El passat 19
de setembre, en el ple municipal celebrat a l'Ajuntament d'Esplugues, es va
rebutjar la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI) redactada per l'Assemblea Nacional Catalana
d'Esplugues i presentada pels grups municipals de CiU, ICV i
ERC.
La moció va
ser rebutjada amb els vots en contra del PSC i del PP.
Albert
Feliu, membre de l'ANC, va assistir al ple i n'ha fet aquesta
crònica.
Un gran
acte del poder
Ahir vaig assistir a un ple de
l'ajuntament d'Esplugues, mai hi havia estat. Un gran acte de poder d'un poble
insignificant prop la capital dins de la geografia de la nostra pàtria estimada.
Era una sala ampla molt alta de colors enfosquits, amb bigues de decoració i un
parell de cavalls, els quals semblava que aguantaven tot l'edifici per la seva
enorme grandària. Allí estàvem un aplec de ciutadans contemplant aquell
espectacle grotesc seguts en unes bancades on la fusta se't clavava a l'esquena
fent el turment encara més insuportable.
Em trobava com en una catedral on
la gent queden astorats per la immensitat de l'edificació, on muts i en silenci
deambulen per aquell espai inacabable fosc i farcit de déus, de deesses i de
multitud de simbologia màgica de l'infern i dels suplicis on les pors atàviques
afloren en la ment de la ciutadania per la magnificència que els envolta.
Dos quadres desmesurats penjats d'una paret lateral de
l'entarimat del front guardaven darrere de vidres uns papirs de l'anomenada
constitució espanyola. Sí, aquella constitució en la qual es canvien els
articles a gust de la dreta i de l'esquera de l'estat punyent quan aquest van
contra la nostra nació, no tenen cap problema en modificar-los si són profitosos
per les seves trifurques i poden enviar l'estatut de Catalunya a dida.
Em vaig quedar catatònic de la
prepotència en què parlen el partit que governa, semblava talment una burla a la
ciutadania veure com les rialles afloraven a les joves acompanyants de
l'alcaldessa. Era com si assistís a una reunió de "capos" de la màfia, on la
família que mana s'ho passa bé i es fa el que ells volen. Pràcticament no hi
havia encreuament de mirades entre els regidors al poder i l'oposició, el
menyspreu es feia evident amb les llambregades que els honorables es dignaven a
fer als seus contraris i a la sala com preguntant-se:
Què voleu desgraciats?
Era sorprenent com la cúpula del
poder ostentava els seus càrrecs de servidors públics dalt d'una tarima
encerclada d'una barana i gairebé amagats darrera d'una taula enorme i
recarregada. A dreta i esquerra d'aquella cúspide hi havia un reguitzell de
cadires on seien els regidors dels partits de l'oposició, premuts uns contra els
altres, amb el cap cot i derrotats abans de començar intentant fer pinya
esclafats per poder que emanava del cimal. Algun d'aquells éssers sobreposant-se
al temor que inspirava la mirada acusadora del poder intentava dir alguna cosa,
intentava fer-se veure amb una retòrica recarregada que rebotava per la sala i
per les oïdes clausurades dels mandataris que badallaven.
Així no anem bé, cal escoltar la
gent i cal fer concessions, fer el que es vol perquè tens majoria no porta més
que a un forat sense sortida, a un cul de sac on els odis i les revenges podem
arribar a formar part dels objectius de la població. Cal negociar amb el dèbil,
cal escoltar i ser comprensiu perquè.
Què és el poder si no és per
defensar al dèbil, al desvalgut per protegir-lo de la llopada d'especuladors que
estan a l'aguait al darrera de l'arbreda del bosc per tirar-se al damunt de
l'indefens quan l'ocasió li dóna la clau?
Ja sabem que el partit de
l'alcaldia és federalista, encara que saben prou bé que el federalisme en aquest
estat no existeix, perquè en el cap i en la mentalitat de les grans famílies al
poder de l'Espanya profunda això és una utopia menyspreable. Ells sols tenen al
cap perpetuar-se en el poder i en el control dels latifundis heretats d'una
època llunyana i d'esclavitud.
I jo em pregunto:
Que amaguen darrera d'aquest
comportament?
Potser segueixen ordres dels
éssers suprems que figuren en el centre, en la ciutat artificial. A l'espera de
què les condicions els siguin propicies per tirar-se a sobre i desbudellar la
nostra nació un altre cop.
Potser esperen així ser
recompensat per l'acte de traïdoria contra la seva pròpia gent, cosa molt
practicada en el passat i que va suposar la davallada gairebé fins a l'extinció
de la nostra pàtria.
Cal que hi pensem amb tot això, per no tornar a caure
en el balç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada