha estat rebutjada, finalment, per part de la Mesa.

La ILP no podia aturar-se per part del Govern espanyol perquè la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular es va aprovar l’any 2006 i ja no es podia recórrer per part del Govern espanyol. Però la Mesa del Parlament, per unanimitat, i en un acte de covardia després de la manifestació de dissabte, ha fet la feina bruta a Espanya i ha tombat la Consulta Popular sobre la Independència abans que poguéssim començar la recollida de signatures.

Aquesta decisió és una burla i una manca de respecte al milió i mig de catalans que ens vàrem manifestar el passat 10 de juliol al crit d’INDEPENDÈNCIA. Els partits polítics han volgut posar un morrió al poble i han manat continuar votant llistes tancades i bloquejades. Aquesta ha estat la única resposta unitària que han sabut acordar: evitar que el poble parli i voti. I ho han fet tots junts, els que es fan dir independentistes amb els autonomistes i els espanyolistes. Tots junts.

ALFONS LÓPEZ TENA I URIEL BERTRAN HAN PRESENTAT LA SEVA DIMISSIÓ COM A CONSELLERS NACIONALS DE CDC I D’ERC RESPECTIVAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, els impulsors de les dues iniciatives per convocar una Consulta Popular sobre la Independència han presentat la seva dimissió com a Consellers Nacionals de CDC i d’ERC respectivament, per aquesta decisió adoptada per les direccions de CiU i d’ERC. Aquesta és la carta que ha enviat Alfons López Tena a Artur Mas i la carta que ha enviat Uriel Bertran a Joan Puigcercós.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics
Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat
José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat
Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat
Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es

Membres de la Mesa
Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat
Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat
Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat
Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat
Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat
Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat
Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

dimarts, 13 de juliol del 2010

DOCTORATS EN MANIFESTACIONS (Víctor Alexandre)

Article de Víctor Alexandre publicat a El Singular Digital:

DOCTORATS EN MANIFESTACIONS

Víctor Alexandre

La manifestació del 10-J ha estat un èxit indiscutible. Indiscutible. Més indiscutible encara que les manifestacions del 18 de febrer de 2006 i de l’1 de desembre de 2007, que van comptar amb la participació de mig milió de persones. Estem parlant d’una manifestació d’un milió i mig d’assistents. I també han estat un èxit les manifestacions que els catalans residents a l’estranger van fer el mateix dia davant les ambaixades espanyoles reivindicant la independència. A Catalunya som tan experts en manifestacions que gairebé es pot dir que en tenim el doctorat. Nosaltres, però, només garantim l’èxit de la manifestació, no pas l’èxit de la reivindicació. I la prova la tenim en les infructuoses manifestacions precedents. Davant d’això, i lloant les persones que, volent la independència de Catalunya, van assistir a la manifestació del 10-J, cal preguntar-se quin és el futur d’un país que no té cap més projecte polític que manifestar-se indefinidament per la mateixa causa. Ho dic perquè la manca de projecte nacional indica desorientació, la desorientació genera frustració i la frustració afavoreix la flamarada emocional. En aquest sentit, la frase amb què el fotògraf Lluís Brunet tanca la seva magistral galeria d’imatges sobre la manifestació –215 fotografies– ho resumeix tot: “Hauran entès el missatge, els que viuen de la política, o seguiran igual de sords?”

El gran problema dels catalans és que tenim assignatures pendents que altres pobles ja han aprovat. Ens vantem de tenir mil anys d’història, sí. Mil anys fan molt de goig, si més no estèticament. Però faríem bé d’adonar-nos que com més adults ens vantem de ser més galdosa resulta la nostra dependència. Deu ser per això que ens emmirallem amb Castella, amb Múrcia o amb Extremadura en lloc de fer-ho amb França, amb Itàlia o amb Portugal; i deu ser també per això que els nostres polítics concentren tota la seva energia defensant estatuts que ens encaixin a Espanya en comptes de redactar una Constitució que ens arrengleri amb els estats europeus. Som un poble que vol i dol, un poble procliu al manifest i refractari a l’acció. L’acció ens intimida tant que fins i tot procurem que les nostres manifestacions siguin més estètiques que efectives. Perquè s’ha de reconèixer que el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” és esplèndid. Però encara ho seria més si fos veritat. Encara ho seria més si de debò ens creguéssim que som una nació i si fos veritat que nosaltres decidim. Si ens ho creguéssim de debò, si creguéssim que som una nació i que nosaltres decidim, l’endemà mateix de les properes eleccions podríem fer una declaració unilateral d’independència i treure’ns Espanya del damunt. L’endemà mateix de les properes eleccions.

Ens hem preguntat per què no gosem blasmar la traïció dels líders, de què parlava en Xirinacs, i per què no interpel•lem els qui ens han dut a aquest atzucac? Fins quan ens manifestarem per la independència de Catalunya sense rebel•lar-nos, alhora, contra el missatge espanyolitzador dels nostres mitjans públics de comunicació? No ens hem adonat de l’augment espectacular de participació que haurien experimentat les consultes sobre la independència si TV3 les hagués publicitat amb la mateixa força amb què ha publicitat la manifestació del 10-J? No hem parat atenció en el fet que TV3 és una televisió governamental, no pas nacional, que només dóna carta de naturalesa a allò que compta amb el vist-i-plau del govern i que menysprea les iniciatives socials, encara que sacsegin la nació de dalt a baix i mobilitzin centenars de milers de persones? Quan exigirem a aquesta emissora i al govern que la controla que deixin de rentar-nos el cervell amb els ets i uts de “la roja”, amb el pretext que hi juguen catalans? Quan ens adonarem que aquest és justament el parany que perpetua les nostres contradiccions?

No, no és amb més manifestacions –gairebé convertides en ritual– que espantarem Espanya. No és a cops de flamarada emotiva, per brillants que puguin ser, que la posarem contra les cordes, sinó per mitjà de la intel•ligència. De què serveix que un milió i mig de catalans es manifestin al centre de Barcelona mentre un grapat de jugadors catalans defensen la nació espanyola en un Mundial a Sud-àfrica? Per què exigim lleialtat al país als escriptors, als actors o als periodistes mentre fem els ulls grossos davant els futbolistes multimilionaris? Per què no exigim a aquests últims que, per lleialtat al seu país, tinguin la dignitat de plantar-se i d’abandonar la selecció de la nació que ens agredeix? Aquest sí que hagués estat, a Sud-àfrica, un tret ben directe a la línia de flotació de l’imperi espanyol. Aquesta acció sí que hauria sumit l’imperi en el ridícul més espantós i hauria demostrat que és Catalunya qui obté en realitat les victòries que ell s’adjudica. El dia que comprenguem que una acció d’aquesta naturalesa suposaria per a Espanya una bomba mediàtica i psicològica de proporcions estratosfèriques –i, per descomptat, infinitament superior a l’efecte de deu mil manifestacions estelades–, haurem trobat la clau de la presó i ens convertirem en un poble lliure.

dilluns, 12 de juliol del 2010

MISERABLES! (Article de Joan Solà)

El prestigiós lingüista, Joan Solà, ha publicat un interessant i contundent article al diari Avui. Us el reproduïm tot seguit:

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.

Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!

Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.

Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.

Joan Solà

dimarts, 6 de juliol del 2010

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!


En la reunió celebrada el passat 30 de juny, es va arribar a l'acord que la plataforma Esplugues decideix continuarà activa i tindrà com a objectiu general treballar pel dret a l'autodeterminació de Catalunya i dels Països Catalans. Esperem poder continuar comptant amb vosaltres en aquesta nova etapa de la plataforma.

La primera acció d'Esplugues decideix després de la consulta del 20J serà la de participar activament en la manifestació convocada per Òmnium Cultural el proper dissabte 10 de juliol, a les 6 de la tarda a la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia.

Som una nació. Nosaltres decidim... 3 milions de catalans ja hem tingut oportunitat d'expressar-nos, dels quals, un 20% (600.000 aprox.) hem manifestat que estem a favor de la independència, tot esperant que les més altes institucions catalanes es facin ressò de la voluntat popular.

Som una nació. Nosaltres decidim... La via autonomista està ja morta i enterrada. La via federalista no ha existit mai perquè Catalunya necessitaria un interlocutor amb qui pactar aquest federalisme... i aquest interlocutor no existeix.

Som una nació. Nosaltres decidim... Només hi ha un camí, el del ple exercici del dret a l'autodeterminacíó i que sigui el poble, nosaltres, els únics que puguem decidir.

Esplugues decideix us anima a participar en la manifestació del dia 10. Els qui vulgueu venir amb nosaltres, quedem davant de l'Ajuntament a les 17 h per agafar el tramvia cap a Francesc Macià.

Esplugues decideix considera la via autonomista acabada i, com a entitat independent de qualsevol partit polític, ens integrarem dins del bloc format per les entitats i associacions que reclamem el dret a l'autodeterminació.

Dissabte 10 de juliol
17 h. Davant de l'Ajuntament

Som una nació. Nosaltres decidim!

divendres, 2 de juliol del 2010

DEBAT FINAL D'ESPLUGUES DECIDEIX

Aquest és el debat final d'Esplugues decideix sobre les consultes populars del 20J. El va emetre ETV Llobregat el 17 de juny de 2010.