diumenge, 18 de desembre de 2011

"CALA"...FINS SEMPRE!


 Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)

El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà

Josep de Calassanç Serra, Cala, Fins sempre!

Faré de la paraula un dard enverinat,
del poema una perbocació
al rostre sense rostre
dels poderosos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada