Esplugues per la independència

L'ANC ES PRESENTA AMB ÈXIT A VILADECANS

2012-02-26T11:18:00.003-08:00

Ahir dissabte, l'Assemblea Nacional Catalana es va presentar a Viladecans (Baix Llobregat).

Davant de prop de 150 persones, i amb un sorollós inici a base de coets, traques i la música de la gralla, van intervenir en Jaume Marfany, del Consell Permanent de l'ANC, que va informar de la situació actual de l'ANC, que compta ja amb 202 assemblees constituïdes i 65 en procés de constitució, a més de 4.549 persones inscirtes, 3.049 de les quals amb dret a vot en la propera Assemblea General Constituent del 10 de març.

També van intervenir en Carles Benítez, veterà lluitador independentista i avui membre de la CUP de Barcelona. Benítez va estructurar la seva intervenció en l'evolució de l'independentisme modern des dels anys 70 fins ara.

Finalment, en Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis, va exposar les necessitats econòmiques i empresarials -sobretot les del teixit català format majoritàriament per autònoms i petites i mitjanes empreses- i com aquesta necessitat només és viable amb la indepe´ndència, amb la consecució d'un Estat propi.

Durant l'acte es van projectar diversos vídeos; entre els quals, cal destacar el de presentació de les assemblees del Baix Llobregat.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A VILADECANS

2012-02-22T07:53:00.000-08:00

El dissabte 25 de febrer, a les 18h, a l'Auditori Pablo Picasso de Viladecans, tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En l'acte intervindran:

Ramon Carner, del Cercle Català de Negocis

Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat

Jaume Marfany, del Consell Permanent de l'ANC

Carles Benítez, per l'independentisme històric

LA DEMAGÒGIA AL SERVEI DEL NACIONALISME ESPANYOL

2012-02-21T01:21:00.000-08:00

'És molt més important que no es paguin subvencions a Òmnium Cultural o a qualsevol altra entitat cultural, quan hi ha famílies que no poden pagar la guarderia dels fills perquè costa cinc-cents euros o quan necessitem diners per a la sanitat."

L’art de la demagògia... Aquestes són les darreres paraules de qui es creu l’actual virreina de Catalunya, la senyora Alicia Sánchez Camacho.

La senyora Camacho parla en nom del nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme agressiu i violent que, amb mètodes nous i renovats, continua el seu atac contra Catalunya i els Països Catalans. El nacionalisme espanyol fa servir ara la tècnica del corredor de fons: constància, reiteració, persistència i objectius clars.

Quines són les columnes que sustenten la Catalunya nació? La llengua i la cultura, per una banda; l’economia, per l’altra. N’hi ha més, sens dubte, però estaríem potser d’acord que aquests són dues de les principals.

Que fa, doncs, el nacionalisme espanyol? Bombardeja sistemàticament aquests pilars. Compta amb col·laboracions i col·laboracionistes molt importants:

“El que sí que em preocupa són les seves (les de l’Estat espanyol) eines d'intel·ligència i manipulació, els seus poders fàctics i mediàtics, el seu aparell judicial i també, encara que sigui trist reconèixer-ho, alguns sectors poderosos del nostre país, que han viscut del “negoci d'Espanya”, la quinta columna incrustada en el nostre país, ben alimentada i dotada de recursos, així com protegida, que fa una tasca de clavegueres ben organitzada i dirigida.” Aquestes són paraules de Miquel Sellarès (Feu un cop d’ull al seu article titulat Ara toca fer Estat, publicat al Punt-Avui).

En aquest mateix article, Miquel Sellarès ens diu que no hem de permetre que ens liquidin el que fins ara hem pogut aconseguir. I això és el que volen significar les paraules del nacionalisme espanyol: acabar amb la immersió lingüística, amb l’espai de comunicació català (TV3 ja no emet per satèl·lit i s’encamina cap a un empobriment pressupostari que farà minvar, sens dubte, la seva qualitat). Volen acabar amb la societat civil, que és l’autèntica força d’aquest país.

ANC: SANT POL, SECTORIALS... CONTINUEM AVANÇANT CAP AL 10-03!

2012-02-18T10:51:00.000-08:00

Dilluns 13 de febrer

"Els economistes estudien quants diners marxen i quants tornen. Nosaltres podem estudiar temes d'aigua, energia, infraestructures, boscos, química..., i veure què hi guanyaríem i què hi perdríem amb la independència, o bé com hauria de ser el país en aquests àmbits l'endemà del dia D".

Dilluns es va constituir el col·lectiu Enginyers per la Independència, una sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que mirarà d'aplegar els enginyers de tots els àmbits que advoquen per l'Estat propi.

Divendres 17 de febrer

L'Espai VilaWeb va acollir ahir a la tarda la presentació pública de l'assemblea sectorial de cultural de l'Assemblea Nacional Catalana. El grup és una de les sectorials que junt amb les organitzacions locals estan organitzant-se arreu del país.

Dissabte 18 de febrer

Unes 350 persones han participat en un acte simbòlic per retirar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (Maresme). Es tracta d'una iniciativa que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Seguim avançant cap al 10-03!

TREBALLAR PEL TOT. TREBALLAR EN POSITIU (i 3)

2012-02-17T02:14:00.002-08:00

Els tres eixos de la independència

Aquest país avança amb pas ferm i decidit cap a la seva independència. Això no ho aturarà ningú. El camí per arribar-hi estarà ple de dificultats i entrebancs, segur, però n’estic del tot convençut que ningú podrà evitar que Catalunya sigui un Estat europeu. Disposem de tres eixos fonamentals: La societat civil, el municipalisme i els partits polítics amb les nostres institucions.

En un extrem, la societat civil, amb el seu gran entramat d’associacions i entitats, amb l’ANC com a gran exponent de la unitat i pluralitat d’aquesta societat civil. A l’altre extrem, el municipalisme, amb l’Associació de Municipis per la Independència al capdavant (220 municipis i 12 Consells Comarcals adherits... de moment). I al bell mig, els partits polítics i les institucions. Els dos eixos dels extrems haurem de pressionar al màxim, haurem de fer de falca perquè l’eix central faci el pas endavant final i definitiu.

Ha arribat el moment decisiu. Anem cap a l’Estat propi...

Vine amb nosaltres!

PRESENTACIÓ ANC A ESPLUGUES: A QUI CORRESPONGUI...

2012-02-16T02:09:00.000-08:00

Llegeixo -una mica tard- l'article d'en Dídac López titulat L'Assemblea Nacional Catalana i l'horitzó del doble poder i voldria , sense ànim d'establir cap mena de polèmica, fer algunes precisions al respecte.

Crec que, com ja és habitual, has fet una bona disecció de com va anar l'acte de presentació. Voldria, però, manifestar-te el meu desacord en algun dels punts que hi esmentes:

1. No veig per cap lloc aquest "batibull" i aquest encarcarament del full de ruta que poses en boca del regidor de CiU Albert Comellas. Ans al contrari, penso que és un full de ruta que incorpora uns objectius i accions de manera senzilla i clara. Podem tenir opinions diferents sobre les accions a dur a terme, però en cap cas es poden considerar enrevessades, reiteratives o que formen part d'una mena de "poti-poti" que ho embolica tot.

2. És evident que el full de ruta no és una "norma d'obligat compliment" i que pot variar (i segurament així succeirà) segons com vagin tots els esdeveniments futurs que, com tu ben bé saps, van molt de pressa. Evidentment, la constitució de l'Associació de Municipis per la Independència s'ha avançat en el temps al que s'havia previst en el full de ruta... perfecte...i què?

3. L'ANC vol ser transversal i per ser-ho ha de mantenir molt clar que només té un objectiu: la independència del país. Res més. Recordem-ho: "Treballar pel tot i no per les parts. Treballar en positiu."

Hi ha molts problemes que ens afecten, individualment i com a societat. Sens dubte, molts de nosaltres podem estar d'acord o en contra de la vertiginosa quantitat de fets que s'estan produint actualment. I així ens manifestem, a favor o en contra... però sempre a nivell personal o en tot cas com a representants de les nostres respectives associacions, entitats o partits, si és que en formem part. Hi ha molts canals i moltes vies per lluitar, segons el pensament i la ideologia de cadascú.

L'ANC ha de ser una altra cosa; ha d'actuar amb un altre tarannà (i això costa i costarà). Per tant, com a ANC només intervindrem en tot allò que respongui al nostre únic objectiu: crear les condicions necessàries per arribar a la independència.

Vaig ser jo personalment qui va dir que en aquell acte de presentació havíem vingut a parlar de l'ANC i de res més. Puc entendre que això molestés algú i que potser algú altre no ho va entendre. Ho sento. Em mantinc ferm en el contingut de la meva intervenció. I, per esvair dubtes, et diré que quan ha calgut he estat al costat de qui ho necessitava, en el passat, quan tot era més difícil i complicat, i també en el futur. Però ho faré com a Jaume Marfany, ho faré com a CAL d'Esplugues, però no ho faré com ANC.

Superarem tots els entrebancs i, per començar, estarem tots plegats el dia 10 de març constituint l'Assemblea Nacional Catalana.

TREBALLAR PEL TOT. TREBALLAR EN POSITIU (2)

2012-02-16T01:02:00.001-08:00

Hem arribat fins aquí després d’un llarg període de treball, reunions, debats, presentacions i actes per tot el país... Hem arribat fins aquí fent mil i un esforços per posar-nos d’acord, debatent, intercanviant opinions... Hem arribat fins aquí buscant el màxim de consens possible entre nosaltres... i ha costat, és veritat. Ha estat dur, també és cert. Però aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts. Hem après a treballar en positiu.

I aquest n’és el primer gran resultat: la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana el proper 10 de març.

Després del 10 de març començarà la feina decisiva, la que ens ha de dur a la consecució d’un Estat propi. Una feina que hem d’encarar amb la mateixa actitud i el mateix tarannà que hem sigut capaços de mostrar fins ara. El nou Secretariat que sortirà escollit democràticament ha de tenir com a brúixola conductora i objectiu essencial aquest saber treballar pel tot i no per les parts; aquest saber treballar sempre en positiu.

Tothom hi cap dins de l’ANC. Tothom, absolutament tothom, en pot formar part i treballar-hi des de les seves pròpies possibilitats. Tothom!

L’ANC, i així ho manifestava recentment l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, és una gran element per reivindicar la independència del país, perquè es tracta d’una organització transversal, unitària i sense cap mena de sectarismes.

També s’hi ha referit altres persones com l'escriptora Maria Mercè Roca, que ha assegurat: "Ara per ara, l'Assemblea és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per la independència."

O l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis: “l'ANC és el moviment independentista més important de la història de Catalunya perquè està creat pel poble".

Fixeu-vos d’on vénen, políticament parlant, cadascun d’ells: Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU; Maria Mèrcè Roca, exdiputada al Parlament per ERC i Josep Manuel Ximenis, alcalde d’Arenys de Munt per la CUP. Tres exemples clars –i n’hi ha molts més- d’aquesta filosofia de treballar pel tot i sempre en positiu.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: PROU D'IMPOSICIONS ESPANYOLES!

2012-02-15T02:40:00.003-08:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Maresme convoca a una concentracíó el proper dissabte 18 de febrer, a les 12h, davant de l'ajuntament de Sant Pol de Mar, sota el lema "País, senyera, identitat. Prou imposicions espanyoles."

El tema ja ve de lluny. La bandera espanyola no és a l'Ajuntament de Sant Pol de Mar des de fa "molt temps" i la sentència del TSJC que obliga a posar-le es veu més com una imposició a la voluntat del poble. De fet, el desembre del 2009 el ple de l'Ajuntament va rebutjar una moció presentada pel llavors regidor Enrique Abad que demanava que es pengés la bandera espanyola del balcó del consistori.

Sembla que la voluntat d'Abad es complirà més de dos anys després d'haver presentat aquella moció. El mateix regidor, actualment retirat de la política activa, va denunciar el cas davant els tribunals i el TSJC li ha donat la raó.

Actualment al balcó només hi pengen la senyera i la bandera del municipi i l'equip de govern estudiarà si presenta recurs. De moment, però, l'alcaldessa assegura que encara no hi haurà canvis al balcó de l'Ajuntament. "No penjaré la bandera espanyola fins que vinguin i m'obliguin".

Mobilitzem-nos! Prou d'imposicions espanyoles!

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A LA CATALUNYA NORD

2012-02-15T01:31:00.003-08:00

El proper dissabte 25 de febrer, a les 17h, al Casal Jaume I , C. del Liceu, 23 de Perpinyà, tindrà lloc la presentació oficial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la Catalunya Nord.

Sota el títol Proclamació poètica col·leciva de la llengua i la llibertat de Catalunya, l'acte estarà presentat per Berenguer Ballester i comptarà amb notables intervencions de diverses personalitats de la vida cultural, associativai política del nord el país.

L'acte està organitzat per Catalunya Nord per la independència (ANC)

TREBALLAR PEL TOT. TREBALLAR EN POSITIU (1)

2012-02-14T00:47:00.003-08:00

Va ser poc després de la primera consulta sobiranista celebrada el 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, quan un grup de persones, esperonades per aquella efervescència independentista que tots vam poder viure durant aquells dies, van començar a impulsar el Moviment per la Independència (M x I). Quaranta persones provinents de tots els sectors ideològics que defensaven l’exercici del dret d’autodeterminació de la nació catalana. Quaranta persones prou conegudes i valorades en els seus respectius àmbits o sectors i que tenien capacitat per aportar propostes clares i rigoroses al debat que llavors s’iniciava.

Del Moviment per la independència a l’ANC

Durant el més d’abril de 2010, aquest incipient Moviment per la Independència iniciava la seva ampliació a fi i efecte de crear-ne el que seria el Grup Fundacional. Dues-centes persones van integrar aquest grup. Persones que van ser fundadores o membres de significats moviments anteriors com l’Assemblea de Catalunya; persones representatives dels col·lectius, plataformes o organitzacions que, en aquells moments, estaven treballant per la independència nacional des de posicions ben diverses; i també persones de la vida pública (cultural, esportiva,...) que podien ajudar a la projecció d’aquesta iniciativa i, així mateix, persones destacades de l’independentisme valencià, balear i nord-català.

El Grup Fundacional va treballar amb un sol i clar objectiu: assentar les bases per a la celebració d’una Conferència Nacional per l’Estat propi (celebrada a Barcelona, el 30 d’abril de 2011) i començar a treballar en un full de ruta que conduís al procés de creació, en assemblea constituent, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Des d’aquell mes de setembre de 2009 fins al 10 de març de 2012, data en què tindrà lloc l’assemblea constituent de l’ANC, han passat dos anys i mig. D’aquell Grup Fundacional format per unes dues-centes persones hem passat a prop de 3.000 inscrits a l’ANC... i la xifra continua pujant dia a dia. Les assemblees territorials, punt clau en l’organització de l’ANC, ja en sumen 170 de constituïdes i 49 en procés de constitució. Les assemblees sectorials, organitzades verticalment, per professions, àmbits professionals, sectors, etc., i que són les que han de començar a establir les bases per al debat de la construcció d’un nou Estat, ja en sumen 20, i n’hi ha unes quantes més en procés de constitució.

GIRONA: L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA CONTINUA AVANÇANT

2012-02-12T10:30:00.000-08:00

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) continua avançant amb pas ferm cap a la seva assemblea constituent del 10 de març. Avui ha estat el torn de Girona on es presentaven les 35 assemblees territorials constituïdes a la Regió II- Comarques gironines.

L'acte ha començat a primera hora del matí amb la recepció oficial de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, al Secretariat i al Consell Permanent de l’ANC, així com als 35 coordinadors locals. L'acte s’ha fet al saló de sessions de l’Ajuntament. A més de l'alcalde, han pres la paraula un representat de les 35 assemblees gironines i un membre del Consell Permanent de l’ANC.

Tot seguit, un seguici de més de 1.000 persones, que ha comptat amb la participació de castellers, gegants, grallers i altres grups de cultura popular, ha recorregut alguns dels principals carrers de Girona fins arribar a l'Auditori de la ciutat on s'ha portat a terme l'acte de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Més de 1.600 persones s'han agrupat per reivindicar la 'necessitat que Catalunya sigui independent'. L'acte de celebració ha comptat amb la presència d'una cinquantena de representants polítics de diversos municipis gironins, entre ells l'alcalde de Girona. Carles Puigdemont ha reivindicat que 'Catalunya necessita la independència' per poder tenir un futur i ha destacat que 'independents som millors que amb Espanya”. “ l'Assemblea Nacional Catalana, és una gran forma per reivindicar la independència del país perquè es tracta d'un moviment 'transversal, unitari i sense sectarismes', ha afegit.

L'escriptora Maria Mercè Roca, exdiputada al Parlament per ERC, ha assegurat: "Ara per ara, l'Assemblea és l'eina més esmolada, útil, honesta i seriosa que tenim per la independència."

Per altra banda, l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, ha detallat que "l'ANC és el "moviment independentista més important de la història de Catalunya perquè està creat pel poble".

Núria Javega, en representació del secretariat provisional de l’ANC, ha fet una intervenció clara, senzilla, didàctica i alhora engrescadora sobre què és l’ANC, d’on ve, on va i de quina manera pensa arribar-hi. “A l’ANC hi cap tothom que vulgui un Estat propi per a Catalunya.”

Particularment emotiu ha estat el moment en què Josep M. Terricabras ha pujat a l'escenari. Després de més de quatremesos de convalescència a causa d'un accident molt greu de trànsit, Terricabras ha afirmat que hem de veure la independència molt aviat.

L'acte ha comptat amb la presentació de Txe Arana i Sergi Font que han organitzat els discursos i l'actor Quim Masferrer, membre del Teatre de Guerrilla, que ha donat el toc d’humor relaxant a l’emotiu acte.

Més fotografies a l'espai del Facebook

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: BUTLLETÍ INFORMATIU NÚM. 5

2012-02-11T01:10:00.000-08:00

Ja podeu veure el butlletí informatiu núm. 5 de l'Assemblea Nacional Catalana. Hi podreu trobar:

Confluïm per construir el nou Estat català: Articles de Pere Pugès, Carles Castellanos i Jordi Manyà.

Les assemblees territorials pensem i fem.

Recepta per la independència.

Campanya de l'Assemblea Nacional Catalana: banners, falques de ràdio, premsa escrita...

i més coses...!

No te'l perdis! Clica aquí

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: DIUMENGE TOTHOM A GIRONA!

2012-02-08T02:17:00.000-08:00

Les assemblees de la demarcació de Girona de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebraran un gran acte per la independència aquest diumenge a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. Tots els partits independentistes han donat suport a la convocatòria, que comptarà també amb la presència de l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont i l'exalcalde de Salt, Salvador Sunyer.

L'acte serà presentat per Txe Arana i Sergi Font i comptarà amb les intervencions dels membres del secretariat de l'ANC Àngels Folch i Núria Jàvega.

La jornada començarà a les deu del matí amb una concentració a la Plaça del Vi de Girona on hi haurà castellers, gegants, grallers, i altres grups de cultura popular, que faran una marxa festiva a les 11 hores cap a l’Auditori-Palau de Congressos on es farà l’acte. A les deu Puigdemont farà la recepció oficial als membres del Secretariat i el Consell Permanent de l'ANC i els 35 coordinadors de les territorials nord-orientals.

SPAIN'S SECRET CONFLICT. EL DOCUMENTAL QUE NO S'EMETRÀ A L'ESTAT ESPANYOL

2012-02-07T01:05:00.000-08:00

El documental no és nou, però, si no heu tingut oportunitat de veure'l, us recomanem que no se'l perdeu. Una visió des d'Anglaterra del conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Evidentment, no s'emetrà a cap televisió de l'Estat.

OVIDI MONTLLOR: 70 ANYS

2012-02-06T01:25:00.000-08:00

Tal dia com avui de fa setanta anys, naixia a Alcoi, comarca de l'Alcoià, Ovidi Montllor. Des d'aquí el nostre record i homenatge a un dels artistes més extraordinaris dels Països Catalans.

Montllor va morir a Barcelona el 10 de març del 1995. Per recordar el setantè aniversari del seu naixement s'ha creat a twitter l'etiqueta #70anysOvidi, amb què es registren tots els missatges de record.

Us convidem a visitar l'espai Ovidi, l'arxiu personal d'Ovidi Montllor on podeu trobar tot el que es realciona amb l'artista, des de poemes, can´çons i articles manuscrits, fins a cartells, partitures, vídeos...

El nostre record amb la Serà un dia que durarà anys

Apreta fort les dents
Apreta fort els punys
Infla´t d´aire els pulmons
Obre bé els ulls
Fes treballar el cap
Controla el cor
No tanques mai la boca
Crida ben fort
Deixa´t anar
Dóna´t tot tu.

Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà espessa i verda la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran mar i prats i rius i boscos.
Tindran tot. I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.

PRESENTACIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A ESPLUGUES

2012-02-05T04:52:00.000-08:00

Ahir dissabte, 4 de feber, va tenir lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Esplugues. L'acte va comptar amb prop d'un centenar d'assistents.

Van intervenir-hi, en primer lloc, l'Alfons Bragués, regidor d'ERC a Martorell i que va parlar sobre l'Associació de Municipis per la Independència i, com va ser el procés d'ahdesió de l'ajuntament de Martorell.

Tot seguit va prendre la paraula en Miquel Sellarès que va fer una intervenció molt lluïda i didàctica tot explicant d'on venim i també on anem. Va encoratjar els assitents a abandonar el lliri que els catalans acostumem a dur a la mà, que abandonem l'ambigüitat, la por i el recel i, d'una vegada per totes, siguem capaços de prendre la decisió d'anar cap a l'Estat propi.

Finalment, en Jaume Marfany va presentar l'ANC mitjançant una projecció visual que responia una a una a les preguntes Qui som? d'on venim? on anem? i com hi arribarem?. Va informar de les dades actuals d'inscripcions a l'ANC, així com del nombre d'assemblees territorials i sectorials que hi ha actualment. Va acabar amb una síntesi del full de ruta que s'ha d'aprovar el proper 10 de març i va encoratjar tots els assistents que per tal que s'hi inscrivíssin i així poder participar activament en aquest moment històric.

Per acabar, es va obrir un torn d'intervencions i preguntes per part del públic assistent.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA AL BAIX LLOBREGAT

2012-02-05T04:50:00.000-08:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Baix Llobregat és present els dies 4 i 5 de febrer a la Fira de la Candelera de Molins de Rei.

Ens podeu trobar al pavelló de la Fira d'Entitats, al C. Pere Calders.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ACTE DE PRESENTACIÓ A ESPLUGUES

2012-01-31T01:05:00.000-08:00

El proper dissabte, 4 de feber, a les 19h, al Centre Cultural l'Avenç, C. Àngel Guimerà, 27-29 d'Esplugues de Llobregat, tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En l'acte intervindran:

Miquel Sellarès, polític i escriptor

Adolf Bargués, regidor ERC Martorell per Municipis per la Independència

Jaume Marfany, Consell Permanent ANC

La societat civil en marxa per un Estat propi!

Vine amb nosaltres!

SPANAIR... TOT MENYS RESIGNAR-NOS

2012-01-30T01:42:00.000-08:00

El cas de la companyia Spanair és un més a afegir a aquesta llarga llista de despropòsits que significa el fet de pertànyer a l'Estat espanyol.

Alguns poden pensar que el fracàs de Spanair és fruit d'una mala gestió per part dels seus dirigents... Altres diran que és culpa del govenr català que no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies... Potser alguns -com he sentit dir a la Pilar Rahola. diran, com si encara ens trobéssim a la Renaixença, que és un fracàs de la burgesia catalana...

Si voleu fer-vos una idea de qui és el veritable culpable del tancament d'Spanair només cal que feu un cop d'ull a aquests dos titulars de la premsa nacionalista espanyola:

El Mundo: “El soberanismo arruïna a una compañia maldita” “La Obsesión de los partidos catalanes hunde Spanair”
La Razón: 'Aterrizaje forzoso de un proyecto nacionalista'

Algú dubte encara de per on van els trets? Si voleu aclarir-vos una mica més en tota aquesta qüestió que ensorra una mica més encara la nostra economia i les nostres perspectives futures com a país, llegiu-vos aquests interessants i clarificadors articles:

Independents o frustrats? Vicent Partal

Vueling i Ryanair, claus en la caiguda d'Spanair Directe.cat

Encara més sucursals Vicent Sanchís

ON VAN ELS NOSTRES IMPOSTOS?

2012-01-30T01:14:00.001-08:00

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat un nou informe amb la intenció de continuar fent pedagogia del que està passant a Catalunya. Després que els polítics sembla que ja han assumit en el seu discurs l'exixtència d'un dèficit fiscal insuportable per al país, però que fins ara s'ha xifrat en el PIB, El CCN pensa que és el moment que els catalans visionin clarament que representa això en relació als impostos que paguen: un 40% dels impostos.

Tots paguem impostos cada dia (IVA; IRPF, Carburants, Societats, Transmissions...), per tant podem entendre perfectament que podria suposar que aquest 40% que ara no sabem ben bé on va a parar, el rebéssim via indirecta amb més protecció social, més ajudes a l'empresa i als aturats, menys retallades, més inversions... en defintiva: més qualitat de vida.

Feu un cop d'ull a l'informe i pregunteu-vos si estem disposats a resignar-nos i continuar permetent aquest estat de coses.

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (i 3)

2012-01-28T08:11:00.001-08:00

Pel que fa a Catalunya, podem dir que a les Nacions Unides s’està produint una evolució que podríem considerar favorable als nostres interessos. Hi ha hagut estudis per part de jutges del Tribunal Internacional de Justícia de l’’Haia i també de grans experts internacionals on, després de revisar la Carta de les Nacions Unides, afirmen que, quan en l’article primer es parla del dret d’autodeterminació dels pobles, s’està referint a tots els pobles. Afegeixen que, més enllà de l’onada de referèndums d’autodeterminació i proclamacions d’independència sorgides dels moviments de descolonització, hi haurà una segona onada provocada per pobles que estan dins d’un Estat i que se’n volen separar.

Cal dir també que l’autodeterminació és més un principi de fet que no pas de dret. El que realment ens interessa és que la major part de la població catalana prengui consciència que només existeixen dos camins: l’actual, que ja sabem ons ens ha portat o el de la independència.

Des de l’any 1900, s’han creat a Europa 24 nous estats independents. Catorze d’ells en les dues darreres dècades. Catalunya espera seguir el camí d’aquests nous Estats. Raons de pes no ens en falten i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març serà una de les eines més importants de què disposarem per aconseguir-ho.

INSUBMISSIÓ FISCAL: AVANCEM CAP A L'ESTAT PROPI

2012-01-26T01:35:00.000-08:00

El camí cap a l’Estat propi potser no serà llarg, però sens dubte, serà complicat, difícil i ple d’entrebancs. Per arribar-hi caldrà una societat civil forta, decidida, arriscada. Una societat civil que estigui disposada a dur a terme accions de desobediència civil que, conjuntament amb altres accions que puguin venir del municipalisme i dels partits polítics, ens permetin avançar en el camí de la independència.

Accions com la de dos empresaris del Priorat, la Maria i l’Andreu, que han decidit deixar de tributar a l’Estat espanyol des de l’1 de gener de 2012.

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DiemProu!"

Aquest gest, forma part d'una nova iniciativa civil que pretén exercir pressió als nostres representants polítics per tal que es plantin davant del constant i injust maltractament al que l'estat espanyol ens sotmet. Pressió perquè les nostres institucions posin a disposició dels catalans les eines necessàries per a poder satisfer els impostos únicament al Tresor Públic de la Generalitat i a garantir que el seu pagament sigui alliberador de qualsevol incompliment amb l'estat espanyol.

De moment, la Generalitat ha dit que, malgrat dir que comprèn perfectament la iniciativa, no li pot donar suport institucional.

La Maria i l’Andreu són els primers. Quan la llista comprengui 10.000, 50.000, 100.000 catalans, potser llavors el nostre govern ens farà costat.

Web: http://2012.diemprou.cat

Facebook: https://www.facebook.com/diemprou

Twitter: #diemprou

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (2)

2012-01-25T01:56:00.000-08:00

Autodeterminació versus integritat territorial

Les lleis, però, permeten sempre diverses interpretacions. Per exemple, a la Carta de les Nacions Unides també existeix un article que recull el principi de la integritat territorial dels estats. Ara bé, aquest dret només és vàlid quan aquest estat reconeix el dret d’autodeterminació. És a dir, en el cas català, d’entrada, l’Estat espanyol no es pot acollir a aquest dret, ja que no reconeix aquest principi d’autodeterminació dels pobles que el componen.

Ara bé, l’Estat espanyol, com molt bé sabem i patim, va saber blindar-se, des del punt de vista jurídic i constitucional, mitjançant la Constitución espanyola de l’any 1978. En l’article primer, punt dos, diu que el poder emana del poble espanyol; és a dir, jurídicament i constitucionalment només existeix un sol poble, l’espanyol. Segons això, els catalans només som aquella part del poble espanyol que viu a Catalunya.

És evident, doncs, que el dret d’autodeterminació mostra una complexitat ímplicita en si mateix i, tenint en compte que la immensa majoria, per no dir tots, dels estats actuals són plurinacionals, provoca que cadascú interpreti allò que més li convé.

Exemples recents

Un dels casos més recents i exemplificants pel que fa a l’exercici del dret d’autodeterminació és el de Timor oriental, una antiga colònia portuguesa fins a l’any 1975. Nou dies després de declarar-se independent, va ser envaït per Indonèsia, que la va ocupar fins al 1999. L’ONU va promoure un referèndum d’autodeterminació i, finalment, el país va obtenir la plena independència l’any 2002.

En aquest referèndum no va votar tota la població resident a Timor oriental (recordem que estava sota domini d’Indonèsia i això feia que hi visquessin força persones vingudes d’aquell país), sinó que només va votar el poble de Timor Oriental, aquells que, supervisats per l’ONU, es va considerar que eren timorencs, ja sigui per naixença, anys de residència, casaments amb nadius o nadiues o, fins i tot, timorencs residents a l’estranger.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: CATALUNYA NORD PER LA INDEPENDÈNCIA

2012-01-25T01:46:00.001-08:00

El dilluns 23 de gener es va presentar a Perpinyà Catalunya Nord per la independència. Assemblea Nacional Catalana.

Una vegada constituïts, s'està preparant la presentació pública de l'organització que tindrà lloc el 25 de febrer. També s'està preparant el llibre 100 catalans del nord per la independència, que recollirà entrevistes amb persones del nord que volen l'Estat propi.

Podeu visitar el seu espai web clicant aquí

ENCARA NO HAS DONAT LA CARA?

2012-01-23T02:06:00.000-08:00

La iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Berga, dóna la cara per la independència, està tenint un èxit important. Ja són prop de 8.000 persones que hem donat la cara per la Independència.

Per què donar la cara?

Donar comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú. Seguint en la línia marcada per l'Assemblea Nacional Catalana, aquí donem la cara persones, vinguem d'on vinguem i cadascú amb el seu bagatge ideològic. Tots junts per un Estat propi.

A què esperes, per donar la cara?

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (1)

2012-01-22T03:01:00.001-08:00

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

Així comença l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, proclamat l’any 1966 per les Nacions Unides i que va entrar en vigor l’any 1976. Un Pacte Internacional que va ser ratificat per l’Estat espanyol el 1977.

Autodeterminació?

Les idees no sorgeixen mai d’avui per demà. El dret d’autodeterminació no és res més que una evolució des del principi de les nacionalitats, que té el seu origen al segle XIX, i en els processos romàntics de reivindicació dels pobles.

L’origen d’aquest dret el trobem en la Declaració d’independència dels Estats Units. Per primera vegada, un poble es declara sobirà; en el cas dels Estats Units; “tan sobirà com el Regne Unit”, del qual era colònia.

Per trobar el nom específic “d’autodeterminació dels pobles” hem de remuntar-nos a la revolució soviètica, concretament als documents de Lenin en què es fa sevir concretament aquest terme. Per això, les constitucions dels països que pertanyien a la Unió Soviètica incloïen aquest dret, encara que, com molt bé ja sabem, els era pràcticament impossible d’exercir. No obstant això, el fet que aquest dret constés explícitament en les seves constitucions, els va facilitar el procés d’independència després de la caiguda del mur.

Ja després de la I Guerra Mundial el president Wilson emet els seus coneguts catorze punts que es prenen com a base del dret d’Autodeterminació dels pobles a Europa. El dret d’autodeterminació es consolida en el dret internacional mitjançant la Carta de les Nacions Unides (26-06-1945) i que va entrar en vigor l’octubre d’aquell mateix any. En aquesta Carta, l’article 1.2 ja esmenta específicament: To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace.

És curiós observar com el document original en anglès parla de “self-determination” que vol dir exactament “autodeterminació”. En canvi, les traduccions a l’espanyol i al francès esmenten “la lliure determinació”. Una qüestió semàntica molt important, ja que l’autodeterminació recull de manera implícita la consitució d’un Estat propi; en canvi, “lliure determinació”, des del punt de vista de significat lingüístic, no implica la independència d’un país.

El primer cas que es produeix a Europa durant el segle XX d’exercici del dret d’autodeterminació és el de la separació de Suècia i Noruega, l’any 1905, si bé es tracta més d’una divisió pactada, molt similar a la de Txèquia i Eslovàquia l’1 de gener de 1993.

FRAGA HA MORT...

2012-01-16T08:04:00.001-08:00

IMATGES DE LA CARAVANA PER L'ESTAT PROPI

2012-01-16T08:02:00.000-08:00

Podeu veure les imatges de la caravana per la independència que va tenir lloc al Maresme el passat diumenge a Vilaweb TV.

Organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'èxit de participació va ser extraordinari i va superar les previsions més optimistes dels organitzadors.

12 DE FEBRER: TOTHOM A GIRONA!

2012-01-16T02:29:00.000-08:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les comarques de Girona, que compta amb 32 assemblees territorials, organitza per al proper diumenge 12 de feber un seguit d'actes a la ciutat de Girona amb l'objectiu de fer conèixer l'ANC i preparar-nos tots plegats per l'assemblea constituent del 10 de març.

Els actes començaran a les 10 del matí es farà una visita a l’Alcalde de Girona per part de tots els membres del Secretariat, de la Comissió Permanent i els Coordinadors de totes les Assemblees Territorials constituïdes de la comarca. Es preveu el parlament d’un representant dels coordinadors territorials, el parlament d’un representant del Secretariat i la Comissió Permanent i finalment, el parlament de l’Alcalde.

Simultàniament, a la plaça del Vi, s’organitzaran una sèrie d’activitats festives i de cultura popular per part de diferents grups vinguts de totes les comarques, que amenitzaran la concentració ciutadana. A les 11h del matí se sortirà en marxa festiva des d’aquesta plaça fins a l’Auditori de la Devesa.

A l’Auditori s’organitzarà un acte on es faran parlaments, actuacions, manifestos... etc, però principalment es parlarà de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana i dels seus objectius fundacionals.

Us mantindrem informats

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: LA PRIMERA GRAN MANIFESTACIÓ

2012-01-15T10:59:00.000-08:00

Avui diumenge 15 de gener, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat la seva primera gran manifestació a la comarca del Maresme.

Més d'un miler de vehicles, entre cotxes, motos, bicis i tractors, i també desenes de persones a peu, s'han concentrat aquest diumenge a Canet de Mar (Maresme) en l'acte que ha posat punt final a la caravana per l'Estat propi que ha organitzat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Maresme. Una convocatòria que "ha desbordat" els organitzadors amb un assistència molt superior a la que havien previst i que qualifiquen de "gran èxit".

Podeu llegir-ne algunes de les cròniques als següents diaris:

Vilaweb

Nació digital

El Punt-Avui

Diari ARA

Tribuna.cat (roda de premsa)

El Periódico

Notícies 3-24

LA INDEPENDÈNCIA D'ESCÒCIA PER INTERNET

2012-01-11T02:00:00.001-08:00

Escócia votarà per la seva independència d'aquí a 18 mesos.

Internet, però, s'avança al referèndum d'autodeterminació escocès i, mitjançat el diari The Guardian, els escocesos, els britànics i la resta del món pot participar en aquesta consulta virtual.

La participació està sent molt gran al Regne Unit i també podem veure simpatitzants de la independència escocesa arreu d'Eutopa i en altres continents.

Podeu veure el mapa i votar clicant aquí

BUTLLETÍ NÚM. 4 DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2012-01-07T05:11:00.001-08:00

Ja tenim el butlletí núm. 4 de l'Assemblea Nacional Catalana.

Entre altres hi podreu trobar:

L’ANC enfila cap a la seva constitució el 10 de març i avança el full de ruta. Aquest va ser el motiu de la presentació en el Museu d’Història de Barcelona la vigília de santa Llúcia.

Mentre, les assemblees constituïdes amb la seva màgia segueixen l’estelada, de la nació catalana.

Dos estels s’han afegit al fosc cel de la nit, en Cala i en i en Moi, des de dalt ens indiquen el camí.

Les assemblees, totes, seguim el model i l’evolució de la pinya. La pinya, ornament bàsic del Nadal català. Les pinyes joves, les pinyes velles totes tenen en comú que es mantenen ben fermes unides des de la base. Amb el pas del temps i en sense presses es van obrint i donen fruit.

L’ANC ha aprofitat el partit de la selecció catalana de futbol per donar-se a conèixer i començar a organitzar el voluntariat. Els 25.000 full-volants s’han fos en una mar d’estelades, mai vista abans.

RAONS DE PES: L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2012-01-04T02:14:00.001-08:00

Aquest és el vídeo del darrer programa de la sèrie Raons de pes on vam poder presentar l'organització, encara no constituïda que, en certa manera, representa el punt d'origen d'aquesta sèrie de programes: l'Assemblea Nacional Catalana.

Els nostres convidats van ser Carme Forcadell, Pere Pugès i Jaume Terribas.

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (i 3)

2012-01-03T04:59:00.001-08:00

El Pla d'acció del Secretariat, incorporat en la ponència del Full de ruta, preveu que el punt fort de l'extensió territorial es realitzarà el proper estiu, des del 23 de juny fins a l’11 de setembre. Durant més de dos mesos i mig, la Marxa per la Independència, organitzada a partir de 10 columnes amb tantes subcolumnes com faci falta, recorrerà tots els municipis del país per fer arribar les propostes de l'ANC, constituir tantes assemblees com sigui possible i fer arribar a tots els alcaldes que encara no ho hagin fet, la necessitat d'incorporar-se a l'associació de Municipis per la Independència.

La Marxa per la Independència ha de ser una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social. Ha de ser l'inici d'un camí que ens porti a tots els racons del país, a tots els barris, a totes les entitats, per fer pedagogia política, per explicar les 1.000 raons per la independència. Ha de ser una marxa que ens permeti fer molt de soroll democràtic que arribi més enllà de les nostres fronteres i que faci veure que el poble català s'ha posat, novament, a caminar.

La Marxa per la Independència ha de culminar, l'11 de setembre de 2012, amb una gran manifestació que expressi a tot el món que Catalunya serà el proper Estat d'Europa. Aquesta vegada, el Passeig de Gràcia de Barcelona ha de ser l'escenari de la manifestació independentista més gran que mai hàgim fet.

Unitat d’acció per la independència

L’ANC és una organització cada cop més gran i potent. És unitària i transversal i vol ser l’assemblea que aplegui la unitat d’acció de tots els independentistes d’aquest país. Unitat d’acció de tots els independentistes que creiem en la necessitat de l’aprofundiment democràtic. De tots els independentistes, siguin del color que siguin, militin o no en partits polítics, que creiem en la necessitat d’un Estat propi com a eina per construir una societat més lliure, més justa i més solidària.

Com va dir Josep M. Vila d’Abadal, batlle de Vic i promotor de l’Associació de Municipis per la Independència en la cloenda de la conferència de premsa del dia 12: “Estem d'acord que hem de treballar plegats amb l’ANC perquè la filosofia és ben bé la mateixa. Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que el millor i més positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures”.

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (2)

2012-01-01T04:25:00.000-08:00

El repte que ens hem plantejat des de l'ANC és el d’arribar a la data del 10 de març amb 241 assemblees territorials constituïdes i 7.500 persones inscrites.

Tenir 241 assemblees constituïdes voldrà dir tenir assemblees en funcionament en tots els municipis de més de 3.000 habitants i, en les zones menys poblades del país, tenir-hi assemblees comarcals, com a mínim. Només a la Catalunya nord, i en aquesta etapa, tindrem una única assemblea per a tota la regió. S’està treballant també a les comarques de la Franja per tenir-hi assemblees comarcals actives al més aviat possible.

Tenir 7.500 membres inscrits voldrà dir tenir l'1 per 1000 de la població catalana integrada en l'ANC i ens marca un objectiu per a totes i cadascuna de les assemblees territorials, considerant que hem fixat el nombre mínim d'inscrits en 10 per a cada assemblea.

Avui, l'estat actual de l'extensió territorial ens fa ser moderadament optimistes a l'hora de valorar les possibilitats d'aconseguir els objectius fixats. A 10 de desembre de 2011, a tres mesos justos de la celebració de l'assemblea constituent, ja tenim 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions en les que hi ha els contactes suficients com per creure que podrem constituir-hi assemblees.

El nombre d’inscrits actualment és d’uns 3.500. Ara bé, d’aquests només uns 2.000 i escaig han formalitzat la seva inscripció amb totes les dades necessàries i les quotes convenientment domiciliades. Ens queda, doncs, molta feina a fer i no ens podem conformar pensant que, sobre el paper almenys, haurem aconseguit els objectius quantitatius.

10 DE MARÇ: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (1)

2011-12-31T02:15:00.000-08:00

El 30 d’abril passat, al Palau de Congressos de Montjuïc, la Conferència Nacional per l’Estat propi va engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica: l’Assemblea Nacional Catalana. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es constituirà el proper 10 de març de 2012.

L’ANC serà el que nosaltres decidim en aquest acte de constitució. I quan dic nosaltres, vull dir tots els que ja hi estem participant i els que participarem durant els propers mesos en aquest procés constituent que vam engegar amb aquella Conferència Nacional. Serà el que nosaltres decidim, però els seus fonaments estratègics varen quedar ja fixats en la Conferència i queden recollits en la Declaració Fundacional que podeu trobar, conjuntament amb els altres documents, en el web de l’ANC.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària.

RAONS DE PES. ESTRUCTURES D'ESTAT

2011-12-30T02:53:00.001-08:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 10 de la sèrie Raons de pes. En els anteriors programes, hem pogut constatar com ens veiem afectats per la dependència política que Catalunya té respecte d’Espanya i com, aquesta dependència, incideix negativament en el nostre desenvolupament econòmic, social, lingüístic i cultural.

El Parlament català i el govern de la Generalitat , com a estructures d’Estat, resulten afectats, encara més si cal, per aquesta dependència política. Les actuacions del nostre Parlament i del nostre govern, les lleis, els reglaments, les politiques que volen aplicar es troben sempre subordinades a les decisions estatals.

En aquest programa núm. 10 vam poder conversar amb el nostre convidat, Miquel Sellarés, sobre les Estructures d’Estat, quins són els inconvenients actuals i quins serien els avantatges de què podríem disposar amb un Estat propi.

CATALUNYA-TUNÍSIA: ENS CAL UN ESTAT!

2011-12-29T10:06:00.000-08:00

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 100 DIES D'ESPLUGUES DECIDEIX

2011-12-28T01:46:00.001-08:00

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març, beu, entre altres, de les fonts de les consultes per la independència que van tenir lloc entre el 2009 i el 2011. Moltes de les plataformes que van sorigir en aquells anys han estat l'embrió de les assemblees locals de l'ANC.

És bo recordar, doncs, aquells mesos d'intensa activitat que va desplegar Esplugues decideix, avui convertida ja en Esplugues per la independència, assemblea local de l'ANC.

I TU, JA HAS DONAT LA CARA?

2011-12-27T04:56:00.000-08:00

La Coordinadora local de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana ha engegat una nova iniciativa independentista: el web Dóna la cara per la independència!'.

Aquesta nova iniciativa proposa d'assolir un milió d'adhesions de ciutadans que cedeixen una fotografia seva perquè es col·loqui sobre el mapa.

Perquè la fotografia? Donar la cara comporta un compromís, una manifestació clara i contundent del pensament de cadascú.. De moment, amb poques setmanes de funcionament, la iniciativa ja ha rebut prop d'un miler d'adhesions.

I tu, ja has donat la cara?

BANNER ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2011-12-26T02:31:00.001-08:00

El 10 de març de 2012 està, com aquell qui diu, al tombar de la propera cantonada... l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)és, doncs, ben a prop de ser una realitat.

Aquest és un dels banners de promoció de l'ANC:

BON NADAL I.... INDEPENDÈNCIA!

2011-12-25T01:57:00.000-08:00

Esplugues per la independència, Assemblea Nacional Catalana us desitja

Bon Nadal i...

que l'any 2012 ens acosti una mica més a la independència.

LA MORT D'UN PATRIOTA AL NORD (Víctor Alexandre)

2011-12-22T02:19:00.001-08:00

Article de Víctor Alexandre sobre en Josep de Calassanç Serra, "El Cala"

M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb motiu de la cloenda del Correllengua. Em va semblar una mica més afeblit, però no m'imaginava que les expectatives fossin tan fosques. Vital com era, malgrat aquella veu esquerdada que no li feia justícia, no acostumava a comentar el seu estat i encara menys a lamentar-se'n. Allò que ocupava el gros dels seus pensaments era el país, i ha mort dedicant-li totes les seves energies a través del Casal Jaume I de Perpinyà, del qual n'era president, o com a impulsor de Ràdio Arrels i d'Aire Nou de Bao. De fet, el renaixement de la consciència nacional i lingüística de la Catalunya del Nord, on residia des de feia més de trenta anys, és fruit del seu esforç al costat de persones que han aconseguit superar la frontera hispanofrancesa que agredeix el nostre poble. Per això vull retre-li un petit tribut d'admiració reproduint alguns dels seus textos.

"Siguem conscients que les tàctiques poden esdevenir elements de dilució d'una autèntica estratègia d'autocentrament polític en el propi país. El català no hi té res a fer en institucions polítiques que no ens pertanyen [Congrés i Senat espanyols] i que volen destruir la nostra identitat nacional, si no és el del reconeixement com el de qualsevol altra llengua estrangera."

"Ara [l'any 2007] a algunes escoles catalanes de La Bressola, i pagat per la Generalitat de Catalunya, s'estan col·locant rètols amb la inscripció 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat'. Si bé aquests conceptes per ells mateixos no tenen res de negatiu, agrupats en aquest ordre defineixen els "valors" d'una República francesa que fa més de tres-cents anys que fa tots els possibles per liquidar els catalans del nord, els 'valors' d'una república que en la seva Constitució nega absolutament qualsevol dret a la Catalunya Nord."

"De vegades veure els diaris de Catalunya Sud fa riure. L'editorial col·lectiu [26/11/2009] de defensa d'un Estatut més mort que viu, m'ha fet la impressió d'aquell qui reivindica una verdura podrida quan té a l'abast la fresca del dia. La dignitat fa temps que l'hem perduda (perdó, que l'han perduda!). [...] La maniobra montillista de les editorials de la 'dignitat', fa pudor de pànic davant les consultes independentistes del dia 13 de desembre. Maniobra de la qual els espanyols se'n foten com de l'any 40, maniobra d'us intern per al Principat d'uns polítics que ja no saben com justificar la seva total impotència, maniobra que prepara la inevitable dosi de vaselina que hauran d'utilitzar perquè la sentència constitucionalista passi millor. I després pantalons amunt, que no ha estat res."

La mort de Josep Serra, a l'edat de 60 anys, en una operació a cor obert a Montpeller, es fa molt difícil de pair per a tots els qui el teníem per amic i admiràvem la seva tasca en una de les parts més necessitades del país. Si Catalunya és avui una nació molt a prop de la seva independència és gràcies a la fermesa d'homes i dones com ell. Proposo que l'any vinent, una de les quatre columnes del Correllengua, dedicades a recordar persones compromeses amb els Països Catalans, li reti homenatge adoptant el seu nom. Moltes gràcies per les bones estones compartides, estimat Cala.

Moltes gràcies per la teva lluita, bon amic.

"EL CALA" : L'INDEPENDENTISME ESTÀ DE DOL

2011-12-20T07:53:00.000-08:00

La mort del Cala ha despertat un munt de reaccions en el món de l'independentisme. L'Aleix Renyé, periodista, escriptor i gran amic del Cala, li ha adreçat un darrer escrit titulat "En Cala, combatent, patriota i amic". Un extens escrit que acaba amb aquesta frase:

En un país digne, algú com en Josep de Calassanç Serra i Puig, en Cala, mereixeria honors i reconeixements nacionals.

Potser, el nostre país no es -encara- tan digne com desitjaríem, perquè la mort del Cala ha passat desapaercebuda per als grans mitjans de comunicació i, no cal ni dir-ho, per a tots els estaments oficials. Els mateixos que, per exemple, es desfeien en elogis i homenatges després de la mort d'un vell franquista com en Samaranch.

Els independentistes, siguem del color que siguem, sí que hem recordat el Cala: la persona, el combatent, el patriota, el germà, l'amic, el company...

Llibertat.cat fa un recull de les principals veus que ahir van recordar en Josep de Calassanç Serra, el Cala.

Cala: continuarem la lluita!

"CALA"...FINS SEMPRE!

2011-12-18T11:14:00.000-08:00

Digueu-me: podeu veure, a la primera
Llum de l’alba, allò que hem hissat
Amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada surarà
Triomfant sobre la terra dels lliures i la
Pàtria dels valents! (Martí Marcó)

El Cala ens ha deixat. Potser cansat de tanta lluita, de tants anys d’esforç, ha decidit descansar i que siguem nosaltres els que continuem el camí que ell ens va indicar ja fa molt de temps.

La seva cara desprenia bondat. Molts dels que no el coneixien podien veure en això un contrasentit... Reflex de bondat en una persona que havia estat fundadora d’una organització armada com Terra Lliure... Els que el coneixien de veritat sabien que no n’hi havia cap, de contrasentit.

A causa de la seva lluita i empès per l’Espanya que ens nega les llibertats, va haver d’optar ja fa molts anys per la via de l’exili. Un exili en terra catalana, malgrat que separada per fronteres administratives dels estats opressors.

La seva lluita va continuar al nord. El 2002 va rebre el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.

Vinculat a múltiples activitats de caire cultural i nacional, va participar activament en l’associació Aire Nou de Baó, en la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) i també en l’equip Criteri per l’autocentrament dels catalans. Actualment era també president del Casal de Perpinyà

Josep de Calassanç Serra, Cala, Fins sempre!

Faré de la paraula un dard enverinat,

del poema una perbocació

al rostre sense rostre

dels poderosos

UN PAS MÉS: ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-12-14T07:43:00.000-08:00

Avui 14 de desembre, és un nou dia històric.

Avui, a Vic, capital de la comarca d'Osona, s'ha constituït l'Associació de Municipis per la Independència. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, ha estat escollit president de l'entitat, que ja té 155 municipis adherits i un consell comarcal. Els batlles que formen l'associació representen més d'un milió tres-cents mil ciutadans d'arreu del Principat.

Amb Vic, l'associació té el suport de 22 capitals de comarca. Les comarques properes a Osona hi són totes: Ripoll, Olot, Manresa, Berga, Solsona i Igualada. Mentre que la resta són Amposta, Banyoles, les Borges Blanques, Balaguer, Cervera la Bisbal, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, la Seu d'Urgell, Sort, Girona, Tàrrega, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès. El cas de Girona és, de moment, l'única de les quatre capitals de demarcació que s'hi ha adherit i ho va fer durant el ple d'aquest dilluns.

A l'acte hi han assistit representants d'entitats sobiranistes com Òmnium Cultural, Osona per la Independència, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Fundació Catalunya Estat o Catalunya Acció, i també dels partits polítics ERC, Solidaritat Catalana i Reagrupament Independentista.

Aquest és el llistat de municipis que, de moment, s'han adherit a l'Associació:

Agramunt, Agullana, Aiguaviva, Alcanar, Almoster, Amposta, Anglès, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Arnes, Artés, Artesa de Segre, Avinyó, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Besalú, Bigues i Riells, Bolvir, Bordils, Caldes de Montbuí, Calldetenes, Cantallops, Capolat, Cardedeu, Cassà de la Selva, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Cervera, Collsuspina, Deltebre, El Port de la Selva, Espinelves, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Fulleda, Garriguella, Gombrèn, Gurb, Igualada, Jorba, L'Espluga de Francolí, La Bisbal d'Empordà, La Garriga, La Jonquera, La Selva del Camp, Les Borges Blanques, Les Franqueses del Vallès, Les Masies de Voltregà, Llambilles, Llançà, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Maspujols, Masquefa, Molins de Rei, Mollerussa, Montblanc, Navàs, Ogassa, Olesa de Bonesvalls, Olot, Orís, Pardines, Pedret i Marzà, Perafita, Planoles, Poboleda, Prats de Lluçanès, Prats de Rei, Premià de Dalt, Premià de Mar, Ripoll, Riudellots, Roda de Ter, Sallent, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Tous, Sant Pere Pescador, Sant Pere de Torelló, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eugènia de Berga, Santpedor, Sentmenat, Seròs, Solsona, Sora, Sort, Taradell, Tàrrega, Tavèrnoles, Teià, Tiana, Tona, Tordera, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Ullastrell, Vallfogona de Ripollès, Valls, Verdú, Verges, Vic, Vidrà, Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Vilanova i la Geltrú, Vilaplana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

RAONS DE PES: L'AUTODETERMINACIÓ

2011-12-13T01:09:00.000-08:00

El programa núm. 9 de Raons de pes va estar dedicat al dret d'autodeterminació. Els nostres convidats van ser:

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comitè Executiu d’una xarxa de despatxos d’advocats de dret internacional.

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del Secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Albert Bertrana. Va cursar estudis d’enginyeria de radiocomunicacions a Barcelona. El 1965 va marxar a París per motius polítics on va fer els estudis d’Economia Política i de Prospectiva Econòmica i Social.

El 1989 va ser fundador i Secretari General del Comitè Olímpic de Catalunya, COC, junt amb les primeres federacions esportives catalanes cofundadores; en representació de l’ADOC, i va organitzar la campanya per promoure la participació del COC als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Des del 1992 es documenta i té contactes internacionals en relació la sobirania i el dret a l’autodeterminació del pobles i les possibilitats reals de secessió per a la creació d’un Estat propi de la Nació catalana.

Del 1992 al 1995 va ser vicepresident de les escoles catalanes La Bressola a la Catalunya Nord.

L’any 1998 va ser elegit President de la Convenció per la Independència Nacional i va impulsar la creació dels Comitès Nació Catalana, amb la finalitat social oficialment registrada d’organitzar la consulta d’autodeterminació del Poble català i l’adopció d’una Constitució catalana.

Des del 2001 és President fundador de l’Agència del Cens Nacional del Poble Català, impulsada pels Comitès Nació Catalana per exercir el dret a l’autodeterminació.

Fruit d’aquesta conferència, l’agost de 2010 publica l’article “Els fets de juliol i l’estratègia”, amb què s’inicia la promoció del Pacte Nacional per a l’Autodeterminació per a partits polítics d’obediència catalana i entitats de la societat civil.

L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ES PRESENTA ALS MITJANS

2011-12-12T07:35:00.000-08:00

Avui 12 de desembre, al Museu d'Història de la ciutat a la plaça del Rei, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent ha fet una conferència de premsa per anunciar la constitució de l'ANC el proper 10 de març de 2012.

Jaume Marfany del Consell Permanent s'ha encarregat d'introduir l'acte i de presentar el Consell Permanent de l'ANC: "El Consell Permanent, format per 110 persones, moltes d'elles reconegudes per la seva trajectòria política o professional, va rebre el mandat de la Conferència Nacional per l'Estat propi de ser-ne el màxim representant fins a la constitució de l'ANC. El deure principal que tenim les persones que componem aquest Consell Permanent és el de vetllar pel compliment de la Declaració i del Full de Ruta aprovats en la Conferència Nacional.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment patidaris d'aconseguir un Estat propi. Un Estat català independent dins del marc de la Unió Europea. Un Estat català que sigui l'instrument més eficaç per aconseguir l'aprofundiment democràtic, cada cop més imprescindible, i una societat més justa, participativa i solidària."

La responsable de l'àrea territorial de l'ANC, Roser Loire, ha dit que el repte de l'ANC és arribar al 10 de març havent creat 241 assemblees territorials, sent present d'aquesta manera en tots els municipis de més de 3.000 habitants i que un de cada mil habitants quedi vinculat directament a l'organització. Actualment, ja són 93 les assemblees en ple funcionament i prop d'un centenar que es troben en fase final de constitució.

"La gran empenta del moviment tindrà lloc a l'estiu de l'any vinent. Serà entre la revetlla de Sant Joan i l'Onze de Setembre, quan es durà a terme la gran acció de l'ANC. Serà una marxa popular fragmentada en 'deu columnes', que vol recórrer tot el territori i que culminaran, totes juntes, en una marxa unitària que es farà a Barcelona en per la Diada. Una concentració que els promotors volen que sigui 'la més important de la història', i que superi la del 10-J."

El batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (CiU), s'ha declarat partidari de la col·laboració entre l'Assemblea i l'Associació de Municipis per la Independència, que ell mateix promou. 'Estem d'acord que hem de treballar plegats perquè la filosofia és ben bé la mateixa', ha dit Vila d'Abadal. 'Hi ha la necessitat de vertebrar el territori per assolir la independència, d'anar poble a poble, casa a casa, persona a persona per convèncer que lo bo i positiu per a nosaltres és ser un dia plenament independents i lliures', ha afegit.

Podeu veure el vídeo de la conferència de premsa que ha fet Vilaweb TV.

125 MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-12-12T01:16:00.000-08:00

Mostra Municipis per la Independència en un mapa més gran

DEBAT SOBRE LA UNITAT D'ACCIÓ DE L'INDEPENDENTISME

2011-12-09T08:03:00.000-08:00

El 15 de desembre, a les 20h, els companys de Sant Boi per la independència (ANC) han organitzat un més que interessant debat, no únicament pel tema, sinó també pels ponents que hi debatran.

No se'l perdeu!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. BUTLLETÍ INFORMATIU NÚM. 3

2011-12-07T10:32:00.001-08:00

Ja podeu veure el butlletí núm. 3 de l'Assemblea Nacional Catalana amb tota la informació sobre: Full de Ruta, Assemblees territorials i sectorials, Municipis per la independència, Catalunya Nord per la independència...

Ara toca l'Estat propi!

RAONS DE PES. MITJANS DE COMUNICACIÓ

2011-12-05T08:53:00.000-08:00

El divendres 25 de novembre es va emetre el programa núm. 8 de Raons de pes dedicat als mitjans de comunicació.

Els convidats van ser els periodistes i escriptors: Patrícia Gabancho, Soledat Balaguer i Xavier Borràs.

ÈXIT A ESPLUGUES DE CATALUNYA ÜBER ALLES

2011-12-05T08:52:00.000-08:00

Gran èxit de l'acte celebrat ahir a Esplugues de Llobregat amb la projecció de la pel·lícula Catalunya über alles i el debat posterior.

Més de 200 persones omplien ahir la Sala de projecció del Centre Cultural l'Avenç. La pel·lícula va agradar molt a tots els assitents, tal como es va poder comprovar en el debat posterior.

La xerrada-debat va comptar amb els ponents Ramon Térmens, director, guionista i productor de Catalunya über alles, M'Hamed Abdelouahed, de l'Associació Amazan i en Jaume Marfany, de la CAL d'Esplugues. Durant més d'una hora es va establir un diàleg profitós i intens entre el públic assistent i els ponents, sobretot amb en Ricard Térmens, que va respondre a tots els qüestions que se li van plantejar.

MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-11-30T07:03:00.000-08:00

Dos anys i un dia després de la celebració de les consultes sobiranistes a Osona, la seva capital, Vic, tornarà a ser el centre de l'independentisme, però aquest cop institucional.

El proper 14 de desembre és la data escollida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, per celebrar la primera assemblea, la constituent, de l'Associació Catalana de Municipis per la independència. Així, Vic acollirà representants del més de centenar de municipis que ja s'han adherit per plenari a l'Associació.

La voluntat de l'associació és fer créixer el front independentista municipal fins uns tres-cents municipis i posar les bases d'una futura consulta oficial sobre la independència coordinada entre els consistoris.

Actualment ja hi ha més del 10% dels municipis catalans adherits, entre ells, diverses capitals de comarca com ara Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll o Banyoles. En el full de ruta es contempla arribar fins els 300 municipis fer arribar la proposta al plenari de l'Ajuntament de Barcelona. (Font:Nació digital).

Veieu el mapa amb tots els muncipis per la independència

RAONS DE PES. SINDICATS I INDEPENDÈNCIA (el vídeo)

2011-11-28T09:02:00.000-08:00

Programa núm. 7 de Raons de pes en què vam poder conversar sobre els sindicats i la independència.

El nostre convidat va ser Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical i responsable de la negociació col·lectiva de la Intersindical-CSC.

Membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA EXISTEIX! ENVIEM CORREUS A LA REVISTA TIME!

2011-11-28T02:03:00.000-08:00

La dependència política que patim de l'Estat espanyol determina que Catalunya estigui associada a la "marca Espanya". No tenim ni la prjecció exterior adequada ni elements per dur-la a terme. L'Estat espanyol foment una projecció negativa del nostre país i intenta exportar l'anticatalanisme a l'exterior amb el suport de determninats mitjans estrangers que, lògicament, tenen els seus corresponsals amb seu a Madrid.

Patim d'un certa invisibilitat exterior que fa que siguem uns desconmeguts per a la majoria de l'opinió internacional.

En aquest sentit, la revista TIME no ens ha situat entre les 10 principals nacions aspirants a aconseguir un Estat propi. Hem quedat darrere de països com Euskadi i Escòcia, però també d'altres com Ossètia del Sud (Geòrgia), el Sàhara o la Padania (Itàlia)....

La pregunta és... Ens coneixen als Estats Units? Saben de la història passada i present dels Paísos Catalans? Coneixen les aspiracions de futur del poble català? Crec que la resposta és més que òbvia...

Des dels Estats Units, Alexis Vizcaíno llença una proposta: enviar correus electrònics a la revista TIME per intentar trencar amb aquesta invisibilitat internacional que tant ens perjudica.

Participem-hi! És molt senzill!

Cliqueu aquí

CATALUNYA ÜBER ALLES! ESPLUGUES CONTRA LA INTOLERÀNCIA

2011-11-28T01:28:00.000-08:00

Catalunya über alles! és una pel·lícula inqüestionable, valent i necessària. És una invitació al diàleg imprescindible, un desafiament a combatre la por i els perjudicis.

Catalunya über alles! alerta del triomf de la intolerància

Catalunya über alles! retrata el costat fosc de la societat catalana

Catalunya über alles! tres històries universals d’intolerància explicades a través de la Catalunya rural

Diumenge 4 de desembre, a les 19.30h,
a la Sala del Centre Cultural l'Avenç,
C. d'Àngel Guimerà 27-29 d'Esplugues de Llobregat.

CATALUNYA ÜBER ALLES! 4/12/2011

2011-11-25T07:45:00.001-08:00

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tot tipus de feixisme!

RAONS DE PES. JUSTÍCIA I DRET (el vídeo)

2011-11-24T07:08:00.000-08:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 6 de Raons de pes, dedicat a Justícia i Dret.

El nostre convidat va ser en Ricard Gené, Doctor en Dret per la UB. Enginyer de telecomunicacions. Postgrau en Dret de les noves tecnologies a YALE. Responsable de premsa del Col·legi penal Internacional adscrita a la Cort Penal Internacional de la Haya. Col·laborador del Berkman's Center de la Universitat de Harvard.

Membre del secretariat provisional de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent.

CATALUNYA ÜBER ALLES! CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA. CONTRA TOT TIPUS DE RACISME

2011-11-24T07:03:00.000-08:00

Diumenge dia 4 de desembre, a les 19.30h, a la Sala del Centre Cultural l'Avenç, es projectarà la pel·lícula de Ramon Térmens: Catalunya über Alles! Tot seguit, hi haurà una xerrada-debat amb el director de la pel·lícula, Ramon Térmens.

El preu simbòlic de l'entrada serà de 2 euros que aniran destinats íntegrament al finançar els costos de la pel·lícula.

Contra el racisme i la xenofòbia!

Contra tota mena de feixisme!

Organitza: Col·lectiu la Guitza, Centre Cultural l'Avenç, Cine club Imatge/74 i CAL d'Esplugues

Primera llista d'entitats adherides:

Grup de percussió Atabalats

L’Endoll Grup de teatre

Grup excursionista Gelade

Associació Pastorets d'Esplugues

Espluga Viva

Tradicions i Costums (TIC)

Grup d'Estudis d’Esplugues

Esbart Vila d’Esplugues

Esplugues per la independència. ANC

Colla de Bastoners

Associació de Dones del Gall

Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues (AMPEL)

Penya Barcelonista l’Avenç

Centre Excursionista d’Esplugues

Colla de Castellers d’Esplugues “Els cargolins”

Grup de Dones Actives d'Esplugues

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA ( i 4)

2011-11-23T08:52:00.001-08:00

S’ha dit per activa i per passiva que Catalunya, els Països Catalans, som un país d’acollida. Així és, efectivament. Sempre ha estat fàcil per al nouvingut ser considerat un català més, perquè Catalunya és un país format a través de generacions d’autòctons i de nouvinguts en què la incorporació a la comunitat nacional està fixada de manera preferent en la llengua i en la igualtat de drets i deures, no tant en elements culturals i menys encara en elements ètnics, perquè en el cas català no existeixen ni han existit mai.

Som un país format a través d’importants aportacions de diferents onades d’immigració al llarg dels darrers segles, i amb una consciència sòlida del valor de la pròpia llengua, com a instrument general de relació social. La societat catalana és un exemple d’integració social i nacional que s’ha gestat en condicions molt difícils i que per aquest fet pot aportar arreu del món coneixements importants en la defensa de la pròpia identitat, i en la gestió de la diversitat.

La societat catalana és ja una societat multilingüe i multicultural. Ho serà potser més en un futur. Cal, per damunt de tot, que també sigui una societat cohesionada i això només ho aconseguirem si es vertebra a l’entorn de la llengua i la cultura catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (3)

2011-11-22T02:28:00.000-08:00

Tant pel que fa a la llengua com a la cultura, si Catalunya tingués Estat propi podria disposar dels mecanismes habituals de què disposen totes les nacions independents per tal de normalitzar els usos lingüístics arreu del país, sobretot pel que fa als àmbits que depenen directament de l’Estat. Podria dur a terme polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetrien que el català esdevingués la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país.

En un Estat propi, es restabliria el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social. Resulta del tot evident que caldrà seguir potenciant la llengua castellana, no només perquè és una llengua que arrossega darrere un gran món cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No podem oblidar, però, que Catalunya és una societat multilingüe i multicultural, això vol dir que, a més del castellà, caldrà potenciar qualsevol altra llengua dels ciutadans de Catalunya, com a forma de respecte als drets individuals i, evidentment, pel que significa en aspecte de riquesa i coneixements lingüístics el que bona part de la població pugui dominar aquestes altres llengües. Això significaria, d’una banda, la creació d’estructures de foment de la llengua i cultura del país i, de l’altra, el coneixement i també aprofitament de la diversitat cultural i lingüística present a Catalunya.

No cal dir que un Estat propi faria possible l’existència d’un ensenyament amb uns continguts clarament nacionals que permetessin fomentar el coneixement de la nostra geografia, història i cultura. El sistema educatiu català ha de ser un sistema autocentrat, és a dir, que fomenti el coneixement i la valoració de la història i del present de la societat i nació catalanes.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (2)

2011-11-21T02:37:00.000-08:00

La dependència política que patim és, per damunt de tot, la causa principal de la situació social de la llengua catalana que, en la immensa majoria d’àmbits d’ús, ocupa una posició de subordinació respecte al castellà. Només cal que reflexioneu una mica sobre quina és la llengua d’ús principal en àmbits lligats al món de la indústria i el comerç, al món de l’empresa en general i, encara més, al món del lleure (sobretot a l’audiovisual) o al món jurídic.

La dependència política ens ha imposat la ideologia del bilingüisme. Fixeu-vos que escrivim “ideologia”, perquè en absolut podem estar en contra del coneixement de dues o més llengües, sinó en contra d’una ideologia que intenta disfressar el caràcter d’imposició que encara avui dia manté el castellà als Països Catalans. Aquesta “ideologia” és la que ajuda a mantenir un monolingüisme castellà en molta de la població d’origen espanyol o sud-americà. La ideologia del bilingüisme és la que provoca, encara avui, que els únics bilingües siguem els catalanoparlants.

Aquesta dependència política, que implica subordinació lingüística, representa també una dificultat més per a la consolidació d’un estàndard del català. La divisió dels Països Catalans en diferents comunitats ha fet inviable la creació d’un àmbit català de comunicació, imprescindible per a l’elaboració d’un registre estàndard d’ús. Tot plegat fa que la llengua catalana se’n ressenti i acabi apareixent el dubte sobre la funcionalitat i versalitat de la pròpia llengua.

Els problemes de la llengua són els problemes de la cultura. La ideologia del bilingüisme fa que l’univers conceptual també sigui diferent. És a dir, els punts de referència de la societat catalana no són els propis, sinó que s’introdueixen constantment marcs de referència que ens són aliens.

En el marc educatiu, els continguts ens vénen donats per l’Estat espanyol. Això impedeix la transmissió adequada de la realitat nacional catalana, tant pel que fa a l’àmbit nacional complet (Països Catalans) com també pel que fa referència a l’evolució històrica.

Resumint, en tots els àmbits, ja sigui el polític, l’econòmic, el d’infraestructures, el de la comunicació, el jurídic, també pel que fa al lingüístic, el cultural i l’educatiu, el sistema de transmissió de continguts i valors es fa de manera trossejada, en territoris aïllats i, sempre, convertit en un subsistema de la cultura dominant de l’estat: la castellana.

ENRIC GARRIGA TRULLOLS, UN INDEPENDENTISTA CATALÀ

2011-11-21T02:21:00.000-08:00

Ahir va morir Enric Garriga Trullols, patriota català que va dedicar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya i pel reconeixement de la nació occitana. Era president de l?institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanement Occitano-Català (CAOC).

Era enginyer químic de professió, però va treballar tota la vida de múltiples maneres per la independència de Catalunya, ja sigui col·laborant amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb un´únic objectiu: conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

RAONS DE PES. LLENGUA I CULTURA (1)

2011-11-20T04:13:00.000-08:00

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els primers a patir-la van ser doncs, els ciutadans de la Catalunya Nord, a partir del Tractat dels Pirineus del 1659. La resta de territoris dels Països Catalans patiran la persecució a partir dels Decrets de Nova Planta instaurats després de la derrota en la Guerra de Successió: “Este Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, haviendo cometido contra S.M. una grande alevosia, y así no tiene más privilegios ni fueros que aquellos que S.M. quisiera conceder en adelante.”

Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat. Per fer-se una idea de com han estat d’esfereïdors els atacs contra la llengua catalana, de com es va dur a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic, només cal donar un cop d’ull a llibres com La persecució política de la llengua catalana, de Francesc Ferrer i Gironès o Catalanofòbia, del mateix autor; també al llibre de Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant.

Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius. El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia. Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis -també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que es va iniciar fa més de tres segles

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (Butlletí informatiu)

2011-11-19T10:33:00.001-08:00

El Passat 30 d'abril, al Palau de Congressos de Barcelona, va néixer un procés per constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a final d'any, un organisme que aplegui el conjunt de l'independentisme i que defineixi un full de ruta cap a l'estat propi.

El passat dia 24 de setembre, a la capital del país en reunió extraordinària i conjunta del Secretariat ampliat i del Consell Permanent, aquest darrer va aprovar, a proposta del primer, l'ajornament de la celebració de l'Assemblea Constituent de l'ANC fins al dia 10 de març de 2012, en base a assegurar la consecució amb èxit dels objectius que la Conferència Nacional encomanà.

La feina d'extensió de la xarxa de l'ANC continua, però, a bon rtime; ´paral·lelament, se celebren actes arreu del país.

Podeu tenir tota la informació mitjançant el butlletí de l'ANC

"WHAT CATALANS WANT" UN LLIBRE PER EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN

2011-11-15T07:02:00.000-08:00

El passat mes de juliol, al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans es va presentar el llibre What Catalans Want. Més de 300 persones van assistir a l’acte en què, entre altres personalitats, va intervenir l’expresident de la Generalitat el Molt Honorable Jordi Pujol.

Aquest llibre és el fruit de dos anys de treball del seu autor Antoni Strubell. Dos anys entrevistant 35 personatges catalans i residents a Catalunya. El llibre ha comptat amb el treball del fotògraf Lluís Brunet i també de Liz Castro, que n’ha fet la realització i l’edició.

Un llibre per explicar Catalunya al món.

A CAL parlar de llengua vam poder conversar amb el seu autor Antoni Strubell sobre el llbire i sobvre altres qüestions de política nacional.

Antoni Strubell i Trueta va néixer a Oxford (Anglaterra). Estudià llengües modernes a la Universitat d’Osford i des del 1981 fins al 2010 va residir al Euskadi on va fer classes de filologia anglesa a la Unviersitat de Deusto.

Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, tant catalans com anglesos. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser escollit diputat per la formació Solidaritat Catalana per la Independència.

CATALUNYA ÜBER ALLES! A ESPLUGUES

2011-11-14T06:31:00.001-08:00

Ben aviat a Esplugues!

Estigueu atents a les nostres informacions

RAONS DE PES: LLENGUA I CULTURA (El vídeo)

2011-11-13T11:36:00.000-08:00

Aquest és el programa núm. 5 de Raons de pes. En aquesta ocasió hem pogut conversar sobre les raons de pes per a l'Estat propi des de l'àmbit de la llengua i la cultura.

Els nostres convidats han estat:

Blanca Serra llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Entre altres, ha estat militant del FNC, del PSAN i de l’IPC i de l’MDT. Ha estat membre activa del Sindicat de mestres i del Secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. Pertany a al Consell Permanent de l’ANC actualment en fase constituent.

Carles Castellanos. Professor de la UAB i membre del FOCDA i del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc / Països Catalans. De trajectòria política similar a la de Blanca Serra, ha estat membre del FNC, del PSAN, de l’IPC i de l’MDT. Pertany a al CP de l’ANC actualment en fase constituent.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: FOTOGRAFIES ACTE 7 DE NOVEMBRE

2011-11-10T02:39:00.000-08:00

L'acte que va convocar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat dilluns 7 de novembre en homenatge a l'Assemblea de Catalunya, va ser tot un èxit amb l'església de Sant Agustí plena a vessar.

Les més de 1.000 persones que van poder asistir a l'acte van comprovar que en cap cas es tractava d'una simple mirada al passat, sinó que, al contrari, l'ANC recollia el testimoni de l'antiga Assemblea de Catalunya per continuar la lluita fins a la consecució de l'Estat propi per al nostre país.

Podeu veure un ampli reportatge fotogràfic de la memorable jornada del 7 de novembre, clicant aquí.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: ARA TOCA L'ESTAT PROPI

2011-11-08T02:33:00.000-08:00

Ahir, 7 de novembre de 2011, 40 anys després de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana en recull el testimoni per continuar la lluita fins a la consecució de l’Estat propi.

Ahir, més de mil persones vam omplir a vessar l’església de Sant Agustí de Barcelona per homenatjar l’Assemblea de Catalunya i exigir el dret d’autodeterminació.

L’acte va ser presentat per Jaume Marfany, del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Mossèn Francesc Casañas, actual rector de la parròquia, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a l'acte, i s’ha referit explícitament al seu predecessor, el Mossèn Juncà que va ser el mossèn que va donar aixopluc a l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1971.

L'acte va servir per homenatjar la "plataforma antifranquista més important de l'Estat", en paraules de l'escriptor Antoni Batista, que va ressaltar la necessitat de "recordar la història". Va citar, també, personalitats claus en aquells anys com Antoni Gutiérrez, Josep Benet, Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell, que van ser homenatjats amb una llarga ovació pels assistents.

Tot seguit va tenir lloc una taula rodona entre diverses personalitats que van pertànyer a l’Assemblea de Catalunya. Moderats per Carme Forcadell, membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana, van participar-hi Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Miquel Sellarès i Blanca Serra.

Jordi Carbonell va reivindicar la tasca de l’Assemblea assegurant que 'quedarà com un dels actes històrics d’aquest poble català que sempre ressorgeix i es refà de les pitjors derrotes' i ha deixat clar que 'fins que no assolim l’autodeterminació no podem donar-nos per vençuts. Amb Espanya no hi ha res a fer, només tenim oportunitat de fer vida fora d’Espanya i amb la plena independència'.

Ricard Lobo, per la seva banda, ha volgut recordar a les persones que van participar en la constitució de l’Assemblea i que ens han deixat, i ha remarcat que 'la vàlua que lliga l’Assemblea de Catalunya amb l’Assemblea Nacional Catalana és el quart punt de l’Assemblea: l’exercici del dret d’autodeterminació'. Per aquest motiu ha encoratjat els presents dient que 'només ens falta posar-nos a la feina perquè els que som aquí puguem veure un estat sobirà dins la Unió Europea'.

Miquel Sellarés, contudent i clar ha explicat que 'després de 40 anys ens trobem que aquell estat en el que nosaltres volíem haver-nos entès, no ha canviat. Ni és plurinacional, ni pluricultural i només ens accepta sent subordinats'. Com a remei també ha insistit en la independència i per avançar en aquest camí ha marcat tres vies claus: 'Les nostres institucions, la societat civil amb Òmnium Cultural i altres entitats i l'Assemblea Nacional de Catalunya, un element que ha d'empènyer les institucions del país perquè junts ho aconseguirem, per separat i enfrontats no aconseguirem res'. Sellarès ha tancat la seva intervenció amb una sentència ferma i crítica: 'Per ser al món com tothom toca fer Estat. Pujol i altres quan parlaven d'Estat parlaven d'Espanya i amb això no aconseguirem res'.

Finalment, Blanca Serra ha reivindicat el paper de les dones de l’Assemblea de Catalunya confessant-se 'contenta per representar les dones visibles de l'Assemblea perquè d'invisibles n'hi havia moltes més' i ha criticat l’actual democràcia espanyola. 'Amb llei de partits, presos polítics, audiència nacional, llengües de primera i de segona, drets socials en retrocés... això es una democràcia molt precària”. És per això que ha llançat la pregunta retòrica: 'A què esperem?

El membre de l'Assemblea de Catalunya, Pere Ignasi Fages, va assegurar en un manifest subscrit per 110 dels membres de l'Assemblea que "igual que fa 40 anys, ha arribat el moment de dir prou i encetar una via que ens permeti encarar el futur en llibertat". "Per això, va continuar, donem suport a l'Assembla Nacional Catalana passant-li el relleu per aconseguir la llibertat de la nació catalana".

Un cop acabades les intervencions i mentre la coral El poble que canta entonava el Cant de la senyera s'ha desplegat la que va protagonitzar 40 anys enrere la constitució de l’Assemblea de Catalunya, amb una enorme ovació. L’acte ha conclòs amb la lectura del manifest i les interpretacions, per part de la coral El poble que canta, de La Balenguera i l’himne nacional de Catalunya Els Segadors.

RAONS DE PES: RELACIONS INTERNACIONALS I INDEPENDÈNCIA (El vídeo)

2011-11-01T10:54:00.000-07:00

Aquest és el vídeo del programa núm. 4 de Raons de pes on vam poder conversar amb en Miquel Strubell i Ricard Gené sobre Realcions internacionals i independència.

Miquel Strubell. Sociolingüista. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d’Oxford. Actualment és professor dels nous estudis de Llengües i Cultures a la UOC. Va ser president de l’associació política Catalunya 2003 i membre fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés.

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent.

Ricard Gené. Advocat, soci d’un buffet amb molta clientela internacional. Ha estat president i encara n’és membre del Comité Executiu de LawExchange International, una xarxa mundial de despatxos d’advocats.

És un estudiós de temes relatius a l’autodeterminació dels pobles en dret internacional i processos d’alliberament nacional. Per raó de les seves vinculacions familiars, coneix molt bé el cas d’Eslovènia.

Forma part del secretariat provisional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualment en fase constituent

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: 7 DE NOVEMBRE

2011-10-30T05:48:00.000-07:00

El proper dia 7 de novembre farà 40 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya i, per commemorar-ho i recordar que alguns dels seus punts programàtics encara no s'han assolit.

L'Assemblea Nacional Catalana organitza un acte, el mateix dia 7, a les 8 del vespre, a la mateixa Església de Sant Agustí, a la Plaça de Sant Agustí de Barcelona, on es va fer aquell primer acte fundacional. L'església, pot acollir una aforament d'unes mil persones.

Programa de l'acte:

Conferència sobre el paper de l'Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre "La gran conspiració", probablement el relat més fidel del que va ser i representar l'Assemblea de Catalunya.

Taula rodona amb la participació d'algunes de les persones que foren protagonistes en l'Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès, Blanca Serra,...)

Lectura del Manifest d'adhesió a l'acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l'aprofundiment democràtic i l'exercici de l'autodeterminació.

Cant dels Segadors

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-3)

2011-10-27T01:25:00.000-07:00

Algunes xifres

Catalunya és la tercera comunitat en pagar més impostos (per darrere de Madrid i les Balears) i, en canvi, la desena en transferències de l’Estat.

L’any 2006, Catalunya rebia uns 2.143 euros per habitant i any, mentre que els bascos en rebien 5.833 i els navarresos 4.794.

Els alumnes catalans representen un 17% del total de l’alumnat de l’Estat espanyol, tanmateix, només reben un 8% del total de beques que s’atorguen.

A la província de Madrid, s’ha construït en els darrers anys més de 600 quilòmetres d’autovia, mentre que a la província de Barcelona la construcció per part de l’Estat només ha arribat a 20 quilòmetres.

Les dades de l’aportació catalana al Fons de reserva espanyol segueixen el mateix camí: Catalunya aporta uns 13 mil milions d’euros, mentre que la resta d’Espanya només uns 4.500 milions.

Pel que fa a infraestructures, amb dades de l’any 2000, el sector públic ha deixat d’invertir a Catalunya una mitjana anual de 1.084 milions d’euros. La inversió per persona de l’Estat a Catalunya (any 2000) ha estat de 109 euros, molt lluny de la mitjana espanyola que va ser de 162 euros i, encara més, de la inversió a la Comunitat de Madrid, que va ser de 176 euros.

Tots els economistes hi estan d’acord: sense infraestructures productives no hi ha creixement econòmic. Crec que va ser en Ramon Tremosa que va dir: “Un país només és lliure si pot decidir i gestionar les infraestructures que necessita. Qui regateja les infraestructures que els catalans necessiten per prosperar sap molt bé el que es fa: sense elles l’economia catalana decaurà i, per tant, la llengua, la cultura i la nació catalanes entraran en decadència. A tot arreu hi ha una clara relació entre cicle econòmic i cicle nacional.”

La Catalunya estat

No cal rumiar gaire per entendre quina seria la situació econòmica d’una Catalunya que disposés d’un estat propi i que, per tant, pogués gestionar lliurament la seva capacitat de generar riquesa. Per citar alguna dada, el pressupost de la Generalitat podria incrementar-se en un 60% tot passant dels 39.136 milions d’euros de l’any passat a uns 58.985 milions. Aquest increment fruit de l’eliminació de l’actual espoli fiscal de 22.000 milions d’euros podria millorar sens dubte la situació social actual amb la creació d’un nou pla d’infraestructures que ens permetessin mantenir el mercat espanyol i augmentar el comerç internacional; potenciar la petita i mitjana empresa; millorar el sistema de pensions alhora que es podria racionalitzar el sistema fiscal i reduir els impostos excessius; crear una política industrial pròpia amb la conseqüent reestructuració industrial i comercial; potenciar la logística dels ports i aeroports catalans; reestructurar el sistema educatiu i millorar encara més la sanitat pública.

RAONS DE PES: SOSTENIBILITAT I INDEPENDÈNCIA (El vídeo)

2011-10-25T06:40:00.001-07:00

Aquest és el vídeo del tercer programa de Raons de pes.

Cada vegada més, la societat catalana es mostra sensibilitzada i alhora preocupada per tot el que fa referència al medi ambient, als recursos naturals... preocupada pel sistema de vida actual que sembla conduir-nos a una lenta i progressiva destrucció dels recursos naturals del planeta.

En el programa anterior vam poder conversar sobre economia en un sentit molt general. Avui, en aquest tercer programa, volem parlar de nou sobre Economia, lligada, però, a la sostenibilitat.

Si Catalunya disposés d’un Estat propi, seria possible canviar el model energètic actual? Podríem elaborar polítiques de sostenibilitat que ajudessin a millorar tot el que es relaciona amb el medi ambient?

Durant mitja hora vam poder conversar sobre els avantatges que en economia sostenible representaria per a Catalunya disposar d’un Estat propi amb els nostres convidats:

Santiago Vilanova. Llicenciat en Ciències de la Informació. Entre altres, és membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana.

Cofundador del MEC (Moviment Ecologista Català) i del partit Alternativa Verda. Actualment és director de l'empresa Gea-Consultors Ambientals i president de l'Associació "Una Sola Terra".

Ha publicat diversos llibres. Ha estat Premi d'assaig "Xarxa" 1978 amb "El combat ecologista a Catalunya" i el 1990 amb L'onada ecològica". Col·labora habitualment en el Punt diari-Avui.

És membre de l’ANC actualment en fase constituent.

Josep Puig. És enginyer industrial, especialitat en tècniques energètiques. Diplomat en Enginyeria Biomèdica i en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental. Doctorat en enginyeria industrial. Des de l’any 1974 treballa com enginyer tant a l'empresa privada com a la universitat.

Fundador, l’any 1992 d’Ecoserveis, una associació professional dedicada a la consultoria i a l’educació sobre energia i medi ambient. Ecoserveis ha sigut guardonada amb el Premi Solar Europeu 2004 en la seva categoria d’Arquitectura Solar. Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears.

Ha publicat diversos llibres Ha publicat articles a diverses revistes científiques i tècniques i de divulgació general sobre temàtiques energètiques, ecològiques i tecnològiques.

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-2)

2011-10-23T11:48:00.000-07:00

La dependència política que pateix Catalunya i els Països Catalans d’Espanya es tradueix en una important dependència econòmica que acaba sent un espoli fiscal en tota regla. Aquest espoli comporta un dèficit fiscal de gran magnitud acompanyat d’un altre dèficit molt importat com és el d’infraestructures i, tot plegat repercuteix, d’una banda, en una disminució molt important del benestar material de la societat catalana i, d’una altra, que està estretament lligada, en una pèrdua de competitivitat en el mercat internacional de les nostres empreses.

Per mesurar el benestar material d’una societat, sovint, la principal macromagnitud que es fa servir és el Producte Interior Brut (PIB). La posició que ocupa Catalunya en el marc europeu de referència i quina podria ser en un futur Estat independent és una de les múltiples raons de pes econòmiques que ens impulsen vers l’Estat propi. Efectivament, en dades de 2008, la Catalunya autonòmica actual ocupa el 8è. lloc (Espanya el 12è) en aquesta mena de rànquing mesurat pel PIB. La Catalunya independent, ocuparia un 4t lloc.

Centrem-nos, però, en el conegut dèficit fiscal, és a dir, la diferència entre la despesa pública efectuada al territori i els impostos que s’hi ha generat. Ambn dades també de 2008, L’espoli fiscal era equivalent a un 10,2%, és a dir, a uns 3.000 euros per habitant i any que, en total, representen un total de 22.000 milions d’euros l’any.

Un dèficit fiscal que ha comportat un empobriment progressiu de Catalunya. Només cal fer un cop d’ull als dèficits tolerats en altres països de caire federal. Veuríem com a Alemanya el dèficit fiscal màxim permès és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia.

Aquest dèficit fiscal ve donat per la quota de “solidaritat interregional” que es va instaurar en el moment de lla creació de l’Estat de les autonomies. En aquells moments de conegut “cafè para todos”, les comunitats deficitàries eren quatre (curiosament, tres d’elles dels Països Catalans: Catalunya, País Valencia i les Illes) les altres onze “cobraven”. Han passat més de 30 anys i la relació continua sent la mateixa. Una “solidaritat” eterna que fa que determiades comunitats s’instal·lin en la política de subvencions i de subsidis i es puguin permetre viure per sobre, molt per sobre, de la riquesa real que produeixen, encara que sigui a costa de l’empobriment progressiu de les comunitats “riques” que, per poder subsistir es veuen obligades a aplicar retallades socials mai desitjades.

El dèficit fiscal produeix un creixement espectacular de les diferències de renda entre els ciutadans de Catalunya. El dèficit fiscal perjudica de manera més directa a les classes mitjanes i baixes. Hem de pensar que les denominades classes altes poden anar a l’escola privada, es poden pagar una mútua mèdica, poden fer servir sense més problemes les autopistes de peatge, etc. En canvi, i això ho estem patint ara mateix, els serveis públics catalans es troben cada vegada més en una situació d’autèntic col·lapse.

IDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES (Economia i benestar-1)

2011-10-20T01:10:00.000-07:00

Ja fa temps que al nostre país s’ha obert un important debat sobre la possibilitat o no d’una Catalunya independent. Sobre la viabilitat o no, d’una Catalunya que pugui disposar d’un Estat propi.

Diversos són els motius que han propiciat aquest debat, sobretot, la desconfiança sobre el procés autonòmic, que molts ja donen per acabat després del fracàs del procés de revisió estatutària engegat pel Parlament català l’any 2005. Un procés que ha acabat representant un dels períodes més tristos i decebedors de la història recent d’aquest país.

És possible i viable avui dia, al segle XXI, una Catalunya independent?

Existeixen prou raons i arguments de pes perquè els catalans reivindiquem un Estat propi per al nostre país?

Sens dubte, són moltes les raons purament objectives que ens impulsen cap a l’Estat propi. Hi ha raons de tota mena: des dels fonaments de fet i de dret fins a les raons purament econòmiques i de benestar, tot passant per altres com les de la llengua i cultura, els mitjans de comunicació, la justícia i dret o les relacions internacionals.

Enquests articles m'agradaria comentar-vos algu de es raons de pes ematèria econòmica.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA A SANT ANDREU. CICLE DE CONFERÈNCIES

2011-10-19T07:18:00.000-07:00

Cliqueu damunt per veure'l més gran

L'Assemblea territorial de Sant Andreu, membre de l'Assemblea Nacional Catalana en fase constituent, organitza un cicle de conferèncias sota el títol Catalunya Estat d'Europa.

El dimarts, 25 d'octubre, a les 19.15h, a l'Auditori Can Fabra, C. del Segre 24-32 de Barcelona, tindrà lloc la primera d'aquestes conferència que durà per títol:

Raons econòmiques per a l'Estat propi

RAONS DE PES: ECONOMIA, BENESTAR I INDEPENDÈNCIA (Vídeo)

2011-10-17T06:49:00.000-07:00

Aquest és el vídeo del segon programa de la sèrie Raons de pes.

El programa va girar a l'entorn d'Economia, benestar i independència. Vam poder conversar amb l'Òscar Mascarilla i l'Albert Codinas.

L'Òscar Mascarilla és llicenciat i doctorat en Economia per la Universitat de Barcelona. Professor titular de la UB en l'area d'Economia aplicada. És investigador del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials. Ha publicat diversos llibres i col·labora en revistes d'Economia. És membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.

L'Albert Codinas és llicenciat en Història contemporània per la Universitat de Barcelona. Administrador d'un grup d'empreses dins de l'àmbit de la sociocultura. President del Patronat Institut de recerca de la Nova Història. President de l'executiva de la ació Catalunya Estat. Membre de l'Assemblea Nacional Catalana acutalment en fase constituent.

RAONS DE PES; ELS DRETS NACIONALS (VÍDEO)

2011-10-15T02:50:00.000-07:00

Aquest és el primer programa de Raons de pes en què, com ja sabeu, vam poder conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals de Catalunya.

Els convidats van ser la Carme Forcadell i en Josep Ferrer.

Esperem que us agradi i, sobretot, feu-lo córrer!

RAONS DE PES: HORARIS

2011-10-10T07:38:00.000-07:00

Tal com ja hem comentat en anteriors entrades, Raons de pes és una sèrie d'onze programes que estan basats en les 175 raons per l'Estat propi.

Raons de pes s'emet per ETV Llobregat i per la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat.

Els horaris del programa a ETV Llobregat són els següents:

Raons de pes en directe: Cada divendres, a les 23h

En redifusió: Cada diumenge a les 17.30h

Proper programa sobre Economia, benestar i independència. El divendres dia 14 d'octubre, a les 23h. En redifusió, diumenge 16 d'octubre a les 17.30h.

No us els podeu perdre!

DEPENDÈNCIA POLÍTICA = ESPOLI FISCAL

2011-10-09T11:31:00.000-07:00

Vagi per endavant l’escassa simpatia que sento pel Sr. Duran i Lleida. No és el perfil de polític que m’entusiasma, malgrat reconèixer la seva experiència, habilitat i intel·ligència.

Fet aquest preàmbul, haig de reconèixer que per fi algú de la nostra classe política “oficial” (per dir-ho d’alguna manera) s’ha atrevit a dir una part de la veritat, l’escabrosa veritat que s’amaga darrera la dependència política que pateix Catalunya de l’Estat espanyol. Una dependència que és igual a espoli fiscal, dèficit d’infraestructures, més impostos, pèrdua de competitivitat internacional o pèrdua de poder adquisitiu de les nostres classes mitjanes i populars.

Finalment, Duran i Lleida va trencar amb aquesta mena de correcció política, de discurs “políticament correcte” i es va atrevir a esmentar l’intocable, el recontraconsagrat Plan de Empleo Rural (PER), aquest subsidi etern i exclusiu que el govern de Felipe González va atorgar als temporers andalusos i extremenys. Un subsidi que segur que coneixen molt bé els nostres compatriotes nascuts o que tenen arrels familiars en aquelles contrades i que, a l’estiu, després de passar penúries en la seva localitat catalana, es desplacen a passar uns dies al seu poble i veuen la injustícia de la situació i la viuen en primera persona.

El PER és només una de tantes situacions injustes que ens toca patir a causa de la nostra dependència política de l'Estat espanyol. N'hi ha d'altres com la situació esperpèntica que representa haver de tancar quiròfans a Catalunya quan en altres territoris de l'Estat segueixen vivint d'una economia que té la seva principal font d'espoliació als Països Catalans.

INDEPENDÈNCIA? RAONS DE PES

2011-10-07T07:02:00.000-07:00

Avui divendres, 7 d'octubre, s'emet per ETV Llobregat el primer programa de la sèrie Raons de pes.

Raons de pes està format per onze programes que s'emetran cada divendres, per ETV Llobregat, a les 11h. El programa també l'emetran les cadenes associades a la Xarxa de Televisions Digitals Independentes de Proximitat.

En el programa d'avui, podrem conversar sobre els Fonaments de fet i de dret, sobre els drets nacionals i la voluntat política de Catalunya per reivindicar un Estat propi.

Els convidats son:

Carme Forcadell, llicenciada en Filosofia i Ciències de la Comunicació per la Universitat de Barcelona i Màster en Filologia catalana per la mateixa universitat. Ha treballat com a funcionària del departament d'Educació des del 1985. Des del 2004 és assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. Ha publicat diversos llibres i material didàctic. També h col·laborat en diversos mitjans de comunicació. És vicepresidenta de la PDD i membre del Secretariat provisional de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.

Josep Ferrer i Ferrer, filòleg. Entre altres, cofundador del PSAN, de Nacionalistes d'Esquerra i de la Crida. Autor del llibre L'alliberament nacional i de classe. Membre del Consell Permanent de l' Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase constituent.

CORREDOR MEDITERRANI: UNA INFRAESTRUCUTRA VITAL PER ALS PAÏSOS CATALANS

2011-09-29T00:54:00.000-07:00

El Cercle Català de Negocis ha creat un vídeo on denuncia i constata que des de sempre el govern espanyol ha treballat deliberadament en contra de l’eix mediterrani. L’objectiu del Cercle és sensibilitzar la població i les principals institucions catalanes, espanyoles i, fins i tot, internacionals que el corredor mediterrani és fonamental pel futur de Catalunya i d’Europa mateixa, i que cal adoptar una posició bel·ligerant per obligar el ministre de Foment i el govern espanyol a passar de les paraules als fets i demanar a la Comissió Europea que faci el traçat resseguint la línia del Mediterrani.

A hores d’ara, la proposta que està sobre la taula dels comissaris europeus, que en qüestió de prop de vint dies han de prendre la decisió de quins eixos s’incorporen al pla de la xarxa transeuropea, és un eix que un cop arriba a València mor. D’altra banda, una segona branca uneix Barcelona amb Saragossa, Madrid i Algesires.

En cas que aquesta proposta prosperi, Catalunya i la riba sud-est mediterrània quedarien aïllades de la connexió amb el mercat nord-africà, que cada cop té un paper més estratègic per a les exportacions catalanes i per a les ciutats i indústries situades a la riba del Mediterrani.

El vídeo, que ja està disponible al Canal CCNTV de Youtube http://www.youtube.com/ user/CCatalaNegocis, està locutat en català. En pocs dies, el vídeo estarà disponible en castellà i en anglès. El CCN té previst enviar-lo a tots els municipis, entitats i institucions espanyoles afectades i fer arribar la versió en anglès a la Comissió Europea, als eurodiputats catalans i a totes aquelles autoritats que poden influir en la presa d’una decisió sobre el futur de l’eix mediterrani.

OSONA PER LA INDEPENDÈNCIA: I TANMATEIX LA REMOR PERSISTEIX

2011-09-24T10:47:00.000-07:00

Mil dues-centes persones...

Qui pot omplir avui un teatre amb 1.200 persones per parlar d'independència...

Qui és capaç d'omplir un teatre (sense llogar autocars, pagar dinars o berenars o, fins i tot, dietes...) amb 1.200 persones per parlar de política...

El teatre l'Atlàntida de Vic es va omplir ahir de gom a gom en la presentació d'Osona per la Independència, la secció territorial osonenca de l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització que té previst constituir-se formalment pel març de l'any que ve.

L'expectació que ha despertat l'acte ha estat extraordinari: unes 1.200 persones han omplert la platea i l'amfiteatre de les dues sales grans de l'Atlàntida i hi ha hagut gent que s'ha quedat a fora. Una bona part del públic ha pogut seguir l'acte gràcies a una pantalla gegant.

Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic (segon per l'esquerra)

Malgrat aquest gran èxit, pocs són els mitjans que se n'han fet ressò. Volen silenciar tot el que puguin aquesta remor que se sent i que va creixent.

Podeu seguir, però, les cròniques de l'acte a VilaWeb, Nació Digital

Un interessant article Hi ha dates que s'incrusten en la memòria col·lectiva...

Fotografies de l'acte

Aquesta remor que se sent...

I tanmateix la remor persisteix....

OSONA PER LA INDEPENDÈNCIA: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

2011-09-22T02:34:00.000-07:00

L'Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase de constitució, comença ja a fer-se visible.

Demà divendres, a les 21h, l'assemblea territorial Osona per la Independència es presentarà públicament en un acte al Teatre l'Atlàntida de Vic. Aquesta assemblea comarcal s'encarregarà de vertebrar els pobles de la comarca d'Osona de l'Assemblea Nacional Catalana.

Segons el seu portaveu, Lluís Corominas, l'assemblea la formen persones amb diferents sensibilitats polítiques que provenen dels pobles de la comarca amb la intenció 'd'assolir la independència política de Catalunya'.

En l'acte de divendres, el portaveu de la coordinadora d'Osona per la Independència, Lluís Corominas, explicarà què és l'Assemblea Nacional Catalana i què proposa la seva entitat. A continuació, el primer rector de la Universitat de Vic i membre del Consell Assessor, el folguerolenc Ricard Torrents, serà l'encarregat de la segona ponència. Després, el cantautor i músic Lluís Llach que, a més, és membre del Consell Permanent de l'Assemblea intervindrà en l'acte. El doctor Jordi Folch, membre també del Consell Assessor d'Osona per la Independència tancarà la ronda de ponències.

Per cloure l'acte, el cor jove de Centelles, Cantus Firmus, serà l'encarregat de posar la nota musical a l'acte i interpretarà el Cant de la Senyera i els Segadors.

ESPLUGUES PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-09-18T10:52:00.000-07:00

Esplugues decideix és la plataforma que, entre els mesos de gener a juny de 2010, va impulsar la consulta sobre la independència de Catalunya a Esplugues de Llobregat. Finalment, la consulta va tenir lloc el 20 de juny del mateix any.

Esplugues decideix va continuar com a plataforma activa fins a la Conferència Nacional per l'Estat propi que va tenir lloc el passat 30 d'abril. Arran d'aquesta Conferència, es va proposar en assemblea celebrada el 30 de maig de 2011, constituir-nos com a assemblea local integrada en la futura Assemblea Nacional Catalana, actualment en fase de constitució. La proposta va ser acceptada per unanimitat de tots els assistents.

A partir d'aquella data, doncs, totes les activitats i accions que hem estat duent a terme han estat ja sota el nom d'Esplugues per la independència.

Reprenem ara aquest bloc com una continuïtat de l'antic bloc d'Esplugues decideix. En aquest sentit, hem conservat totes les entrades realitzades amb el nom d'aquella plataforma perquè entenem que Esplugues per la independència és hereva de tot el que va significar en el seu moment Esplugues decideix.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (3)

2011-06-02T06:18:00.000-07:00

El vídeo d'avui, Moments estelars de Catalunya, és un muntatge realitzat amb imatges extretes de contingut públic del 'Lipdup per la Independència', de la Generalitat de Catalunya, i cedides per PDD.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (2)

2011-06-02T06:17:00.000-07:00

Continuem amb la reproducció de vídeos de la Conferència Nacional per l'Estat propi. En el d'avui, podeu visionar la Declaració Fundacional llegida per Rosa Calafat, Imma Prat, Maria Mercè Roca, Jordi Guixé, Joan Contijoch i Joel Joan.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA

2011-05-28T03:05:00.000-07:00

Com molts ja sabeu, el passat 30 d'abril es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. Aquest va ser el principi del que esperem sigui un gran moviment popular i transversal, l'Assemblea Nacional Catalana, que ha d'empènyer aquest país, d'una vegada per totes, cap a la independència.

Durant l'acte del 30 d'abril es van poder visionar uns quants vídeos d'aquells que estimulen, que et confereixen una bona dosi d'autosetima i que ajuden a fer cohesió de grup.

Aquí en teniu el primer. Mentre anàvem entrant a la sala, aquest era el vídeo que s'hi anava projectant.

UNA MULTA CONTRA TOTS: EN SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL

2011-05-12T01:36:00.000-07:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió.

Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

EL PP I EL PSC TOMBEN LA PROPOSTA CIUTADANA

2011-05-03T02:29:00.000-07:00

Els resultats sobre la proposta ciutadana que Esplugues decideix va presentar en el darrer ple de l'Ajuntament han estat els següents:

Vots favorables a la proposta: ERC, CiU i ICV

El PP, tot i felicitar-nos posteriorment per la iniciativa, va votar en contra perquè "són un partit constitucionalista que acata les sentències dels jutges".

El PSOE-PSC, per boca del seu portaveu, va dir que "no procedia donat que la sentència del suprem era prou ambigua perquè la Generalitat mantingués les competències en el tema de la llengua". Quan se li va demanar el vot concret -més enllà del "no procedeix"- l'alcaldessa va prendre la paraula i va dir "no".

Prenem-ne bona nota de cara a les properes eleccions municipals.

ESPLGUES DECIDEIX DEFENSARÀ UNA PROPOSTA CIUTADANA PER L'AUTODETERMINACIÓ

2011-04-26T07:35:00.000-07:00

Esplugues Decideix es constituí el passat mes de febrer del 2010 com una plataforma ciutadana en pro de l'exercici del dret d'autodeterminació nacional. Amb aquesta intenció, el passat 20 de juny del 2010, impulsà la celebració d'una consulta popular sobre la independència. Lluny de donar per acabada la seva activitat, Esplugues Decideix ha continuat aquesta tasca.

En aquest sentit, demà es presentarà al Ple de l'Ajuntament una proposta ciutadana en pro del dret d'autodeterminació. El punt de partida és respondre al nou status quo constitucional assenyalat per la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya. El text és fruit del consens entre les diverses sensibilitats de l'espectre autodeterminista. La defensa de la proposta anirà a càrrec d'Albert Comellas, en representació d'Esplugues decideix.

Aquest n'es el contingut:

Proposta Ciutadana sobre la resposta als efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre l’autogovern:

DECLARACIÓ Davant de la sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya pronunciada pel Tribunal Constitucional d’Espanya, el seu ús en l’aplicació de sentències del Tribunal Suprem que qüestionen el model lingüístic impulsat per la Generalitat de Catalunya, i davant del clima de retallada de l’autogovern efectiu de la Generalitat, l'Ajuntament d’Esplugues, reunit avui en ple, com a garant dels anhels dels ciutadans d'aquest poble als quals representa, fa públiques les consideracions i acorda les resolucions següents.

1.- La sentència del Tribunal Constitucional retalla molt greument l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament. Som davant d’una sentència de 200 pàgines originals més 800 pàgines afegides ara que reflecteix una lectura tendenciosa de la Constitució Espanyola de 1978.

2.- Cal recordar que l’autogovern de Catalunya i llurs institucions, Parlament, Generalitat, Síndic de Greuges, el dret Civil... són anteriors a qualsevol ordenament jurídic espanyol vigent avui en dia i que no emanen de la darrer Constitució espanyola de 1978. Ans al contrari: la darrera transició organitzada per l’última dictadura militar espanyola cap a un model de democràcia, amb l’aspiració d’esdevenir amb el temps homologable a llurs veïnes europees, va ser forçada per les aspiracions de llibertat de la Nació catalana, entre d’altres pobles i col·lectius.

3.- Ens sentim moralment exclosos del procediment emprat perquè ha estat considerat inapropiat per experts juristes constitucionalistes, i va convertir el TC en una cambra legislativa quan ja hi ha el Congrés i Senat espanyols; Ens sentim moralment exclosos dels equilibris de poder a cop de inhabilitacions i desqualificacions entre els propis magistrats perquè danyen l’ imatge que volem donar de Catalunya a tot el món com a País amb estabilitat institucional i jurídica; Ens sentim moralment exclosos de les filtracions perquè provoquen inseguretat jurídica i perplexitat a la ciutadania; I en definitiva ens sentim moralment exclosos del resultat de 1000 pàgines perquè retalla i re-interpreta els pactes anteriors assolits i ratificats d’acord amb les aspiracions del poble de Catalunya que reclama i reclamarà sempre avançar cap a noves fites de llibertat nacional, de nou homologable a les democràcies veïnes europees, i que havien estat sancionades pel cap de l’estat espanyol d’acord amb el resultat del referèndum sobre l’estatut expressat pel Poble de Catalunya.

4.- Finalment, cridem els veïns d’Esplugues i els ciutadans de tota la Nació catalana a participar sempre de la vida política i dels actes públics, especialment en contra d'aquesta sentència i la manera en que s’ha arribat, com a manera de mostrar el nostre compromís amb els valors de llibertat i solidaritat que hem heretat i volem seguir conreant en una trajectòria que té ja 1000 anys i que mantenim vius gràcies a l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català.

Demanem doncs el posicionament favorable i el recolzament de l’ajuntament d’Esplugues a aquesta crida per la participació a la vida política i cívica del nostre País.

L'ENDEMÀ DE LES CONSULTES: CONSTRUÏM LA INDEPENDÈNCIA

2011-04-12T07:21:00.000-07:00

Els fets i la història avança frenèticament. Han passat moltes coses en aquest país durant aquest període de poc més d’un any i mig. L’estiu de 2009, ningú, absolutament ningú, no hauria pogut predir tot el que ha estat succeint en aquests 17 mesos.

Barcelona ha tancat un cicle que es va iniciar en una petita població de la comarca del Maresme. Molts de nosaltres, hem pogut ser protagonistes d’una etapa històrica sense precedents que marcarà amb tota seguretat el futur d’aquest país.

Potser és el moment de fer un reconeixement a la gent que ho va començar tot a Arenys de Munt. Entitats i persones que han restat en un cert anonimat com el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, en Pep Jordana, en Jordi Bilbeny, en Josep Manuel Ximenis... i tants d’altres, que van aconseguir situar Arenys de Munt en el mapa de la història com a bressol de les Consultes Sobiranistes

Les Consultes han fet possible una mobilització sense precedents en la història de Catalunya. Milers i milers de voluntaris i voluntàries han portat el dret a decidir a gairebé 600 municipis i prop d’un milió de ciutadans i ciutadanes han pogut participar en les votacions sobre el futur polític de Catalunya.

L’experiència viscuda amb les consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

El segon, ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

Les consultes, amb el seu desenvolupament al llarg d’aquest any i mig, han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

El proper 30 d’abril, donarem un nou pas en aquesta unitat de base, en la creació d’aquesta estructura que ens ha de facilitar el camí per a l’assoliment d’un Estat propi.

Des d’aquí, us convidem a participar en la Conferència Nacional per a l’Estat Propi. Us convidem a continuar sent protagonistes d’aquest il•lusionant i esperançador camí de la llibertat nacional.

Construïm la independència!

Participeu en el futur del país!

Inscriviu-vos a la Conferència Nacional a :

http://www.assemblea.cat/

COL·LEGIS ELECTORALS 10A

2011-04-09T01:32:00.000-07:00

Per tenitr tota la informació cliqueu aquí

10A. ESPLUGUES DECIDEIX AMB LA CAPITAL DE CATALUNYA

2011-04-08T07:49:00.000-07:00

Aquest diumenge tindrà lloc la que serà la darrera onada de Consultes sobre la Independència. Amb Barcelona i altres ciutats culminarà un dels fets més transcendentals que hem tingut el privilegi de viure en aquest país i que va començar en aquell petit poblet del Maresme, ja fa gairebé dos anys.

L’experiència viscuda amb les Consultes, resultats a banda, que també són importants, crec que ens ha servit primordialment per a dos objectius: el primer, sensibilitzar la població sobre la independència i, més encara, sobre la possibilitat democràtica d’assolir aquesta independència.

La segona, importantíssima... Les consultes ens han demostrat a uns i a altres la viabilitat de realitzar un treball unitari, independentment de la ideologia política de cadascú. Més enllà de partits, organitzacions o entitats, hem estat capaços de treballar conjuntament per un objectiu comú.

Les Consultes han fet possible la mobilització del país. Més de 600.000 persones han participat ja en les diverses consultes. Per poc que pugi la participació demà, podrem assolir la xifra d’un milió de ciutadans d’aquest país que han exercit el seu dret a decidir.

La gent d’Esplugues decideix (amb companys de Sant Just) serem diumenge a Nou Barris, un districte de Barcelona que aplega prop d’un 18% d’immigració i fins a 42 nacionalitats diferents.

Diumenge, però, no és el final de res. Únicamernt acabarem de fixar una baula més d'aquesta cadena que ens ha de dur a la llibertat. Tampoc, com alguns han dit, serà el moment que prenguin el relleu els partits i els polítics. La unitat dels partits polítics a l’entorn de l’objectiu d’independència es preveu difícil i, ara per ara, sembla inviable. En canvi, les consultes han demostrat que la unitat de l’independentisme és possible si es fa des de la base, des de la construcció d’estructures on es puguin aplegar persones per damunt de les diferents opcions partidistes i electorals.

La gent d'Esplugues decideix serem protagonistes actius d'aquests moments històrics que ens han tocat de viure.

EL VOT ANTICIPAT DE BARCELONA JA SUPERA EL DE LA CONSULTA DE LA DIAGONAL

2011-04-05T01:06:00.000-07:00

El recompte de divendres passat xifrava la participació anticipada en un 11%, però l'exitosa campanya de recollida d'aquest cap de setmana, motivada pels vots per la independència de Jordi Pujol i Artur Mas, hauria elevat la participació fins a superar els resultats registrats per la consulta de la Diagonal. Aquestes dades confirmen que la recollida de vot anticipat barcelonina, que va començar ara fa 5 mesos al barri de la Barceloneta, ha estat un èxit rotund. A les urnes al carrer a tots els barris cal sumar-hi les maratons de recollida de vot a Gràcia (33% de participació) i Nou Barris (11%), així com les meses electorals instal·lades al Camp Nou, o el vot recollit aquest cap de setmana a les mesquites del Raval.

Segons aquestes primeres dades, Barcelona Decideix hauria recollit 170.000 sufragis aquests darrers mesos, el que suposen un 12% dels cens d'empadronats catalans i estrangers majors de 16 anys que viuen a la capital catalana. Cal recordar que la polèmica consulta sobre la Diagonal, on els barcelonins van tombar les propostes de reforma de l'Avinguda promogudes per l'alcalde Hereu, va aconseguir mobilitzar 171.161 ciutadans, amb una inversió institucional de més de 3 milions d'euros, una xifra que contrasta amb l'austeritat que ha caracteritzat la promoció del 10A.

Les xifres del vot anticipat, ja prou bones tenint en compte les dificultats d'afrontar la consulta a Barcelona, podrien veure's incrementades substancialment pels vots que s'emetin al llarg d'aquesta darrera setmana de vot anticipat a més de les paperetes que es recullin durant la jornada del 10A. A mesura que s'acosta la data de la consulta també incrementa l'interès dels barcelonins per dipositar el seu vot, una bona mostra en són els més de 160 vots que s'han recollit només aquest dilluns a la tarda a la seu d'Òmnium Cultural.

També resulta indicatiu recordar els suports obtinguts per les diverses formacions polítiques barcelonines en les municipals de 2007: L'actual candidat del PSC a l'alcaldia, Jordi Hereu, va aconseguir arribar a l'alcaldia amb el vot de 182.000 barcelonins.

L'experiència de les darreres onades de consultes sobre la independència assenyala que una bona recollida de vot anticipat pot ser indicativa d'una xifra considerable de votants el mateix dia de les votacions. El responsable d'Osona Decideix i actual diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha recordat a directe!cat que l'anàlisi dels resultats anteriors recollia casos on una bona recollida de vot en els dies previs es traduïa en un increment d'entre un 50 i un 100% de vots el dia de la consulta, fet que podria pronosticar un bon resultat a la consulta sobre la independència de la capital del país.

(Font:Directe.cat)