Hem arribat fins aquí després d’un llarg període de treball, reunions, debats, presentacions i actes per tot el país... Hem arribat fins aquí fent mil i un esforços per posar-nos d’acord, debatent, intercanviant opinions... Hem arribat fins aquí buscant el màxim de consens possible entre nosaltres... i ha costat, és veritat. Ha estat dur, també és cert. Però aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts. Hem après a treballar en positiu.
I aquest n’és el primer gran resultat: la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana el proper 10 de març.
Després del 10 de març començarà la feina decisiva, la que ens ha de dur a la consecució d’un Estat propi. Una feina que hem d’encarar amb la mateixa actitud i el mateix tarannà que hem sigut capaços de mostrar fins ara. El nou Secretariat que sortirà escollit democràticament ha de tenir com a brúixola conductora i objectiu essencial aquest saber treballar pel tot i no per les parts; aquest saber treballar sempre en positiu.
Tothom hi cap dins de l’ANC. Tothom, absolutament tothom, en pot formar part i treballar-hi des de les seves pròpies possibilitats. Tothom!
L’ANC, i així ho manifestava recentment l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és una gran element per reivindicar la independència del país, perquè es tracta d’una organització transversal, unitària i sense cap mena de sectarismes.
També s’hi ha referit altres persones com l'escriptora Maria Mercè Roca, que ha assegurat: "Ara per ara, l'Assemblea és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per la independència."
O l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis: “l'ANC és el moviment independentista més important de la història de Catalunya perquè està creat pel poble".
Fixeu-vos d’on vénen, políticament parlant, cadascun d’ells: Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU; Maria Mèrcè Roca, exdiputada al Parlament per ERC i Josep Manuel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt per la CUP. Tres exemples clars –i n’hi ha molts més- d’aquesta filosofia de treballar pel tot i sempre en positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada