dijous, 1 de novembre de 2012

25N: UN VOT PER LA LLIBERTAT! (1)


Si marxeu, us convertireu en un dels països més pobres del món
(Jordi III del Regne Unit als insurrectes nord-americans)
 
Aquesta frase històrica, i amb molt poca visió de futur, ens recorda, fil per randa en el seu esperit, algunes de més modernes:
 
· La independencia de Cataluña arruinaría a los propios catalanes. El PIB de la comunidad autónoma caería como mínimo 50.000 millones de euros. Una Cataluña independiente tardaría al menos diez años en lograr integrarse en el Euro. (La Gaceta, octubre 2012).
 
· De la región más rica de España a la nación más pobre de Europa: La independencia llevaría a Cataluña al nivel de pobreza de Chipre (Alerta digital, octubre 2012).
 
L’estratègia de la por és una constant que, des de sempre, han fet servir els estats davant qualsevol procés d’independència. La força d’un país que vol assolir el seu propi Estat independent es basa principalment en la unitat. En el cas català, pretenen trencar la unitat d’acció que de moment hem aconseguit entre la societat civil i les nostres institucions.
 
Veiem algun dels dards enverinats que llencen contra nosaltres per intentar que l’estratègia de la por ens faci dubtar, ens motivi la desconfiança en el futur i acabi portant-nos al trencament de la nostra unitat d’acció:
 
· Catalunya no és econòmicament viable.

Si Noruega, Dinamarca o Eslovènia ho són, per què no ho hauria de ser Catalunya? Dels deu països més rics del món, nou són països petits. Per altra banda, cal tenir en compte l’espoli que, des de fa segles, pateix Catalunya. Prenent com a base les dades del 2009, aquest any, des de gener fins a finals d’octubre ens han espoliat uns 13.700.000.000 d’euros. L’únic necessari perquè un país sigui econòmicament viable, és que faci les coses ben fetes i, això, només dependria de nosaltres.
· No podreu continuar cobrant la pensió.
És clar, que continuarem cobrant les pensions! En tot cas, això no depèn de si Catalunya és independent o no, sinó de l'equilibri entre el nombre de pensionistes que viuen a Catalunya i el nombre de persones que, a Catalunya, cotitzen a la Seguretat Social. A Espanya, les pensions que cobren cada mes els jubilats surten dels diners que paguen, cada mes, els que treballen. Els diners per pagar les pensions dels jubilats de Catalunya no es treuen d'una caixa de reserva, sinó dels diners que paguen els catalans en actiu. En el període que va de 1995 al 2010, a Catalunya, el saldo acumulat de la Seguretat Social (ingressos – despeses) va ser positiu (+24.774 M€), mentre que en el mateix període, a Espanya (sense Catalunya), el saldo va ser deficitari (-86.332 M€).Tot i que, a partir del 2009, degut a la crisi econòmica, tant a Catalunya com a Espanya, el saldo ha estat negatiu, el dèficit entre les cotitzacions i les prestacions ha estat molt menor a Catalunya que a Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada