dimarts, 8 de novembre de 2011

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ARA TOCA L'ESTAT PROPI

Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.

Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.
L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.
Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.
Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'. 

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?
El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".

Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors.

Cap comentari:

Publica un comentari