divendres, 19 d’abril de 2013

ESTAT PROPI... PER QUÈ I PER A QUÈ?

En el meu darrer article comentava els cinc pilars sobre els quals hauria de treballar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant els propers mesos.
El quart d’aquests cinc pilars o objectius consistia en omplir de contingut termes com Nou Estat o Un Estat per a tothom. Són conceptes que sonen molt bé, però que són només això: conceptes, excessivament abstractes i que cal desenvolupar perquè puguin ser assumits pel màxim nombre de conciutadans.
Dèiem que la gent de l’ANC volem la independència, volem un Estat propi per a Catalunya, per construir una societat millor, més justa, més solidària i més democràtica. Un Estat per a tothom.
Què vol dir aquest “Estat per a tothom”?
Un Estat inclusiu, on hi cap tothom, se senti espanyol, italià, argentí, marroquí... Tothom pot ser, si així ho vol, ciutadà de l’Estat català. Un Estat que no anirà contra res ni contra ningú, sinó únicament a favor de les persones, a favor de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Un Estat que serà, com sempre ha sigut la societat catalana, respectuós amb els drets lingüístics dels seus ciutadans. Totes les llengües seran objecte de respecte i, sobretot, la llengua castellana, primera llengua de molts dels mostres conciutadans i que, per tant, haurà de tenir un estatus diferents al de les altres llengües amb què convivim diàriament.
Un Estat on tothom podrà sentir-se com vulgui (només faltaria!) El món dels sentiments és un món molt individual i particular, un món íntim que ha de ser intocable i que sobretot ha de ser respectat al màxim. Tothom, doncs, podrà mantenir els vincles i les relacions afectives i familiars que desitgi.. i torno a remarcar... Només faltaria! Qualsevol altre plantejament seria una autèntica barbaritat i un atemptat als drets més elementals de la persona.
Un nou Estat... Un Estat per a tothom significa més justícia social. Caldrà preservar i augmentar els serveis bàsics de l’Estat del benestar; serveis que han de ser universals i de qualitat: ensenyament, sanitat, serveix socials, pensions...
Més encara... El nou Estat, l’Estat per a tothom ha de disposar de bons serveis públics. Una administració de justícia ben dotada, que sigui ràpida i que sigui justa. Una reestructuració de la Universitat, que esdevingui més lliure i més moderna. Reestructurar també tota la xarxa de transports a Catalunya; ferrocarril, carreteres, etc.
Un nou Estat significa regeneració democràtica. Haurà de tenir més participació de la ciutadania, ja sigui mitjançant referèndums o mitjançant les noves tecnologies (que ho permeten!). Caldrà sens dubte una nova llei de partits i una nova llei electoral. Caldrà més transparència i més mesures contra la corrupció de tot tipus.
Un Estat per a tothom vol dir que serà un Estat que reduirà l’atur, no de manera miraculosa, sinó com a resultat d’una política que potenciï l’economia productiva i creï llocs de treball. I això ho podrà fer perquè hi haurà una economia més social, més equitativa, més sostenible, suportada per un sistema financer que no serà tan exageradament especulatiu.
Tot això i molt més és el que volem expressar quan parlem de Nou Estat i d’un Estat per a tothom. Perquè tots hi sortirem guanyant, tant els que hi creiem de ple com els que tenen dubtes o fins i tot s’hi oposen. Quan l’Estat català sigui una realitat, tots, absolutament tots, haurem de continuar convivint com hem fet fins ara i per aquest motiu necessitem preservar, més enllà de les idees i els objectius, la cohesió social que ens ha permès arribar fins aquí.
Al cap i a la fi, un Estat per a tothom significa, per damunt de tot, un Estat que pugui garantir un millor futur per a nosaltres, però sobretot per als nostres fills i per als fills dels nostres fills.
I aquest Estat no és cap utopia. No ho és perquè només depèn de nosaltres; un nosaltres molt ampli i extens, un nosaltres fet de molts jos i tus i ells i elles.
Però, perquè aquest Estat pugui ser una realitat, cal l’esforç i el compromís de moltíssima gent. Res ens serà donat, deia el poeta. I així és i així serà. Tenim, n’estic segur, una gran dosi d’il·lusió col·lectiva com mai l’havíem tinguda, però, només si som capaços d’estar a l’alçada del moment històric, només si tenim capacitat de resistència i força per avançar, podrem finalment construir aquest nou Estat, aquest Estat per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari