dimarts, 31 de gener del 2012

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ACTE DE PRESENTACIÓ A ESPLUGUES


El proper dissabte, 4 de feber, a les 19h, al Centre Cultural l'Avenç, C. Àngel Guimerà, 27-29 d'Esplugues de Llobregat, tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En l'acte intervindran:

Miquel Sellarès, polític i escriptor
Adolf Bargués, regidor ERC Martorell per Municipis per la Independència
Jaume Marfany, Consell Permanent ANC


La societat civil en marxa per un Estat propi!
Vine amb nosaltres!

dilluns, 30 de gener del 2012

SPANAIR... TOT MENYS RESIGNAR-NOS


El cas de la companyia Spanair és un més a afegir a aquesta llarga llista de despropòsits que significa el fet de pertànyer a l'Estat espanyol.

Alguns poden pensar que el fracàs de Spanair és fruit d'una mala gestió per part dels seus dirigents... Altres diran que és culpa del govenr català que no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies... Potser alguns -com he sentit dir a la Pilar Rahola. diran, com si encara ens trobéssim a la Renaixença, que és un fracàs de la burgesia catalana...

Si voleu fer-vos una idea de qui és el veritable culpable del tancament d'Spanair només cal que feu un cop d'ull a aquests dos titulars de la premsa nacionalista espanyola:

El Mundo: “El soberanismo arruïna a una compañia maldita” “La Obsesión de los partidos catalanes hunde Spanair”
La Razón: 'Aterrizaje forzoso de un proyecto nacionalista'

Algú dubte encara de per on van els trets? Si voleu aclarir-vos una mica més en tota aquesta qüestió que ensorra una mica més encara la nostra economia i les nostres perspectives futures com a país, llegiu-vos aquests interessants i clarificadors articles:

ON VAN ELS NOSTRES IMPOSTOS?

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat un nou informe amb la intenció de continuar fent pedagogia del que està passant a Catalunya. Després que els polítics sembla que ja han assumit en el seu discurs l'exixtència d'un dèficit fiscal insuportable per al país, però que fins ara s'ha xifrat en el PIB, El CCN pensa que és el moment que els catalans visionin clarament que representa això en relació als impostos que paguen: un 40% dels impostos.

Tots paguem impostos cada dia (IVA; IRPF, Carburants, Societats, Transmissions...), per tant podem entendre perfectament que podria suposar que aquest 40% que ara no sabem ben bé on va a parar, el rebéssim via indirecta amb més protecció social, més ajudes a l'empresa i als aturats, menys retallades, més inversions... en defintiva: més qualitat de vida.

Feu un cop d'ull a l'informe i pregunteu-vos si estem disposats a resignar-nos i continuar permetent aquest estat de coses.

dissabte, 28 de gener del 2012

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (i 3)

Pel que fa a Catalunya, podem dir que a les Nacions Unides s’està produint una evolució que podríem considerar favorable als nostres interessos. Hi ha hagut estudis per part de jutges del Tribunal Internacional de Justícia de l’’Haia i també de grans experts internacionals on, després de revisar la Carta de les Nacions Unides, afirmen que, quan en l’article primer es parla del dret d’autodeterminació dels pobles, s’està referint a tots els pobles. Afegeixen que, més enllà de l’onada de referèndums d’autodeterminació i proclamacions d’independència sorgides dels moviments de descolonització, hi haurà una segona onada provocada per pobles que estan dins d’un Estat i que se’n volen separar.
Cal dir també que l’autodeterminació és més un principi de fet que no pas de dret. El que realment ens interessa és que la major part de la població catalana prengui consciència que només existeixen dos camins: l’actual, que ja sabem ons ens ha portat o el de la independència.
Des de l’any 1900, s’han creat a Europa 24 nous estats independents. Catorze d’ells en les dues darreres dècades. Catalunya espera seguir el camí d’aquests nous Estats. Raons de pes no ens en falten i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març serà una de les eines més importants de què disposarem per aconseguir-ho.

dijous, 26 de gener del 2012

INSUBMISSIÓ FISCAL: AVANCEM CAP A L'ESTAT PROPI

El camí cap a l’Estat propi potser no serà llarg, però sens dubte, serà complicat, difícil i ple d’entrebancs. Per arribar-hi caldrà una societat civil forta, decidida, arriscada. Una societat civil que estigui disposada a dur a terme accions de desobediència civil que, conjuntament amb altres accions que puguin venir del municipalisme i dels partits polítics, ens permetin avançar en el camí de la independència. 

Accions com la de dos empresaris del Priorat, la Maria i l’Andreu, que han decidit deixar de tributar a l’Estat espanyol des de l’1 de gener de 2012.  

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DiemProu!"

Aquest gest, forma part d'una nova iniciativa civil que pretén exercir pressió als nostres representants polítics per tal que es plantin davant del constant i injust maltractament al que l'estat espanyol ens sotmet. Pressió perquè les nostres institucions posin a disposició dels catalans les eines necessàries per a poder satisfer els impostos únicament al Tresor Públic de la Generalitat i a garantir que el seu pagament sigui alliberador de qualsevol incompliment amb l'estat espanyol.

De moment, la Generalitat ha dit que, malgrat dir que comprèn perfectament la iniciativa, no li pot donar suport institucional.

La Maria i l’Andreu són els primers. Quan la llista comprengui 10.000, 50.000, 100.000 catalans, potser llavors el nostre govern ens farà costat.

dimecres, 25 de gener del 2012

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (2)


Autodeterminació versus integritat territorial
Les lleis, però, permeten sempre diverses interpretacions. Per exemple, a la Carta de les Nacions Unides també existeix un article que recull el principi de la integritat territorial dels estats. Ara bé, aquest dret només és vàlid quan aquest estat reconeix el dret d’autodeterminació. És a dir, en el cas català, d’entrada, l’Estat espanyol no es pot acollir a aquest dret, ja que no reconeix aquest principi d’autodeterminació dels pobles que el componen.

Ara bé, l’Estat espanyol, com molt bé sabem i patim, va saber blindar-se, des del punt de vista jurídic i constitucional, mitjançant la Constitución espanyola de l’any 1978. En l’article primer, punt dos, diu que el poder emana del poble espanyol; és a dir, jurídicament i constitucionalment només existeix un sol poble, l’espanyol. Segons això, els catalans només som aquella part del poble espanyol que viu a Catalunya.
És evident, doncs, que el dret d’autodeterminació mostra una complexitat ímplicita en si mateix i, tenint en compte que la immensa majoria, per no dir tots, dels estats actuals són plurinacionals, provoca que cadascú interpreti allò que més li convé.
Exemples recents
Un dels casos més recents i exemplificants pel que fa a l’exercici del dret d’autodeterminació és el de Timor oriental, una antiga colònia portuguesa fins a l’any 1975. Nou dies després de declarar-se independent, va ser envaït per Indonèsia, que la va ocupar fins al 1999. L’ONU va promoure un referèndum d’autodeterminació i, finalment, el país va obtenir la plena independència l’any 2002.
En aquest referèndum no va votar tota la població resident a Timor oriental (recordem que estava sota domini d’Indonèsia i això feia que hi visquessin força persones vingudes d’aquell país), sinó que només va votar el poble de Timor Oriental, aquells que, supervisats per l’ONU, es va considerar que eren timorencs, ja sigui per naixença, anys de residència, casaments amb nadius o nadiues o, fins i tot, timorencs residents a l’estranger.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: CATALUNYA NORD PER LA INDEPENDÈNCIA



El dilluns 23 de gener es va presentar a Perpinyà Catalunya Nord per la independència. Assemblea Nacional Catalana.

Una vegada constituïts, s'està preparant la presentació pública de l'organització que tindrà lloc el 25 de febrer. També s'està preparant el llibre 100 catalans del nord per la independència, que recollirà entrevistes amb persones del nord que volen l'Estat propi.

Podeu visitar el seu espai web clicant aquí

dilluns, 23 de gener del 2012

ENCARA NO HAS DONAT LA CARA?


La iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Berga, dóna la cara per la independència, està tenint un èxit important. Ja són prop de 8.000 persones que hem donat la cara per la Independència.

Per què donar la cara?

Donar comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú. Seguint en la línia marcada per l'Assemblea Nacional Catalana, aquí donem la cara persones, vinguem d'on vinguem i cadascú amb el seu bagatge ideològic. Tots junts per un Estat propi.

A què esperes, per donar la cara?

diumenge, 22 de gener del 2012

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (1)


Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
Així comença l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, proclamat l’any 1966 per les Nacions Unides i que va entrar en vigor l’any 1976. Un Pacte Internacional que va ser ratificat per l’Estat espanyol el 1977.
Autodeterminació?
Les idees no sorgeixen mai d’avui per demà. El dret d’autodeterminació no és res més que una evolució des del principi de les nacionalitats, que té el seu origen al segle XIX, i en els processos romàntics de reivindicació dels pobles.
L’origen d’aquest dret el trobem en la Declaració d’independència dels Estats Units. Per primera vegada, un poble es declara sobirà; en el cas dels Estats Units; “tan sobirà com el Regne Unit”, del qual era colònia.
Per trobar el nom específic “d’autodeterminació dels pobles” hem de remuntar-nos a la revolució soviètica, concretament als documents de Lenin en què es fa sevir concretament aquest terme. Per això, les constitucions dels països que pertanyien a la Unió Soviètica incloïen aquest dret, encara que, com molt bé ja sabem, els era pràcticament impossible d’exercir. No obstant això, el fet que aquest dret constés explícitament en les seves constitucions, els va facilitar el procés d’independència després de la caiguda del mur.
Ja després de la I Guerra Mundial el president Wilson emet els seus coneguts catorze punts que es prenen com a base del dret d’Autodeterminació dels pobles a Europa. El dret d’autodeterminació es consolida en el dret internacional mitjançant la Carta de les Nacions Unides (26-06-1945) i que va entrar en vigor l’octubre d’aquell mateix any. En aquesta Carta, l’article 1.2 ja esmenta específicament: To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace.
És curiós observar com el document original en anglès parla de “self-determination” que vol dir exactament “autodeterminació”. En canvi, les traduccions a l’espanyol i al francès esmenten “la lliure determinació”. Una qüestió semàntica molt important, ja que l’autodeterminació recull de manera implícita la consitució d’un Estat propi; en canvi, “lliure determinació”, des del punt de vista de significat lingüístic, no implica la independència d’un país.
El primer cas que es produeix a Europa durant el segle XX d’exercici del dret d’autodeterminació és el de la separació de Suècia i Noruega, l’any 1905, si bé es tracta més d’una divisió pactada, molt similar a la de Txèquia i Eslovàquia l’1 de gener de 1993.

dilluns, 16 de gener del 2012

FRAGA HA MORT...

IMATGES DE LA CARAVANA PER L'ESTAT PROPI


Podeu veure les imatges de la caravana per la independència que va tenir lloc al Maresme el passat diumenge a Vilaweb TV.

Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'èxit de participació va ser extraordinari i va superar les previsions més optimistes dels organitzadors.

12 DE FEBRER: TOTHOM A GIRONA!


L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les comarques de Girona, que compta amb 32 assemblees territorials, organitza per al proper diumenge 12 de feber un seguit d'actes a la ciutat de Girona amb l'objectiu de fer conèixer l'ANC i preparar-nos tots plegats per l'assemblea constituent del 10 de març.
Els actes començaran a les 10 del matí es farà una visita a l’Alcalde de Girona per part de tots els membres del Secretariat, de la Comissió Permanent i els Coordinadors de totes les Assemblees Territorials constituïdes de la comarca. Es preveu el parlament d’un representant dels coordinadors territorials, el parlament d’un representant del Secretariat i la Comissió Permanent i finalment, el parlament de l’Alcalde.

Simultàniament, a la plaça del Vi, s’organitzaran una sèrie d’activitats festives i de cultura popular per part de diferents grups vinguts de totes les comarques, que amenitzaran la concentració ciutadana. A les 11h del matí se sortirà en marxa festiva des d’aquesta plaça fins a l’Auditori de la Devesa.
A l’Auditori s’organitzarà un acte on es faran parlaments, actuacions, manifestos... etc, però principalment es parlarà de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana i dels seus objectius fundacionals.
Us mantindrem informats

diumenge, 15 de gener del 2012

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: LA PRIMERA GRAN MANIFESTACIÓ


Avui diumenge 15 de gener, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat la seva primera gran manifestació a la comarca del Maresme.
 
Més d'un miler de vehicles, entre cotxes, motos, bicis i tractors, i també desenes de persones a peu, s'han concentrat aquest diumenge a Canet de Mar (Maresme) en l'acte que ha posat punt final a la caravana per l'Estat propi que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Maresme. Una convocatòria que "ha desbordat" els organitzadors amb un assistència molt superior a la que havien previst i que qualifiquen de "gran èxit".
 
Podeu llegir-ne algunes de les cròniques als següents diaris:



 
Tribuna.cat (roda de premsa)

dimecres, 11 de gener del 2012

LA INDEPENDÈNCIA D'ESCÒCIA PER INTERNET


Escócia votarà per la seva independència d'aquí a 18 mesos.

Internet, però, s'avança al referèndum d'autodeterminació escocès i, mitjançat el diari The Guardian, els escocesos, els britànics i la resta del món pot participar en aquesta consulta virtual.

La participació està sent molt gran al Regne Unit i també podem veure simpatitzants de la independència escocesa arreu d'Eutopa i en altres continents. 

Podeu veure el mapa i votar clicant aquí

dissabte, 7 de gener del 2012

BUTLLETÍ NÚM. 4 DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA



Ja tenim el butlletí núm. 4 de l'Assemblea Nacional Catalana.

Entre altres hi podreu trobar:

L’ANC enfila cap a la seva constitució el 10 de març i avança el full de ruta. Aquest va ser el motiu de la presentació en el Museu d’Història de Barcelona la vigília de santa Llúcia.

Mentre, les assemblees constituïdes amb la seva màgia segueixen l’estelada, de la nació catalana.

Dos estels s’han afegit al fosc cel de la nit, en Cala i en i en Moi, des de dalt ens indiquen el camí.

Les assemblees, totes, seguim el model i l’evolució de la pinya. La pinya, ornament bàsic del Nadal català. Les pinyes joves, les pinyes velles totes tenen en comú que es mantenen ben fermes unides des de la base. Amb el pas del temps i en sense presses es van obrint i donen fruit.

L’ANC ha aprofitat el partit de la selecció catalana de futbol per donar-se a conèixer i començar a organitzar el voluntariat. Els 25.000 full-volants s’han fos en una mar d’estelades, mai vista abans.

dimecres, 4 de gener del 2012

RAONS DE PES: L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA


 
Aquest és el vídeo del darrer programa de la sèrie Raons de pes on vam poder presentar l'organització, encara no constituïda que, en certa manera, representa el punt d'origen d'aquesta sèrie de programes: l'Assemblea Nacional Catalana. 

Els nostres convidats van ser Carme Forcadell, Pere Pugès i Jaume Terribas.

dimarts, 3 de gener del 2012

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (i 3)



El Pla d'acció del Secretariat, incorporat en la ponència del Full de ruta, preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des del 23 de juny fins a l’11 de setembre. Durant més de dos mesos i mig, la Marxa per la Independència, organitzada a partir de 10 columnes amb tantes subcolumnes com faci falta, recorrerà tots els municipis del país per fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència.
La Marxa per la Independència ha de ser una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social. Ha de ser l'inici d'un camí que ens porti a tots els racons del país, a tots els barris, a totes les entitats, per fer pedagogia política, per explicar les 1.000 raons per la independència. Ha de ser una marxa que ens permeti fer molt de soroll democràtic que arribi més enllà de les nostres fronteres i que faci veure que el poble català s'ha posat, novament, a caminar.
La Marxa per la Independència ha de culminar, l'11 de setembre de 2012, amb una gran manifestació que expressi a tot el món que Catalunya serà el proper Estat d'Europa. Aquesta vegada, el Passeig de Gràcia de Barcelona ha de ser l'escenari de la manifestació independentista més gran que mai hàgim fet. 
Unitat d’acció per la independència
L’ANC és una organització cada cop més gran i potent. És unitària i transversal i vol ser l’assemblea que aplegui la unitat d’acció de tots els independentistes d’aquest país. Unitat d’acció de tots els independentistes que creiem en la necessitat de l’aprofundiment democràtic. De tots els independentistes, siguin del color que siguin, militin o no en partits polítics, que creiem en la necessitat d’un Estat propi com a eina per construir una societat més lliure, més justa i més solidària.
Com va dir Josep M. Vila d’Abadal, batlle de Vic i promotor de l’Associació de Municipis per la Independència en la cloenda de la conferència de premsa del dia 12: Estem d'acord que hem de treballar plegats amb l’ANC perquè la filosofia és ben bé la mateixa. Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que el millor i més positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures”.

diumenge, 1 de gener del 2012

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (2)


El repte que ens hem plantejat des de l'ANC és el d’arribar a la data del 10 de març amb 241 assemblees territorials constituïdes i 7.500 persones inscrites.

Tenir 241 assemblees constituïdes voldrà dir tenir assemblees en funcionament en tots els municipis de més de 3.000 habitants i, en les zones menys poblades del país, tenir-hi assemblees comarcals, com a mínim. Només a la Catalunya nord, i en aquesta etapa, tindrem una única assemblea per a tota la regió. S’està treballant també a les comarques de la Franja per tenir-hi assemblees comarcals actives al més aviat possible.

Tenir 7.500 membres inscrits voldrà dir tenir l'1 per 1000 de la població catalana integrada en l'ANC i ens marca un objectiu per a totes i cadascuna de les assemblees territorials, considerant que hem fixat el nombre mínim d'inscrits en 10 per a cada assemblea.

Avui, l'estat actual de l'extensió territorial ens fa ser moderadament optimistes a l'hora de valorar les possibilitats d'aconseguir els objectius fixats. A 10 de desembre de 2011, a tres mesos justos de la celebració de l'assemblea constituent, ja tenim 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions en les que hi ha els contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees.

El nombre d’inscrits actualment és d’uns 3.500. Ara bé, d’aquests només uns 2.000 i escaig han formalitzat la seva inscripció amb totes les dades necessàries i les quotes convenientment domiciliades. Ens queda, doncs, molta feina a fer i no ens podem conformar pensant que, sobre el paper almenys, haurem aconseguit els objectius quantitatius.