Des del passat dissabte molts son els articles, comentasris i informacions que han anart apareixent en els diversos mitjans de comunicació (també als espanyols) sobre l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Particularment interessant m'ha semblat l'editorial d'avui del diari ARA. Us la reprodueixo íntegrament:
L'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de dissabte al Palau Sant Jordi de Barcelona va ser un exemple que el rigor i la seriositat que fins ara s'associaven només a estructures clàssiques del poder com ara partits i sindicats han estats adoptats per la societat civil per assolir els seus objectius. L'Assemblea, a la qual van assistir unes 7.000 persones, no va ser un acte lúdic destinat al consum intern dels ja convençuts, sinó un esforç ingent per posar d'acord milers de ciutadans que comparteixen un fi: assolir la independència del país. I ho van fer des del més estricte respecte pels procediments de la democràcia participativa i, el que és més important, salvaguardant l'associació de qualsevol interferència partidista.
L'ANC afronta ara el repte de donar resposta als anhels dels seus promotors i convertir-se en un instrument útil per als seus objectius. Es tracta de fer política des de fora de la política, de ser una veu potent, representativa i transversal de totes aquelles persones que volen la màxima sobirania i pretenen transcendir els límits de la política tradicional, sovint massa condicionada pels calendaris electorals o les dinàmiques internes.
L'acte de dissabte també és un avís per a partits i institucions, que a partir d'ara saben que, més enllà de les conjuntures de cada moment, no serà tan fàcil obviar el que és una reclamació d'una part significativa de la població catalana.
El debat sobre la independència és un camp adobat per a la demagògia. Per això és important que tots els actors que hi participen ho facin des de l'acumulació d'arguments i amb estructures lliures de qualsevol sospita. L'ANC ha aconseguit començar a caminar complint aquests requisits, i per això il·lusiona tanta gent que està disposada a sacrificar temps i fins i tot diners en benefici de la causa de la sobirania. El millor símptoma de maduresa d'una societat civil que ha decidit ser ja part activa i decisiva del seu futur col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada