diumenge, 25 de març del 2012

JAUME BONET, CIUTADÀ DELS PAÏSOS CATALANS


L’atac sistemàtic  contra els signes d’identitat catalans i, especialment, contra la llengua, és un objectiu que té entre cella i cella el PP; un PP, insisteixo,  que actua com a buc insígnia del nacionalisme espanyol més intransigent... és adir, com el nacionalisme espanyol de sempre.
L’1 de març, ja fa 25 dies, Jaume Bonet, ciutadà de Mallorca i mestre jubilat va decidir iniciar una vaga de fam (#vagadefamperlallengua) per protestar contra l’agressió que el català pateix a les Illes per part del Govern Balear presidit per José Ramón Bauza del Partit Popular.
Jaume Bonet és un home de seixanta-quatre anys que porta més de tres setmanes ingerint només aigua. El seu estat de salut és dèbil i pràcticament es passa les hores ajagut i gairebé no rep visites. La seva convicció és ferma i, malgrat que no vol dur la seva vaga a l’extrem, és adir, no vol arribar fins a la mort, sí que afirma que cal arriscar-se. “Seria fotut deixar-se morir sense dir res”, deia Bonet ja fa uns quants dies.

Tomeu Amengual, membre com en Bonet de Jubilats perMallorca, S’afegirà a la protesta contra els atacs al català,. Amengual pensa substituir en Jaume Bonet en la vaga de fam quan a aquest ja no li quedin més forces per resistir.
Mentre estic escrivint aquestes ratlles, una gran manifestació recorre els carrers de Palma sota el lema “Sí a la nostra llengua”. Llegeixo les notícies que van arribant via twitter (#25Msiallengua), com que la convocatòria ha superat totes les expectatives i omple els carrers del centre com fa temps que no es veia. Diuen també que el tren de Manacor no ha pogut encabir tots els passatgers que volien pujar-hi i molts han quedat a les andanes dels seus municipis. Desenes d’entitats i centenars de personalitats donen suport a la marxa. Entre les entitats, L’obra Cultural Balear i també el Consell de la Societat Civil de Mallorca, que està integrat per més de 50 entitats.

Aquí, però, a la Catalunya Principat sembla com si no passés res. Malgrat la manifestació que divendres passat va recórrer els carrers de Gràcia, poca cosa més. A nivell oficial, el silenci sembla absolut. A nivell mediàtic, amb algunes honroses excepcions, també.
Sovint, pensem que el futur de la llengua només es juga en terrenys del Principat... Greu error! El futur de la llengua ens l’estem jugant dia a dia en tot el domini lingüístic. Els Països Catalans és el terreny de joc on ens juguem el ser o no ser, en moltes coses, però sobretot, en el tema de la llengua.

I això ho saben molt bé els nostres enemics lingüístics, els nostres enemics culturals, els nostres enemics nacionals. Ells saben que cal atacar pel front més dèbil i, conseqüents com són, així ho fan.
Mentrestant, nosaltres, catalans del Principat ens ho mirem de lluny, com si aquesta batalla no fos la nostra guerra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada