Diumenge passat, 15 de juliol, mentre participava en la Marxa sobre Martorell, pensava en la història més recent de l’independentisme al Baix Llobregat.
Sovint, es diu que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prové directament de les consultes sobre la independència que es van celebrar a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Potser això és cert si fem referència directament a l’ANC; no ho és, però, si ens referim a l’independentisme en un sentit més general.
Nosaltres, els independentistes del Baix, venim de molt lluny... venim dels temps en què ser independentista era molt summament complicat i difícil, per no dir perillós. L’independentisme al Baix no neix amb les consultes sinó que només s’hi consolida.
Per això, mentre arribàvem al Pont del Diable i veia aquell gran desplegament d’estelades, recordava els independentistes de sempre, del Baix i d’arreu del país. No podia evitar que el pensament se me n’anés fins als anys 80, amb les detencions massives de gent independentista, sobretot pertanyents a l’IPC. O molt més recent encara, les detencions de l’any 92, l’any de l’Olimpíada a Barcelona, amb la trista i famosa “operación Garzon” , de la qual s’han complert recentment 20 anys.
Hem deixat enrere, però, aquella època en què et podien detenir per portar una pancarta amb el lema independència. Ara ja som milers i milers arreu del país que ens proclamem obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, aquest Estat que ens ofega des de fa més de 300 anys, que ens considera com una colònia i que actua de l’única manera que sap i coneix, i que és la d’exprimir-nos per extreure’ns tot el suc possible.
Des de tots els sectors el crit ja és gairebé unànime: ja n’hi ha prou! Se’ns ha acabat la poca paciència que ens quedava perquè hem madurat, a cops i batzegades, però ha arribat el moment d’adoptar una postura decidida i encaminar-nos cap a l’Estat propi. El 30 de juny a Lleida vam començar a marxar cap a la independència. El país sencer està en marxa i no ens aturarà ningú fins que aconseguim el nostre objectiu: Catalunya nou Estat d’Europa!
Ara hem de tenir en el punt de mira un sol dia, una sola data, un sol lloc: l’11 de setembre a Barcelona!
Hem d’aconseguir la manifestació unitària més important de la història d’aquest país. Des de l’ANC ens ho hem proposat. Som tossuts, durs, incansables, tenaços... tenim ganes, il·lusió i, sobretot, tenim una necessitat, tenim la gran necessitat de tenir un Estat propi. El necessitem, el volem i l’aconseguirem!
Tots i totes hem de treballar perquè l’11 de setembre es desplacin fins a Barcelona milers i milers de persones de tot Catalunya. Estem segur que tots els partits polítics sobiranistes... els sindicats, totes les entitats que component el teixit associatiu d’aquest país estaran amb nosaltres en aquesta manifestació unitària.
S’han acabat ja les pancartes amb eufemismes, les pancartes amb dobles sentits... S’han acabat els missatges de “Som una nació”.... ja ho sabem, carai, que som una nació! S’han acabat les pancartes amb eufemismes o dobles sentits. Ha arribat el moment que tots marxem darrera una sola pancarta, que marxem tots junts darrera un sol lema: Catalunya nou Estat d’Europa.
Podem dir amb la boca ben gran que l’AMI, que agrupa ja més de la meitat de municipis de Catalunya ens dóna suport incondicional. La societat civil i el municipalisme marxem junts cap al nou Estat.
L’11 de setembre marxarem sobre Barcelona des de tot el país. Hi entrarem en quatre columnes que confluiran totes a la Pl. Catalunya i carrers adjacents. L’acte serà un acte de trencament, un acte rupturista que tindrà el seu punt culminant quan els regidors i alcaldes es constitueixin en assemblea per demanar al president de la Generalitat i al Parlament que iniciï el procés de secessió de l’Estat espanyol. Amés, es demanarà sobretot el suport perquè els ajuntaments puguin celebrar, al més aviat possible i el mateix dia que la resta de municipis de Catalunya, una Consulta popular que ens permeti conèixer el suport dels nostres ciutadans a la constitució de l’Estat català sobirà dins la Unió Europea.
Des de Pl. Catalunya sortirem en manifestació fins al Parlament on volem que ens rebin les màximes autoritats i tots els diputats que estiguin amb nosaltres. Serà el moment de demostrar quants i quins són els diputats independentistes del nostre Parlament.
Els dies que falten fins a l’11 de setembre seran dies d’activitat frenètica. Som en mesos de vacances i de descans... l’ANC, però, no fa vacances. L’ANC no descansarà fins a aconseguir la independència.
Us demanem un esforç amb la mirada posada en aquest 11 de setembre històric. Només depèn de nosaltres. Si anem junts, units per un sol objectiu. Si tots i totes, en la nostra diversitat i complexitat, ens posem darrera de la pancarta Catalunya nou Estat d’Europa... si ho fem i estic segur que ho farem... ningú absolutament ningú ens podrà aturar!
Tothom a Barcelona l’11 de setembre!
Tot el país en marxa sobre Barcelona per l’Estat propi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada