Quan t'he vist
aquí al ball
he pensat que eres com un riu,
un torrent, desbocat,
ple de força i encant
[...]
Prou que ho sé
que els moments tendres,
dolços i plens d’encant
duren poc, breus instants,
són com foc d’encenalls.
En tinc prou, simplement,
de ballar aquest fox amb tu,
el demés, francament,
no ‘importa en absolut.
(Fox per la Toia)
Mai, Toia, Maria Rosa... Sempre t'estimarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada