dijous, 27 d’octubre de 2011

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-3)

Algunes xifres

Catalunya és la tercera comunitat en pagar més impostos (per darrere de Madrid i les Balears) i, en canvi, la desena en transferències de l’Estat.

L’any 2006, Catalunya rebia uns 2.143 euros per habitant i any, mentre que els bascos en rebien 5.833 i els navarresos 4.794.

Els alumnes catalans representen un 17% del total de l’alumnat de l’Estat espanyol, tanmateix, només reben un 8% del total de beques que s’atorguen.

A la província de Madrid, s’ha construït en els darrers anys més de 600 quilòmetres d’autovia, mentre que a la província de Barcelona la construcció per part de l’Estat només ha arribat a 20 quilòmetres.

Les dades de l’aportació catalana al Fons de reserva espanyol segueixen el mateix camí: Catalunya aporta uns 13 mil milions d’euros, mentre que la resta d’Espanya només uns 4.500 milions.

Pel que fa a infraestructures, amb dades de l’any 2000, el sector públic ha deixat d’invertir a Catalunya una mitjana anual de 1.084 milions d’euros. La inversió per persona de l’Estat a Catalunya (any 2000) ha estat de 109 euros, molt lluny de la mitjana espanyola que va ser de 162 euros i, encara més, de la inversió a la Comunitat de Madrid, que va ser de 176 euros.

Tots els economistes hi estan d’acord: sense infraestructures productives no hi ha creixement econòmic. Crec que va ser en Ramon Tremosa que va dir: “Un país només és lliure si pot decidir i gestionar les infraestructures que necessita. Qui regateja les infraestructures que els catalans necessiten per prosperar sap molt bé el que es fa: sense elles l’economia catalana decaurà i, per tant, la llengua, la cultura i la nació catalanes entraran en decadència. A tot arreu hi ha una clara relació entre cicle econòmic i cicle nacional.”
 
La Catalunya estat
No cal rumiar gaire per entendre quina seria la situació econòmica d’una Catalunya que disposés d’un estat propi i que, per tant, pogués gestionar lliurament la seva capacitat de generar riquesa. Per citar alguna dada, el pressupost de la Generalitat podria incrementar-se en un 60% tot passant dels 39.136 milions d’euros de l’any passat a uns 58.985 milions. Aquest increment fruit de l’eliminació de l’actual espoli fiscal de 22.000 milions d’euros podria millorar sens dubte la situació social actual amb la creació d’un nou pla d’infraestructures que ens permetessin mantenir el mercat espanyol i augmentar el comerç internacional; potenciar la petita i mitjana empresa; millorar el sistema de pensions alhora que es podria racionalitzar el sistema fiscal i reduir els impostos excessius; crear una política industrial pròpia amb la conseqüent reestructuració industrial i comercial; potenciar la logística dels ports i aeroports catalans; reestructurar el sistema educatiu i millorar encara més la sanitat pública.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada