QUÈ HA CANVIAT DES DEL 13S A CATALUNYA?

Dissabte 31 de juliol, a les 19.30h a la Sala Municipal d’Arenys de Munt

QUÈ HA CANVIAT DES DEL 13S A CATALUNYA ?

El passat 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt es va fer la primera consulta per la Independència de Catalunya. A partir d’aleshores les consultes es van anar extenent per molts pobles i ciutats de Catalunya assolint la xifra de més de mig milió de vots.

La comissió de la consulta d’Arenys de Munt organitzem aquest acte polític per analitzar que ha succeït a Catalunya des d’aleshores fins ara i les passes que hem de seguir de cara al futur.

Intervindran:

Patricia Gabancho, Joan Laporta, Salvador Cardús, Oriol Junqueras, Josep Maria Terricabras, Àngel Colom, Jaume Sobrequés, Pep Riera, Vicent Sanchis, Francesc Ribera “Titot”, Ramon Carner, Èric Bertran,

Vicent Partal, Alfons López Tena, Elisenda Paluzié, Jordi Fàbrega, Enric Canela, Pere Aragonès, Diego Arcos, Santiago Espot, Toni Strubell, Xavier Safont-Tria, Josep Manel Ximenis, Uriel Bertran, Assumpta Montellà, Carles Móra.

També es presentarà el Primer Aplec per la Independència que es farà el proper 12 de Setembre a Arenys de Munt i on s’inaugurarà el Monument a la Independència. Un monument que vol ser el punt d’acollida de tots els independentistes com símbol de la lluita per les llibertats del nostre país. Aquest monument es vol finançar per aportació popular.

Com arribarhi: http://ves.cat/ahVt

Comissió organitzadora de l’Aplec per la Independència, aplecindependencia@gmail.com

PRINCIPAT..? (Dídac López)

Trobo desafortunada la referència al "Principat de Catalunya". Algú dirà que els referèndums, fins ara, s'han fet a municipis del "Principat de Catalunya". I algú dirà que potser la majoria dels participants defensen el Principat com a comunitat política diferenciada dels Països Catalans. No obstant, s'esperaria de la Coordinadora Nacional una mica més de neutralitat en les seves manifestacions. Precisament, haver indicat ara l'àmbit nacional complet, li hauria ajudat a treure's la llufa de laportista.

Això de la "territorialitat" és una cosa més complexa que "Principat", "País Valencià", "Illes Balears", etc. No cal moure's de la comarca del Baix Llobregat per veure realitats i "ritmes" ben diferents. Un adhesió massa rígida a les fronteres actuals del Principat per comptes de plantejar una adaptació de les reivindicacions nacionals a nivell comarcal i subcomarcal pot jugar-nos una mala passada. Tal com van ara les coses, l'àrea metropolitana de Barcelona és un llast feixuc per bona part de les àrees "més centrals"

COMUNICAT DE PREMSA DE LA COORDINADORA NACIONAL DE LES CONSULTES

Els integrants de la comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:

- Les consultes han estat, i són encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.

- El Moviment de les Consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i té clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.

El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del món.

Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.

- Les Comissions Locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si són independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.

La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del món associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.

- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.

Per tot això, volem manifestar que:

- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les Consultes en aquest sentit.

- Ningú està autoritzat a fer ús de les comissions organitzadores locals de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les Consultes.

És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les Consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'autoproclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.

CANDIATURA ÚNICA? (Dídac López)

Centrar-se en una "candidatura única", com a tal, pot ser contraproduent. I, d'altra banda, una candidatura com aquesta s'ha de basar en un procediment escrupolosament democràtic de confecció de llistes. Això exigeix un ample moviment de base, capaç de lligar estretament amb un mandat imperatiu els representants i els representats. No és una qüestió de pura mecànica electoral (d'eleccions primàries), encara que hom podria parlar molt d'aquesta sola qüestió. És una qüestió de confegir una llista on, de ben segur, haurien de confluir interessos socials diversos (i, àdhuc, contraposats) i posicionaments polítics diferents (socialdemòcrates, cristianodemòcrates, liberaldemòcrates, nacionaldemòcrates, etc.). Tanta "transversalitat" pot comportar un buidatge de contingut on no se sentin reflectits ni uns ni els altres. L'honestedat d'assumir cadascú els seus posicionaments i no fer bandera d'una impossible "transversalitat" personal seria un bon punt d'arrencada.

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

www.solidaritatcatalana.cat

CRIDA A LA SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

En un Estat espanyol que ja negava el dret de Catalunya a existir, el 25 de novembre de l’any 1905, un centenar de militars assaltaven les redaccions de les publicacions catalanistes del Cu-Cut! i de la Veu de Catalunya. Aquest fet, i la posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions espanyola, que perseguia qualsevol opinió contrària als símbols espanyols, foren la gota que va fer vessar el got de la paciència dels catalans i les catalanes. El mes de gener de l’any 1906 tot el catalanisme es va unir amb el nom de la Solidaritat Catalana, amb l’objectiu d’assolir una autonomia per a Catalunya i de regenerar la vida política. En les eleccions de 1907 l’èxit electoral d’aquesta aliança, que incloïa des de Francesc Macià a Francesc Cambó, va ser esclatant i va significar l’inici de l’hegemonia política del catalanisme.

El gran poeta Joan Maragall descrivia així l’eufòria que havia aixecat la Solidaritat Catalana el 1907: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.”

Més de cent anys després Catalunya ha vist com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha deixat en no res l’autogovern de Catalunya. Aquesta sentència significa el final de la via autonomista i ens vol condemnar a una autonomia d’espoli i d’empobriment econòmic i democràtic. Però alhora, aquesta sentència ens mostra que el millor camí per avançar i progressar és la creació d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.

Els avantatges de disposar d’un Estat propi són molts i han estat exposats des de l’àmbit acadèmic i professional. Amb l’Estat propi disposarem de tots els nostres recursos i acabarem amb l’espoli fiscal, que ens permetrà incrementar les pensions de la gent gran, millorar la sanitat i tenir una educació de qualitat. Els treballadors tindran millors salaris i les empreses amb seu a Catalunya pagaran menys impostos, tindran més beneficis i obtindran més ajudes a la innovació, la recerca i el desenvolupament. Amb l’Estat propi disposarem d’infraestructures de primer nivell i apostarem per l’arc mediterrani que permeti als nostres ports ser la porta d’Àsia a Europa, i podrem gaudir d’un sistema aeroportuari que connecti Catalunya amb el món i d’una xarxa viària sense peatges. L’Estat propi donarà a tots els ciutadans de Catalunya millors oportunitats i un nivell de benestar equiparable al dels països capdavanters del món.

Sabem que l’objectiu no és fàcil. Res que valgui la pena és fàcil d’aconseguir. Ho hem de fer entre tots. El repte de constituir-nos en Estat ens demana la màxima unitat i la fermesa de tot el poble, de la societat civil, i dels partits polítics i moviments socials catalanistes. L’exemple que tot és possible quan estem units és la gran manifestació del propassat 10 de juliol on més d’un milió de ciutadans van demanar unitat per la independència que ens porti a ser un Estat. Ara és el moment de fer el pas endavant amb responsabilitat, generositat i intel.ligència.

És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i als seus militants (Convergència Democràtica de Catalunya CDC, Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Unida i Alternativa EUiA, Iniciativa per Catalunya Verds ICV, Unió Democràtica de Catalunya UDC, Candidatura d’Unitat Popular CUP, Entesa pel Progrés Municipal EPM, Reagrupament Rcat i Democràcia Catalana DCat) a unir-se en la Solidaritat Catalana per la Independència amb els compromisos següents:

1) Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2) Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat català en el si de la Unió Europea.

Fem una crida a tots els ciutadans que estiguin conformes amb aquesta proposta que s’inscriguin al web de (www.solidaritatcatalana.cat) i organitzin assemblees locals als seus municipis, el màxim d’unitàries possible, per constituir les Coordinadores Locals de suport a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Des d’aquest moment, ens posem a treballar i ens comprometem a parlar amb totes les organitzacions socials i polítiques catalanistes per aconseguir que el màxim nombre d’elles formin part de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència.

Visca Catalunya!

Joan Laporta i Estruch , Alfons López Tena,  Uriel Bertran i Arrué

UNA MOT BONA FOTOGRAFIA

Una molt bona fotografia de la manifestació del 10 de juliol.

Cliqueu aquí

PUIGCERDÀ I MOLLET DE PERALADA... SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

Continuen les consultes sobre la independència després de l'èxit de les darreres onades, on més de la meitat dels municipis catalans van decantar-se pel 'sí' a l'Estat propi.

En les votacions d'aquest diumenge 18 de juliol, s'han cridat a votar els 7.400 puigcerdanesos majors de 16 anys, en una votació que Puigcerdà Decideix ha fet coincidir amb la festa major de la capital de la Cerdanya per tal d'aconseguir una major participació. En total ha votat a favor de l'Estat propi el 90% dels més de mil votants, de manera que la participació a Puigcerdà ha estat del 13,48%.

També ha votat la independència el poble de Mollet de Peralada, a l'Alt Empordà, amb un 54% de participació i 78% de vots per l'Estat propi.

Passat l’estiu es celebrarà una consulta a Alfarràs (Segrià), l’11 de setembre a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), el 26 de setembre a Tarragona (Tarragonès), i Rubí (Vallès Occidental), el 12 d'octubre l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) i el 17 d’octubre Gavà (Baix Llobregat). Aquestes tres ciutats reuneixen més de 250.000 ciutadans.

Font: Directe.cat