S’ha dit per activa i per passiva que Catalunya, els Països Catalans, som un país d’acollida. Així és, efectivament. Sempre ha estat fàcil per al nouvingut ser considerat un català més, perquè Catalunya és un país format a través de generacions d’autòctons i de nouvinguts en què la incorporació a la comunitat nacional està fixada de manera preferent en la llengua i en la igualtat de drets i deures, no tant en elements culturals i menys encara en elements ètnics, perquè en el cas català no existeixen ni han existit mai.
Som un país format a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració al llarg dels darrers segles, i amb una consciència sòlida del valor de la pròpia llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que per aquest fet pot aportar arreu del món coneixements importants en la defensa de la pròpia identitat, i en la gestió de la diversitat.
La societat catalana és ja una societat multilingüe i multicultural. Ho serà potser més en un futur. Cal, per damunt de tot, que també sigui una societat cohesionada i això només ho aconseguirem si es vertebra a l’entorn de la llengua i la cultura catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada